SEGURETAT NACIONAL (National Security)
Idioma versió original: anglès
Producció: Columbia Pictures, Outlaw Productions, Intermedia Film i The Firm, 2003 (Estats Units)
Direcció: Dennis Dugan
Durada: 87 minuts
Guió: Jay Scherick i David Ronn
Fotografia: Oliver Wood (color)
Música: Randy Edelman
Intèrprets: Martin Lawrence (Earl Montgomery), Steve Zahn (Hank Rafferty), Colm Feore (detectiu McDuff), Bill Duke (tinent Washington), Eric Roberts (Nash), Timothy Busfield (Charlie Reed)
Earl Montgomery és un cadet del Departament de Policia de Los Angeles rebel i egocèntric. Finalment, l'actitud d'Earl fa que l'expulsin de l'acadèmia i s'haurà de conformar amb un lloc de guarda de seguretat en una empresa anomenada National Security. Earl continua fent de les seves i Hank Rafferty, un oficial de policia nerviós i maldestre, l'acaba detenint. Earl el denuncia i Hank va a parar a la presó. Quan en surt, no pot tornar a fer de policia i no li queda més opció que treballar també per a National Security. D'aquesta manera, Hank i Earl es tornen a trobar, ara com a companys de feina.
HANOVER STREET (Hanover Street)
Producció: Paul N. Lazarus per a Columbia, 1979
Direcció: Peter Hyams / Durada: 109 minuts
Guió: Peter Hyams
Fotografia: David Watkin
Música: John Barry
Intèrprets: Harrison Ford (David Halloran), Lesley-Anne Down (Margaret Sellinger), Christopher Plummer (Paul Sellinger), Alec McCowen (Trumbo), Richard Masur (Jerry Cimino), Michael Sacks (Martin Hyer)
Europa està en guerra i, durant un atac aeri, el tinent Halloran, un pilot americà, coneix una infermera britànica i s'enamoren. Acorden tornar-se a veure, tot i que ella és casada amb Paul Sellinger, un oficial de l'espionatge britànic encarregat d'una missió especial molt perillosa a l'altra banda de les línies enemigues. El destí fa que Halloran hagi de pilotar l'avió que trasllada Sellinger. L'avió cau abatut pel foc enemic i els dos homes han de tirar endavant la missió plegats. Aleshores, Halloran decobreix qui és Sellinger.
LA SEGONA ARRIBADA (The second arrival)
Idioma versió original: anglès
Producció: Claudio Castravelli per a Artisan Entertainment, 1998 (Estats Units)
Direcció: Kevin Tenney
Durada: 100 minuts
Guió: Marc David Perry
Fotografia: Bruno Philip (color)
Música:Ned Bouhalassa
Intèrprets: Patrick Muldoon, Michael Sarrazin, Jane Sibbett, Catherine Blythe, Mike Scherer, Larry Day
El científic Zane Zaminsky mor en circumstàncies estranyes. Dies després arriba un paquet a les mans del seu germanastre, Jack Addison, i de la periodista Bridget Riordan. La tramesa és un dossier de Zane que alerta sobre una invasió extraterrestre. Aquesta invasió ja ha començat i un grup d'"aliens" s'ha infiltrat entre els humans. El seu pla de conquesta consisteix a alterar la temperatura de la Terra per exterminar la raça humana.
ELLES I JO
Producció: Televisió de Catalunya i Institut del Cinema Català, 2008
Director: Bernard Stora
Guió: Bernard Stora i Lény Bernard (M.Helène Strada)
Música: Vicent Stora i Eric Berdeaux
Intèrprets: Ariadna Gil (Pilar), Astrid Berges-Frisbey (Isabel), Danielle Darrieux (Isabel 80 anys), Alex Brendemühl (Lluis), Pablo de la Torre (Ignasi nen), Corentin Daumas (Ignasi adolescent), Montserrat Carulla (Esperança), Julie Gayet (Florence), Jean-Pierre Marielle (Sr. Montellier) i Nicolas Vaude (Henri)
Gener 1939. La caiguda de Barcelona consagra la desfeta dels republicans. Cinc-centes mil persones escullen l'exili. Arribats a França, els homes són desarmats i internats en camps, Saint Cyprien, Argelès, Gurs. En quant a les famílies, dones, infants, vells, el govern francès els reparteix en centres improvisats, molts dels quals es troben a la regió de l'Ardèche. Elles i jo escull seguir el destí de la família Esteva durant aquests mesos terribles i els cinc anys de guerra que seguiran. Lluís, el pare, no accepta la derrota. Viu amb l'esperança de la reconquesta i sacrifica el propi destí pels seus ideals. Pilar, la seva dona, intenta, bàsicament, sobreviure en aquest país nou, que endevina que esdevindrà casa seva per molt de temps. Amb els seus dos fills, Isabel i Ignasi, a l'Ardèche i després a Marsella, valenta, enèrgica, dotada d'una prodigiosa capacitat d'adaptació, Pilar haurà de sortejar els atacs i els esculls d'una societat minada per la desfeta i la col·laboració.
Seixanta anys més tard, Isabel Esteva, dissenyadora d'èxit a París, presenta la seva última col·lecció de moda. Isabel evoca els records d'aquella època turbulenta: el seu germà, que amb disset anys va entrar a la Milícia petanista perquè es moria de gana; el seu pare, mort l'octubre del 44 quan amb alguns milers de combatents va tornar a Espanya per provocar un aixecament antifranquista. Guerra, exili, opressió, l'esperança d'un món millor, que sempre es veu frustrada però que reneix sense descans. La vida continua...
ELLES I JO
Producció: Televisió de Catalunya i Institut del Cinema Català, 2008
Director: Bernard Stora
Guió: Bernard Stora i Lény Bernard (M.Helène Strada)
Música: Vicent Stora i Eric Berdeaux
Intèrprets: Ariadna Gil (Pilar), Astrid Berges-Frisbey (Isabel), Danielle Darrieux (Isabel 80 anys), Alex Brendemühl (Lluis), Pablo de la Torre (Ignasi nen), Corentin Daumas (Ignasi adolescent), Montserrat Carulla (Esperança), Julie Gayet (Florence), Jean-Pierre Marielle (Sr. Montellier) i Nicolas Vaude (Henri)
Gener 1939. La caiguda de Barcelona consagra la desfeta dels republicans. Cinc-centes mil persones escullen l'exili. Arribats a França, els homes són desarmats i internats en camps, Saint Cyprien, Argelès, Gurs. En quant a les famílies, dones, infants, vells, el govern francès els reparteix en centres improvisats, molts dels quals es troben a la regió de l'Ardèche. Elles i jo escull seguir el destí de la família Esteva durant aquests mesos terribles i els cinc anys de guerra que seguiran. Lluís, el pare, no accepta la derrota. Viu amb l'esperança de la reconquesta i sacrifica el propi destí pels seus ideals. Pilar, la seva dona, intenta, bàsicament, sobreviure en aquest país nou, que endevina que esdevindrà casa seva per molt de temps. Amb els seus dos fills, Isabel i Ignasi, a l'Ardèche i després a Marsella, valenta, enèrgica, dotada d'una prodigiosa capacitat d'adaptació, Pilar haurà de sortejar els atacs i els esculls d'una societat minada per la desfeta i la col·laboració.
Seixanta anys més tard, Isabel Esteva, dissenyadora d'èxit a París, presenta la seva última col·lecció de moda. Isabel evoca els records d'aquella època turbulenta: el seu germà, que amb disset anys va entrar a la Milícia petanista perquè es moria de gana; el seu pare, mort l'octubre del 44 quan amb alguns milers de combatents va tornar a Espanya per provocar un aixecament antifranquista. Guerra, exili, opressió, l'esperança d'un món millor, que sempre es veu frustrada però que reneix sense descans. La vida continua...
CAN TUNIS
Producció: Dídac films amb la col·laboració de TVE i Televisió de Catalunya
Direcció: Paco Toledo i José González Morandi
Música: Màrtires del Compás
Durant tres anys, des de l'estiu de 2001 fins a la total desaparició de Can Tunis al juliol de 2004, dos cineastes capten amb una càmera la vida del barri pràcticament dia a dia. La seva mirada s'ha centrat particularment en una família gitana, la de Manuel i Teresa, pares de nou fills, que van arribar al barri l'any 1979, precisament quan es va construir el projecte model.
2001, UNA ODISSEA DE L'ESPAI (2001: A space odyssey)
Idioma versió original: anglès
Producció: Stanley Kubrick per a MGM (Estats Units i Gran Bretanya), 1968
Direcció: Stanley Kubrick / Durada: 132 minuts
Guió: Stanley Kubrick i Arthur C. Clarke, basat en el relat "The Sentinel" d'Arthur C. Clarke
Fotografia: Geoffrey Unsworth i John Alcott (color)
Música: diverses obres de Khatchaturian, Ligeti, Johann Strauss i Richard Strauss
Intèrprets: Keir Dullea (Dave Bowman), Gary Lockwood (Frank Poole), William Sylvester (doctor Heywood Floyd), Leonard Rossiter (Smyslov), Margaret Tyzack (Elena), Daniel Richter
Kubrick es va basar en un relat d'Arthur C. Clarke, "The Sentinel", per fer una aportació decisiva a la ciència ficció. La idea que el va atraure va ser pensar que deuen existir formes de vida intel·ligent superiors i més antigues que els éssers humans. A la pel·lícula, dos astronautes de la nau "Discovery", que viatja a Júpiter, estan en mans de l'ordinador Hal 9000 que els controla la nau. Però un dia la màquina incorre en un error i els astronautes decideixen anul·lar les seves funcions superiors i mantenir només les mecàniques. Però Hal s'adona dels seus propòsits i es rebel·la.
CAN TUNIS
Producció: Dídac films amb la col·laboració de TVE i Televisió de Catalunya
Direcció: Paco Toledo i José González Morandi
Música: Màrtires del Compás
Durant tres anys, des de l'estiu de 2001 fins a la total desaparició de Can Tunis al juliol de 2004, dos cineastes capten amb una càmera la vida del barri pràcticament dia a dia. La seva mirada s'ha centrat particularment en una família gitana, la de Manuel i Teresa, pares de nou fills, que van arribar al barri l'any 1979, precisament quan es va construir el projecte model.
ESCÀNDOL A LA REDACCIÓ (Rag tale)
Idioma versió original: anglès
Producció: The Carousel Picture Company, Endgame Entertainment, Pembridge Pictures i Scion Films, 2005 (Gran Bretanya i Luxemburg)
Direcció i guió: Mary McGuckian
Durada: 119 minuts
Fotografia: Mark Wolf (color)
Música: Nicky Shaw
Intèrprets: Rupert Graves (Eddie Taylor), Malcolm McDowell (Richard Morton), Jennifer Jason Leigh (MJ Morton), Bill Paterson (Lucky Lloyd), Ian Hart (Morph), Lucy Davis (Debbs)
A la redacció d'un diari sensacionalista de Londres, les intrigues i la lluita pel poder entre el director i l'editor posen els treballadors en una situació incòmoda. Aquesta guerra oberta transcendeix el món laboral, ja que l'editor és l'amant de la dona del director.
INGENU I AFORTUNAT (The Saphead)
Producció: Buster Keaton per a Metro Picture Corporation, 1920 (Estats Units)
Direcció: Herbert Blaché / Durada: 70 minuts
Guió: June Mathis, basat en les obres teatrals "The Henrietta" de Bronson Howard i "The New Henrietta" de Winchell Smith i Victor Mapes
Fotografia: Harold Wenstrom (blanc i negre)
Intèrprets: Buster Keaton (Bertie), William H. Crane (Nicholas Van Asltyne), Baulah Booker (Agnes), Irving Cummings (Mark), Odette Tyler (senyora Cornelia Opdyke), Jeffrey Williams (Hutchins)
Pel·lícula muda
Bertie s'ha enamorat d'Agnes, la fillola del seu pare, el milionari Nicholas van Alstyne. Per conquistar-la es fica en un bon embolic i el seu pare el repudia i dóna la direcció del negoci al seu fillastre Mark. La intervenció d'Agnes, que confessa que també està enamorada de Bertie, propicia el perdó de Van Alstyne que, a més, els finança el matrimoni. Una mala acció de Mark fa esclatar un escàndol financer, que perjudica el milionari. Per salvar la reputació del seu pare, Bertie es fa responsable del que ha passat.
ELLES I JO
Producció: Televisió de Catalunya i Institut del Cinema Català, 2008
Director: Bernard Stora
Guió: Bernard Stora i Lény Bernard (M.Helène Strada)
Música: Vicent Stora i Eric Berdeaux
Intèrprets: Ariadna Gil (Pilar), Astrid Berges-Frisbey (Isabel), Danielle Darrieux (Isabel 80 anys), Alex Brendemühl (Lluis), Pablo de la Torre (Ignasi nen), Corentin Daumas (Ignasi adolescent), Montserrat Carulla (Esperança), Julie Gayet (Florence), Jean-Pierre Marielle (Sr. Montellier) i Nicolas Vaude (Henri)
Gener 1939. La caiguda de Barcelona consagra la desfeta dels republicans. Cinc-centes mil persones escullen l'exili. Arribats a França, els homes són desarmats i internats en camps, Saint Cyprien, Argelès, Gurs. En quant a les famílies, dones, infants, vells, el govern francès els reparteix en centres improvisats, molts dels quals es troben a la regió de l'Ardèche. Elles i jo escull seguir el destí de la família Esteva durant aquests mesos terribles i els cinc anys de guerra que seguiran. Lluís, el pare, no accepta la derrota. Viu amb l'esperança de la reconquesta i sacrifica el propi destí pels seus ideals. Pilar, la seva dona, intenta, bàsicament, sobreviure en aquest país nou, que endevina que esdevindrà casa seva per molt de temps. Amb els seus dos fills, Isabel i Ignasi, a l'Ardèche i després a Marsella, valenta, enèrgica, dotada d'una prodigiosa capacitat d'adaptació, Pilar haurà de sortejar els atacs i els esculls d'una societat minada per la desfeta i la col·laboració.
Seixanta anys més tard, Isabel Esteva, dissenyadora d'èxit a París, presenta la seva última col·lecció de moda. Isabel evoca els records d'aquella època turbulenta: el seu germà, que amb disset anys va entrar a la Milícia petanista perquè es moria de gana; el seu pare, mort l'octubre del 44 quan amb alguns milers de combatents va tornar a Espanya per provocar un aixecament antifranquista. Guerra, exili, opressió, l'esperança d'un món millor, que sempre es veu frustrada però que reneix sense descans. La vida continua...
EL MAQUINISTA DE LA GENERAL (The general)
Idioma versió original: pel·lícula muda
Producció: Buster Keaton Productions i United Artists, 1926
Direcció: Buster Keaton i Clyde Bruckman
Durada: 75 minuts
Guió: Al Boasberg i Charles Smith, amb la col·laboració de Joseph A. Mitchell, Clyde Bruckman i Buster Keaton
Fotografia: J. Devereux Jennings i Bert Haines (blanc i negre)
Intèrprets: Buster Keaton (Johnnie Gray), Marian Mack (Annabelle Lee), Glenn Cavender (capità Anderson), Jim Farley (general Thatcher), Frederick Vroom (general sudista), Charles Smith (pare d'Annabelle)
Pel·lícula muda
Johnnie Gray té dos amors: la seva locomotora, anomenada "La General" i la seva promesa Annabelle Lee. Esclata la guerra entre el Nord i el Sud i Johnnie vol allistar-se, però li diuen que pot ser més útil conduint la seva locomotora. Annabelle, decebuda, no vol saber res de Johnnie fins que porti l'uniforme de l'exèrcit confederat. Un escamot de soldats nordistes s'apodera de la locomotora en què viatjava Annabelle. Johnnie es llença en persecució de La General, superant totes les dificultats que se li presenten.
AGENT ESPECIAL (The Big Combo)
Producció: Sidney Harmon per a Allied Artists i Security-Theodora, 1955
Direcció: Joseph H. Lewis / Durada: 80 minuts
Guió: Philip Yordan
Fotografia: John Alton (blanc i negre)
Música: David Raskin
Intèrprets: Cornel Wilde, Richard Conte, Jean Wallace, Brian Donlevy, Robert Middelton, Lee Van Cleef
Film del gènere negre centrat en el duel sense treva entre un policia obstinat i un gàngster cruel, mentre que una exprostituta els va perseguint. A la llarga, a mesura que avança el seu enfrontament a mort, cadascun dels personatges es converteix en "l'alter ego" de l'altre. La perversitat i el sadisme arriben a ser elements primordials d'una pel·lícula que no té cap benevolència pels seus personatges.
TV3 | 33 | K3 | 300 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|