Progrmació BD ....
08:00 Els matins -
+ info
|
13:05 TVist |
13:55 Tinc un dubte |
14:00 Telenotícies comarques |
14:20 El medi ambient - La canya de sucre, el conreu més estès |
14:30 Telenotícies migdia |
15:35 Prepara't per a la TDT -
+ info
|
15:40 Cuines -
Trinxat amb lletons de vedella i llagostins
|
15:50 El cor de la ciutat -
Cap. 1807
|
16:25 El club -
+ info
|
18:15 Rex - Cap. 70 Sissí |
19:05 Rex - Cap. 71 Nadó en perill |
20:00 Bocamoll |
20:35 Espai Terra -
+ info
|
21:00 Telenotícies vespre |
21:40 APM 5 anys |
21:50 Casal Rock -
+ info
|
22:45 Entre línies -
+ info
+ info
"Reviure els 50"
Els anys 50 s'estan tornant a posar de moda i, paral·lelament, també el fenòmen del Burlesque, un espectacle de varietats originari d'aquesta època, que va sorgir com a burla de la censura, simpàtic, irònic i també sensual. De mica en mica, l'èxit en països com Alemanya, Anglaterra o els Estats Units s'està encomanant a Catalunya a través de la moda, de locals d'aquesta estètica o d'incipents espectacles com el que ofereix un cop al mes a la Sala Apolo de Barcelona.
L'Evita, de 21 anys, és una de les artistes burlesque que hi actuen. Fa poquet que es dedica a aquest món que va conèixer a Londres. A més, com que li agrada l'estètica de l'època, viu el seu dia a dia com si estigués als anys 50. Ella es prepara els shows, la coreografia o els vestits. Si necessita roba més específica per fer-se fotos o fer un espectacle, se'n va a una botiga especialitzada en roba burlesque i cotilles. Aquí és on compra les "mugroneres", un element clau que delimita clarament el fet de ser un espectacle ple d'insinuacions i no un striptease. En aquest sentit, l'Evita explica que sovint els espectadors no reaccionen a temps perquè esperen que es quedi totalment nua. Un fet que atribueix a la falta de cultura que encara hi ha respecte d'aquest món.
L'Òscar, de 37 anys, explica que si pogués viuria als anys 50 i que la seva vida gira al voltant d'aquesta època: amics, nòvies, roba, cotxe, música, bars i restaurants on va, festes... Ha viatjat cinc vegades als Estats Units per anar a concerts de rock-and-roll i s'hi va comprar el cotxe d'època que té. L'acompanyem a l'Screamin' Festival de Pineda de Mar -que fa onze anys que s'hi celebra-, en el qual participa gent de tot Europa. Per l'Òscar, que es posi de moda aquesta època és bo, d'una banda perquè facilita el fet de poder trobar elements relacionats, però deixen de sentir-se tan únics. També anem amb ell a la sala Apolo de Barcelona, on actua l'Evita. Com a client i com a artista ens comenten que tenen ganes que es consolidin aquestes espectacles per tenir-ne més oferta.
És un reportatge de Núria Peraire i Francis Manzano.
"3/65: joves models"
Les vides de l'Aixa i d'en Joan Miquel han canviat radicalment un any després d'haver-los conegut a l'"Entre línies". Ella ha decidit abandonar temporalment la seva carrera de model per dedicar-se exclusivament als estudis; mentre que ell, a qui vam acompanyar a la seva primera sessió fotogràfica, triomfa com a imatge de diferents marques de roba o perruqueria. Tot plegat els ha acabat alterant la quotidianitat i s'hi han hagut d'adaptar.
Per exemple, l'Aixa ha deixat la residència d'estudiants i de fer una dieta estricta per compartir pis amb estudiants i poder-se menjar tranquil·lament un plat d'espaguetis. Aquesta formenterenca va arribar a Barcelona amb la il·lusió de convertir-se en model amb el suport dels seus pares i també de la seva amiga, la "top model" Eugenia Silva. Començava a despuntar i la vam acompanyar a una festa d'una revista de moda en què es presentava amb els dissenyadors Victorio i Lucchino, que volien que desfilés per a ells. Malgrat tot, l'Aixa ha vist que no podia compaginar els seus estudis amb el ritme de treball que duia i ha prioritzat el batxillerat i, fins i tot, es planteja fer-se intèrpret o estudiar Relacions Públiques. La seva agent, la Marta, li dóna suport perquè considera que la formació és molt important i perquè quan passi aquest any que s'ha pres, si vol tornar, s'hi podrà reenganxar tranquil·lament.
En Joan Miquel, de 17 anys, a qui tot just fa un any que la seva agent va "descobrir" passejant pels carrers de Barcelona, ara té més ofertes com a model de les que podria assumir. Una feina que li controlen, com a menor que és, descartant, per exemple, tot el que signifiqui viatjar a l'estranger. Ell continua tenint la intenció de ser tennista professional, i a les tardes estudia un batxillerat esportiu que li deixa els matins per treballar. Està molt content sent model
|
23:10 Entre línies -
+ info
+ info
"Concursants mediàtics"
La majoria dels grans premis que es donen en concursos televisius, se'ls han endut participants catalans. A Catalunya, hi ha una llarga tradició en aquest aspecte i s'ha forjat una elit que viu pendent de tots els concursos i, fins i tot, s'avisen entre ells. Són gent molt intel·ligent i competitiva, amb una àmplia cultura general; els encanta lluir-se sortint per la tele. No poden viure dels premis que guanyen, però sí que els ajuden a fer realitat alguns dels seus somnis.
Per exemple, en Quim, de Camallera, a l'Alt Empordà, s'ha comprat una casa amb el premi de 400.000 euros del "Gran Quiz", on es va enfrontar amb els grans guanyadors d'altres concursos. Ell ja fa molts anys que es dedica a anar de concurs en concurs, els ha guanyat gairebé tots i es considera "l'enemic per batre" . Va ser un dels primers participants a "Joc del segle", i també ha estat a "Set ciències" i a "Bocamoll", de TV3. Ha anat dos cops a "Alta tensión", cinc cops a "Quién quiere ser millonario" i també a "Saber y ganar". Els concursos són, per en Quim, una manera de posar a prova els seus coneixements. Es considera una persona competitiva, també a la feina. És director de vendes d'una empresa de detergents i li agrada molt aconseguir clients. Ell forma part d'aquesta elit de concursants que es coneixen entre ells, que estan pendents dels programes nous, que s'avisen i, fins i tot, que es fan de comodins.
La Marta, de Barcelona, treballa en una corredoria d'assegurançes i fa deu anys que es dedica a anar de concurs en concurs. L'hem acompanyat al càsting d'"El gran dictat", el nou concurs que TV3 estrenarà a partir de setembre. Uns amics la van avisar i en aquest primer contacte li fan una prova de càmera, fotos, una entrevista personal i unes proves del concurs. La Marta ha passat per gairebé 15 programes i fins i tot hi ha participat amb el seu fill, la seva germana i la seva cunyada. Li agraden molt els jocs de taula i no troba mai competidors de nivell. Per això, queden amb en Quim i l'Ismael, un altre concursant de televisió, per jugar una partida de "Trivial", en què un dels al·licients és repreguntar-se sobre les qüestions que plantegen les targetes.
És un reportatge de Laia Mestre i Laura Gimeno.
"Al·lèrgies alimentàries"
Les al·lèrgies alimentàries condicionen la vida d'una persona fins al punt que un descuit pot arribar a ser mortal. Mentre que un adult controla més bé allò que ingereix per no patir-ne les conseqüències, en el cas dels menors, és més problemàtic, i més en el cas dels escolars que necessiten una figura de suport per subtituir els pares. A més, malgrat l'obligació d'etiquetar els aliments alertant sobre els components al·lergènics, no sempre els processos d'elaboració poden garantir el "risc zero".
En Francesc és al·lèrgic des que tenia 12 anys a la fruita seca i també a totes les fruites, menys la taronja i la llimona. Anem amb ell i la seva filla a una fruiteria i veiem com, fins i tot, no pot ni tocar els productes, ni molt menys ingerir-los. El risc és patir un xoc anafilàctic que l'ofegaria i, en un cas extrem, podria morir. Per això, duu sempre antiestamínics i, en últim recurs, pot punxar-se adrenalina. Quan va als restaurants, s'ha de mirar molt bé la carta i comentar-la amb el cambrer per saber la composició dels plats. Explica que en altres països -com Angraterra, Holanda o Noruega- estan més avançats en aquest aspecte i a les cartes ja s'hi solen especificar els aliments al·lèrgens. El seu fill, l'Albert, és al·lèrgic a l'ou, un producte més difícil de controlar ja que es fa servir molt en la brioixeria industrial o en l'elaboració de formatges.
L'Ona, de 6 anys, és al·lèrgica als festucs i a la proteïna de la llet de vaca. A part de no poder consumir làctics, aquesta proteïna també s'utilitza habitualment com a conservant -perquè és molt econòmica-, en galetes o embotits. Això fa que la Bet, la seva mare, estigui molt pendent de tot el que menja, i més a l'esc
|
23:50 Pel·lícula -
Papillon
|
02:10 El club -
+ info
|
04:00 Notícies 3/24 |
06:00 Notícies 3/24 |
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|