Programació del dia 10-4-2009

La tribu de nòmades del mar

Per Tanya Streeter, l'apnea és un esport. Ha assolit fites que gairebé superen els límits de la resistència humana, com ara submergir-se a grans profunditats i durant un temps que cap de nosaltres podria concebre sense l'ajuda de la respiració artificial. Però amagat en la costa poc explorada d'Indonèsia es troba un poble per al qual aquestes proeses formen part del seu dia a dia: els sea gypsies o gitanos del mar. Aquest poble ha viscut una existència aïllada i secreta durant milers d'anys. Els esculls coral·lins de l'oceà són la seva llar, la seva feina i l'essència de la seva cultura. Passen la vida dins de l'aigua i només tornen a trepitjar terra ferma per enterrar els morts. El que va dur aquests gitanos del mar fins aquí i els ha permès prosperar és que es tracta d'aigües molt riques i substancioses. La flora i fauna i la cultura d'aquest racó de món tan fascinant i especial fan que aquest sigui un viatge privilegiat al món natural.

Ramsès III: darrere el mite del faraó

A Ramsès III se'l recorda com el darrer gran faraó d'Egipte: les grans estructures que es van construir durant el seu regnat demostren que va ser un gran guerrer i un protector del país. Però podria no haver estat així. A l'examinar les proclames oficials gravades a les estructures monumentals que va manar construir, i gràcies a les noves tècniques d'interpretació, es revelen maniobres fosques d'una administració en crisi, la pèrdua de poder d'un faraó que no havia pogut mantenir el control i les lluites internes que haurien provocat el seu assassinat.

Els àngels

La imatge d'un àngel es reconeix immediatament. La tendència generalitzada és pensar que els àngels són personatges de la Bíblia amb ales blanques i una aurèola al voltant del cap. Però no tots els àngels són "angèlics". Els àngels poden protegir, donar consell, jutjar, traduir, cantar, entretenir i fins i tot cuinar. Aquest documental ens descobreix per què els àngels tenen un paper tan important en tantes cultures.

La ma del rei midas

La Peggy i en Declan descobreixen una ciutat on els ciutadans tenen una sort molt poc normal. Després d'una investigació, descobreixen el secret de la ciutat, una dona suposadament té el do de donar bona sort a la gent només tocant-los amb el dit.

El campament Sanopi

Mentre fa rafting en Declan cau de la barca on viatja i la corrent se l'endú milles avall, considerablement ferit i amb una cama trencada. Per sort, un home gran, el Dr. Nader el recull i el porta cap al Campament Sanopi, un lloc amagta dins el bosc. Però Declan aviat descobreix qie el campament no és el que sembla: tohom és benvingut però ningú pot marxar.

Missatge en una ampolla

Després d'un divorci molt dolorós, Theresa Osborne omple la seva vida amb el seu fill Jason i amb la seva feina en un diari. Durant unes vacances, mentre passeja per la platja, Theresa descobreix una ampolla amb un missatge a dins. La carta la commou tant que decideix buscar-ne l'autor. Finalment, coneixerà Garret Blake.

La maledicció de La Giocconda

"Sense Ficció", 10 d'abril de 2009 La maledicció de La Gioconda (The Mona Lisa curse) "Sense Ficció" emet un documental polèmic que, guiat pel crític d'art australià Robert Hugues i a partir del quadre La Gioconda, reflexiona sobre la manera com el mercat de l'art ha canviat en els darrers 50 anys. Un mercat que ha entrat a formar part d'una espiral inflacionista en la qual, per molts, les obres d'art han acabat cotitzant molt més enllà del seu valor artístic real. La confiança en el mercat de l'art no sembla haver sofert els efectes de la crisi financera. Entrevistarem Bartomeu Marí, director del MACBA des de l'any 2008. La tardor del 2008 el britànic Damien Hirst va subhastar part de les seves obres a Sotheby's. Fruit de les vendes, va obtenir prop de 200 milions de dòlars, un rècord absolut per una subhasta dedicada a un sol artista. L'impacte d'aquestes vendes es va reflectir en gairebé tots els mitjans de comunicació, no tant per l'elevada xifra de l'operació, sinó perquè va tenir lloc en un context de crisi. L'acció de Hirst va demostrar que el mercat de l'art és del tot excepcional i està governat per uns impulsos que el revaloritzen contínuament i unes lleis que semblen sobrepassar el sentit comú. Aquest és el punt de partida en què es basa el documental "The Mona Lisa curse". El crític d'art Robert Hugues, afincat a Nova York des de l'any 1970, elabora en aquest documental un al·legat vigorós contra l'augment continu de la cotització de l'art contemporani. Un augment que, per Hugues, defineix la crònica cultural de l'última dècada. L'any 1963 el quadre de Leonardo da Vinci "La Gioconda", també coneguda com la Mona Lisa, abandona temporalment el museu del Louvre i aterra a Nova York per ser exhibida al Metropolitan Museum of Art. Per Hugues, aquest moment va marcar el punt d'inflexió en la manera de concebre l'art: la Mona Lisa va ser tractada com una estrella del cinema, i a partir d'aquí les obres d'art passarien a ser observades com a simples fetitxes, deixarien de banda el seu valor pròpiament artístic i es convertirien així en objectes de mercadeig. Artistes reconeguts, gestors de museus, intermediaris i col·leccionistes multimilionaris aporten el seu testimoni en aquest documental per acabar de retratar un procés en què el matrimoni entre l'art i el capital ha tingut conseqüències que han marcat el futur del procés de producció, control i exhibició de les obres d'art.

Pots besar la núvia

La història d'una família italo-americana que viu a Rhode Island. Niki, Chrissy i Toni Sposato són tres germanes molt diferents que competeixen entre elles per guanyar-se l'afecte del pare. Al cap d'uns quants anys, les tres dones tornen a casa per assistir al casament de Danni, la quarta germana, la més tradicional de totes.

Sincopat

Albert treballa en un banc de dia i escriu un novel·la de nit. Lluïsa, la seva companya de treball, va a buscar-lo amb el cotxe. Mentre l¿espera coneix al seu veí Joan, un venedor d¿antiguitats i seductor consumat. Un vespre, quan Albert arriba abatut a casa després d¿un mal dia a la feina, sent un crit que ve de la casa de Joan. Quan hi arriba, es troba Joan mort i una noia, que es diu Bianca, amb una pistola a la mà. Ella el convenç perquè l¿amagui i a partir de llavors formaran un parella que s¿introduirà en un laberint de mentides i enganys.

Cap. 27 Dimoni

Tommy les passa magres pel seu imminent divorci, bevent i fumant, a la vegada es preocupa pel seu pare i pels problemes legals del seu oncle.

+ info

L'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les terres de Lleida posa música als fiilms de Buster Keaton. Descobrim qui són i com treballen els components d'aquest orquestra emergent. El 7 de febrer de 1909 es presentava a Manresa l'esbart local. Exactament cent anys després, l'Esbart Manresà celebra cent anys en dansa amb un espectacle farcit de sorpreses. Us ho expliquem al segon reportatge de "Nydia". I de la mà de Víctor Estrada explorem el theremin, l'únic instrument del món que es toca sense tocar-lo. Una creació de l'enginyer rus Lév Thermen que té adeptes arreu del món. Recordem Pere Rigau, el primer gran flabiolaire de la història, en el centenari de la seva mort. Fundador de la cobla Els Montgrins, va morir als 41 anys i va escriure un grapat de sardanes de tall vuitcentista.

Rodasons

DÚMBALA CANALLA al Tradicionàrius + A FILETTA al FIMPT Dúmbala Canalla va ser un dels grups que van protagonitzar la sessió de cloenda del Festival Tradicionàrius de Barcelona de l'any passat, el 13 de juny a la plaça Rius i Taulet. El concert el va enregistrar una unitat mòbil del Rodasons i aviat l'emetrem sencer. De moment, avui us n'oferim el reportatge corresponent. A la segona part del programa coneixerem una formació veterana i prestigiosa de l'illa de Còrsega. Es tracta d'A Filetta, un grup de polifonia popular que va actuar aquest estiu al XXVIII Festival d Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú. D'altra banda, us informem que el proper 7 de febrer el Rodasons complirà 15 anys i arribarà a les 700 emissions.

Rèquiem de Mozart

Divendres Sant, el 33 digital (TDT) ofereix un concert molt especial dins del seu espai Ritmes Clàssica: el Rèquiem, una de les obres més cèlebres i plenes de misteri de Wolfgang A. Mozart. Des del Palau de la Música Catalana, l'Orquestra Simfònica del Vallès, el Cor Madrigal i solistes, dirigits per Salvador Mas, en fan una memorable versió. Destaquen les intervencions del cor en el "Lachrymosa" i l'intens "Kyrie" inicial de l'obra, així com la brillant actuació d'Isabel Monar, Lydia Vierlinger, David Alegret i Joan Martín-Royo. El Rèquiem va ser un encàrrec d'un misteriós personatge, el comte Walseg-Stuppach, que volia fer passar l'obra per seva. Mozart, que estava molt malalt i atabalat de feina, tenia el sentiment que escrivia aquell rèquiem per a ell i l'anava deixant per més endavant. Va morir abans d'acabar-lo i va ser un deixeble seu, Franz Xaver Süssmayr, qui el va completar i ens va deixar una de les obres més plenes d'emoció de tots els temps.

+ info

Ritmes Concert ofereix el concert que la formació Locomotora Negra i la cantant Big Mama, conjuntament amb el clarinetista Oriol Romaní, van oferir en homenatge als 50 anys del Festival de Jazz de la Costa Brava. El concert recordava també el Jazz Club La Guitarra, que des de 1962 va regentar el pianista francès Jimmy Rena i la seva esposa, la guitarrista Mano. Alguns dels seus fundadors de La Locomotora Negra van descobrir el jazz de la mà d'aquests dos músics emblemàtics.

Roger Mas

El solsoní Roger Mas continua, disc a disc, establint fites que fan que la seva carrera musical sigui una de les més atractives de la cançó d'autor catalana d'avui dia. Ara, a "Cançons tel·lúriques", s'ha atrevit a musicar poemes de Mossèn Cinto Verdaguer, com també a enregistrar cançons populars que acompanyen tant oficis religiosos com processons i balls de la seva terra, el Solsonès, on la terra encara conserva un paisatge tel·lúric prou evocador.

Cirque du Soleil: una nova experiència

L'habilitat del Cirque du Soleil ha tranformat el circ en una experiència emocionant i original. "Nouvelle Expérience" celebra la màgia de les seves innovadores tècniques i el talent d'un dels grups d'artistes més revolucionaris del món. L'espectacle, que ha estat de gira durant 19 mesos entre 1990 i 1991 davant més de 1.3 milions de persones, inclou: contorssionisme, taula coreana, un únic trapeci, corda fluixa, les corretges aèries, acrobàcia, trapeci, malabars, pallassos, barra russa, trampolí i equilibri sobre cadires.

+ info

La Ildegarda Oliveira és una senyora gran d'Angola que interpreta cançons a la nit de Lisboa. La "Garda" no s'està mai gaire temps al mateix lloc, i tota la seva vida ha fet el mateix, sempre acompanyada per la passió per la música. Ara viu en un convent que és una residència d'avis i la situació resulta irònica perquè quan ella va arribar a Lisboa, a la dècada dels seixanta, hi va conèixer el seu marit i va tenir un fill amb ell, però un destí cruel va voler que la jove Garda acabés sent viuda de la guerra colonial d'Angola, i que hagués de buscar refugi en aquest mateix convent on ara viu. Llavors va haver de donar a la seva sogra la criatura que havia tingut i va començar a dur una vida de rodamón fins ara, als 76 anys, quan encara espera que el seu talent musical sigui reconegut.

+ info

ABDI VAHAYEV - Refugiat txetxè Aquesta és la història d'un home que va haver d'abandonar el seu país a causa de la guerra i que va fer cap a Turquia. L'Abdi Vahayev té 46 anys i és de Txetxènia. Està casat i té una filla de nou anys. Durant el seu viatge fins a Turquia, a on va arribar després de moltes vicissituds, la família va veure episodis molt tristos amb els seus propis ulls. Ara, des de fa sis anys, pare, mare i filla viuen en un camp de refugiats d'Istanbul amb 165 txetxens més. Però ni l'Abdi ni ningú de la família tenen passaport i, per tant, no poden treballar. Ell i les altres persones que són al camp viuen gràcies a l'ajuda dels turcs. L'Abdi té molt bona relació amb la seva filla. Cada dia la va a buscar a l'escola i junts aprenen hapkido, un esport oriental que barreja l'aikido i el kung-fu. L'Abdi no sap què li portarà el futur, però no perd l'esperança.

+ info

MANEL --- DONA ESTRANGERA HERMAN DUNE --- MY HOME IS NOWHERE WITHOUT YOU RAYDIBAUM --- MALEEIXO EL TEMPS DEATH CAB FOR CUTIE --- NO SUNLIGHT ANIMIC --- 1, 2 I 3 COLDPLAY --- VIVA LA VIDA KEANE --- PERFECT SYMMETRY FRANCOIZ BREUT --- SI TU DISAIS SANJOSEX --- TEMPS O RELLOTGE WILCO --- WHAT LIGHT ALESHA DIXON --- THE BOY DOES NOTHING GNARLS BARKLEY --- GOING ON El Ritmes Pop Rock vol fer un cop d'ull a una escena que va molt més enllà del pop o del rock, arribant a mesclar-se amb moltes altres tendències, com l'electrònica, el jazz o la música negra.

L'atac de les formigues guerreres

Ni lleons ni cocodrils. Les grans predadores del regne animal són les formigues guerreres. Jacke Willers entrarà al seu quarter general per mirar d'entendre com s'organitzen.

.

En aquest capítol anirem amb bicicleta a ritme de hip-hop! En "Base" del grup Solo los solo ens introduirà en el món de les bicicletes low ride. I també coneixerem en Domi, un fuster que va canviar de feina i de vida, ara va amb bicicleta al seu taller. A més, seguirem la ciclomarató Barcelona-Perpinyà-Barcelona!! Tot un repte de molts quilòmetres gairebé sense dormir! En aquest capítol també podrem aprendre a col·locar un comptaquilòmetres a la bici i quines precaucions hem de prendre a l'hora de conduir de nit.

El gat mesquer

"Bèsties" (2a Temporada) Un viatge d'aventura per descobrir en 25 minuts com neixen, viuen, s'alimenten i es relacionen amb el seu entorn onze espècies de la fauna catalana Una sèrie dirigida pel naturalista Jaume Sañé i presentada per Pol Izquierdo Descobriment, entreteniment, aventura "Bèsties" torna amb nous mamífers -com el gat mesquer, el senglar i el cérvol-, peixos tan coneguts com la truita, ocells grossos -com el gall fer- i ocells petits -com el pinsà-. Abelles, gavines, conills, bernats pescaires i falcons completen aquest recorregut per la fauna salvatge de Catalunya. La nova temporada de "Bèsties" ha volgut perseverar en els elements que l'han convertit en una sèrie de descobriment i entreteniment per al gran públic, que ha aconseguit agradar alhora a pares i a fills, com ho demostren les dades d'audiència obtingudes la primera etapa (del 17 de setembre al 17 de desembre del 2004), que van registrar una mitjana d'espectadors de 567.000 i una quota de pantalla del 23,9%. Imatges inèdites Una vegada més, "Bèsties" ensenya imatges de fauna salvatge que no s'havien vist mai per televisió, si més no, a Catalunya. Es podrà veure, per exemple, el part d'un gat mesquer, la baralla entre un cadell de tan sols un mes de vida i un escanyapolls -l'escarabat més gros d'Europa- i el procés de fecundació de la truita en estat salvatge, la gestació i el naixement dels alevins. Aquest és un dels documents visuals més impactants d'aquesta segona part de "Bèsties", com també ho són les imatges enregistrades amb càmeres d'infrarojos en què es veu un grup de senglars menjant una ovella morta, un grup de gavines corses atacant el presentador, un ós de la Vall d'Aran devorant un rusc d'abelles transhumants i falcons pelegrins criant al centre de Barcelona. Bèsties d'aquí I no ha calgut fer grans desplaçaments per recollir aquestes imatges. Algunes de les més impactants han estat enregistrades al Montseny, a les parts altes dels rius catalans, a les illes Medes i a la Sagrada Família de Barcelona. Justament, aquest és un dels punts forts de "Bèsties": la proximitat. Es descobreix un món espectacular que, en alguns casos, és a menys d'un quilòmetre de casa. Els veïns Per conèixer les bèsties s'han de conèixer els seus veïns: depredadors, depredats o simplement companys de convivència. No es podria parlar de les abelles sense l'ós, ni del gavià argentat sense conèixer la feina dels pescadors de les barques d'arrossegament, ni tampoc es pot explicar la vida del senglar sense esmentar el seu únic depredador, els caçadors. Els capítols de "Bèsties" són mosaics formats per diferents fotografies: la de la vida de l'animal protagonista, la de la seva presa, la del depredador i la de les espècies amb qui comparteixen hàbitat. L'home I en aquest sentit s'ha volgut aprofundir en la relació de les bèsties amb l'home, potser perquè alguns dels protagonistes d'aquesta segona part, com el senglar, les abelles, el bernat pescaire, les gavines i el falcó, estan intrínsecament lligats a l'home, perquè els cacen, com els senglars, perquè la mel forma part de la nostra dieta, o perquè, en el cas del bernat pescaire i de les gavines, s'aprofiten de l'home per menjar. Presentador Pol Izquierdo és un espectador més de la sèrie, un espectador encuriosit que viu en primera persona la vida de la bèstia protagonista. Viatja, entrevista, ensenya el que acaba d'aprendre i, quan pot i el deixen, col·labora amb els biòlegs o els naturalistes que manipulen la bèstia per fer-li una revisió o instal·lar-li un transmissor. Una de les novetats d'aquesta edició de "Bèsties" és el ritme. El presentador, Pol Izquierdo, tant és a Menorca, intentant veure una de les poques àguiles peixateres que queden a les Illes, com a 25 milles del port de Palamós, fotografiant un dofí ratllat, o dins d'aguaits petits on va passar nits senceres vigilant com s'aparella el gall f

Soy Cuba. El mamut siberià

Estudiant de cinema a Cuba als anys 80, el brasiler Vicente Ferraz, va tenir allà el seu primer contacte amb una pel·lícula famosa, però poc coneguda: "Soy Cuba" (1964), del director rus Mikhail Kalatosov. Apassionat per allò que va veure, Ferraz va decidir rescatar la història de la pel·lícula que va esdevenir "maleïda" en els dos països que la van produir: Cuba i l'antiga Unió Soviètica. El resultat del seu treball d'investigació i recerca és aquest documental que, a banda de ser premiat als festivals de Chicago, Guadalajara i Gramado al llarg de 2005, es va presentar amb força al Festival de Sundance.

Els nòmades del sostre del món

A les altes planícies del Tibet, vorejats pels pics de l'Himàlaia hi ha els Khambas i els Golom, nòmades que viuen als punts més alts del món. La seva vida gira al voltant dels iaks. Les seves tendes negres estan guardades pels gossos més ferotges del món. Són guerrers i seguidors lleials de la religió groga i la màgia del Bompo.

Cap. 5 Francis, de Santo Domingo a l'Hospitalet de Llobregat

En Francis té 18 anys. Va néixer a la República Dominicana, però quan tenia 14 anys va anar a viure a l'Hospitalet de Llobregat amb la seva mare i els seus germans. A l'Hospitalet va trobar altres joves dominicans i els primers temps van mantenir l'hàbit de fer vida al carrer, però aquest costum els va portar, al principi, problemes de convivència amb els veïns. En Francis treballa d'ajudant de cambrer en un restaurant de Barcelona i l'apassiona dedicar el temps lliure a fer música hiphop amb els amics.

Recompte d'illes a Indonèsia / S'Albufera, la petit mar

RECOMPTE D'ILLES A INDONÈSIA Des de l'any 2005, Indonèsia ha començat a fer el cens de les seves illes. L'arxipèlag més gran del món desconeix els límits de les seves aigües territorials. Les primeres estimacions descriuen 17.000 illes. El treball comença per fer una compilació dels mapes existents i, després, un equip de geògrafs comprova les illes "in situ". Tota una aventura que porta aquests especialistes a descobrir poblacions sovint aïllades. Indonèsia és una república jove que surt de l'ombra. Després de passar trenta-dos anys sota el jou del dictador Suharto, aquest país es proposa forjar-se una identitat nova. Per fer-ho, cal crear unitat al voltant d'aquests set-cents pobles escampats per una superfície de dos milions de quilòmetres quadrats. Però l'oceà rosega les illes indonèsies i, alhora, els pobles. D'aquí a uns quants anys, hi haurà centenars de milers de refugiats climàtics. D'aquí a l'any dos mil vint, unes dues mil illes petites haurien de desaparèixer. Però l'activitat volcànica d'aquesta regió és prou intensa per fer néixer cada any fragments nous de territori. Quan emergeixen illes, n'hi ha d'altres que s'immergeixen. Indonèsia ¿podrà saber algun dia, amb precisió, el nombre exacte d'illes que té? No hi ha res més insegur. S'ALBUFERA, LA PETITA MAR (Rumbo Sur Produccions) Al nord de Mallorca, destaca una extensa zona de maresmes a tocar del mar: s'Albufera, que significa petita mar. Aquesta regió es va declarar Parc Natural, el 1988, per la seva riquesa ecològica i també pel seu paper predominant en la cultura d'una societat al llarg dels segles. La pesca de l'anguila i el cultiu de l'arròs van caracteritzar la manera de viure de la gent d'aquestes terres. Però avui les anguiles ja no abunden i només se'n permet la pesca amb "cucada", un art tradicional que consisteix a pescar amb una canya sense ham, tan sols amb cucs enfilats. Però queden pocs pescadors que utilitzin aquest art. L'època d'esplendor de l'anguila a s'Albufera ja ha passat, i per aquest motiu ara gairebé és un luxe gastronòmic. Coneixerem el passat i el present de les terres de s'Albufera, la petita mar.

+ info

10 VEUS, 10 ANYS DE L'AUDITORI El 33 emetrà el divendres 10 d'abril, divendres Sant, el Concert "10 veus, 10 anys de l'Auditori". Ari Puello, Beth, Dolo Beltran, Helena Miquel, Laura Simó, Lídia Pujol, Mone, Névoa, Txell Sust i Sílvia Pérez , 10 de les millors veus femenines de Catalunya, van participar el passat 21 de març en aquest concert de celebració a la sala gran de L'Auditori sota la direcció musical i amb els arranjaments de Llibert Fortuny. Cadascuna de les 10 cantants interpreta, en estil propi, un tema especialment triat per a l'ocasió. La temàtica de les cançons gira al voltant de l'univers femení i de la maternitat. Una celebració d'alçada pels 10 anys de vida de l'Auditori. Realització TVC: Lluís Manyoses Producció TVC: Lluïsa Farré

RITMES CONCERT GOSSOS

Si hi ha un terme per resumir la carrera de Gossos, aquest seria evolució. Els inicis del quartet de Manresa van estar lligats al so acústic de quatre guitarres, que amb el pas del temps van electrificar sense variar l'enfocament del seu projecte. Les seves aclucades d'ull al reggae, la barreja de romanticisme i la consciència social a les seves lletres i finalment la incorporació de bateria, han arrodonit un projecte que ja fa 15 anys que és a la carretera. La celebració d'aquesta efemèride els va dur a l'Auditori de Barcelona (4 abril 2008) per protagonitzar una celebració en què van sonar tots els seus clàssics en un concert impecable.

+ info

"Izorane" Alaoui Lamharze 2008 - Marroc Des d'Egipte i fins als berbers, el sol és el cercle de l'energia vital. Pels amazics, el cercle és un símbol, l'escut protector de les influències pernicioses dels mals esperits portadors de les infelicitats/desgràcies que assetgen els humans. Durant l'any passat, i en poc temps, "Izorane" ha recollit diferents guardons: Millor Curtmetratge al Marroc, Premi Venus al Festival Filmets de Badalona i el Gran Prix al Festival Amazic a Alger. "Els nens d'altres terres" Daghan Celayir / Nazli Eda Noyan 2006 - Turquia Celayir, que treballa de realitzador per a un canal de televisió a Turquia, va entrevistar molta gent amb la intenció de fer un recull de records d'infantesa. D'aquesta memòria col·lectiva en va sortir l'àlbum de records "Els nens d'altres terres", un curtmetratge d'animació mig realitat, mig ficció, construït en forma de "collage", amb il·lustracions, dibuixos i fotografies. "Territoris" és una producció pròpia nascuda el 2005 amb la intenció de fer d'observatori de la creació audiovisual independent. La sèrie "Territoris Mediterrani" fa una mirada a l'horitzó audiovisual dels països riberencs d'aquest mar, en què conviuen cultures i realitats ben diferents. Amb la coordinació d'Agustí Argelich i la realització de Ramon Millà, aquesta nova sèrie de "Territoris" mostra les produccions audiovisuals realitzades amb la llum mediterrània, que expliquen històries noves i relats també nous. Històries de realitats quotidianes fetes d'acció, d'amor, d'oblit, d'humor, de pèrdua... En definitiva, esclats de vida que arriben de lluny, però que les emocions dels espectadors faran sentir molt pròximes.

Cap. 5 Francis, de Santo Domingo a l'Hospitalet de Llobregat

En Francis té 18 anys. Va néixer a la República Dominicana, però quan tenia 14 anys va anar a viure a l'Hospitalet de Llobregat amb la seva mare i els seus germans. A l'Hospitalet va trobar altres joves dominicans i els primers temps van mantenir l'hàbit de fer vida al carrer, però aquest costum els va portar, al principi, problemes de convivència amb els veïns. En Francis treballa d'ajudant de cambrer en un restaurant de Barcelona i l'apassiona dedicar el temps lliure a fer música hiphop amb els amics.

Recompte d'illes a Indonèsia / S'Albufera, la petit mar

RECOMPTE D'ILLES A INDONÈSIA Des de l'any 2005, Indonèsia ha començat a fer el cens de les seves illes. L'arxipèlag més gran del món desconeix els límits de les seves aigües territorials. Les primeres estimacions descriuen 17.000 illes. El treball comença per fer una compilació dels mapes existents i, després, un equip de geògrafs comprova les illes "in situ". Tota una aventura que porta aquests especialistes a descobrir poblacions sovint aïllades. Indonèsia és una república jove que surt de l'ombra. Després de passar trenta-dos anys sota el jou del dictador Suharto, aquest país es proposa forjar-se una identitat nova. Per fer-ho, cal crear unitat al voltant d'aquests set-cents pobles escampats per una superfície de dos milions de quilòmetres quadrats. Però l'oceà rosega les illes indonèsies i, alhora, els pobles. D'aquí a uns quants anys, hi haurà centenars de milers de refugiats climàtics. D'aquí a l'any dos mil vint, unes dues mil illes petites haurien de desaparèixer. Però l'activitat volcànica d'aquesta regió és prou intensa per fer néixer cada any fragments nous de territori. Quan emergeixen illes, n'hi ha d'altres que s'immergeixen. Indonèsia ¿podrà saber algun dia, amb precisió, el nombre exacte d'illes que té? No hi ha res més insegur. S'ALBUFERA, LA PETITA MAR (Rumbo Sur Produccions) Al nord de Mallorca, destaca una extensa zona de maresmes a tocar del mar: s'Albufera, que significa petita mar. Aquesta regió es va declarar Parc Natural, el 1988, per la seva riquesa ecològica i també pel seu paper predominant en la cultura d'una societat al llarg dels segles. La pesca de l'anguila i el cultiu de l'arròs van caracteritzar la manera de viure de la gent d'aquestes terres. Però avui les anguiles ja no abunden i només se'n permet la pesca amb "cucada", un art tradicional que consisteix a pescar amb una canya sense ham, tan sols amb cucs enfilats. Però queden pocs pescadors que utilitzin aquest art. L'època d'esplendor de l'anguila a s'Albufera ja ha passat, i per aquest motiu ara gairebé és un luxe gastronòmic. Coneixerem el passat i el present de les terres de s'Albufera, la petita mar.

RITMES CONCERT GOSSOS

Si hi ha un terme per resumir la carrera de Gossos, aquest seria evolució. Els inicis del quartet de Manresa van estar lligats al so acústic de quatre guitarres, que amb el pas del temps van electrificar sense variar l'enfocament del seu projecte. Les seves aclucades d'ull al reggae, la barreja de romanticisme i la consciència social a les seves lletres i finalment la incorporació de bateria, han arrodonit un projecte que ja fa 15 anys que és a la carretera. La celebració d'aquesta efemèride els va dur a l'Auditori de Barcelona (4 abril 2008) per protagonitzar una celebració en què van sonar tots els seus clàssics en un concert impecable.

+ info

"Izorane" Alaoui Lamharze 2008 - Marroc Des d'Egipte i fins als berbers, el sol és el cercle de l'energia vital. Pels amazics, el cercle és un símbol, l'escut protector de les influències pernicioses dels mals esperits portadors de les infelicitats/desgràcies que assetgen els humans. Durant l'any passat, i en poc temps, "Izorane" ha recollit diferents guardons: Millor Curtmetratge al Marroc, Premi Venus al Festival Filmets de Badalona i el Gran Prix al Festival Amazic a Alger. "Els nens d'altres terres" Daghan Celayir / Nazli Eda Noyan 2006 - Turquia Celayir, que treballa de realitzador per a un canal de televisió a Turquia, va entrevistar molta gent amb la intenció de fer un recull de records d'infantesa. D'aquesta memòria col·lectiva en va sortir l'àlbum de records "Els nens d'altres terres", un curtmetratge d'animació mig realitat, mig ficció, construït en forma de "collage", amb il·lustracions, dibuixos i fotografies. "Territoris" és una producció pròpia nascuda el 2005 amb la intenció de fer d'observatori de la creació audiovisual independent. La sèrie "Territoris Mediterrani" fa una mirada a l'horitzó audiovisual dels països riberencs d'aquest mar, en què conviuen cultures i realitats ben diferents. Amb la coordinació d'Agustí Argelich i la realització de Ramon Millà, aquesta nova sèrie de "Territoris" mostra les produccions audiovisuals realitzades amb la llum mediterrània, que expliquen històries noves i relats també nous. Històries de realitats quotidianes fetes d'acció, d'amor, d'oblit, d'humor, de pèrdua... En definitiva, esclats de vida que arriben de lluny, però que les emocions dels espectadors faran sentir molt pròximes.

+ info

MANEL --- DONA ESTRANGERA HERMAN DUNE --- MY HOME IS NOWHERE WITHOUT YOU RAYDIBAUM --- MALEEIXO EL TEMPS DEATH CAB FOR CUTIE --- NO SUNLIGHT ANIMIC --- 1, 2 I 3 COLDPLAY --- VIVA LA VIDA KEANE --- PERFECT SYMMETRY FRANCOIZ BREUT --- SI TU DISAIS SANJOSEX --- TEMPS O RELLOTGE WILCO --- WHAT LIGHT ALESHA DIXON --- THE BOY DOES NOTHING GNARLS BARKLEY --- GOING ON El Ritmes Pop Rock vol fer un cop d'ull a una escena que va molt més enllà del pop o del rock, arribant a mesclar-se amb moltes altres tendències, com l'electrònica, el jazz o la música negra.

Nuclears i canvi climàtic

La relació entre les centrals nuclears i el canvi climàtic serà el tema d'"El medi ambient", que emetrà el reportatge "Nuclears i canvi climàtic". Davant l'evidència del canvi climàtic, alguns sectors demanen que es rellanci l'energia nuclear, que no produeix emissions de diòxid de carboni. El reportatge analitza el cicle de vida de les centrals i fa observar que en el procés de construcció i en l'extracció d'urani sí que es produeix un elevat consum d'energia, i, per tant, d'emissions.

Les papallones viatgeres

En Crick és un grill que es passa tot el dia jugant. En canvi, el seu amic, la formiga Tom, no para d'omplir el rebost de menjar. De què s'alimentarà en Crick quan arribi l'hivern? Està clar que haurà de demanar a la Connie que convenci en Tom que li doni alguna cosa...

Els dos conills

La companyia està passant una mala temporada i, a sobre, en Goddard avui ha demostrat a tothom que és incapaç de compartir res. L'egoisme d'en Goddard passa de mida i l'Isop té clar que necessita una lliçó, com ara escriure-li l'obra del lleó i els dos conills. Vols saber què els va passar? Fa pinta que serà tot un èxit. No te la perdis!

La gran cursa de l'espai

En SamSam ha convençut en Pesolet perquè s'apunti a la Gran Cursa Sideral del planeta Sam. El guanyador rebrà com a premi el seu pes en cereals SamCrac! Déu n'hi do! En SamSam ho té molt bé, perquè en Pesolet no té gaires punts per guanyar. Llàstima que a l'últim moment s'ha apuntat un nou competidor: en Barbaferotge! Això es posa emocinant!

.Sopa a la barrufuà

En Gargamel se les ha enginyat per convèncer un gegant molt ferotge, en Bocagrossa, perquè l'ajudi a atrapar els Barrufets. Li ha dit que la Sopa a la Barrufuà és per llepar-se'n els dits! El Gran Barrufet també n'haurà de barrufar una de les seves. I si li fa creure que la Sopa a la Gargamel també és per llepar-se'n els bigotis...? Qui es creurà, en Bocagrossa?

El barrrufet número cent / Barrufonia en Do major

Per desfer l'encanteri de la mala sort, cent barrufets hauran de ballar la dansa màgica. Un llamp al mirall del Presumit podria ser la solució perquè aparegui el Barrufet número cent! En Gargamel ha convençut el barrufet Músic perquè toqui un instrument màgic que farà que tots els seus amics es quedin ben adormits. Ara ho té molt bé per capturar-los!

1ª Hist.: La targeta dels oficis. 2ª Hist.: El banc dels temps

En Gegant té claríssim que vol ser cantant professional, la Shizuka, hostessa d'avió. En Nobita, en canvi, no ho té tan clar. Sort que amb la Targeta dels Oficis podrà provar unes quantes feines... Avui toca treballar! Més tard, amb el Banc del Temps, sabrem què passaria si poguessis guardar el temps lliure per fer-lo servir quan estàs ocupat. No t'ho perdis!

Com es va inventar l'alfabetl

Al principi dels temps més antics, i una setmana després de l'aventura de la carta amb dibuixos, la Taffy se'n va tornar a pescar amb el seu pare. Aquesta vegada volien aprendre a diferenciar els peixos i la Taffy, que sempre tenia unes idees brillants, va començar a fer uns dibuixos molt especials que passarien a la història. Es va inventar l'alfabet! No t'ho perdis!

El fill de l'elefant

Al principi dels temps més antics i salvatges, els animals solien estomacar els seus fills massa curiosos, i el que encara és més estrany és que, en aquells temps, l'elefant no tenia trompa! A l'Àfrica hi vivia un elefant nou, el fill d'elefant, curiós de mena. Feia tantes preguntes que feia parar boig a tothom. En vols saber més coses?! Doncs no t'ho perdis!

+ info

La tortuga, amb tota la tranquil·litat del món, ha proposat a la llebre de fer una cursa per veure quina de les dues corre més. La llebre és àgil i seductora, salta i corre tant que sembla voladora. La tortuga, en canvi, no té mai pressa, però no s'atura mai. Avui aprendrem que el talent i la capacitat poden no servir de res sense la constància i la voluntat.

+ info

S'acosta l'hivern i la formiga ja no té temps per jugar. No para de buscar menjar per quan arribi el fred. Pel grill, en canvi, tot és una festa. I és que encara falten molts dies perquè arribi l'hivern! Aviat, però, es començaran a escurçar els dies, arribarà el vent i la pluja, i el grill haurà d'aprendre que hi ha moments per jugar, però que també s'ha de fer la feina.

En Joan Babau

Els dos germans d'en Joan Babau ja fa dies que es preparen per anar a demanar la mà de la princesa, que ha anunciat públicament que es casarà amb l'home que parli més bé. En Joan, que no és tan llest com els seus germans, però que és molt espavilat, també està decidit a provar sort. No ho té tan bé, perquè no se sap llibres ni diccionaris de memòria, com els seus germans, però en Joan, que és cert que és una mica babau, també té un cor molt gran i és viu com una garsa. Encara s'enduran una sospresa, els seus germans!

Les escales del coratge

Després d'observar les heroïcitats dels bombers de Nova York, els Germans Adrenalini han decidit que volen entrar a formar-ne part. És una feina dura, bruta i perillosa, on has d'estar disposat a jugar-t'hi la vida. Què més poden demanar els Adrenalini?! És la feina ideal per ells! I, a més a més, és tan divertida! Tremoleu, bombers de Nova York!

+ info

El Frenzel ha decidit reclutar l'Erky perquè entri a formar part del Club Secret. La Delilah és l'encarregada de portar les cordes, el Tuf és el geni de les mates, el Zum-zum és el forçut, la Grendel és la pilot i l'Erky serà el que treballarà des de dins. El seu objectiu: el magatzem secret que hi ha a la Muntanya Blava. La qüestió és atipar-se com lladres! I mai més ben dit!

+ info

L'Erky i el Perky cada dia tenen més clar que a la Cuina, ells dos, són l'últim mico. De fet, n'estan ben tips, de viure amb la Margaret i companyia. En realitat, el que els passa és que enyoren la paradeta de frànkfurts... Però han de ser optimistes i mirar de trobar la part positiva de viure a la Cuina, com ara... com ara... Quina és la part positiva de viure a la Cuina?!

El rei d'Omashu

De camí cap al Pol Nord, l'Aang ha decidit portar la Katara i en Sokka a l'impressionant poble d'Omashu, a la Nació de la Terra. Allà, el Rei d'Omashu, obligarà l'Aang a enfrontar-se a una sèrie de reptes molt peculiars. Els seus amics no saben si és que l'Aang ha d'aprendre una lliçó molt important, o és que el rei, senzillament, està tocat de l'ala!

Sushi i conilletes! Atac de rajos d'arròs amb te!

Bo-Bobo i Don Patch han decidit representar una obra de teatre, "El laberint de l'amor". Tot i que potser hauran de canviar el guió quan coneguin un nou personatge, l'Arrozconteziano, un malvat extraterrestre, que té com a únic objectiu que mengem arròs de te!

Com serà el primer petó d'en Keitaro? El viatge

A la residència tothom està preocupat perquè no se sap on són Keitaro i Naru. Finalment descobreixen que són a Kyoto perquè Keitaro apareix un moment a la televisió. Shinobu, Kaora, Mitsune i Motoko decideixen anar a buscar-los. A l'estació de Kyoto, Keitaro i Naru topen amb Mutsumi, una noia que, com ells, ha suspès l'examen d'ingrés a la Universitat de Tòquio. Naru es posa una mica gelosa.

L'espadatxí Zoro contra el tallavaixells T-Bone

Després de matar el gegant marí, en T-Bone ha saltat del vagó de passatgers i s'ha posat a perseguir el Puffing Tom a peu, però el Rocketman aviat l'atrapa. Llavors, en T-Bone i en Zoro lluiten aferrissadament, i en Zoro finalment s'emporta la victòria. A bord del Puffin Tom, en Wanze intenta desesperadament derrotar en Sanji, però en Sanji li demostra que és més fort. En Franky també supera en Nero, i juntament amb en Sanji es prepara per enfrontar-se a dintre del tren amb en Lucci i els altres membres del CP9.

Bon Halloween

Avui la Franny es farà molt amiga de la Ginny, una nena que té la il·lusió de guanyar el concurs de les carbasses gegants de la Fira de Tardor. De fet, està tan convençuda que s'endurà el primer premi, que ni s'imagina que hi pugui haver carbasses més grosses que la Georgie. La Franny sap que si no guanya es posarà molt trista, però també sap com la pot ajudar...

+ info

Avui en Carles està molt emocionat perquè els pares els deixaran dormir al jardí amb la tenda de campanya. Ja ho té tot a punt per l'expedició: tenda, binocles per observar els animals salvatges, corda, bloc de notes i llapis, menjar i aigua... La Laia també l'hi acompanyarà, però de seguida s'adonarà que s'està més bé a casa. I més si comença a ploure!

+ info

Quina és la millor manera de passar una estona ben divertida i sense córrer cap mena de perill? Fent una cursa de cargols, és clar! El que passa és que si els omples de pintura, els dónes una amanida superpropulsora i acaben convertint-se en uns mostres destrossa-cases, més que una cursa, això potser acabarà semblant un malson d'en Loopdidoo!

L'adéu de prova / Transports l'Estrella

En Nobita està convençut que si desaparegués del barri no se n'adonaria ningú. La veritat és que estaria molt bé poder comprovar quina reacció tindrien els seus amics, si algun dia ell no hi fos. Per això avui en Doraemon s'ho ha manegat perquè demà mateix se'n vagin als Estats Units! Com reaccionaran en Gegant i en Suneo? I la Shizuka?!

Cartes astrals

De tornada d'una missió, els nostres herois han ensopegat amb la nau d'una astròloga. A petició de la Yoko, i davant la incredulitat d'en Brett, s'aturaran a demanar-li que els predigui el futur. Segons l'exòtica alienígena la Yoko es farà famosa, en Josh viurà una vida plena de luxes i en Brett es convertirà en un gran... comptable?! I si resulta que és veritat?!

Cap. 9 El somni de l'eruga

L'eruga, des d'un arbust, observa embadalida tot d'insectes voladors. No sap ben bé per què, però a ella també li agradaria molt poder volar. És un sentiment que li surt de dins i que no el pot evitar. És el somni de la seva vida, poder volar. I potser algun dia se li farà realitat, vés a saber...!

El detectiu Conan: atrapat als seus ulls

Un subinspector és atacat en presència del grup de joves detectius, inclòs Conan. Això serà nomes el principi d'una sèrie d'homicidis terribles contra agents de policia. Pot tractar-se d'una colla de terroristes despietats com els extremistes radicals? Dos dels oficials assassinats han estat trobats amb el bloc de notes a la mà. Conan investiga el cas amb la col·laboració d'un altre detectiu, Kogoro, i plegats miren d'obtenir informació de l'inspector Shiratori. Tot i que fins ara sempre s'ha mostrat molt cooperatiu i disposat a ajudar, aquesta vegada es nega a parlar de l'assumpte.

Eros i Thànatos

Després del petó amb la Maria, els sentiments de culpa rosseguen el Pere. Malgrat que al principi sembla que la Maria no doni cap importància al que va passar, el Pere acabarà descobrint que ella també vol acabar el que van començar. La Laia està molt disgustada perquè el Grimau s'ha atribuït el mèrit del seu descobriment i això li provoca una discussió amb el seu pare. La Natàlia ha decidit fer règim, però quan, en una festa de l'empresa, el Roger li presenta la Sònia com a la seva futura esposa, la pressió és massa gran. Per aconseguir canvi per la bugaderia, l'Àlex comença una peregrinació per diferent comerços intentant que algú li canvïi un bitllet de 50 Euros.

cap. 10

Max vol deixar la feina per acompanyar Diana a fer-se la segona inseminació. Abel empeny Lola perquè vegi l'advocat avui mateix. Jan no vol parlar amb ningú. Conrad vol anar a dinar amb Diana. Gori diu a Diana que ha vist una goril·la irritable amb un altra. Gisela demana a Diana que agafi una mostra d'orina de l'animal.

+ info

Laurent ordena Stefan que reculli les seves coses i que marxi de Vil·la Olympia. Clara intenta convèncer Diego que confessi que Sam és el fill bastard de Laurent per destruir els de Courceys. Sam demana a Gabriella que es casi amb ell.

+ info

Bernardo prepara a Celeste un esmorzar abundant i ella li fa un interrogatori sobre la seva habilitat de mantenir Denise. Sybella confessa a Beatrice que té intenció d'anar a viure a Arden Manor amb Edward i el seu fillet. Klaus diu a Gabriella que el que realment necessita és afecte i comprensió, i que ell és l'home apropiat per a ella.

cap. 10

Max vol deixar la feina per acompanyar Diana a fer-se la segona inseminació. Abel empeny Lola perquè vegi l'advocat avui mateix. Jan no vol parlar amb ningú. Conrad vol anar a dinar amb Diana. Gori diu a Diana que ha vist una goril·la irritable amb un altra. Gisela demana a Diana que agafi una mostra d'orina de l'animal.

Tempus fugit

La Mey treballa d'executiva comercial a una empresa de components electrònics. És molt severa amb la puntualitat. Com diu la Marta, la seva companya de pis: "Una esclava del rellotge i de l'agenda". Avui, la Mey té una importantíssima entrevista a la feina: fent el mateix trajecte que fa cada dia pel mateix lloc, arriba dues hores més tard a l'oficina. Com a conseqüència queda acomiadada. A partir d'aquest fet, la Mey, perseguida a mort per uns criminals, i policialment acusada de complicitat en un delicte del que ni tan sols pot etenir la seguretat de no haver-hi participat, haurà d'investigar i averiguar què va passar amb aquestes dues hores que ha perdut sense record ni consciènia. Repartiment: Àngels Bassas (Mey), Mercè Mariné (Marta), Robert Long (home-estatua), Pep Navarro (atracador 2), Litus García (atracador 3), Eduard Soler (gerent empresa), Mercè Puy (amiga 1), Sílvia Aranda (amiga 2), Frank Ruiz (atracador 1), Xavier Canals (atracador 4), Carles Punyet (policia 1), Xavier Lite (policia 2), Josep M Muntané (conductor cruïlla) Música: Manel Gil, Ruddy Gnutti Muntatge: Jaime Torelló Director producció: Xavier Cabrera Coordinadora continguts: Rosa Duque Coordinador producció: Eduard Vallès Decorador: Laia Colet Director fotografia: Joan Benet Directora producció: Montserrat Bou Guió i direcció: Xavier R. Bernabeu Productors executius: Arturo Duque, Fèlix Riera Productora delegada TVC: M. Lluïsa Farré

Rigor mortis

És la història del caçador caçat, reviscuda a partir de l'anècdota de fer-se pasar per mort. El tiet Sebas, un home gran, amb una dosi d'egoisme important i que maltracta les persones i les coses que estima, entre les quals hi ha la seva dona, és presonat per la cosina Suplici en qüestions d'heréncia, ja que en Sebas pretén fer donació dels seus calers a una residència de gats. Una sobtada visita de la cosina Suplici al tiet Sebas, fará que ell es faci passar per mort per tal d'evitar-la, un joc al que li troba gust fins al punt de ser quasi enterrat. La Suplici ensenya en el moment de la sepultura la seva carta amagada: amb quatre duros ha comprat la residència dels gats i, per tant, ara ella, com pretenia, és l'hereva dels calers del tiet. En Sebas torna a la vida espectacularment a prop del sot, en ple cementiri, i, amb les seves exigències sempre, fa córrer tothom per anar a trobar l'advocat Virgili, qui li ratificarà el dia i hora de l'obertura del seu testament, però en el que ell, com a mort, no hi té res a dir. L'Elvira, la dona d'en Sebas, de cop s'adona del que això significa i ràpidament pactarà amb la cosina Suplici, que recollirà en la residència dels felins el Sebas com un gat abandonat, però sempre molt atenta a permetre que no l'emprenyi, perquè, com el seu amant, el doctor Espluga, diu: "Des de quan és un crim matar un mort?" Intèrprets: Vicenç Domènech Sebas Saskia Giró Elvira Montse Miralles Suplici Enric Arquimbau Virgili Ramon Enrich Dr. Espluga Vicenç Cendra capellà Joan Serrats mosso d'esquadra Fran Ruiz Curado mosso d'esquadra Guió: Carles Bonet Música: Manel Gil Ruddy Gnutti Muntatge: Jaime Torelló Director de Postproducció: Xavier Cabrera Coordinadora de Continguts: Rosa Duque Coordinador de Producció: Eduard Vallés Decorador: Francesc Candini Director de Fotografia: Xavier Giménez Directora de Producció: Montserrat Bou Direcció: Aurora Corominas Productors executius: Arturo Duque Fèlix Riera Productora delegada TVC: M. Lluïsa Farré