LES DONES PERFECTES (The Stepford wives)
Idioma versió original: anglès
Producció: Paramount Pictures, DreamWorks SKG, Scott Rudin Productions i De Line Pictures, 2004 (Estats Units)
Direcció: Frank Oz
Durada: 92 minuts
Guió: Paul Rudnik, basat en el llibre d'Ira Levin
Fotografia: Rob Hahn (color)
Música: David Arnold
Intèrprets: Nicole Kidman (Joanna Eberhart), Matthew Broderick (Walter), Bette Midler (Bobbie Markowitz), Glenn Close (Claire), Christopher Walken (Mike), Roger Bart (Roger)
Joanna Eberhart és un alta executiva de televisió que veu com el seu món s'enfonsa quan perd la feina. Joanna i la seva família miren de canviar de vida i es traslladen a Stepford, una petita població on tot sembla meravellós. Joanna comença a pensar que tanta perfecció no és normal i es dedica a investigar fins que descobreix que les dones d'Stepford porten un xip que les fa ser totalment complaents amb els seus marits.
GALA
Producció: Ovideo TV, SA amb la participació de TVE, Canal+ i Televisió de Catalunya i amb la col·laboració de Fundació Gala-Salvador Dalí i l'ICIC (Generalitat de Catalunya)
Guió i Direcció: Sílvia Munt/ Durada: 103'
Fotografia: Mario Montero, David Omedes
Música: Nèstor Munt
Pel·lícula documental dirigida per Sílvia Munt el 2003 que fa un recorregut per la vida d'aquesta peculiar dona que comença a Kazan (Rússia), on va néixer. Continua a Davos, on troba Paul Éluard, i passa per París i Nova York abans d'arribar a Cadaqués, on mor. Sola al castell de Púbol, descansa al costat de la tomba buida on hi hauria d'haver el seu estimat Salvador Dalí. Tot això s'anirà descobrint a partir de textos seus i també d'una amiga, Anastasia Tsvetaieva, i d'Éluard i Dali, a més de nombroses entrevistes a persones que la van conèixer.
El millor (The Natural)
Producció: Mark Johnson per a Columbia, 1984
Direcció: Barry Levinson
Durada: 138 minuts
Guió: Roger Towne i Phil Dusenberry
Fotografia: Caleb Deschanel
Música: Randy Newman
Intèrprets: Robert Redford (Roy Hobbs), Robert Duvall (Max Mercy), Glenn Close (Iris Gaines), Kim Basinger (Memo Paris), Wilford Brimley (Pop Fisher), Barbara Hershey (Harriet Bird)
Res apartava Roy Hobbs d'aconseguir el seu somni infantil de convertir-se en gran estrella del beisbol. La seva vocació comença quan talla un bat d'un roure caigut. Aviat destaca en el campionat de "boy-scouts" i crida l'atenció del comentarista esportiu Max Mercy, que l'ajuda a promoure'l. Però una dona misteriosa li esguerra els plans en ferir-lo greument amb un revòlver.
Al cap dels anys, Hobbs reapareix en un camp de beisbol i tothom pensa que ja no està en forma, però Roy està decidit a ser un campió.
ELS PERDEDORS
Producció Zip Films, SURFILMS i UTOPIC
Direcció: Driss Deiback
Director fotografia: Udo Alberts / Gaby Lingke
Música original: Xavier Oró i Pep Solórzano
La història mai abans explicada de gairebé 100.000 soldats musulmans del Marroc que van combatre en la Guerra Civil Espanyola i sense els quals Franco mai hagués pogut guanyar la guerra. La pel·lícula fa un recorregut per episodis que vinculen els fets històrics dels anys 30 a Espanya i anteriors amb el creixent conflicte que actualment enfronta les cultures.
LA DAMA DE MONSOREAU
Producció: Televisió de Catalunya, Institut del cinema Català i Telfrance, 2008
Director: Michel Hassan
Guionista: Alexandra Deman
Director de fotografia: Jonny Semeco
Música: Françoise Staal
Intèrprets:Frédéric Van Den Driessche (Comte de Monsoreau), Esther Nubiola (Diana de Monsoreau), Thomas Jouanet (Bussy d'Amboise), Anne Caillon (Duquessa de Guissa), Fréderic Quiring (Duc d'Anjou), Roger Coma (Mateu), Marie Denarnaud (Gertrudis), Patrick Fierry (Enric III), Rosa Novell (Caterina de Mèdici), Joan Massotkleiner (Cardenal de Lorena) i Pierre Mondy (Baró de Méridor)
Segle XVI, França.
Diana de Méridor viu feliç a les terres del seu pare, quan per primera vegada rep una invitació per assistir a un ball de societat. L'organitza el Comte de Monsoreau que, tot i doblar-li l'edat, la vol convertir en la seva muller, rosegat per un amor gelós i possessiu. El Duc d'Anjou descobreix Diana al ball i, aprofitant la prerrogativa que li dóna el fet de ser germà del Rei, intenta abusar d'ella. Monsoreau treu partit de la circumstància: explica al pare de Diana que Anjou, amb fama de seductor, l'ha segrestat, i que per salvar el seu honor esta disposat a casar-se amb la jove. El vell baró accepta. A Monsoreau només li cal matar al baró per tal que la veritat sobre aquest fosc matrimoni mai no s'arribi a saber. A partir d'aquest moment Diana, casada contra la seva voluntat amb Monsoreau, coneixerà la Cort i viurà d'aprop diversos complots para matar al rei Enric III. El sobirà del tron de França malda per instaurar una pau religiosa que posi fi a la guerra oberta entre catòlics i protestants que està destruint el reialme. Els intents d'assassinar-lo són auspiciats pels catòlics més reaccionaris, agrupats al voltant de la Lliga, i orquestrats per la pèrfida Duquessa Maria de Guisa. Diana, secretament enamorada d'un protestant, el comte Bussy d'Amboise, acabarà descobrint que el seu marit és un dels partidaris més fervents de la Lliga. Diana es posarà al servei del Rei i al costat de Bussy amb la secreta finalitat d'alliberar-se de Monsoreau i viure al costat del jove comte. El que Diana ignora és la tempestuosa relació amorosa que en el passat va unir Bussy d'Amboise amb la principal enemiga de la corona, Maria de Guisa. Una passió que ni Bussy ni la Duquessa han estat capaços d'oblidar.
LA DAMA DE MONSOREAU
Producció: Televisió de Catalunya, Institut del cinema Català i Telfrance, 2008
Director: Michel Hassan
Guionista: Alexandra Deman
Director de fotografia: Jonny Semeco
Música: Françoise Staal
Intèrprets:Frédéric Van Den Driessche (Comte de Monsoreau), Esther Nubiola (Diana de Monsoreau), Thomas Jouanet (Bussy d'Amboise), Anne Caillon (Duquessa de Guissa), Fréderic Quiring (Duc d'Anjou), Roger Coma (Mateu), Marie Denarnaud (Gertrudis), Patrick Fierry (Enric III), Rosa Novell (Caterina de Mèdici), Joan Massotkleiner (Cardenal de Lorena) i Pierre Mondy (Baró de Méridor)
Segle XVI, França.
Diana de Méridor viu feliç a les terres del seu pare, quan per primera vegada rep una invitació per assistir a un ball de societat. L'organitza el Comte de Monsoreau que, tot i doblar-li l'edat, la vol convertir en la seva muller, rosegat per un amor gelós i possessiu. El Duc d'Anjou descobreix Diana al ball i, aprofitant la prerrogativa que li dóna el fet de ser germà del Rei, intenta abusar d'ella. Monsoreau treu partit de la circumstància: explica al pare de Diana que Anjou, amb fama de seductor, l'ha segrestat, i que per salvar el seu honor esta disposat a casar-se amb la jove. El vell baró accepta. A Monsoreau només li cal matar al baró per tal que la veritat sobre aquest fosc matrimoni mai no s'arribi a saber. A partir d'aquest moment Diana, casada contra la seva voluntat amb Monsoreau, coneixerà la Cort i viurà d'aprop diversos complots para matar al rei Enric III. El sobirà del tron de França malda per instaurar una pau religiosa que posi fi a la guerra oberta entre catòlics i protestants que està destruint el reialme. Els intents d'assassinar-lo són auspiciats pels catòlics més reaccionaris, agrupats al voltant de la Lliga, i orquestrats per la pèrfida Duquessa Maria de Guisa. Diana, secretament enamorada d'un protestant, el comte Bussy d'Amboise, acabarà descobrint que el seu marit és un dels partidaris més fervents de la Lliga. Diana es posarà al servei del Rei i al costat de Bussy amb la secreta finalitat d'alliberar-se de Monsoreau i viure al costat del jove comte. El que Diana ignora és la tempestuosa relació amorosa que en el passat va unir Bussy d'Amboise amb la principal enemiga de la corona, Maria de Guisa. Una passió que ni Bussy ni la Duquessa han estat capaços d'oblidar.
CODE 46 (Code 46)
Idioma versió original: anglès
Producció: BBC i Revolution Studios, 2003 (Gran Bretanya)
Direcció: Michael Winterbottom
Durada: 92 minuts
Guió: Frank Cottrell Boyce
Fotografia: Alwin H. Kuchler i Marcel Zyskind (color)
Música: Steve Hilton i David Holmes
Intèrprets: Tim Robbins (William Geld), Samantha Morton (Maria Gonzales), Om Puri (Bahkland), Emil Marwa (Mohan), Nina Fog (Wole), Bruno Castra (Bikku)
En un futur proper, les grans ciutats estan rodejades per uns controls d'alta seguretat per tal d'evitar que hi entrin persones sense papers. Aquestes persones que no tenen la condició de ciutadans malviuen als afores, en àrees desèrtiques. Un detectiu de Seattle, William Geld, té la missió d'investigar un cas de falsificació de papers en una agència d'assegurances. A William li han implantat una mena de virus empàtic amb el qual pot detectar qui diu la veritat i qui menteix i de seguida sospita de María, una dona molt atractiva. William se n'enamora i aleshores desviarà la investigació cap a un altre dels empleats de l'agència.
ELS PERDEDORS
Producció Zip Films, SURFILMS i UTOPIC
Direcció: Driss Deiback
Director fotografia: Udo Alberts / Gaby Lingke
Música original: Xavier Oró i Pep Solórzano
La història mai abans explicada de gairebé 100.000 soldats musulmans del Marroc que van combatre en la Guerra Civil Espanyola i sense els quals Franco mai hagués pogut guanyar la guerra. La pel·lícula fa un recorregut per episodis que vinculen els fets històrics dels anys 30 a Espanya i anteriors amb el creixent conflicte que actualment enfronta les cultures.
EL FUTBOL CLUB DE LES FERES 2 (Die Wilden Kerle 2)
Idioma versió original: alemany
Producció: Sam Film Produktion, 2005 (Alemanya)
Direcció i guió: Joachim Masannek, basat en els seus llibres
Durada: 85 minuts
Fotografia: Sonja Rom (color)
Música: Peter Horn i Andrej Melita
Intèrprets: Jimi Blue Ochsenknecht (Leon), Srah Kim Gries (Vanessa), Raban Bieling (Raban), Wilson Gonzalez Ochsenknecht (Marlon), Marlon Wessel (Maxi), Kevin Iannotta (Joschka)
Segona adaptació cinematogràfica de la col·lecció de llibres infantils de l'escriptor alemany Joachim Masannek, dirigida per ell mateix. "Les feres" són un equip de futbol de barri format per nois i noies que juguen junts i es recolzen els uns als altres per aconseguir els seus somnis. En aquesta ocasió, l'equip haurà d'enfrontar-se a una altra colla de nens per defensar el més important per a ells: el lloc on passen els dies d'estiu.
LA QUIMERA DE L'OR (The gold rush)
Pel·lícula muda
Producció: Charles Chaplin Productions, 1925 (Estats Units)
Direcció i guió: Charles Chaplin
Durada: 81 minuts
Fotografia: Roland Totheroh (blanc i negre)
Música: Peces de diversos autors
Intèrprets: Charles Chaplin (el buscador d'or), Mack Swain (Jim McKay), Georgia Hale (Georgia), Tom Murray (Larsen), Henry Bergman (Hank Curtis), Malcolm Waite (Jack Cameron)
La pel·lícula és un clàssic del cinema de Charles Chaplin. Charlot és un buscador d'or que arriba a Alaska buscant fer-se ric. Allà hi coneix Georgia, una noia a qui Charlot intentarà conquistar amb la seva peculiar forma de ser.
LA DAMA DE MONSOREAU
Producció: Televisió de Catalunya, Institut del cinema Català i Telfrance, 2008
Director: Michel Hassan
Guionista: Alexandra Deman
Director de fotografia: Jonny Semeco
Música: Françoise Staal
Intèrprets:Frédéric Van Den Driessche (Comte de Monsoreau), Esther Nubiola (Diana de Monsoreau), Thomas Jouanet (Bussy d'Amboise), Anne Caillon (Duquessa de Guissa), Fréderic Quiring (Duc d'Anjou), Roger Coma (Mateu), Marie Denarnaud (Gertrudis), Patrick Fierry (Enric III), Rosa Novell (Caterina de Mèdici), Joan Massotkleiner (Cardenal de Lorena) i Pierre Mondy (Baró de Méridor)
Segle XVI, França.
Diana de Méridor viu feliç a les terres del seu pare, quan per primera vegada rep una invitació per assistir a un ball de societat. L'organitza el Comte de Monsoreau que, tot i doblar-li l'edat, la vol convertir en la seva muller, rosegat per un amor gelós i possessiu. El Duc d'Anjou descobreix Diana al ball i, aprofitant la prerrogativa que li dóna el fet de ser germà del Rei, intenta abusar d'ella. Monsoreau treu partit de la circumstància: explica al pare de Diana que Anjou, amb fama de seductor, l'ha segrestat, i que per salvar el seu honor esta disposat a casar-se amb la jove. El vell baró accepta. A Monsoreau només li cal matar al baró per tal que la veritat sobre aquest fosc matrimoni mai no s'arribi a saber. A partir d'aquest moment Diana, casada contra la seva voluntat amb Monsoreau, coneixerà la Cort i viurà d'aprop diversos complots para matar al rei Enric III. El sobirà del tron de França malda per instaurar una pau religiosa que posi fi a la guerra oberta entre catòlics i protestants que està destruint el reialme. Els intents d'assassinar-lo són auspiciats pels catòlics més reaccionaris, agrupats al voltant de la Lliga, i orquestrats per la pèrfida Duquessa Maria de Guisa. Diana, secretament enamorada d'un protestant, el comte Bussy d'Amboise, acabarà descobrint que el seu marit és un dels partidaris més fervents de la Lliga. Diana es posarà al servei del Rei i al costat de Bussy amb la secreta finalitat d'alliberar-se de Monsoreau i viure al costat del jove comte. El que Diana ignora és la tempestuosa relació amorosa que en el passat va unir Bussy d'Amboise amb la principal enemiga de la corona, Maria de Guisa. Una passió que ni Bussy ni la Duquessa han estat capaços d'oblidar.
EL GRAN GABBO (The Great Gabbo)
Producció: Henry Meyer i Nat Cardish per a Sono Art / World Wide, 1929
Direcció: James Cruze
Durada: 88 minuts
Guió: Hugh Herbert, segons una història de Ben Hecht
Fotografia: Ira Morgan (blanc i negre)
Música: Howard Jackson
Intèrprets: Erich von Stroheim (Gabbo), Betty Compson (Marie), Donald Douglas (Frank, el ballarí), Margie Kane (ballarina), Henri West
Gabbo és un excepcional ventríloc que es comporta millor amb el seu ninot Otto que no pas amb la seva companya, Marie. Per tant, no és estrany que ella acabi deixant-lo. Marie esdevé una gran estrella de Broadway, i, mentre Gabbo intenta que ella torni, el ninot Otto es va apoderant de la personalitat de Gabbo. Diversos números musicals s'intercalen enmig de la història.
Després de dos anys d'inactivitat, durant els quals s'esgoten les seves reserves econòmiques, Stroheim accepta l'oferta del seu amic James Cruze per treballar només com a actor, i fa el paper d'un arrogant i obsessionat ventríloc, un dels personatges predilectes de Stroheim, entre els molts queinterpreta a partir de llavors.
ADÉU A LES ARMES (A farewell to arms)
Idioma versió original: anglès
Producció: Frank Borzage per a Paramount, 1932 (Estats Units)
Direcció: Frank Borzage
Durada: 78 minuts
Guió: Benjamin Glazer, Oliver H. P. Garrett
Fotografia: Charles Lang (blanc i negre)
Música: W. Franke Harling
Intèrprets: Gary Cooper, Helen Hayes, Adolphe Menjou, Mary Philips, Jack La Rue, Blanche Frederici
La Primera Guerra Mundial converteix en grans amics Rinaldi, comandant de Sanitat de l'exèrcit italià, i Frederick Henry, tinent del cos nord-americà d'Ambulàncies Militars. Una esquadrilla austríaca bombardeja la població on hi ha tots dos amics. El tinent Henry es resguarda al mateix lloc on es troba Catherine, una de les infermeres angleses que acaben d'arribar al campament. Més tard, Henry és ferit greument i l'envien a un hospital de Milà, on, gràcies a les influències de Rinaldi, és destinada Catherine. Henry haurà de tornar al front, mentre que Catherine buscarà a Suïssa un lloc per esperar el naixement del seu fill.
TV3 | 33 | K3 | 300 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|