Programació del dia 1-5-2020

Alaska

Inspirat pel jove Chris McCandless, que el 1992 va sobreviure més de 100 dies tot sol a les terres salvatges d'Alaska, en Tom es pregunta si deu tenir fusta d'aventurer. Equipat amb un caiac i dues càmeres petites per filmar-se ell mateix, en Tom s'endinsa tot sol al gegantí parc natural Portes de l'Àrtic, habitat només per ants, llops i ossos. Tot navegant pels llacs Circle i Takahula, s'haurà d'enfrontar amb la natura verge d'Alaska i els ossos, i superar les seves pors.

Colombia

En Tom viatja a Colòmbia, un país de dubtosa reputació a causa dels càrtels de la droga, els segrestos i la violència. Intenta esbrinar si, com diuen, les coses han millorat. Entre d'altres coses, vol viatjar a Caño Canoas, una bonica cascada enmig de la selva, en una regió fins fa poc controlada per les FARC i mai vista per turistes, després d'haver passat per Cartagena, Medellín i Bogotà.

Les guardianes

LES GUARDIANES (Les gardiennes) Direcció: Xavier Beauvois Guió: Xavier Beauvois, Frédérique Moreau, Ernest Pérochon Producció: Les Films du Worso Any: 2017 País: França Durada: 128 minuts Fotografía: Caroline Champetier Música: Michel Legrand Intèrprets: Nathalie Baye, Iris Bry, Olivier Rabourdin, Laura Smet, Yann Bean, Cyril Descours, Ophélie-Marion Debiais Any 1915. L'Hortense i la seva filla s'han de fer càrrec de la granja del Paridier perquè tots els homes de la família han estat reclutats per anar a la guerra. Per poder fer front a totes les feines de la granja es veuen obligades a contractar més personal, però només troben la Francine, una noia òrfena dels serveis socials amb experiència que de seguida s'adapta al ritme de vida de la granja i s'integra a la família.

Frequency

FREQUENCY (Frequency) Direcció: Gregory Hoblit Guió: Toby Emmerich Producció: New Line Cinema Any de producció: 2000 Durada: 113 minuts Fotografía: Alar Kivilo Música: Michael Kamen Intèrprets: Dennis Quaid, Jim Caviezel, André Braugher, Elizabeth Mitchell, Noah Emmerich,Shawn Doyle, Jordan Bridges, Melissa Errico, Michael Cera Una tempesta solar excepcional que provoca aurores boreals sobre Nova York altera les comunicacions per ràdio i fa que un pare i un fill contactin accidentalment a través d'una emissora de radioaficionat, tot i la distància temporal de trenta anys que els separa. El fill ho aprofita per avisar el pare de la seva mort imminent en un incendi, aquest fet genera altres conseqüències, entre elles l'assassinat de la mare. Ara pare i fill, separats per trenta anys, hauran de mirar de trobar l'assassí per tornar a canviar la història.

+ info

Està passant és un informatiu satíric que analitzarà les claus de l'actualitat cada dia, durant 45 minuts, en la franja anterior al Telenotícies Vespre. El programa, presentat per Toni Soler, ens apropa als principals temes del dia, amb especial atenció a l'actualitat política i al seguiment dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. Tot plegat, sense renunciar a la sàtira que caracteritza la trajectòria de l'equip de Minoria Absoluta. Soler està acompanyat en el plató per Jair Domínguez, Elisenda Carod, Magí García, Marc Giró, Joan Grivé i Àlex Martínez, cadascú amb el seu particular humor.

L'expedient Warren

L'EXPEDIENT WARREN (The Conjuring) Direcció: James Wan Guió: Chad Hayes, Carey Hayes Producciö: WB / New Line Cinema / Evergreen Media / The Safran Company País de producció: Estats Units Any de producció: 2013 Idioma versió original: Anglès Música: Joseph Bishara Fotografia: John R. Leonetti Repartiment: Lili Taylor, Vera Farmiga, Patrick Wilson, Joey King, Ron Livingston, Mackenzie Foy, Shanley Caswell, Hayley McFarland, Sterling Jerins, Shannon Kook L'any 1971, Roger i Carolyn Perron es traslladen a viure amb la seves cinc filles, Andrea, Nancy, Christine, Cindy i April a una granja de Rhode Island. Un cop allà, a la família li comencen a passar tota mena de coses estranyes que els fan viure amb la por al cos. Finalment, Carolyn, la mare, decideix anar a veure uns famosos investigadors d'efectes paranormals, Lorraine i Ed Warren, per intentar trobar una solució als seus problemes. Quan Ed i Lorraine visiten la casa descobreixen que ha estat l'escenari d'un seguit d'esdeveniments terribles. La casa està embruixada, i per alliberar-la dels mals esperits caldrà fer-li un exorcisme.

L'expedient Warren: El cas Enfield

L'EXPEDIENT WARREN: EL CAS ENFIELD (The conjuring 2) Direcció: James Wan Guió: Carey Hayes, Chad Hayes, James Wan, David Johnson Producció: Evergreen Media / New Line Cinema / The Safran Company / RatPac-Dune Entertainment / Atomic Monster. Distribuida por Warner Bros Any: 2016 País: Canadà Durada: 128 minuts Fotografía: Don Burgess Música: Joseph Bishara Intèrprets: Vera Farmiga, Patrick Wilson, Frances O'Connor, Madison Wolfe, Lauren Esposito, Patrick McAuley, Benjamin Haigh, Maria Doyle Kennedy, Simon Delaney, Franka Potente, Simon McBurney, Javier Botet, Bonnie Aarons, Bob Adrian, Abhi Sinha, Steve Coulter, Sterling Jerins Ed i Lorraine Warren decideixen, a petició de l'Església, investigar uns estranys esdeveniments que estan tenint lloc a casa de la família Hodgson. Conegut com l'Amytiville d'Anglaterra, aquest va ser un dels casos més ben documentats i que més van colpir els dos coneguts investigadors de fenòmens paranormals. Janet Hodgson, una nena d'onze anys, comença a canalitzar un esperit demoníac que acaba trasbalsant la vida de tota la seva família. En principi, l'Ed i la Lorraine només han de dictaminar si es tracta d'un cas real o d'un muntatge, però s'hi acaben involucrant fins a un extrem que mai s'haurien imaginat. La pel·lícula està basada en una història real.

Les Filipines

En Ben visita una de les 7.000 illes tropicals de les Filipines per passar una setmana amb en Neil Hoag, un home de Florida de 45 anys que amb prou feines es guanyava la vida fent de taxista fins que va trobar l'amor de la seva vida a l'altra punta de món. En Neil i la seva família viuen en una casa de bambú en unes condicions de vida dures i un clima rigorós. En Ben mata una gallina, aprèn a sacrificar un garrí i pateix els efectes del vi de coco. Descobreix com en Neil, un occidental solitari amb una personalitat complexa i un passat turbulent, va abandonar el somni americà per abraçar una cultura desconeguda.

Floro, Noruega

En aquest episodi en Tareq visita Florø, una ciutat situada a la costa occidental de Noruega, enmig d'uns fiords i d'uns paratges naturals impressionants. Per conèixer de primera mà la gastronomia de la regió, visita una piscifactoria, un fumador de peix i una granja de cérvols. Les receptes d'aquest episodi són salmó amb brou picant de gambes, vieires amb fonoll i salmó fumat, i cérvol amb patates fumades amb pícea.

Luis Felipe i Malinalli (Michoacán, Mèxic)

En Luis Felipe i la Malinalli són de Michoacán, un estat de Mèxic situat a l'oest del país, en plena costa del Pacífic. Aquests dos periodistes, que havien coincidit a la universitat de Morelia, capital de la regió, van arribar a Barcelona per ampliar els seus estudis. Al cap de poc, tots dos formaven part de la colla castellera de la ciutat, un món, el dels castells, que atreu molta gent d'altres cultures. Als castellers de Barcelona, per exemple, més del 20% del seus membres són d'origen estranger.

Aigüestortes

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Alta Garrotxa

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Jordi dauder

Té com a objectiu principal oferir "el que al llarg de la setmana veu l¿espectador, però no sap que veu". L'espectador veu coses que no sap que veu. L¿objectiu de "l¿illa del tresor" és dotar d¿intenció poètica, mitjançant la paraula, la música, la imatge o el silenci, totes aquelles coses que es creguin oportunes i que hagin vist la llum- ja que sigui de l¿actualitat o de la mirada dels presentadors- al llarg de la setmana.

+ info

La Irene explica el seu pla al Víctor: que la Lucía assumeixi un nou càrrec d'importància en la gestió dels Samanes. Això farà que l'Ángela es posicioni a favor de l'acord i que canviï la seva postura. L'Arturo, d'altra banda, ven la seva part de l'empresa al Mario, que vol mantenir la floristeria per donar-hi un nou rumb empresarial. Pel que fa a la Carmen, es jugarà les últimes cartes per comprar els terrenys del Faro.

A l'aigua!

Els Megues es preparen per regar les plantes de l'hort quan entre ells, comença una guerra d'aigua. Tots acaben ben mullats menys la Cassie. Al intentar mullar-la, els companys descobreixen que a la Cassie li fa molta por l'aigua. Per solucionar-ho, Miss Meadows els diu que han d'anar a visitar a una gran nedadora que viu a la platja: la tortuga marina.

El paraigua

És un dia de pluja i els Megues estan tristos perquè no poden sortir a jugar al jardí. La Bonnie pensa que, encara que plogui, poden anar al jardí, però quan ho prova, veu que l'aigua és massa freda. Així no hi ha solució. El Larry té una idea. L'únic que han de fer per poder sortir fora és...Construir un paraigües!

El Marcià que menja iougurts

Avui és un dia molt especial a la guarderia dels Mega ja que en Larry ha portat uns iogurts que ha fet la seva mare per tota la classe. Per fer el berenar més divertit, els Mega decideixen anar al racó de la fantasia, i fent ús de la seva imaginació, viatjaran fins a la platja. Mentre els Mega estan gaudint d'un bon remull, un marcià trapella i desorientat es cruspeix tots els iogurts. Els mega intentaran buscar els amics del marcià per tot l'espai, però no serà gens fàcil, ja que el marcià no pararà de fer-se més i més gran...i es que els iogurts són molts nutritius i fan créixer molt i molt.

Allò que vola per sota

A l'illa del Fred hi apareix una nova raça de drac, una mort dolça, que excava túnels per sota terra i té atemorit a tothom. Però en Singlot i els nostres amics acaben descobrint que no va contra els vikings, sinó que li vol fer mal a l'Esdentegat. Sembla que els dos dracs tenen un antic compte pendent. El mal és que el menut no es pot enfrontar al seu arxienemic perquè rebutja en Singlot però sense ell no pot volar.

Les Tres Bessones i la cigala i la formiga

Al costat d'un toll, en una pila de totxos que sembla un poblet de la Costa Brava, hi estiuegen tota mena d'insectes. La Bruixa hi ha enviat les Bessones, que venen gelats al bar de la Formiga. Un dia hi arriba una Cigala bohèmia que triomfa tocant la mandolina i que no ha vist ploure mai.

Les mines del rei Salomó

A la Bruixa Avorrida cada vegada li és més difícil trobar indrets per castigar les tres bessones, i decideix no fer-ho, però davant de les seves reclamacions, les envia a les mines del rei Salomó.

El Quincy és un geni

Zafari pateix una onada de calor i tots els animals estan assedegats, per això la Renalda li ordena al Quincy que s'enfili als arbres a collir cocos per beure'n l'aigua. Però el Quincy se sent molt mandrós i s'estima més empescar-se un invent que li serveixi per collir cocos amb el mínim esforç possible.

De qui és la pedra?

El Zoomba i el Quincy s'ofereixen a ajudar el Punxes a buscar pedres per a la seva col·lecció, però quan el Quincy en troba una de verda molt bonica decideix quedar-se-la i no donar-la a la serp col·leccionista. Com s'ho farà, el Zoomba, per convèncer el seu amic que doni la pedra al Punxes?

El xèrif Robin

El xèrif es torça el turmell i el rei En Ricard nomena en Robin nou xèrif provisional. El príncep Joan no ho suporta i anima la guàrdia perquè facin vaga i compliquin la feina del xerif nou. Compta, a més, amb la col·laboració dels bandits, que, aprofitant la manca de vigilància, atracaran el poble i giraran la gent contra en Robin. Però la intervenció de la princesa Marian salva la situació.

Una ampolla de sort

Una velleta s'aprofita de la bona fe d'en Petit John per "prendre-li" la sort fent-lo bufar dins d'una ampolleta. En Petit John s'ho pren com una broma fins que un seguit d'accidents i ensopegades el convencen que realment la sort l'ha abandonat. Amb l'ajuda dels amics mirarà de recuperar l'ampolleta, però toparan amb el xèrif, que també s'ha deixat engalipar per la velleta.

A la recerca d'en Flynn

En Ralf i en Rolf sorprenen la Marian practicant encanteris amb en Derke. L'arresten i se l'emporten al castell perquè s'expliqui davant del príncep Joan. Per sort, en Robin se les empesca per interceptar el comboi enmig del bosc. Tanmateix, en Flynn fuig amb la vareta de la Marian i tots li van al darrere. Després d'una persecució rocambolesca, en Robin aconsegueix la vareta i la Marian fa un encanteri als bessons perquè oblidin el que han vist.

La pedra de drac

Perseguint una rata, el xèrif cau al pou del castell i hi troba una pedra brillant amb unes inscripcions misterioses. Quan la notícia s'escampa, en Derke lliga caps de seguida: es tracta de la Pedra de Drac, una mena de far que atreu tots els dracs vius. En Derke està entusiasmat amb la reunió imminent amb els seus cosins; el problema és que, per rebre'ls com cal, hauria de transformar-se en drac.

El dia que el Henry va conèixer una balena

El Henry coneix una balena que no s'hi veu gaire. Tot jugant, perd les ulleres, i el Henry es converteix en submarinista per baixar al fons del mar a buscar-les. Pel camí faran amics que els ajudaran. Fins i tot, un de "terrorífic".

El dia que el Henry va conèixer un gall

El Henry coneix un gall que està refredat i afònic. Com que no pot cantar, no pot despertar el granger perquè vagi a donar menjar al bestiar. El Henry farà de granger i s'encarregarà de portar menjar a tots els animals de la granja.

El dia que el Henry va conèixer una vaca

El Henry coneix una vaca que està molt amoïnada perquè algú s'ha deixat la porta de l'estable oberta durant la nit, i les seves amigues han marxat i s'han perdut. El Henry es converteix en cowboy per ajudar a buscar el ramat.

La cançó del Gegant del Pi

El Mic canta una cançó i fa titelles. El gegant del Pi, ara balla, ara balla. El gegant del pi, ara balla pel camí.

Si us plau, un conte

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

Un conte rodó

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

Una nena que no s'atrevia a llegir

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

Diari d'una escriptora

Conte basat en l'obra del MNAC "Plein air", cap a l'any 1890-1891, de Ramon Casas.

Gianni Rodari i els contes fantàstics

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

+ info

"InfoK" és un informatiu diari infantil i juvenil que s'emet de dilluns a dijous a les 19.30 h. pel Super3, el canal infantil de Televisió de Catalunya, amb una durada de 12 minuts. Està en antena des del 23 d'abril de l'any 2001. Es tracta de la primera iniciativa d'aquest gènere a la televisió catalana i espanyola, inspirada en l'experiència de dos programes molt solvents i de llarga trajectòria com són "Newsround", de la BBC, i "Jeugdjournaal" de la cadena holandesa NOS. Les notícies que apareixen a l'InfoK intenten explicar: 1. Què passa al món? 2. Què passa al món dels nens? 3. Què fan els nens. Els continguts es presenten en format de peces breus -les notícies d'actualitat o semiactualitat d'interès per a l'audiència infantil- i en format de reportatge -informacions més elaborades que incorporen un tractament de postproducció i musical més treballat-. Hi ha algunes seccions diàries, com els clips, que són notícies breus i curioses, la previsió meteorològica i el tancament musical. També hi ha d'altres reportatges que tractem amb una certa periodicitat, com les recomanacions de llibres, les propostes d'activitats per fer durant el cap de setmana, les notícies explicades per l'anomenat nen-reporter i les crides a la participació (que inclouen enviament de fotos, vídeos o textos per part dels telespectadors). Equip: Direcció i presentació: Laia Servera Producció: Edgar Ger Realització: Marta De Lucas Cap d'edició: Eva Varas Redacció: Irene Blay, Nuria Casals, Miquel Piris, Jordi Aguilera, Nuria Vilanova Ajudant de realització:Jordi Ysas Postproducció vídeo: Lluís Xufré Producció Executiva: Belén Samper

El viatge fantàstic a Oz

La Dorothy es troba les sabatilles de plata màgiques de la seva àvia, que també es diu Dorothy, i, sense saber ben bé com, apareix de cop i volta al país d'Oz. Allà descobreix que tothom la confon amb l'àvia, que ja havia viscut una aventura a Oz feia molts anys al costat del seu gosset, el Toto, dels mugans i de l'Home de Llauna, el Lleó i l'Espantaocells. Aviat també descobreix que hi ha un personatge nou, l'Urfin Jus, que ha donat vida a un poderós exèrcit de soldats de fusta per convertir-se en l'amo i senyor de tot el país de la màgia. La Dorothy està a punt de viure una aventura tant o més extraordinària que la de la seva àvia per salvar els seus amics del país d'Oz.

El secret de Kells

El secret de Kells Un film de Tomm Moore Codirecció: Nora Twomey Guió: Fabrice Ziolkowski Música original: Bruno Coulais Aventura, acció i perill esperen en Brendan, un noi de 12 anys que ha de lluitar contra els vikings i una serp déu per trobar un cristall i completar el llegendari llibre de Kells. En Brendan treballa durament amb el seu oncle, Abbott Cellach, i els altres monjos, ajudant a reforçar les parets de l'abadia com a protecció contra les incursions dels vikings. Però una nova vida d'aventures comença amb l'arribada del germà Aidan i el seu gat. El famós mestre inicia en Brendan en l'art de la il·luminació: li desperta uns talents ocults i extraordinaris. Per acabar el magnífic llibre, en Brendan ha de superar les seves pors més profundes en una recerca secreta que el portarà, per primera vegada, més enllà de les parets de l'abadia, fins al bosc encantat, on s'amaguen perillosos animals mítics. Aquí troba la fada Aisling, mig nena, mig llop blanc, que es convertirà en el seu millor amic i ajudant. Però amb les terribles hordes vikingues a prop, ¿triomfarà en Brendan en la seva recerca per il·luminar la foscor i demostrar que la il·luminació és la millor fortificació contra els bàrbars?

Os zen

En Grizzy descobreix l'interès de l'ossa dels seus amors per la meditació. Per seduir-la, es proposa demostrar-li que ell també pot adoptar l'actitud zen. Evidentment, això demana entrenament, però sobretot molta voluntat i concentració per desfer-se dels lèmmings enredaires sense perdre els estreps i quedar fatal amb la seva enamorada. Amb paciència i dedicació tot s'aconsegueix, però. O gairebé tot.

Lèmming guardabosc elèctric

En Grizzy troba per casualitat la versió electrònica del típic lèmming guardaboscde joguina capaç de reproduir els gestos que se li ensenyen, com una mena de robot intel·ligent. El nostre ospanxacontent veu de seguida el servei que li podria fer un robot que li fes totes les feines quotidianes amb rapidesa i precisió;el que passa és que els lèmmings s'estimen més ensenyar-li a ballar.

El secret de la recepta

En Grizzy està desesperat perquè veu que al rebost ja no hi queda crema de xocolata. Llavors s'adona que els lèmmings n'estan fent seguint una recepta molt complicada. Però si ells poden fer-ne, per què en Grizzy no? Però primer necessita la recepta.

Os irressistible

En Grizzy troba una ampolleta que conté un elixir d'amor: tot aquell que en beu s'enamora immediatament del primer que veu. En Grizzy ja s'imagina encaterinant irresistiblement la seva ossa adorada. Però no pensa en la potineria dels lèmmings ni preveu que el caribú amb qui solen jugar a domadors de "rodeo" es pugui beure la poció màgica. I encara menys que, veient-lo a ell primer que a ningú, se n'enamori perdudament!

El bany

Avui toca banyar-se! Sí, home! I un be negre amb potes rosses! L'aigua està tan freda que no hi ha cap ovella del ramat que gosi ficar-hi ni la llana. En canvi, el granger té una banyera plena d'aigua calentona... Quina delícia! En Shaun ja està pensant la manera d'organitzar un escamot per anar... a la recerca de l'aigua calenta! Els hi acompanyes?

Doble feina

En Shaun, que està una mica avorrit, ha decidit disfressar-se de granger i s'ha adonat que ara pot donar ordres a en Bitzer. De fet, fins i tot ho ha aprofitat per organitzar una festeta! Aviat, però, en Bitzer lligarà caps i s'adonarà que li han estat prenent el pèl... Que no li passi res, a en Shaun!

Romàntic i desesperat

Avui el granger vol organitzar un sopar romàntic per una noia que li agrada molt, però té un petit problema... No sap cuinar! A més, per acabar-ho d'adobar, en Bitzer, de cambrer, és un zero a l'esquerra. Et sembla que hi poden fer alguna cosa, en Shaun i companyia? Aviat ho sabrem!

Els porcs la fan grossa

En Bitzer s'ha fet mal en una pota i no pot treballar. El granger ha decidit que, a partir d'ara, els porcs seran els encarregats de fer la seva feina, però el que no sap és que aviat convertiran tota la granja en un paradís porcí, a costa de les ovelles, esclar! En Shaun té clar que això no pot continuar així i està decidit a posar fi al regnat dels porcs.

L'any simpàtic

La mare de la Wendy i la Marine decideix agafar-se un any sabàtic. Al principi les germanes estan encantades, però la mare s'acaba fent molt pesada. Com la poden convèncer perquè torni a treballar? Resposta de les germanes: fent-li la vida impossible de totes les maneres imaginables.

Popular

A la Wendy li han de posar uns ferros a la boca molt moderns, com els que porten totes les estrelles famoses. Però la Marine creu que la Rachel, la pitjor enemiga de la seva germana, té un pla maquiavèl·lic amb el seu pare dentista per posar-li uns ferros espantosos que semblen trets d'una pel·lícula de por. La Marine fa tot el possible per salvar la seva germana.

De tal germana, tal germana

La Marine imita la Wendy com si fossin germanes bessones. Al principi a la gran li fa gràcia, però de seguida es converteix en una murga, sobretot quan la Marine entra amb ella a la piscina. Sempre els passa el mateix: per culpa de les rucades que fa la Marine, el socorrista acaba fent fora de la piscina la Wendy i els seus amics.

Enguixades

La Marine es trenca una cama patinant i l'hi han d'enguixar. La seva germana gran s'ocupa d'ella, però la Marine s'aprofita de la situació i acaba convertint la seva germana en una esclava que ha de complir tots els seus desitjos. Quan la Wendy, farta, està a punt d'explotar s'acaba trencant la cama també.

Amor galàctic

La Marine està mirant una pel·lícula de ciència-ficció i es convenç que el Maxence és un extraterrestre disfressat d'humà que ha vingut a la Terra a segrestar la seva germana Wendy per emportar-se-la al seu planeta. Farà tot el possible per salvar-la i fer fora el terrible extraterrestre, sense adonar-se que es tracta del pobre Maxence disfressat.

Avui, bugada

La mare decideix que s'ha de rentar tot el que faci mala olor. El Puduk, el peluix de la Marine, la samarreta de la Wendy amb l'autògraf del seu cantant preferit, i la samarreta del pare també. Però si renten les seves coses, es podrien fer malbé i podrien perdre la seva olor. Les germanes i el seu pare faran tot el possible per salvar els seus tresors de la rentadora.

TRIATLÓ D'ESPAGUETIS - LAIA FERRER

Amb la periodista Laia Ferrer farem espaguetis de tres colors. També aprendrem a fer espaguetis de colors i marcianets amb raves.

Prou de ballar!

En Shaun i companyia estan tips de tant rebombori. El granger està intentant aprendre a fer balls de saló amb en Pidsley, el gat, i fan tant xivarri que els xais ja n'estan fins al capdamunt. En Shaun té clar que ha de fer alguna cosa per aturar-los... i al final ha tingut una idea de les seves. Te la imagines?!

Artistes desconeguts

Aprofitant que avui no hi havia gran cosa per fer, els animals de la granja, amb en Shaun al capdavant, han decidit fer tot de numerets, com si fossin al teatre, per riure una estona. Tot anava bé, fins que s'ha presentat el granger i també ha volgut fer el seu numeret, que els ha deixat a tots amb un pam de nas. T'imagines què ha fet?!

La boca tallagespa

Què hi fa una cabra lligada al camp on pasturen en Shaun i companyia? A més de ser molt malcarada, no para d'endrapar. A aquest pas es menjarà tota l'herba! En Shaun té clar que la manera de fer-la marxar és deslligant-la. Però ves que no es quedi enganxat a la corda, en Shaun, que acabarà fent esquí per tota la granja!

L'espai

Les Bessones senten l'anunci d'un viatge que faran els fills dels astronautes que estan voltant per l'espai. Aprofitant tres baixes d'última hora s'hi apuntaran i s'adonaran que l'ambició no té límits, ni a l'espai intergalàctic.

Les Tres Bessones i la Bella i el Bèstia

La Bella és una noia molt maca que viu amb el seu pare al camp. Un dia, el seu pare li regala una flor, sense saber que el propietari n'és una bèstia terrible, que s'enfada i el converteix en el seu servent. Però, amb l'ajuda de les Bessones, la Bella substituirà el seu pare a la mansió de la Bèstia, on aconseguirà canviar moltes coses...

No us rendiu

La Paula i els seus amics volen construir una caixa niu, però no se'n surten i van a la granja a demanar consell al granger. Allà troben el granger amb un braç en cabestrell provant de refer la caseta dels ànecs i, com que no pot, decideixen ajudar-lo. Amb penes i treballs aconsegueixen muntar la caseta dels ànecs nova i de passada aprenen que per aconseguir resultats cal perseverar.

El pou dels desitjos secret

El mercader ha convidat la Paula i els seus amics al desert, a provar un pou dels desitjos secret. Per localitzar el pou, la mainada ha de seguir uns senyals determinats. Pel camí, troben un senyal que no coneixien: "Perill!" Aquí, l'Esfinx els ensenya a entendre els senyals per evitar qualsevol ensurt. Després, un cop arriben al pou, amb l'ajuda del mercader aprenen a interpretar altres senyals.

Busquem fulles

La Paula i els seus amics fan un collage amb coses de la natura, però en Billy hi vol posar la fulla d'un arbre que no sap com es diu. La Paula li demana que la dibuixi a la Guixet i després se'n van tots plegats al parc a buscar el senyor Nan de jardí perquè els ajudi a trobar-ne una i els digui com es diu l'arbre al qual pertany la fulla.

El balancí

El Mic i en Cincsegons es gronxen al balancí. Quan un puja, l'altre baixa. Quan un baixa, l'altre puja. És molt divertit! I, si volen, també es poden aturar al mig.

El dia que el Henry va conèixer una moto

El Henry coneix una moto molt potent que somia poder recórrer un dia la Ruta 66, als Estats Units, però el seu propietari no pot perquè ha perdut la jaqueta de la sort. El Henry es convertirà en motorista per ajudar la moto a fer realitat el seu somni.

El dia que el Henry va conèixer una lot

El Henry coneix una lot que viu sempre dins d'un calaix. Li agradaria molt poder anar d'acampada per sentir-se més útil. El Henry es converteix en campista per endur-se la lot d'acampada i explicar amb ella històries de por.

El dia que el Henry va conèixer un comic

El Henry coneix un còmic que li explica que el final de la seva història no existeix perquè té les pàgines en blanc. El Henry es convertirà en superheroi per ajudar el còmic a descobrir si s'acaba bé.

El dia que el Henry va conèixer un camió de gelats

El Henry coneix un camió de gelats que treballa vora la platja. Fa molta calor i tothom vol menjar gelats, però el dependent té vacances. El Henry s'ofereix a fer de dependent per despatxar tots els clients.

La senyora número 3

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

El senyor Res

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

La senyora Fortuna i el senyor Diners

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

Si és bon canvi per tu, és bon canvi per mi

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

Taques al desert

El Chris està enfeinat organitzant els discos de poder animal, quan reben una trucada del Manuel, un dels membres de l'equip dels germans Kratt que viu al desert de Sonora. Diu que ha vist un ocelot vora casa seva. Un ocelot al desert? És molt estrany, ja que aquests felins salvatges acostumen a viure a la selva. L'equip dels germans Kratt es proposa una nova missió animal: trobar un ocelot al desert.

L'orca que menjava taurons

L'equip dels germans Kratt descobreix un mapa del recorregut d'una orca que només s'alimenta de grans taurons. Com que els estranya molt, es posen a buscar aquesta orca per estudiar-la. I com que l'orca és un tipus de dofí, l'Aviva modifica el descodificador de dofins perquè els germans Kratt puguin parlar el llenguatge de les orques i comunicar-s'hi. D'aquesta manera, descobriran que al mar, les relacions entre els depredadors i les preses no són el que semblen.

CARTES AMB MIKI NÚÑEZ

Durant el confinament pel coronavirus, en Wowzzy Baboom connectarà des de casa del Marc amb el cantant Miki Núñez, i li farà un joc de cartes que el deixarà bocabadat.

LA CONSOLA MÀGICA

T'imagines com deu ser, entrar dins d'un videojoc? En Wowzzy, en Marc i la Sister t'ho poden explicar, perquè han quedat atrapats dins de la consola màgica de videojocs. Si no s'afanyen, tots tres acabaran... GAME OVER!

Un mal truc

Al poble de Nottingham ha arribat un mag que fa les delícies de tothom. Fins que fa desaparèixer una bossa d'or del príncep i fuig cames ajudeu-me. Interceptat per en Robin, l'il·lusionista assegura que no hi té res a veure. En Robin li promet que esclarirà l'assumpte si s'entrega a la justícia per evitar quedar en evidència. En Robin i companyia descobreixen aviat el culpable, però aquest té un as a la màniga.

Correu volador

Un corrent d'aire s'emporta una fórmula màgica firmada per la Marian i acaba aterrant als peus del Príncep Joan, que sospita de la presència d'un mag al castell i ordena al xèrif que recuperi la fórmula màgica i el desemmascari. En Robin i la seva colla fan tot el que poden per evitar que condemnin la Marian per bruixeria i, mentrestant, també hauran de descobrir qui ha robat una recepta a la Matilda.

Ballerina

La Felicia és una nena que, després de perdre els seus pares, viu en un orfenat a la seva Bretanya natal. La seva passió és la dansa i somia convertir-se en una ballarina professional. Per aconseguir-ho, s'escapa amb l'ajuda del seu amic Víctor i viatja fins al París de 1879.

A l'aigua!

Els Megues es preparen per regar les plantes de l'hort quan entre ells, comença una guerra d'aigua. Tots acaben ben mullats menys la Cassie. Al intentar mullar-la, els companys descobreixen que a la Cassie li fa molta por l'aigua. Per solucionar-ho, Miss Meadows els diu que han d'anar a visitar a una gran nedadora que viu a la platja: la tortuga marina.

El paraigua

És un dia de pluja i els Megues estan tristos perquè no poden sortir a jugar al jardí. La Bonnie pensa que, encara que plogui, poden anar al jardí, però quan ho prova, veu que l'aigua és massa freda. Així no hi ha solució. El Larry té una idea. L'únic que han de fer per poder sortir fora és...Construir un paraigües!

El Marcià que menja iougurts

Avui és un dia molt especial a la guarderia dels Mega ja que en Larry ha portat uns iogurts que ha fet la seva mare per tota la classe. Per fer el berenar més divertit, els Mega decideixen anar al racó de la fantasia, i fent ús de la seva imaginació, viatjaran fins a la platja. Mentre els Mega estan gaudint d'un bon remull, un marcià trapella i desorientat es cruspeix tots els iogurts. Els mega intentaran buscar els amics del marcià per tot l'espai, però no serà gens fàcil, ja que el marcià no pararà de fer-se més i més gran...i es que els iogurts són molts nutritius i fan créixer molt i molt.

Allò que vola per sota

A l'illa del Fred hi apareix una nova raça de drac, una mort dolça, que excava túnels per sota terra i té atemorit a tothom. Però en Singlot i els nostres amics acaben descobrint que no va contra els vikings, sinó que li vol fer mal a l'Esdentegat. Sembla que els dos dracs tenen un antic compte pendent. El mal és que el menut no es pot enfrontar al seu arxienemic perquè rebutja en Singlot però sense ell no pot volar.

Les Tres Bessones i la cigala i la formiga

Al costat d'un toll, en una pila de totxos que sembla un poblet de la Costa Brava, hi estiuegen tota mena d'insectes. La Bruixa hi ha enviat les Bessones, que venen gelats al bar de la Formiga. Un dia hi arriba una Cigala bohèmia que triomfa tocant la mandolina i que no ha vist ploure mai.

Les mines del rei Salomó

A la Bruixa Avorrida cada vegada li és més difícil trobar indrets per castigar les tres bessones, i decideix no fer-ho, però davant de les seves reclamacions, les envia a les mines del rei Salomó.

El Quincy és un geni

Zafari pateix una onada de calor i tots els animals estan assedegats, per això la Renalda li ordena al Quincy que s'enfili als arbres a collir cocos per beure'n l'aigua. Però el Quincy se sent molt mandrós i s'estima més empescar-se un invent que li serveixi per collir cocos amb el mínim esforç possible.

De qui és la pedra?

El Zoomba i el Quincy s'ofereixen a ajudar el Punxes a buscar pedres per a la seva col·lecció, però quan el Quincy en troba una de verda molt bonica decideix quedar-se-la i no donar-la a la serp col·leccionista. Com s'ho farà, el Zoomba, per convèncer el seu amic que doni la pedra al Punxes?

El xèrif Robin

El xèrif es torça el turmell i el rei En Ricard nomena en Robin nou xèrif provisional. El príncep Joan no ho suporta i anima la guàrdia perquè facin vaga i compliquin la feina del xerif nou. Compta, a més, amb la col·laboració dels bandits, que, aprofitant la manca de vigilància, atracaran el poble i giraran la gent contra en Robin. Però la intervenció de la princesa Marian salva la situació.

Una ampolla de sort

Una velleta s'aprofita de la bona fe d'en Petit John per "prendre-li" la sort fent-lo bufar dins d'una ampolleta. En Petit John s'ho pren com una broma fins que un seguit d'accidents i ensopegades el convencen que realment la sort l'ha abandonat. Amb l'ajuda dels amics mirarà de recuperar l'ampolleta, però toparan amb el xèrif, que també s'ha deixat engalipar per la velleta.

A la recerca d'en Flynn

En Ralf i en Rolf sorprenen la Marian practicant encanteris amb en Derke. L'arresten i se l'emporten al castell perquè s'expliqui davant del príncep Joan. Per sort, en Robin se les empesca per interceptar el comboi enmig del bosc. Tanmateix, en Flynn fuig amb la vareta de la Marian i tots li van al darrere. Després d'una persecució rocambolesca, en Robin aconsegueix la vareta i la Marian fa un encanteri als bessons perquè oblidin el que han vist.

La pedra de drac

Perseguint una rata, el xèrif cau al pou del castell i hi troba una pedra brillant amb unes inscripcions misterioses. Quan la notícia s'escampa, en Derke lliga caps de seguida: es tracta de la Pedra de Drac, una mena de far que atreu tots els dracs vius. En Derke està entusiasmat amb la reunió imminent amb els seus cosins; el problema és que, per rebre'ls com cal, hauria de transformar-se en drac.

El dia que el Henry va conèixer una balena

El Henry coneix una balena que no s'hi veu gaire. Tot jugant, perd les ulleres, i el Henry es converteix en submarinista per baixar al fons del mar a buscar-les. Pel camí faran amics que els ajudaran. Fins i tot, un de "terrorífic".

El dia que el Henry va conèixer un gall

El Henry coneix un gall que està refredat i afònic. Com que no pot cantar, no pot despertar el granger perquè vagi a donar menjar al bestiar. El Henry farà de granger i s'encarregarà de portar menjar a tots els animals de la granja.

El dia que el Henry va conèixer una vaca

El Henry coneix una vaca que està molt amoïnada perquè algú s'ha deixat la porta de l'estable oberta durant la nit, i les seves amigues han marxat i s'han perdut. El Henry es converteix en cowboy per ajudar a buscar el ramat.

La cançó del Gegant del Pi

El Mic canta una cançó i fa titelles. El gegant del Pi, ara balla, ara balla. El gegant del pi, ara balla pel camí.

Si us plau, un conte

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

Un conte rodó

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

Una nena que no s'atrevia a llegir

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

Diari d'una escriptora

Conte basat en l'obra del MNAC "Plein air", cap a l'any 1890-1891, de Ramon Casas.

Gianni Rodari i els contes fantàstics

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

+ info

"InfoK" és un informatiu diari infantil i juvenil que s'emet de dilluns a dijous a les 19.30 h. pel Super3, el canal infantil de Televisió de Catalunya, amb una durada de 12 minuts. Està en antena des del 23 d'abril de l'any 2001. Es tracta de la primera iniciativa d'aquest gènere a la televisió catalana i espanyola, inspirada en l'experiència de dos programes molt solvents i de llarga trajectòria com són "Newsround", de la BBC, i "Jeugdjournaal" de la cadena holandesa NOS. Les notícies que apareixen a l'InfoK intenten explicar: 1. Què passa al món? 2. Què passa al món dels nens? 3. Què fan els nens. Els continguts es presenten en format de peces breus -les notícies d'actualitat o semiactualitat d'interès per a l'audiència infantil- i en format de reportatge -informacions més elaborades que incorporen un tractament de postproducció i musical més treballat-. Hi ha algunes seccions diàries, com els clips, que són notícies breus i curioses, la previsió meteorològica i el tancament musical. També hi ha d'altres reportatges que tractem amb una certa periodicitat, com les recomanacions de llibres, les propostes d'activitats per fer durant el cap de setmana, les notícies explicades per l'anomenat nen-reporter i les crides a la participació (que inclouen enviament de fotos, vídeos o textos per part dels telespectadors). Equip: Direcció i presentació: Laia Servera Producció: Edgar Ger Realització: Marta De Lucas Cap d'edició: Eva Varas Redacció: Irene Blay, Nuria Casals, Miquel Piris, Jordi Aguilera, Nuria Vilanova Ajudant de realització:Jordi Ysas Postproducció vídeo: Lluís Xufré Producció Executiva: Belén Samper

El viatge fantàstic a Oz

La Dorothy es troba les sabatilles de plata màgiques de la seva àvia, que també es diu Dorothy, i, sense saber ben bé com, apareix de cop i volta al país d'Oz. Allà descobreix que tothom la confon amb l'àvia, que ja havia viscut una aventura a Oz feia molts anys al costat del seu gosset, el Toto, dels mugans i de l'Home de Llauna, el Lleó i l'Espantaocells. Aviat també descobreix que hi ha un personatge nou, l'Urfin Jus, que ha donat vida a un poderós exèrcit de soldats de fusta per convertir-se en l'amo i senyor de tot el país de la màgia. La Dorothy està a punt de viure una aventura tant o més extraordinària que la de la seva àvia per salvar els seus amics del país d'Oz.

El secret de Kells

El secret de Kells Un film de Tomm Moore Codirecció: Nora Twomey Guió: Fabrice Ziolkowski Música original: Bruno Coulais Aventura, acció i perill esperen en Brendan, un noi de 12 anys que ha de lluitar contra els vikings i una serp déu per trobar un cristall i completar el llegendari llibre de Kells. En Brendan treballa durament amb el seu oncle, Abbott Cellach, i els altres monjos, ajudant a reforçar les parets de l'abadia com a protecció contra les incursions dels vikings. Però una nova vida d'aventures comença amb l'arribada del germà Aidan i el seu gat. El famós mestre inicia en Brendan en l'art de la il·luminació: li desperta uns talents ocults i extraordinaris. Per acabar el magnífic llibre, en Brendan ha de superar les seves pors més profundes en una recerca secreta que el portarà, per primera vegada, més enllà de les parets de l'abadia, fins al bosc encantat, on s'amaguen perillosos animals mítics. Aquí troba la fada Aisling, mig nena, mig llop blanc, que es convertirà en el seu millor amic i ajudant. Però amb les terribles hordes vikingues a prop, ¿triomfarà en Brendan en la seva recerca per il·luminar la foscor i demostrar que la il·luminació és la millor fortificació contra els bàrbars?

Os zen

En Grizzy descobreix l'interès de l'ossa dels seus amors per la meditació. Per seduir-la, es proposa demostrar-li que ell també pot adoptar l'actitud zen. Evidentment, això demana entrenament, però sobretot molta voluntat i concentració per desfer-se dels lèmmings enredaires sense perdre els estreps i quedar fatal amb la seva enamorada. Amb paciència i dedicació tot s'aconsegueix, però. O gairebé tot.

Lèmming guardabosc elèctric

En Grizzy troba per casualitat la versió electrònica del típic lèmming guardaboscde joguina capaç de reproduir els gestos que se li ensenyen, com una mena de robot intel·ligent. El nostre ospanxacontent veu de seguida el servei que li podria fer un robot que li fes totes les feines quotidianes amb rapidesa i precisió;el que passa és que els lèmmings s'estimen més ensenyar-li a ballar.

El secret de la recepta

En Grizzy està desesperat perquè veu que al rebost ja no hi queda crema de xocolata. Llavors s'adona que els lèmmings n'estan fent seguint una recepta molt complicada. Però si ells poden fer-ne, per què en Grizzy no? Però primer necessita la recepta.

Os irressistible

En Grizzy troba una ampolleta que conté un elixir d'amor: tot aquell que en beu s'enamora immediatament del primer que veu. En Grizzy ja s'imagina encaterinant irresistiblement la seva ossa adorada. Però no pensa en la potineria dels lèmmings ni preveu que el caribú amb qui solen jugar a domadors de "rodeo" es pugui beure la poció màgica. I encara menys que, veient-lo a ell primer que a ningú, se n'enamori perdudament!

El bany

Avui toca banyar-se! Sí, home! I un be negre amb potes rosses! L'aigua està tan freda que no hi ha cap ovella del ramat que gosi ficar-hi ni la llana. En canvi, el granger té una banyera plena d'aigua calentona... Quina delícia! En Shaun ja està pensant la manera d'organitzar un escamot per anar... a la recerca de l'aigua calenta! Els hi acompanyes?

Doble feina

En Shaun, que està una mica avorrit, ha decidit disfressar-se de granger i s'ha adonat que ara pot donar ordres a en Bitzer. De fet, fins i tot ho ha aprofitat per organitzar una festeta! Aviat, però, en Bitzer lligarà caps i s'adonarà que li han estat prenent el pèl... Que no li passi res, a en Shaun!

Romàntic i desesperat

Avui el granger vol organitzar un sopar romàntic per una noia que li agrada molt, però té un petit problema... No sap cuinar! A més, per acabar-ho d'adobar, en Bitzer, de cambrer, és un zero a l'esquerra. Et sembla que hi poden fer alguna cosa, en Shaun i companyia? Aviat ho sabrem!

Els porcs la fan grossa

En Bitzer s'ha fet mal en una pota i no pot treballar. El granger ha decidit que, a partir d'ara, els porcs seran els encarregats de fer la seva feina, però el que no sap és que aviat convertiran tota la granja en un paradís porcí, a costa de les ovelles, esclar! En Shaun té clar que això no pot continuar així i està decidit a posar fi al regnat dels porcs.

L'any simpàtic

La mare de la Wendy i la Marine decideix agafar-se un any sabàtic. Al principi les germanes estan encantades, però la mare s'acaba fent molt pesada. Com la poden convèncer perquè torni a treballar? Resposta de les germanes: fent-li la vida impossible de totes les maneres imaginables.

Popular

A la Wendy li han de posar uns ferros a la boca molt moderns, com els que porten totes les estrelles famoses. Però la Marine creu que la Rachel, la pitjor enemiga de la seva germana, té un pla maquiavèl·lic amb el seu pare dentista per posar-li uns ferros espantosos que semblen trets d'una pel·lícula de por. La Marine fa tot el possible per salvar la seva germana.

De tal germana, tal germana

La Marine imita la Wendy com si fossin germanes bessones. Al principi a la gran li fa gràcia, però de seguida es converteix en una murga, sobretot quan la Marine entra amb ella a la piscina. Sempre els passa el mateix: per culpa de les rucades que fa la Marine, el socorrista acaba fent fora de la piscina la Wendy i els seus amics.

Enguixades

La Marine es trenca una cama patinant i l'hi han d'enguixar. La seva germana gran s'ocupa d'ella, però la Marine s'aprofita de la situació i acaba convertint la seva germana en una esclava que ha de complir tots els seus desitjos. Quan la Wendy, farta, està a punt d'explotar s'acaba trencant la cama també.

Amor galàctic

La Marine està mirant una pel·lícula de ciència-ficció i es convenç que el Maxence és un extraterrestre disfressat d'humà que ha vingut a la Terra a segrestar la seva germana Wendy per emportar-se-la al seu planeta. Farà tot el possible per salvar-la i fer fora el terrible extraterrestre, sense adonar-se que es tracta del pobre Maxence disfressat.

Avui, bugada

La mare decideix que s'ha de rentar tot el que faci mala olor. El Puduk, el peluix de la Marine, la samarreta de la Wendy amb l'autògraf del seu cantant preferit, i la samarreta del pare també. Però si renten les seves coses, es podrien fer malbé i podrien perdre la seva olor. Les germanes i el seu pare faran tot el possible per salvar els seus tresors de la rentadora.

TRIATLÓ D'ESPAGUETIS - LAIA FERRER

Amb la periodista Laia Ferrer farem espaguetis de tres colors. També aprendrem a fer espaguetis de colors i marcianets amb raves.

Prou de ballar!

En Shaun i companyia estan tips de tant rebombori. El granger està intentant aprendre a fer balls de saló amb en Pidsley, el gat, i fan tant xivarri que els xais ja n'estan fins al capdamunt. En Shaun té clar que ha de fer alguna cosa per aturar-los... i al final ha tingut una idea de les seves. Te la imagines?!

Artistes desconeguts

Aprofitant que avui no hi havia gran cosa per fer, els animals de la granja, amb en Shaun al capdavant, han decidit fer tot de numerets, com si fossin al teatre, per riure una estona. Tot anava bé, fins que s'ha presentat el granger i també ha volgut fer el seu numeret, que els ha deixat a tots amb un pam de nas. T'imagines què ha fet?!

La boca tallagespa

Què hi fa una cabra lligada al camp on pasturen en Shaun i companyia? A més de ser molt malcarada, no para d'endrapar. A aquest pas es menjarà tota l'herba! En Shaun té clar que la manera de fer-la marxar és deslligant-la. Però ves que no es quedi enganxat a la corda, en Shaun, que acabarà fent esquí per tota la granja!

L'espai

Les Bessones senten l'anunci d'un viatge que faran els fills dels astronautes que estan voltant per l'espai. Aprofitant tres baixes d'última hora s'hi apuntaran i s'adonaran que l'ambició no té límits, ni a l'espai intergalàctic.

Les Tres Bessones i la Bella i el Bèstia

La Bella és una noia molt maca que viu amb el seu pare al camp. Un dia, el seu pare li regala una flor, sense saber que el propietari n'és una bèstia terrible, que s'enfada i el converteix en el seu servent. Però, amb l'ajuda de les Bessones, la Bella substituirà el seu pare a la mansió de la Bèstia, on aconseguirà canviar moltes coses...

No us rendiu

La Paula i els seus amics volen construir una caixa niu, però no se'n surten i van a la granja a demanar consell al granger. Allà troben el granger amb un braç en cabestrell provant de refer la caseta dels ànecs i, com que no pot, decideixen ajudar-lo. Amb penes i treballs aconsegueixen muntar la caseta dels ànecs nova i de passada aprenen que per aconseguir resultats cal perseverar.

El pou dels desitjos secret

El mercader ha convidat la Paula i els seus amics al desert, a provar un pou dels desitjos secret. Per localitzar el pou, la mainada ha de seguir uns senyals determinats. Pel camí, troben un senyal que no coneixien: "Perill!" Aquí, l'Esfinx els ensenya a entendre els senyals per evitar qualsevol ensurt. Després, un cop arriben al pou, amb l'ajuda del mercader aprenen a interpretar altres senyals.

Busquem fulles

La Paula i els seus amics fan un collage amb coses de la natura, però en Billy hi vol posar la fulla d'un arbre que no sap com es diu. La Paula li demana que la dibuixi a la Guixet i després se'n van tots plegats al parc a buscar el senyor Nan de jardí perquè els ajudi a trobar-ne una i els digui com es diu l'arbre al qual pertany la fulla.

El balancí

El Mic i en Cincsegons es gronxen al balancí. Quan un puja, l'altre baixa. Quan un baixa, l'altre puja. És molt divertit! I, si volen, també es poden aturar al mig.

El dia que el Henry va conèixer una moto

El Henry coneix una moto molt potent que somia poder recórrer un dia la Ruta 66, als Estats Units, però el seu propietari no pot perquè ha perdut la jaqueta de la sort. El Henry es convertirà en motorista per ajudar la moto a fer realitat el seu somni.

El dia que el Henry va conèixer una lot

El Henry coneix una lot que viu sempre dins d'un calaix. Li agradaria molt poder anar d'acampada per sentir-se més útil. El Henry es converteix en campista per endur-se la lot d'acampada i explicar amb ella històries de por.

El dia que el Henry va conèixer un comic

El Henry coneix un còmic que li explica que el final de la seva història no existeix perquè té les pàgines en blanc. El Henry es convertirà en superheroi per ajudar el còmic a descobrir si s'acaba bé.

El dia que el Henry va conèixer un camió de gelats

El Henry coneix un camió de gelats que treballa vora la platja. Fa molta calor i tothom vol menjar gelats, però el dependent té vacances. El Henry s'ofereix a fer de dependent per despatxar tots els clients.

La senyora número 3

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

El senyor Res

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

La senyora Fortuna i el senyor Diners

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

Si és bon canvi per tu, és bon canvi per mi

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

Taques al desert

El Chris està enfeinat organitzant els discos de poder animal, quan reben una trucada del Manuel, un dels membres de l'equip dels germans Kratt que viu al desert de Sonora. Diu que ha vist un ocelot vora casa seva. Un ocelot al desert? És molt estrany, ja que aquests felins salvatges acostumen a viure a la selva. L'equip dels germans Kratt es proposa una nova missió animal: trobar un ocelot al desert.

L'orca que menjava taurons

L'equip dels germans Kratt descobreix un mapa del recorregut d'una orca que només s'alimenta de grans taurons. Com que els estranya molt, es posen a buscar aquesta orca per estudiar-la. I com que l'orca és un tipus de dofí, l'Aviva modifica el descodificador de dofins perquè els germans Kratt puguin parlar el llenguatge de les orques i comunicar-s'hi. D'aquesta manera, descobriran que al mar, les relacions entre els depredadors i les preses no són el que semblen.

CARTES AMB MIKI NÚÑEZ

Durant el confinament pel coronavirus, en Wowzzy Baboom connectarà des de casa del Marc amb el cantant Miki Núñez, i li farà un joc de cartes que el deixarà bocabadat.

LA CONSOLA MÀGICA

T'imagines com deu ser, entrar dins d'un videojoc? En Wowzzy, en Marc i la Sister t'ho poden explicar, perquè han quedat atrapats dins de la consola màgica de videojocs. Si no s'afanyen, tots tres acabaran... GAME OVER!

Un mal truc

Al poble de Nottingham ha arribat un mag que fa les delícies de tothom. Fins que fa desaparèixer una bossa d'or del príncep i fuig cames ajudeu-me. Interceptat per en Robin, l'il·lusionista assegura que no hi té res a veure. En Robin li promet que esclarirà l'assumpte si s'entrega a la justícia per evitar quedar en evidència. En Robin i companyia descobreixen aviat el culpable, però aquest té un as a la màniga.

Correu volador

Un corrent d'aire s'emporta una fórmula màgica firmada per la Marian i acaba aterrant als peus del Príncep Joan, que sospita de la presència d'un mag al castell i ordena al xèrif que recuperi la fórmula màgica i el desemmascari. En Robin i la seva colla fan tot el que poden per evitar que condemnin la Marian per bruixeria i, mentrestant, també hauran de descobrir qui ha robat una recepta a la Matilda.

Ballerina

La Felicia és una nena que, després de perdre els seus pares, viu en un orfenat a la seva Bretanya natal. La seva passió és la dansa i somia convertir-se en una ballarina professional. Per aconseguir-ho, s'escapa amb l'ajuda del seu amic Víctor i viatja fins al París de 1879.

+ info

A l'etapa final de la seva aventura, en Simon es regala el paladar menjant ostres i musclos acabats de treure del mar. Després col·labora amb un matrimoni que ajuda els salmons en la seva migració anual. Al llarg d'una última travessia per la regió d'Escània, coneix una productora de pomes local amb qui aprèn a fer suc de poma artesanalment, abans d'acabar el seu periple a l'extrem meridional de la península Escandinava.