Programació del dia 6-4-2009

+ info

El tenista olotí TOMMY ROBREDO ens visita per parlar-nos de la seva trajectòria personal i professional. La parella que ens comentarà l'actualitat la formaran la periodista NÚRIA RIBÓ i el filòsof BERNAT DEDÉU. Farem tertúlia esportiva amb els periodistes BERNAT SOLER, PILAR CALVO, PERE ESCOBAR, DAVID BALAGUER i JOAN M. POU, i amb la model MIREIA CANALDA, que ens informaran de primera mà de les últimes notícies i les curiositats relacionades amb el món de l'esport. I tindrem "La setmana de Joan Pera"

Endevina qui ve a sopar

Matthew i Christina es queden molt parats quan la seva filla Joanna els presenta el seu promès i veuen que és negre. La mare s'inclina a acceptar la decisió de la filla, però el pare no ho pot pair. D'altra banda, la família del promès tampoc no aprova un matrimoni mixt.

Cap. 27

Avui l'estranya parella formada per Josep Lluís Núñez i Johan Cryuff presentaran un recull dels millors gags del 2009. El programa recordarà com es recuperava de la seva lesió Carles Puyol i els bons moments a "Crackòvia" de Ramón Calderón. El programa també mostrarà com viu els partits importants Josep Guardiola des de la banqueta i com eren les relacions entre Guti i Juande Ramos. I també apareixeran en aquest "Crackòvia" Canut, Laporta i molts més personatges.

Cap. 296

La Raquel i un policia judicial s'enduen el Martí a comissaria. La Isona no aconsegueix quedar amb l'advocat del Martí, però es disposa a treure diners per la fiança. L'Enric li recrimina que s'impliqui tant a favor del noi. El Jordi decideix informar el David sobre els problemes del seu fill. Entre la Teresa i el Sergi hi ha una certa tibantor. El Roger i el Biel es distancien, incòmodes pel que passa entre els seus pares. La Isabel està contenta perquè el Jaume torna d'Austràlia.

+ info

"Negocis centenaris" Cada cop és més complicat tirar endavant uns negocis centenaris, heretats, que tendeixen a desaparèixer. Ja no és només una qüestió generacional, en què els fills s'estimen més dedicar-se a una altra cosa, sinó que els canvis socials -com ara l'arribada de la immigració-, culturals -que condicionen el mercat- o de suport de l'administració fan que la seva supervivència sigui ja una qüestió de militància o ressistència. Malgrat aquest inconvenients, la Núria fa un any que es fa càrrec del negoci familiar, la barreteria Mil, de Barcelona, després de la mort del seu pare. Ella representa la tercera generació d'un negoci que funciona des de principis del segle passat. Ha procurat adaptar-se als nous temps, amb barrets d'últimes tendències i obrint la botiga als migdies, com les més modernes. La Núria conserva el taller del seu avi, on fa els seus dissenys, que se solen portar especialment en cerimònies. Els seus dos fills, en Jordi i en Sergi, l'ajuden de tant en tant, tot i que estan encaminant el seu futur estudiant a la universitat. De moment, no s'han plantejat l'opció de fer barrets. La Francesca és la tercera generació d'una herboristeria fundada pel seu avi, que era farmacèutic. Ella tenia una carrera brillant com a música al Liceu, però, des que la seva mare es va posar malalta, es va veure amb la responsabilitat de fer-se càrrec de la botiga. Diu que és un negoci que té sortida perquè cada cop hi ha més gent estressada o amb depressió que recorre a les herbes. No té fills i és filla única i ara, als 62 anys, es planteja què passarà amb aquest negoci quan ella ho deixi. L'Alfons, ferrer de 63 anys, es jubilarà als 65 i tancarà la porta perquè l'Ajuntament de Barcelona no li permet tenir dins la ciutat un negoci que està considerat una indústria. A més, ell ha tingut dues filles i pensa que aquesta feina no és per a elles. És gairebé l'únic serraller que queda al barri. És un reportatge de Laia Niubó i Xavier Oller. "Perdre la casa" Cada cop més famílies es queden sense casa perquè no poden fer front al pagament d'hipoteques i lloguers. Només pel que fa al desnonament hipotecari a Catalunya, el 2008 ha augmentat un 147,7%. Una situació que afecta un sector ampli de la societat i no només el més vulnerable, com havia estat inicialment: el de la immigració. L'increment de l'atur, la revisió a l'alça de les mensualitats d'hipoteques i lloguers, l'alt índex d'endeutament per crèdits en són els principals motius. Una situació que comporta, a més, la creació d'associacions d'afectats per poder solucionar aquest problema d'una manera conjunta i, alhora, donar suport conjunt en una situació que provoca moltes tensions i angoixes. Hem acompanyat la Núria, que és funcionària del Servei d'Actes de Comunicació dels jutjats de l'àrea de Barcelona, en una de les sortides que fa habitualment per executar els desnonaments. Ens explica que és una feina "dura" per les situacions de necessitat que viuen els afectats, tot i que en la majoria dels casos no troba mai ningú als pisos on va -ja que anteriorment ja s'han fet les pertinents notificacions-. La seguim en un pis del barri del Poble-sec de Barcelona, juntament amb una procuradora i un serraller, on des de fa un any el propietari no paga la hipoteca. Un cop comprovat que no hi ha ningú al pis, ja que no es rep resposta a través de l'intèrfon i de trucar a la porta, el serraller procedeix a foradar el pany per poder entrar-hi. Per sorpresa, apareix el propietari a dins del pis i se li comunica que ha de marxar immediatament. En Juan Luis, casat i amb tres fills, és un autònom que té un deute de 200.000 euros que se li ha anat generant pels reiterats impagaments dels seus clients. Té la casa embargada per no poder pagar la hipoteca i l'única solució que ha trobat per poder aturar tot aquest procés és presentar-se a un concurs de creditors. És una manera de poder-se declarar insolvent com a persona física i tenir un marge de temps per

Beyond the sea

La pel·lícula explica la vida de l'artista Bobby Darin, cantant i actor que va començar la seva carrera al Bronx, a Nova York. Bobby es va casar amb l'actriu Sandra Dee i es va fer famós per diverses cançons, especialment per "Beyond the sea".

Records

Sandy Bates acut a desgrat a l'homenatge que li han organitzat a l'hotel Stardust, de Long Island, on projectaran la seva obra cinematogràfica i es faran col·loquis amb el públic. Durant el cap de setmana s'esforça a suportar els fans que l'assetgen, dels quals només li interessa Daisy, una violinista virtuosa. Mentrestant, rememora les seves relacions amb l'actriu Dorrie, busca l'estabilitat i l'amor amb Isabel, la seva amiga francesa, i encara té temps per anar a veure la seva germana.

+ info

El tenista olotí TOMMY ROBREDO ens visita per parlar-nos de la seva trajectòria personal i professional. La parella que ens comentarà l'actualitat la formaran la periodista NÚRIA RIBÓ i el filòsof BERNAT DEDÉU. Farem tertúlia esportiva amb els periodistes BERNAT SOLER, PILAR CALVO, PERE ESCOBAR, DAVID BALAGUER i JOAN M. POU, i amb la model MIREIA CANALDA, que ens informaran de primera mà de les últimes notícies i les curiositats relacionades amb el món de l'esport. I tindrem "La setmana de Joan Pera"

Cara a cara amb els nostres avantpassats

L'origen de l'home continua sent un tema que ens fascina i encara hi ha moltes coses que no sabem. Durant els milions d'anys en què els homínids van anar evolucionant a l'Àfrica i es van escampar pel món van anar deixant molts rastres i misteris que ara els paleontòlegs intenten deselar. Elisabeth Daynes té un paper molt especial en aquest camp. És una reconeguda escultora-antropòloga que treballa conjuntament amb prestigiosos científics. En el seu estudi, els homínids que van desaparèixer fa milions d'anys semblen retornar a la vida. Museus del món sencer -entre d'altres, el Museu de la Ciència de Barcelona- li encarreguen reconstruccions que són d'una qualitat extraordinària.

Darrere el rastre de l'unicorn

En aquest capítol visitarem el Parc Reial Chitwan, al Nepal. La seva variada i rara comunitat d'animals i plantes es troba dividida en dos ecosistemes: el bosc tropical i les planes obertes. Ens endinsarem en aquells paratges tot seguint les passes de l'enigmàtic tigre de Bengala, del fugisser "cuon" (o gos salvatge) i dels gavials del Ganges.

Torres gegantines

Un equip de transportadors d'edificis fa mans i mànigues a l'aeroport de Heathrow per moure una torre de control aeri feta de vidre i acer a través d'una de les pistes més transitades del món. Al Canadà, una sitja de gra gegantina haurà de recórrer més de 30 km i superar una muntanya coberta de neu i gel.

Entrena-ment

La intel·ligència té un origen doble, innat i adquirit. El programa tracta el vessant adquirit o entrenat de la intel·ligència en una de les seves manifestacions més evidents: el llenguatge.

Sigur Ros

En poc temps, els islandesos Sigur Ros han trencat la barrera invisible de la música independent per poder arribar a un públic molt nombrós que omple els seus directes gràcies al seu so atmosfèric i paisatgista. Avui us oferim el concert que van fer al Festival de Benicàssim l'estiu del 2008 davant d'un públic entregat i devot i que va marcar un dels moments àlgids d'aquells dies de música i platja a la costa valenciana.

El paradís espinós d'àfrica

A l'Àfrica hi ha una regió d'arbres espinosos que hostatja una gran quantitat de vida animal. Molts dels residents, lleopards o ocells, hi estan plenament adaptats a l'hora de trobar aliment i refugi. A d'altres animals, com els nyus o les gaseles, la regió els proporciona un refugi temporal durant l'estació seca i els protegeix del sol. Tot i que la major part de la fauna destrueix aquest tipus d'arbres, una minoria en garanteix l'existència, ja que escampa les llavors i fertilitza les flors. Per lluitar contra l'enemic, els arbres han desenvolupat un sistema de defensa molt efectiu: les espines.

La migració dels nyus

Jake Willers s'acosta al moviment més gran de vida salvatge del planeta per descobrir els traumes d'aquest viatge de tota una vida. Els nyus desafien la sort i s'enfronten amb predadors i territoris desconeguts en busca de pastures més verdes.

.

En aquest capítol coneixerem l'Otilio, un dissenyador de vestits ben curiós, que també treballa netejant vidres amb la seva bicicleta! A més, anirem al cinema a veure la pel·lícula /La bicicleta/, el director i els actors ens explicaran si utilitzen aquest mitjà de transport a les seves vides. I també seguirem una marxa cicloturista, una sortida amb bicicleta de força quilòmetres per recorreguts típics dels ciclistes. En aquest capítol també podrem aprendre a muntar una cistella a la nostra bici, d'entre altres consells de circulació i salut.

L'esparver cendrós

En aquest cas l'esparver cendrós és el fil conductor que ens porta a conèixer la riquesa biològica deIs secans de les planes de Lleida. A través de l'activitat deIs esparvers, coneixm el xoriguer petit, el gaig blau i la trenca, veiem segar el blat i cantar les perdius i vivim de primera mà els esforços i els mètodes de treball de la gent que ha aconseguit recuperar una espècie que fa molt pocs anys es donava gairebé per extingida.

Rudyard Kipling

La història de Rudyard Kipling és una història sobre el paradís perdut. Però la vida d'aquest gran geni literari, autor d'un dels llibres més coneguts arreu del món, no va ser fàcil: va tenir una infantesa duríssima, un matrimoni infeliç i va perdre dos dels seus fills. El llibre de la selva i el seu famós poema IF són tan populars avui com quan van ser editats, fa cent anys.

Carles Congost

Carles Congost, Olot 1970 Artista visual, músic. Cofundador de The Congosound amb Vicent Fibla.

L'experiència nòmada

Aquest documental, on s'uneixen intel·ligentment música i imatges per crear una subtil simfonia d'emocions, és una invitació a viatjar per un món de sensacions estimulant la reflexió sobre l'amor, l'espiritualitat i els valors humans amb l'ajuda de grans pensadors i líders espirituals.

+ info

Entrevistes: Albert Espinosa, guionista, director de cine i teatre, actor... Bruno Sokolowicz, director de l'emissora digital ScannerFM i presentador de Sputnik . Actuació: Yuri Mykhaylychenko, músic i poeta.

+ info

"Plou sobre la banca" Debat amb Josep Maria Cortés, periodista econòmic de "La Vanguardia"; Jofre Farrés, economista i secretari general de l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya Aicec-Adicae; Carme Hortalà, economista i directora general del Grup GVC-Gaesco Valores, i Martí Saballs, periodista econòmic, subdirector del diari "Expansión". La intervenció per part del Banc d'Espanya de la Caja Castilla-La Mancha ha centrat l'atenció durant els últims dies en la salut de les entitats financeres espanyoles i catalanes. Si fins ara el govern presumia de la solvència de les institucions bancàries espanyoles, el col·lapse de la caixa manxega ha sembrat el dubte. És un punt més en la situació de la banca davant la crisi. Malgrat les ajudes del govern, l'aixeta dels crèdits continua tancada i moltes empreses petites i mitjanes no tenen liquiditat. A més a més, la caiguda de l'euríbor fa que cada cop hi hagi més gent que paga menys per la hipoteca, i això a la llarga representarà menys ingressos per a uns bancs que necessiten diners per no tenir problemes com els de Caja Castilla-La Mancha. El Banc d'Espanya diu que hi pot haver altres casos que necessitin ajuda per sobreviure i casos en què les entitats hauran d'ajuntar forces per sortir de l'atzucac, però que el sistema és bàsicament bo. Temes de debat - La situació de Caja Castilla-La Mancha és extensible a altres entitats? - Això pot passar a altres caixes? - Les entitats petites s'hauran de fusionar per sobreviure a la crisi? - L'estat ha d'ajudar les caixes amb problemes o només ha de garantir els dipòsits dels ciutadans? - Per què malgrat les ajudes del govern la banca no obre la aixeta dels crèdits? - La baixada de l'euríbor, que beneficia els ciutadans amb hipoteca, pot acabar perjudicant caixes i bancs? Xavi Coral tractarà aquestes i altres qüestions, dilluns, amb Josep Maria Cortés, periodista econòmic. Treballa al suplement "Dinero", de "La Vanguardia", i col·labora al programa "El cafè de la República", de Catalunya Ràdio; Jofre Farrés, economista i tècnic en consum financer. És el secretari general d'Aicec-Adicae, associació d'usuaris de bancs, caixes i assegurances de Catalunya; Carme Hortalà, economista i analista financera. Va ser directora de Finances de l'Ajuntament de Barcelona i actualment és la directora general del Grup GVC-Gaesco Valores, i Martí Saballs, periodista. Va ser corresponsal als Estats Units dels diaris "Expansión" i "Actualidad Económica", del grup Recoletos. Actualment és el subdirector del diari econòmic "Expansión".

+ info

Entrevistes: Albert Espinosa, guionista, director de cine i teatre, actor... Bruno Sokolowicz, director de l'emissora digital ScannerFM i presentador de Sputnik . Actuació: Yuri Mykhaylychenko, músic i poeta.

+ info

Watergate: els homes que van fer caure Nixon (Capítol 2) Completem avui, a "Segle XX", l'emissió del doble documental francès que porta per títol Watergate. Els homes que van fer caure Nixon, i que se centra en els treballs de la comissió senatorial dedicada, entre el maig i l'agost de 1973, a investigar la implicació de la Casa Blanca en allò que havia començat con un cas menor d'espionatge polític, però anava desemmascarant les pràctiques abusives i il·legals de l'equip presidencial de Nixon. El primer compareixent davant la comissió que va implicar de manera oberta el president va ser el conseller de la Casa Blanca, John Dean, el 25 de juny. Amb posterioritat, aquells que havien estat els dos ajudants més poderosos de Nixon, Bob Haldeman i John Ehrlichman, van eximir el president de tota responsabilitat. Però aleshores els senadors van descobrir l'existència d'enregistraments sonors de totes les converses tingudes al Despatx Oval, i aquestes cintes -qualificades per la premsa com the Smoking Gun, 'la pistola fumejant' o la prova irrefutable del crim- es van convertir no tan sols en el centre de l'escàndol, sinó en l'objecte d'una batalla ijurídicopolítica entre el Senat, que n'exigia el lliurament, i Nixon, que s'hi negava, en nom del seu "privilegi executiu". En tot cas, Richard Nixon es trobava definitivament a la defensiva davant dels senadors, i aquell octubre el seu intent de lliurar unes cintes manipulades no va fer més que empitjorar les coses, de tal manera que, el febrer de 1974, el Congrés va posar en marxa els mecanismes legals de l'impeachment a fi de destituir-lo. Aquell juliol, el Tribunal Suprem li ordenava lliurar les cintes al legislatiu, mentre al Capitoli es concretaven les acusacions polítiques contra el president: obstrucció a la justícia, abús de poder i menyspreu al Congrés. L'única manera d'evitar la destitució era la dimissió, que Richard Nixon va presentar el 8 d'agost de 1974, i va rcedint el càrrec al vicepresident Gerald Ford. En resum: l'afer Watergate va il·lustrar la força del periodisme d'investigació i va reforçar el paper de la premsa com a "quart poder", sens dubte. Però també va posar de relleu la importància de la divisió de poders, la capacitat del legislatiu per controlar l'executiu, fins i tot l'executiu més poderós del món. La voluntat de la comissió senatorial de saber la veritat, combinada amb la cobertura mediàtica dels seus treballs, van posar Nixon contra les cordes. Rememorar-ho resulta reconfortant, sobretot aquí, on l'experiència de les comissions parlamentàries d'investigació resulta més aviat decebedora.

Memòries de Tossals

"Taller.doc " emet el documental " Memòries de Tossals " dedicat als records dels obrers d'aquesta fàbrica tèxtil emblemàtica d'Alcoi, que va tancar les portes l'any passat. L'any 2006 la cooperativa de filatures "Tossals SAL" abans anomenada "A. Peralta S.A" situada a Alcoi (País Valencià) tancava les seves portes definitivament. Amb la mort d'aquesta fàbrica se'n va una part de la història d'un poble, un espai ple de records i de sentiments que ha deixat d'existir. Aquest documental, dirigit pel jove realitzador alcoià Pau Pascual, és un homenatge a aquells obrers i obreres que han passat desapercebuts, treballant a les fàbriques desaparegudes d'altra època. L'autor Pau Pascual Galbis (Alcoi 1976). Actualment viu a Barcelona i realitza el doctorat en Arts Visuals i Intermèdia. Director i fundador de VAIA, Mostra de Vídeo Art Internacional d'Alcoi www.vaiamostra.net, i cofundador de la Plataforma per a videoart, Videoraum.net, ha estat premiat en diversos festivals. Ha estat resident al Media Arts Institute of Higher Education, Southampton (GB) i al Queen Street Digital Studios a Belfast (IN). També ha publicat "La Relació entre Imatge i So en l'Audiovisual Artístic Contemporani", "La Síncresi Electrònica" i "El Videoart com a Pont Intercultural".

Rudyard Kipling

La història de Rudyard Kipling és una història sobre el paradís perdut. Però la vida d'aquest gran geni literari, autor d'un dels llibres més coneguts arreu del món, no va ser fàcil: va tenir una infantesa duríssima, un matrimoni infeliç i va perdre dos dels seus fills. El llibre de la selva i el seu famós poema IF són tan populars avui com quan van ser editats, fa cent anys.

+ info

"Plou sobre la banca" Debat amb Josep Maria Cortés, periodista econòmic de "La Vanguardia"; Jofre Farrés, economista i secretari general de l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya Aicec-Adicae; Carme Hortalà, economista i directora general del Grup GVC-Gaesco Valores, i Martí Saballs, periodista econòmic, subdirector del diari "Expansión". La intervenció per part del Banc d'Espanya de la Caja Castilla-La Mancha ha centrat l'atenció durant els últims dies en la salut de les entitats financeres espanyoles i catalanes. Si fins ara el govern presumia de la solvència de les institucions bancàries espanyoles, el col·lapse de la caixa manxega ha sembrat el dubte. És un punt més en la situació de la banca davant la crisi. Malgrat les ajudes del govern, l'aixeta dels crèdits continua tancada i moltes empreses petites i mitjanes no tenen liquiditat. A més a més, la caiguda de l'euríbor fa que cada cop hi hagi més gent que paga menys per la hipoteca, i això a la llarga representarà menys ingressos per a uns bancs que necessiten diners per no tenir problemes com els de Caja Castilla-La Mancha. El Banc d'Espanya diu que hi pot haver altres casos que necessitin ajuda per sobreviure i casos en què les entitats hauran d'ajuntar forces per sortir de l'atzucac, però que el sistema és bàsicament bo. Temes de debat - La situació de Caja Castilla-La Mancha és extensible a altres entitats? - Això pot passar a altres caixes? - Les entitats petites s'hauran de fusionar per sobreviure a la crisi? - L'estat ha d'ajudar les caixes amb problemes o només ha de garantir els dipòsits dels ciutadans? - Per què malgrat les ajudes del govern la banca no obre la aixeta dels crèdits? - La baixada de l'euríbor, que beneficia els ciutadans amb hipoteca, pot acabar perjudicant caixes i bancs? Xavi Coral tractarà aquestes i altres qüestions, dilluns, amb Josep Maria Cortés, periodista econòmic. Treballa al suplement "Dinero", de "La Vanguardia", i col·labora al programa "El cafè de la República", de Catalunya Ràdio; Jofre Farrés, economista i tècnic en consum financer. És el secretari general d'Aicec-Adicae, associació d'usuaris de bancs, caixes i assegurances de Catalunya; Carme Hortalà, economista i analista financera. Va ser directora de Finances de l'Ajuntament de Barcelona i actualment és la directora general del Grup GVC-Gaesco Valores, i Martí Saballs, periodista. Va ser corresponsal als Estats Units dels diaris "Expansión" i "Actualidad Económica", del grup Recoletos. Actualment és el subdirector del diari econòmic "Expansión".

+ info

Entrevistes: Albert Espinosa, guionista, director de cine i teatre, actor... Bruno Sokolowicz, director de l'emissora digital ScannerFM i presentador de Sputnik . Actuació: Yuri Mykhaylychenko, músic i poeta.

+ info

Watergate: els homes que van fer caure Nixon (Capítol 2) Completem avui, a "Segle XX", l'emissió del doble documental francès que porta per títol Watergate. Els homes que van fer caure Nixon, i que se centra en els treballs de la comissió senatorial dedicada, entre el maig i l'agost de 1973, a investigar la implicació de la Casa Blanca en allò que havia començat con un cas menor d'espionatge polític, però anava desemmascarant les pràctiques abusives i il·legals de l'equip presidencial de Nixon. El primer compareixent davant la comissió que va implicar de manera oberta el president va ser el conseller de la Casa Blanca, John Dean, el 25 de juny. Amb posterioritat, aquells que havien estat els dos ajudants més poderosos de Nixon, Bob Haldeman i John Ehrlichman, van eximir el president de tota responsabilitat. Però aleshores els senadors van descobrir l'existència d'enregistraments sonors de totes les converses tingudes al Despatx Oval, i aquestes cintes -qualificades per la premsa com the Smoking Gun, 'la pistola fumejant' o la prova irrefutable del crim- es van convertir no tan sols en el centre de l'escàndol, sinó en l'objecte d'una batalla ijurídicopolítica entre el Senat, que n'exigia el lliurament, i Nixon, que s'hi negava, en nom del seu "privilegi executiu". En tot cas, Richard Nixon es trobava definitivament a la defensiva davant dels senadors, i aquell octubre el seu intent de lliurar unes cintes manipulades no va fer més que empitjorar les coses, de tal manera que, el febrer de 1974, el Congrés va posar en marxa els mecanismes legals de l'impeachment a fi de destituir-lo. Aquell juliol, el Tribunal Suprem li ordenava lliurar les cintes al legislatiu, mentre al Capitoli es concretaven les acusacions polítiques contra el president: obstrucció a la justícia, abús de poder i menyspreu al Congrés. L'única manera d'evitar la destitució era la dimissió, que Richard Nixon va presentar el 8 d'agost de 1974, i va rcedint el càrrec al vicepresident Gerald Ford. En resum: l'afer Watergate va il·lustrar la força del periodisme d'investigació i va reforçar el paper de la premsa com a "quart poder", sens dubte. Però també va posar de relleu la importància de la divisió de poders, la capacitat del legislatiu per controlar l'executiu, fins i tot l'executiu més poderós del món. La voluntat de la comissió senatorial de saber la veritat, combinada amb la cobertura mediàtica dels seus treballs, van posar Nixon contra les cordes. Rememorar-ho resulta reconfortant, sobretot aquí, on l'experiència de les comissions parlamentàries d'investigació resulta més aviat decebedora.

Memòries de Tossals

"Taller.doc " emet el documental " Memòries de Tossals " dedicat als records dels obrers d'aquesta fàbrica tèxtil emblemàtica d'Alcoi, que va tancar les portes l'any passat. L'any 2006 la cooperativa de filatures "Tossals SAL" abans anomenada "A. Peralta S.A" situada a Alcoi (País Valencià) tancava les seves portes definitivament. Amb la mort d'aquesta fàbrica se'n va una part de la història d'un poble, un espai ple de records i de sentiments que ha deixat d'existir. Aquest documental, dirigit pel jove realitzador alcoià Pau Pascual, és un homenatge a aquells obrers i obreres que han passat desapercebuts, treballant a les fàbriques desaparegudes d'altra època. L'autor Pau Pascual Galbis (Alcoi 1976). Actualment viu a Barcelona i realitza el doctorat en Arts Visuals i Intermèdia. Director i fundador de VAIA, Mostra de Vídeo Art Internacional d'Alcoi www.vaiamostra.net, i cofundador de la Plataforma per a videoart, Videoraum.net, ha estat premiat en diversos festivals. Ha estat resident al Media Arts Institute of Higher Education, Southampton (GB) i al Queen Street Digital Studios a Belfast (IN). També ha publicat "La Relació entre Imatge i So en l'Audiovisual Artístic Contemporani", "La Síncresi Electrònica" i "El Videoart com a Pont Intercultural".

Sigur Ros

En poc temps, els islandesos Sigur Ros han trencat la barrera invisible de la música independent per poder arribar a un públic molt nombrós que omple els seus directes gràcies al seu so atmosfèric i paisatgista. Avui us oferim el concert que van fer al Festival de Benicàssim l'estiu del 2008 davant d'un públic entregat i devot i que va marcar un dels moments àlgids d'aquells dies de música i platja a la costa valenciana.

El niu d'en Wally

La Connie, tot passejant pel bosc, s'ha trobat un ocellet que ha perdut el niu. La nostra amiga sempre està disposada a ajudar tots els animalons, però abans haurà de saber quin tipus de nius fan, els ocellets... Qui l'hi podria explicar? Algun dels seus amics del bosc, potser...?

La gossa i la truja

L'Isop ha sentit una gossa i una truja embarassades discutint per veure qui serà la primera de parir i ha decidit escriure'n una obra. Aviat, però, s'assabentarà que la companyia de la Cabra Negra la setmana que ve estrenarà una obra exactament igual! Saps què passa quan vols fer les coses de pressa i corrents? Avui l'Isop aprendrà una bona lliçó!

Prou petons per a en SamSam

En SamSam està convençut que quan va néixer era una granota i que la SamMare li va fer un petó per convertir-lo en un heroi còsmic. La por que un altre petó el torni a convertir en el que era quan va venir al món, en SamSam intentarà evitar de totes totes que li facin petons. Aviat, però, es començarà a notar molt estrany... Què li deu passar...?

El barrufet-llop de les ulleres / El putxinel·li de...

Tard o d'hora li havia de passar, això, a l'Ulleres. Avui li ha vingut una necessitat enorme de sentir-se... diferent! La pega és que ha triat una manera una mica terrorífica de fer-ho... i força perillosa! En Bromista ja en té una altra a punt! Avui es dedicarà a espantar els barrufets amb un putxinel·li en forma de drac. Però ves amb la poció màgica del Gran Barrufet! Els drac de veritat no fan gaire gràcia!

Els barrufets nàufrags / L'amiga bruixa de la Barrufina

Cada dia el mateix, les mateixes feines, les mateixes cares... La Barrufeta n'està ben tipa. S'avorreix. Vols dir que no seria més divertit anar-se'n de creuer?! Doncs en Somiador ja ho té tot a punt! Els barrufets sempre miren de no relacionar-se amb els humans. Avui, però, la Barrufina s'ha fet amiga de la Melina, una bruixa que no té massa traça. A més, vols dir que són humanes les bruixes?

El porquerol

En un regne molt menut hi vivia un príncep que no somiava altra cosa que casar-se amb la filla de l'emperador. Ell era molt sensible i, per enamorar-la, va decidir regalar-li una rosa amb una fragància que feia oblidar totes les penes i un rossinyol que cantava com els àngels. En veure que la princesa li havia rebutjat els presents, el príncep, disfressat, va acceptar la feina de porquerol reial per poder estar més a prop de la seva estimada... i, de passada, per donar-li una bona lliçó!

+ info

Després d'haver-se passat tota la vida llepant-se els dits a la seva llardosa parada de frànkfurts, l'Erky i el Perky han anat a parar a la Cuina, un lloc desconegut, lluent, estèril... i sense menjar! Avui coneixeran els que a partir d'ara seran els seus nous companys d'aventures, que d'entrada els rebran com uns intrusos. La vida a la Cuina és complicada, però molt divertida!

+ info

Avui l'Erky i el Perky s'han apuntat a la "Ruta Introductòria als Perills de la Cuina" que organitza el Frenzel. Abans, però, han hagut de signar un imprès de renúncia, perquè quedi clar que no es fa responsable de coses com ara que els devori una mantis, que els atropelli un centpeus, l'electrocució per cuques de llum o la pèrdua d'extremitats... T'hi apuntes?!

El nen de l'iceberg

L'Avatar mantenia l'equilibri entre les Tribus de l'Aigua, el Regne de la Terra, la Nació del Foc i els Nòmades de l'Aire. Tot va canviar quan la Nació del Foc va atacar i l'Avatar va desaparèixer. Han passat 100 anys i la Nació del Foc està a punt de guanyar la guerra. Aviat la Katara i en Sokka es trobaran amb l'Aang, l'últim mestre de l'aire.

El dels pèls vivents, el dels superfuets!

L'any 300x, Beauty, una jove que està a punt de caure en mans de dos terribles caçadors de cabells de l'Imperi Margarita és rescatada, en l'últim moment, per un home "Bo-Bobo, el lliberacabelleres". Bo-Bobo és expert en arts marcials: la seva tècnica consisteix en dos llarg cabells que li surten del nas i que fa servir de fuets.

Shinobu, la nova resident de la pensió hinata.

Tota la seva família se n'ha d'anar a viure a una altra ciutat però ella s'hi nega. S'escapa de casa i es queda asseguda en un banc del carrer. De sobte, veu que a terra hi ha una curiosa llibreta de dibuix. Per mirar de tornar-la al seu propietari, acabarà entrant a la residència Hinata-sou.

Trenquem l'onada! El millor duet d'en Ruffy i en Zolo

El Rocketman s'acosta a l'Aqua Laguna. En Ruffy i en Zoro combinen el seu poder per fer un forat que travessi l'onada. El Rocketman passa per aquest forat, i arriba sense problemes a l'altra banda. Mentrestant, la Nami rep una trucada per la ràdio telèfon. És en Sanji, que li explica per què la Robin ha actuat d'aquesta manera tan estranya. En Ruffy aprofita per dir-li a en Sanji que, si vol, pot intentar rescatar la Robin sense ells. En Franky diu a en Sanji que l'ajudarà, però l'Usopp es nega a participar en el rescat. Llavors, però, apareix un home misteriós que es fa dir Sogeking, que sembla l'Usopp disfressat, i els diu que ell els ajudarà a rescatar la Robin.

Diluvi

Fent-se passar per caçador de recompenses, Cade Foster arriba a un poble de l'estat de Washington on plou sense parar des de fa dos anys.

L'armadillo al.lèrgic

Avui unes botes descolorides portaran la Franny al desert, on hi coneixerà l'Albert, un armadillo que està una mica trist perquè ja no pot jugar amb la seva millor amiga, l'Annie. Resulta que cada cop que s'hi acosta li agafa al·lèrgia i no para d'esternudar. Però, vols dir que és l'Annie el que li fa l'al·lèrgia? La Franny confia que aquesta història tindrà una final frantabulós!

+ info

Ara que ja saben què és un fòssil, la Laia i la Júlia estan decidides a trobar-ne un que sigui molt especial i molt antiquíssim. En Carles no ho veu gaire clar... I és que trobar fòssils no és gens fàcil! T'apuntes a l'expedició de la Laia i la Júlia? Avui aquest parell voltaran per tot arreu. Fins i tot aniran a la platja! No t'ho perdis!

1ª Hist.: Que en Doraemon és d'en Suneo?. 2ª Hist.: La bruixa Shizuka!

En Suneo faria qualsevol cosa per convèncer en Doraemon que se'n vagi a viure amb ell, fins i tot fer servir un dels seus aparells màgics! I en Nobita, com et sembla que s'ho agafarà?! Més tard, en Doraemon farà realitat un dels somnis de la Shizuka: convertir-se en una bruixa bona per ajudar l'altra gent. Te la imagines la Shizuka fent de bruixa?!

Apareix un home misteriós! El seu nom és Sogeking

Resulta evident que en Sogeking és l'Usopp disfressat, però en Sanji fa veure que no se n'adona. Juntament amb en Franky, els dos amics ordeixen un pla per assaltar el tren. Per començar, separen l'últim vagó del tren, on hi ha tots els soldats. De tot plegat se'n surten prou bé perquè resulta que Franky és un ciborg i té armes incorporades a la part frontal del seu cos! Quan arriben al següent vagó, hi troben en Wanze, el cuiner, que és un element molt estrany. En Sanji diu a en Franky i en Sogeking que avancin cap al següent vagó mentre ell s'ocupa del cuiner.

Cap. 11 L'últim sopar

Una colla de mosques està perseguint una marieta que els n'ha dit quatre de fresques i, de cop i volta, apareix un pícnic! Les mosques no se'n poden estar i s'han d'aturar a fer una mossegada. La marieta les observa fent una rialleta per sota del nas. Sap que quan s'acabin el tiberi els serà molt més difícil atrapar-la... Amb la panxa plena costa més volar!

Cap. 12 La catapulta

La llagosta s'està fent un tip de riure donant ensurts als altres insectes. És en un camp on hi ha l'herba molt alta i es dedica a fer salts per espantar totes les cuques que es troba. No pot ser que sigui tan trapella i sempre s'acabi sortint amb la seva. Segur que hi ha d'haver algú capaç de donar-li una bona lliçó... Sí, però qui?

The hanukkah story

El guapíssim Rodney Pembrook, amic de la universitat de Maxwell, convenç Fran que li deixi un milió de dòlars per a un negoci una mica tèrbol. Fran descobreix que Rodney és un estafador i ha d'aconseguir que li torni els diners abans que Maxwell descobreixi el que ha fet.

The fran in the mirror

Després de fer-li una ecografia a Fran, la doctora Reynolds anuncia que té grans notícies per als futurs pares.

Anys d'esperança (1a part)

Coneixerem la primera etapa de la Revolució Francesa, des de la formació dels Estats Generals, el 5 de maig de 1789, fins al període de decadència del rei Lluís XVI, que l'any 1792 va perdre tota autoritat i va ser empresonat. Coneixerem també com els diputats de la burgesia es van constituir en Assemblea Nacional i van pronunciar el jurament del "Jeu de Paume", l'any 1789, quan també es va promulgar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà i va tenir lloc la presa de la Bastilla, revolta popular que desencadenà en l'aprovació de la primera Constitució liberal, burgesa i monàrquica l'any 1791.

Sayonara, baby

La Laia fa un descobriment important en la seva investigació, però també descobreix que la gent del seu entorn dóna més importància a la televisió que a la investigació científica i això acaba fent que tingui una discussió amb el Pere. La Natàlia està disgustada amb el Roger perquè la va deixar plantada. La tensió esclata quan, en una reunió amb el senyor Norimaki, la Natàlia s'assabenta que el Roger està a punt de casar-se. L'Àlex coneix la Pepa, una guàrdia de seguretat del moll que és una fan incondicional de la Cardona. Utilitzarà el seu contacte amb el Pere perquè la Pepa conegui la presentadora de televisió.

cap. 6

Diana està trista i Max prova d'animar-la. Lola porta Jan al Zoo. Tothom el rep amb efusivitat i Gori i se l'emporta a veure els dofins. Davant de Gisela i Diana, Lola es queixa de la falta de responsabilitat de Conrad i es mostra decidida a posar-hi remei. Dídac no sap com resoldre l'assumpte d'Adrià. Elvira li comunica que si no l'ajuda, potser estarà prou desesperada com per parlar amb la seva dona. Quirze explica a Diana i Gisela que han tornat a abandonar un animal a les portes del zoo. Pep segueix entestat a tirar endavant amb les seves protestes.

+ info

Beatrice s'adona que no pot viure més temps sense Laurent. Blanc dóna a Chloe el coratge necessari per visitar la tomba de la seva mare. Klaus s'enfronta a Sam per Gabriella.

+ info

Gabriella segueix el consell de Sam i surt al carrer a buscar la model per al casino. Clara descobreix una cosa sorprenent mentre visita Sam a la seva vil·la.

cap. 6

Diana està trista i Max prova d'animar-la. Lola porta Jan al Zoo. Tothom el rep amb efusivitat i Gori i se l'emporta a veure els dofins. Davant de Gisela i Diana, Lola es queixa de la falta de responsabilitat de Conrad i es mostra decidida a posar-hi remei. Dídac no sap com resoldre l'assumpte d'Adrià. Elvira li comunica que si no l'ajuda, potser estarà prou desesperada com per parlar amb la seva dona. Quirze explica a Diana i Gisela que han tornat a abandonar un animal a les portes del zoo. Pep segueix entestat a tirar endavant amb les seves protestes.

Anys d'esperança (1a part)

Coneixerem la primera etapa de la Revolució Francesa, des de la formació dels Estats Generals, el 5 de maig de 1789, fins al període de decadència del rei Lluís XVI, que l'any 1792 va perdre tota autoritat i va ser empresonat. Coneixerem també com els diputats de la burgesia es van constituir en Assemblea Nacional i van pronunciar el jurament del "Jeu de Paume", l'any 1789, quan també es va promulgar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà i va tenir lloc la presa de la Bastilla, revolta popular que desencadenà en l'aprovació de la primera Constitució liberal, burgesa i monàrquica l'any 1791.