Programació del dia 19-5-2009

Cap. 1788

L'Alba i la Lluna donen voltes al que han de fer amb el "problema". L'Eulàlia està decidida a tornar amb en Marc, però ell encara està dolgut. La cap d'en Sergi imposa la seva línia d'investigació. En Quico continua amb la seva pròpia. En Paco passa a l'atac per lligar-se la protagonista del "Vides".

+ info

El periodista ANDREU BUENAFUENTE visita "El Club" per parlar-nos del seu llibre "Buenafuente en el aire", un recull de més de 110 fotografies del Show de Buenafuente, entre altres coses. La parella que ens comentarà l'actualitat la formaran els periodistes IU FORN i NÚRIA RIBÓ. Tindrem també una nova entrega de la psicopatologia digital del DOCTOR SOLER. I acabarem amb l'espai de cuina de NANDU JUBANY.

+ info

PREVENCIÓ D'INCENDIS Avui ens enlairem amb la Cori Calero per conèixer les tasques que els agents rurals porten a terme per evitar qualsevol risc d'incendi als nostres boscos. També veurem la feina de prevenció i neteja que un ramat de vaques pot fer quan pastura.

+ info

Vall de Núria, Toni Albà Collsacabra, Antoni Bassas Delta de l'Ebre, Artur Gayà "Quico el celio"

Shots

El company esporàdic de Leslie rep un tret i Harlan es veu implicat en el cas. Meg i Trish treballen plegades per enxampar un conegut violador i Nora queda parada amb el que esbrina del seu germà. Escrit per: Sera Gamble Raelle Tucker Dirigit per: Robert Duncan McNeill

El millor negoci del món

Ricco Ricci té un restaurant de cuina italiana al nord de França. Charlotte, la seva dona, amenaça altra cop de deixar-lo. Ricco hereta del seu oncle un negoci de pompes fúnebres i se n'ha de fer càrrec almenys un any per cobrar l'herència. El pla es fer-ho amb el seu ajudant i, al cap d'un any, cobrar l'herència, recuperar la seva dona i la seva filla i muntar un restaurant a l'Adriàtic. Però les coses es compliquen.

+ info

El periodista ANDREU BUENAFUENTE visita "El Club" per parlar-nos del seu llibre "Buenafuente en el aire", un recull de més de 110 fotografies del Show de Buenafuente, entre altres coses. La parella que ens comentarà l'actualitat la formaran els periodistes IU FORN i NÚRIA RIBÓ. Tindrem també una nova entrega de la psicopatologia digital del DOCTOR SOLER. I acabarem amb l'espai de cuina de NANDU JUBANY.

Els awa guajas: el poble més enllà del temps

ELS AWA GUAJAS: EL POBLE MÉS ENLLÀ DEL TEMPS Al cor de la selva més frondosa del Brasil hi viu un poble que depèn totalment de l'entorn. De la natura només agafa el que estrictament necessita per viure.

Famílies: Cuidar els fills

Que la natalitat a Catalunya augmenta en bona part gràcies a la immigració és un fet indiscutible: actualment, un 20% dels nascuts al nostre país tenen, com a mínim, un progenitor d'origen estranger. Per a qualsevol dona treballadora, la maternitat és sovint qüestió de fer malabarismes, especialment per a aquells col·lectius amb feines més precàries. Dues dones d'origen immigrat i establertes a Catalunya des de fa anys, Eva Bojang i Mariel Araya, parlen de com han anat abordant la qüestió de la conciliació de la vida familiar i laboral.

Islam

L'Islam Poc després de la mort del profeta, fa 1.400 anys, les divisions polítiques dins l'Islam van escindir els xiïtes dels sunnites. Al llarg dels anys, mentre els cinc pilars de l'Islam s'han mantingut intactes, moltes influències culturals han anat modelant la forma en què es practica la religió islàmica; mentre que en uns llocs, per exemple, les dones van totalment tapades, en d'altres només han de vestir de forma decorosa i fins i tot poden seguir la moda actual.

El regne de Wallis

La defunció de Tomasi Kulimoetoke, rei de Wallis, després de 49 anys de domini, va sumir aquest petit regne de l'oceà Pacífic -part dels territoris francesos d'ultramar- en un període de dol i negociacions mentre les famílies reials decidien qui en seria el nou sobirà. El repte, crucial per al futur de la societat tradicional, va mobilitzar les comunitats wallineses, des de Nova Caledònia fins a les metròpolis franceses. Vet aquí l'ocasió per a Ato, que ha viscut set anys a França, per tornar al seu poble d'Aka Aka i descobrir, a través de les vivències quotidianes, la cultura i la identitat locals, els fonaments de les quals es basen en el rol primordial d'un poder tradicional que s'està extingint. I és que Ato és un dels últims reis de França.

+ info

Entrevista: Eudald Carbonell, director de l¿Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social de la Universitat Rovira i Virgili, codirector dels jaciments d¿Atapuerca i catedràtic de Prehistòria de la URV. Actuació: "Serrat Balla", espectacle de la companyia Color Dansa que s'estrena al Teatre Tívoli el dijous 20 de maig.

+ info

"Televisió pública i publicitat" Debat amb Jorge del Corral, secretari general d'Uteca, Unió de Televisions Comercials Associades; Carles Mundó, secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya; Emili Prado, catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Albert Sáez, president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Una televisió pública amb anuncis és competència deslleial per a les cadenes de televisió privades? Els ciutadans han de pagar cànons pel manteniment de les televisions de titularitat pública o, més encara, en l'actual panorama televisiu hi tenen cabuda les televisions públiques? El debat ha sorgit amb la decisió del govern Zapatero d'eliminar la publicitat de Televisió Espanyola i modificar-ne els plantejaments perquè no sigui competència amb les cadenes privades. La proposta és similar a la que va aplicar a França el president Sarkozy. Una mesura que fa 5 mesos va deixar sense publicitat les cadenes públiques franceses. Un fet que no s'ha traduït en un increment de publicitat a les empreses privades per culpa de la crisi, i que no ha afectat els índexs d'audiència de les públiques, ara sense talls. La qüestió és: qui pagarà el pressupost de TVE sense anuncis? La possibilitat que siguin les empreses de telecomunicacions, telefonia i ADSL ha fet que aquestes assegurin que repercutiran el cost en els seus clients, fet que suposarà que siguin indirectament els ciutadans els que paguin el cost de la mesura. Temes de debat - Les televisions públiques han de tenir publicitat o finançar-se amb un cànon? -Les televisions públiques han de tenir una funció educativa de servei públic o han de poder lluitar per la audiència? -Una cadena com TVE ha de tenir programes esportius de primera categoria, futbol, tenis, ciclisme? - I les televisions com TV3 amb llengua pròpia? - La TDT, els canals temàtics, canviaran el paper de les televisions públiques en el panorama audiovisual? Xavi Coral tractarà aquestes i altres qüestions, dilluns, amb Jorge del Corral, periodista. Va ser subdirector de l'Agència EFE i secretari general d'Antena 3 Televisió, on també va ser director de notícies i de programes d'actualitat; actualment és el secretari general d'Uteca, Unió de Televisions Comercials Associades; Carles Mundó és llicenciat en Dret i ha estat cap de gabinet del Departament d'Educació i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat i, actualment, és el secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya; Emili Prado és catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha estat degà de la Facultat de Ciències de la Informació de l'Autònoma de Barcelona i també de la Universitat de Santiago de Compostel·la, i Albert Sáez, periodista, doctor en Comunicació i professor de Sociologia de la Comunicació de la Facultat de Comunicació Blanquerna, d'on va ser vicedegà; va ser vicerector de la Universitat Ramon Llull i secretari de Mitjans de Comunicació de la Conselleria de Cultura; entre el 1998 i el 2006 va ser director adjunt del diari "Avui" i, actualment, és el president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Pol Sud sense límits: discapacitats a l'Antàrtida

"Temps d'aventura" estrena la nova temporada amb un reportatge sobre la gesta dels membres de l'expedició "Pol Sud sense límits", en què, per primera vegada, un grup de discapacitats van arribar al pol sud després d'una travessa de més de 250 quilòmetres per l'Antàrtida, avançant amb els seus propis mitjans a través d'una de les zones més extremes i perilloses del planeta. Esforç, sacrifici i molta força de voluntat en el primer "Temps d'aventura" del 2009. El madrileny Jesús Noriega, a qui li falta una mà des del naixement, i els catalans Èric Villalón, deficient visual de naixement, i Xavier Valbuena, amputat femoral des de fa vuit anys, van passar tres setmanes aïllats a la planura antàrtica, a 3.000 metres d'altura, caminant 250 quilòmetres arrossegant un trineu de 60 quilos, sense ajuda externa i només amb l'acompanyament dels exploradors polars Ramon Larramendi i Ignacio Oficialdegui, grans experts en aventures àrtiques i antàrtiques. Els expedicionaris van haver de patir temperatures de 40 graus sota zero i vents catabàtics de fins a 300 quilòmetres per hora.

Segarra

La comarca de la Segarra limita amb la Noguera, l'Urgell, la Conca de Barberà, l'Anoia i el Solsonès, i se situa a l'altiplà central de Catalunya. Terra de cultiu en què predomina el conreu de cereals a les planes, les diferents altituds ens mostren oliveres a la muntanya mitjana i ametllers que cobreixen els turons. Conèixer la Segarra vol dir conèixer una terra de tradicions i història permanent. La seva capital, Cervera, és el reclam d'una vila amb un passat històric esplendorós.

Cerdanya

La Cerdanya és una plana elevada situada als Pirineus axials. La Serra del Cadí separa la Baixa Cerdanya del Berguedà i el Ripollès. L'Alta Cerdanya, dins de l'Estat francès, limita amb el Capcir i el Conflent. La Cerdanya és una de les comarques més boniques de Catalunya per la seva riquesa paisatgística. Dividida en dues parts ben diferenciades, la muntanya i la plana, la seva orientació d'est a oest, li permet gaudir d'un clima assolellat i molt més sec que el d'altres comarques pirinenques. En les darreres dècades, la Cerdanya s'ha consolidat com a destí turístic i de segones residències. La seva capital, Puigcerdà, està situada entre el rius Querol i el Segre, a sobre del puig Cerdà que li donà el nom.

Pequín underground

Pequín Underground (Beijing Bubbles) Susanne Messmer, George Lindt (Alemanya-Xina, 2006; 53 minuts) "Pequín underground" és un documental sobre la música rock i punk que es fa avui en dia a la capital xinesa. A través de cinc bandes musicals ens endinsem en una inesperada realitat, la de les subcultures musicals que es mouen quasi clandestinament a la Xina. És també un documental sobre el que significa ser diferent en un país en continu creixement i en què molta gent sembla obsessionada amb progressar econòmica i socialment. Amb "Pequín underground" els cineastes berlinesos Susanne Messmer i George Lindt aprofundeixen en l'escena musical més oculta de la Xina contemporània. Els protagonistes d'aquesta subcultura expressen a càmera, amb naturalitat i espontàniament, com viuen el seu dia a dia. La relació esdevé fluida ràpidament, i els realitzadors són convidats amb normalitat a presenciar els assaigs, o a sopar, o a casa dels pares dels protagonistes... Aquests músics melancòlics i somiadors, segurs d'ells mateixos i solitaris, basen la seva vida en la creativitat i la dedicació a la música. No formen part de cap moviment de rebel·lió juvenil ni estan interessats en la protesta política, però a la seva manera s'enfronten a la Xina que els ha tocat viure. Amb la seva estètica musical i amb la seva actitud s'oposen, d'una manera alternativa, a la pressió per a actuar "correctament" i a la compulsió pel consum que afecta molts dels seus compatriotes. "Pequín underground" segueix cinc bandes musicals de Pequín en el seu tarannà diari: la banda de punk Joyside, la de noies Hang On The Box, la de blues Sha Zi, la de rock New Pants i la T9, que combina el rock amb la música tradicional de Mongòlia. Malgrat els seus estils musicals diversos, comparteixen una mateixa actitud: Tots han deixat de banda el món en què van créixer i es van educar. Per als joves directors alemanys, el contacte amb aquests músics representa una espècie de retrobament amb el propi passat: "La passió i el sentit de l'humor d'aquests músics ens recorden els temps en què el punk a Europa representava un desafiament. Sentim com si aquell punk s'hagués desplaçat cap a l'altra banda del globus. Vam créixer amb el punk i vam viure la seva transformació en una moda buida de contingut i ens ha sobtat descobrir-lo en la seva genuïna excentricitat, la seva autenticitat i el seu despreniment, revifat a la Xina dels nostres dies", afirmen. Els nombrosos contactes establerts van ser el resultat d'un efecte dominó en què, per exemple, en el directe d'una de les bandes, els directors van conèixer els membres d'una altra als quals van poder seguir a continuació... Aquesta manera d'aproximar-se a una realitat socialment oculta va permetre l'equip establir una relació intensa amb els protagonistes fins a arribar a fer el retrat d'una contracultura que difícilment ningú podria imaginar viva i creativa en una societat autoritària com la de la República Popular de la Xina. En el seu periple entre aquestes bandes musicals "Pequín underground" fa una ullada a la Xina actual: La càmera es desplaça dels districtes de negocis amb el brogit dels carrers i les botigues llampants a les perifèries miserables on la gent lluita per la supervivència recollint deixalles o amb petits negocis al carrer. Els restaurants i els karaokes en què els més joves es diverteixen amb el pop ensucrat convencional contrasta amb els parcs on s'escolten cançons revolucionàries. Pequín és una representació a escala de tota la Xina, amb el seu creixement imparable, però també amb una desigualtat social rampant sota condicions polítiques peculiars. "Pequín underground" és un retrat personal i intimista d'una subcultura xinesa. A nivell formal s'inspira també en l'esperit del punk rock. El tractament, a vegades brusc, de la càmera, un recurs d'estil que li dóna encara més autenticitat al relat, ve determinat, en les seqüències a l'exterior, per la inexistència de

Pequín underground

Pequín Underground (Beijing Bubbles) Susanne Messmer, George Lindt (Alemanya-Xina, 2006; 53 minuts) "Pequín underground" és un documental sobre la música rock i punk que es fa avui en dia a la capital xinesa. A través de cinc bandes musicals ens endinsem en una inesperada realitat, la de les subcultures musicals que es mouen quasi clandestinament a la Xina. És també un documental sobre el que significa ser diferent en un país en continu creixement i en què molta gent sembla obsessionada amb progressar econòmica i socialment. Amb "Pequín underground" els cineastes berlinesos Susanne Messmer i George Lindt aprofundeixen en l'escena musical més oculta de la Xina contemporània. Els protagonistes d'aquesta subcultura expressen a càmera, amb naturalitat i espontàniament, com viuen el seu dia a dia. La relació esdevé fluida ràpidament, i els realitzadors són convidats amb normalitat a presenciar els assaigs, o a sopar, o a casa dels pares dels protagonistes... Aquests músics melancòlics i somiadors, segurs d'ells mateixos i solitaris, basen la seva vida en la creativitat i la dedicació a la música. No formen part de cap moviment de rebel·lió juvenil ni estan interessats en la protesta política, però a la seva manera s'enfronten a la Xina que els ha tocat viure. Amb la seva estètica musical i amb la seva actitud s'oposen, d'una manera alternativa, a la pressió per a actuar "correctament" i a la compulsió pel consum que afecta molts dels seus compatriotes. "Pequín underground" segueix cinc bandes musicals de Pequín en el seu tarannà diari: la banda de punk Joyside, la de noies Hang On The Box, la de blues Sha Zi, la de rock New Pants i la T9, que combina el rock amb la música tradicional de Mongòlia. Malgrat els seus estils musicals diversos, comparteixen una mateixa actitud: Tots han deixat de banda el món en què van créixer i es van educar. Per als joves directors alemanys, el contacte amb aquests músics representa una espècie de retrobament amb el propi passat: "La passió i el sentit de l'humor d'aquests músics ens recorden els temps en què el punk a Europa representava un desafiament. Sentim com si aquell punk s'hagués desplaçat cap a l'altra banda del globus. Vam créixer amb el punk i vam viure la seva transformació en una moda buida de contingut i ens ha sobtat descobrir-lo en la seva genuïna excentricitat, la seva autenticitat i el seu despreniment, revifat a la Xina dels nostres dies", afirmen. Els nombrosos contactes establerts van ser el resultat d'un efecte dominó en què, per exemple, en el directe d'una de les bandes, els directors van conèixer els membres d'una altra als quals van poder seguir a continuació... Aquesta manera d'aproximar-se a una realitat socialment oculta va permetre l'equip establir una relació intensa amb els protagonistes fins a arribar a fer el retrat d'una contracultura que difícilment ningú podria imaginar viva i creativa en una societat autoritària com la de la República Popular de la Xina. En el seu periple entre aquestes bandes musicals "Pequín underground" fa una ullada a la Xina actual: La càmera es desplaça dels districtes de negocis amb el brogit dels carrers i les botigues llampants a les perifèries miserables on la gent lluita per la supervivència recollint deixalles o amb petits negocis al carrer. Els restaurants i els karaokes en què els més joves es diverteixen amb el pop ensucrat convencional contrasta amb els parcs on s'escolten cançons revolucionàries. Pequín és una representació a escala de tota la Xina, amb el seu creixement imparable, però també amb una desigualtat social rampant sota condicions polítiques peculiars. "Pequín underground" és un retrat personal i intimista d'una subcultura xinesa. A nivell formal s'inspira també en l'esperit del punk rock. El tractament, a vegades brusc, de la càmera, un recurs d'estil que li dóna encara més autenticitat al relat, ve determinat, en les seqüències a l'exterior, per la inexistència de

Formigues assassines

Ha saltat l'alarma a Las Vegas! Un exèrcit de formigues assassines acaba d'atacar la ciutat. Els Surfistes del Cel, convençuts que serà com anar uns quants dies de vacances, aviat s'adonaran que la situació és més greu del que es pensaven. Pot ser que es tracti d'una altra estratagema del malvat Cíber per apoderar-se de la ciutat dels milions?

Recepta per al desastre

En Shaggy és l'únic capaç de trobar una "galeta d'or" única i de triar de premi una visita a una fàbrica en comptes d'un viatge a Aruba, per prendre el sol en una illa exòtica. Això sí, es tracta de la fàbrica de les Scooby Galetes, el saborós país de les meravelles, on, segons el seu propietari, abunden els somnis i el perill ens envolta per tot arreu...

La corona de les promeses / Ajuda'm, granota impacient

Que n'arriba a ser de complicat complir les promeses! En Nobita fa quatre dies que arriba tard a l'escola i la mare li ha dit que si no canvia d'actitud, es quedarà sense paga. Com s'ho farà?! Més tard, en Nobita farà tot el possible per evitar que la seva mare descobreixi que ha suspès un examen. Sort que la Granota Pacient fa complir els desitjos, però a canvi d'una ofrena, és clar.

El partit de beisbol / El radar del primer premi

En Nobita ha de sortir a fer un encàrrec, però té en Suneo i en Gegant davant de casa que l'esperen per estomacar-lo. Com s'ho farà per despistar-los?! Més tard, en Nobita s'adona que tots els seus amics han aconseguit algun premi al llarg de la vida. Ell també, quan era molt petit, però ningú n'hi va fer cap foto. I si fa un viatge en el passat?!

+ info

La vida no és gaire justa quan ets sempre la petita: no pots anar mai a dormir tard, no pots pujar a les millors atraccions de la fira... Avui la Laia farà tot el possible per ser més gran: s'imaginarà que és un gratacels, un gira-sol, la muntanya més alta del món... Però ser petit també té els seus avantatges i en Carles els coneix molt bé!

Viatjant a les terres del sud

Al bosc hi ha una papallona que, tot i que l'hivern està a punt d'arribar, no se'n vol anar cap a les terres del sud, on hi fa més calor. La Connie està molt amoïnada i farà mans i mànigues per convèncer-la que se n'ha d'anar abans que arribi el fred i les nevades.

La gorreta d'en Wally

En Wally li ha deixat a en Patch la gorreta de llana que li ha fet la senyora aranya. Com que són tan amics... Però el gosset, que és tan enjogassat, l'ha perduda sense voler. Com s'ho farà, si no la troba? Potser la Connie, que és tan traçuda, l'ajudaria a fer-ne una altra...

L'encarregat

En Tork decideix provar sort com a substitut de l'Iris per demostrar-li que pot ser igual de bo que ella. Ho serà realment? O portarà el desastre al bosc?

L'altre rovelló

En Llisot descobreix en un diari de fa trenta anys un gos que també es deia Rovelló i que va morir devorat per una guineu. Un seguit de coincidències fan que en Llisot comenci a pensar que la història està a punt de repetir-se.

L'Hugo s'enamora

Pobre Hugo! Se'ns enamorat de la Virgínia i li ha demanat per sortir! Ella se n'hi ha rigut a la cara¿ i davant de tothom! La Lola, l'Haidé i la Misto miraran de fer que s'animi¿ i aviat descobriran que és un gran ballarí de break-dance! Quin talent que té! Fins i tot ho diu en Marco Amore! I això a la Virgínia li comença a fer una mica de ràbia¿

Al capdamunt de la piràmide de la festa de l'esport!

La Popi és la millor de la guarderia i n'està molt contenta. En Kimitaka, en canvi, està de mala lluna i no la deixa en pau ni un moment. Pot ser que sigui perquè sap que el seu pare el vindrà a veure al Festival de l'Esport?

Viatge a Ba Sing Se, primera part: El pas de la serp

Els nostres herois només tenen una manera d'arribar a Ba Sing Se, la capital del Regne de la Terra. L'únic camí que hi ha entre el sud i el nord és el temible Pas de la Sert. A més, hauran de fer d'escortes d'una família de refugiats, que fugen de la ira de la Nació del Foc. Aviat, però, l'Aang i companyia es trobaran amb unes amigues molt especials!

Literatura

La Laia ha decidit que vol ser escriptora, i comença la seva primera novel·la.

Personalitat

Les noies decideixen donar un gir radical a les seves vides.

La sacerdotessa de Seiryu

Nakago s'ha adonat que Miaka no és la sacerdotessa de Seiryu. Miaka i Yui intenten fugir del palau i Tamahome i Chichiri, que intenten ajudar-les, s'escapen per ben poc de les urpes del general. Yui promet que recuperarà l'exemplar de L'univers dels quatre déus que Miaka ha perdut a mans de Nakago, però està gelosa de la relació que la seva amiga té amb Tamahome i sembla disposada a fer una cosa que ningú s'esperaria. I Miaka encara menys.

Les habilitats de les fruites del diable. Les transformacions d'en Kaku i en Jya

En Kaku es transforma en girafa gràcies al poder de les fruites del diable. En Sogeking intenta prendre-li la clau a en Jyabura, però en Jyabura es desperta, i amb el poder de la fruita del diable, es transforma en un llop.

+ info

És una nit de lluna plena amb moltes estrelles... i ombres a les roques que tenen els nostres amics amb l'ai al cor. D'on deuen sortir, totes aquestes ombres?! En Teo està convençut que ha vist un monstre amb un coll llarg i unes orelles gegants! A més, les ombres els empaiten! Qui deuen ser?!

El taller més polit

En Bob s'ha apuntat a un concurs per veure qui té el taller més polit. Mentrestant, la Wendy ha de preparar el camp de futbol pel partit d'aquesta nit. Tindran temps de fer tota aquesta feinada i de poder guanyar el concurs?

Els ulls de Taüll

Conte basat en les pintures de Sant Climent de Taüll, cap a l'any 1123.

+ info

De nou, el terror terrorífic s'ha apoderat dels carrers de Vila-rara. Per això l'alcalde ha ofert un sac de diners ben gros pel que capturi el monstre que està provocant aquest caos. En Gunther Van Halen, caçador de monstres de les cases reials europees, serà l'encarregat de posar fi a aquesta desgràcia. I els nens de l'escola aprofitaran per fer passar la Lottie per un monstre!

+ info

Una cançó molt enganxosa d'un grup de música alienígena s'ha apoderat de les ments de molts estudiants i els ha convertit en zombis. A més, aquest cap de setmana se celebra el duel de grups de rock, l'oportunitat ideal per apoderar-se de tot el planeta. Per evitar-ho, els nostres amics hauran de formar un grup i presentar-se al concurs. No t'ho perdis!

No et picaré amb el peu ni que em matis! La cavallerositat d'en Sanji!

En Ruffy ha agafat una barca per anar fins a la porta de la justícia però, per desgràcia, la barca se li enfonsa. Mentrestant, en Sanji, mig adomrnit, pren te amb la Kalifa a la seva habitació, però quan es desperta exigeix a la Kalifa que li doni la seva clau.

Literatura

La Laia ha decidit que vol ser escriptora, i comença la seva primera novel·la.

Personalitat

Les noies decideixen donar un gir radical a les seves vides.

Cap. 63 La patrulla Zzzzz

"Que bé que s'hi dorm al bosc a mitja tarda", pensa la marieta. És el lloc ideal per fer-hi la becaina. Llàstima que aviat apareixerà una patrulla de vespes decidides a trencar la barrera del so! I és clar, amb aquest xivarri no hi ha manera de clapar! Però compte, que aquesta marieta no es pensa quedar de braços creuats...

Cap. 64 El camembert

Avui coneixerem una mosca que s'està llepant els bigotis en un pícnic. I una aranya groga que també se'ls llepa només de pensar que es cruspirà la mosca. La pega és que per molt que ho intenta, no hi ha manera d'atrapar-la. La solució podria estar en la capsa on hi ha el formatge Camembert, però allà també hi ha una sorpresa...

Cap. 17 La marieta

Ho sabies que hi ha marietes que són força trapelles? Avui en coneixeràs una que fins i tot és capaç d'insultar tot un eixam d'abelles en unes escombraries. La persecució serà espectacular, però el que promet més és la reacció d'una aranya que volta per allà i que ni s'imagina el que se li tira al damunt. Quina feinada! Ja es pot anar preparant!

Cap. 1788

L'Alba i la Lluna donen voltes al que han de fer amb el "problema". L'Eulàlia està decidida a tornar amb en Marc, però ell encara està dolgut. La cap d'en Sergi imposa la seva línia d'investigació. En Quico continua amb la seva pròpia. En Paco passa a l'atac per lligar-se la protagonista del "Vides".

Precognició

L'equip de "Mar d'ànimes" investiga la relació que hi ha entre les habilitats d'un paracaigudista desertor per veure el futur i la maledicció que pesa contra ell per haver deixat una dona moribunda en la guerra de Bòsnia. Les visions que el Caporal Daniel Blakesmore té sobre la seva mort fa que consulti el Dr. Douglas. Després que en Blakemore sortís desarmat d'un accident, els tests li van detectar habilitats precognitives, per això en Monaghan sospita que ha patit un trauma psicològic i el deriva a un psiquiatra de l'exèrcit. Quan el soldat mor després de diversos flashbacks sobre una dona moribunda, en Monaghan s'en culpa i forçarà el seu equip, Justine McManus i Craig Stevenson, a descobrir la veritat . Direcció: Maurice Phillips (2005) Intèrprets: Bill Paterson, Dawn Steele, Iain Robertson, Danny Midwinter, Barbara Flynn

Megamínimals

" Megaminimals " és una sèrie on els protagonistes són els petits que conviuen en una guarderia. Amb ells veurem com aprenen, com juguen i com es relacionen. També faran excursions on descobriran coses sorprenents, com que hi ha pedres que caminen i unes altres no, les que caminen es diuen tortugues.

L'orgull de l'autor

Al Pere no li agrada la interpretació del Domènec i s'enfronta amb la Maria. La Laia i el Cefa comencen a treballar amb les mostres de teixit d'amagat del Quim i del Lluís. La Natàlia intenta ocultar-li al Jordi la relació que té amb el Roger. L'Àlex s'adona que vol estar amb la Maria encara que ella no vulgui una relació estable.

16 dobles

"UN DIA DE BODA" Se suposa que la Lídia i l'Alexei s'han de casar. Ja sabem què en pensa cadascun dels nostres personatges... És una bona idea? La Cristina ha tornat (en el pitjor moment, esclar, n'és una especialista) i les coses encara es compliquen més. En Marc, que semblava que es decidia, comença a ser una mena de cagadubtes. Això no lliga amb la seva provada capacitat... professional (per dir-ne alguna). Bé. L'Alexei necessita aquest casament. La Lídia està disposada. El Marc està rabiós. La Cristina està a l'expectativa (interessada). En Lluís es pensa que tothom s'ha tornat boig... Però hi ha més coses... En Mario no vol quedar al marge i ve a marcar "territori" (això creu ell). I hem de conèixer gent nova: La Montserrat (Laura Mañà), que sap coses d'en Lluís. En Pascal (Josep Linuesa), un amic de la Lídia, I el senyor Piera (Lluís Soler), el pare de l'Eli, que ve amb la pretensió de posar una mica de seny. Entre el personal, esclar, hi ha molt per "opinar" i "xafardejar"...

+ info

Amb el tros de vestit vermell, el reportatge al diari i a la pistola que va trobar en el seu poder, Diego relaciona Clara amb l'intent d'assassinat. Sybella i Edward decideixen continuar la seva vida junts.

+ info

Stefan rebutja cooperar amb la investigació de Daniel, i l'envien a presó. Marguerite anima René a assignar un altre cas a Daniel. Klaus torna a la Costa Blava per estar al costat de Gabriella.

16 dobles

"UN DIA DE BODA" Se suposa que la Lídia i l'Alexei s'han de casar. Ja sabem què en pensa cadascun dels nostres personatges... És una bona idea? La Cristina ha tornat (en el pitjor moment, esclar, n'és una especialista) i les coses encara es compliquen més. En Marc, que semblava que es decidia, comença a ser una mena de cagadubtes. Això no lliga amb la seva provada capacitat... professional (per dir-ne alguna). Bé. L'Alexei necessita aquest casament. La Lídia està disposada. El Marc està rabiós. La Cristina està a l'expectativa (interessada). En Lluís es pensa que tothom s'ha tornat boig... Però hi ha més coses... En Mario no vol quedar al marge i ve a marcar "territori" (això creu ell). I hem de conèixer gent nova: La Montserrat (Laura Mañà), que sap coses d'en Lluís. En Pascal (Josep Linuesa), un amic de la Lídia, I el senyor Piera (Lluís Soler), el pare de l'Eli, que ve amb la pretensió de posar una mica de seny. Entre el personal, esclar, hi ha molt per "opinar" i "xafardejar"...

Cap. 1788

L'Alba i la Lluna donen voltes al que han de fer amb el "problema". L'Eulàlia està decidida a tornar amb en Marc, però ell encara està dolgut. La cap d'en Sergi imposa la seva línia d'investigació. En Quico continua amb la seva pròpia. En Paco passa a l'atac per lligar-se la protagonista del "Vides".