Programació del dia 5-11-2011

The net (La xarxa)

Angela Bennett viu completament immersa en la societat de la informació. Igual que tota la població, les dades sobre la seva personalitat estan codificades en un complexa xarxa d'arxiu i ella mateixa treballa d'analista informàtica. Casualment accedeix a un programa secret. Més tard, un company seu mor i, mentre intenta descobrir qui hi ha darrere del crim, descobreix que algú ha canviat el seu propi nom i la seva identitat, i que li ha atribuït un fals expedient policial amb antecedents. Sense diners, sense identificació i sense credibilitat, Angela ha de treure forces de flaquesa per lluitar contra les forces invisibles que l'amenacen.

Els set magnífics

Calvera, líder d'una banda de criminals, controla un poblet de Mèxic i n'explota els vilatans. La desesperació s'apodera dels pagesos del poblet i, quan arriben a la situació límit, decideixen de cridar set professionals de les armes nord-americanes perquè els alliberin de la banda de Calvera. Els set pistolers ensenyaran els vilatans de defensar-se i prepararan una trampa contra Clavera. La trampa no funcionarà i Calvera captura els pistolers. El control del poblet torna a ser del bandit.

Cap. 2 Un paquet especial

Amb les poques pistes que tenen sobre el parador de Leo, Knapp i King es veuen obligats a reorientar la seva investigació per localitzar la filla desapareguda dels Cain, Aubrey.

Es busca heroi

Liam Case havia estat un home famós però ara ningú no se'n recorda. Amb l'esperança de recuperar la seva antiga glòria i ser un heroi, mira de frustar un atracament, però en surt ferit.

... Vivaldi

Viatjant pels països i les ciutats on van generar la seva obra, la sèrie proposa un recorregut geogràfic i emocional on els guies són coneixedors dels artistes proposats i de la seva obra. Aquesta setmana, historiadors, musicòlegs i, en suma, persones apassionades, ens ajuden a descobrir què hi ha darrere de Vivaldi.

Tresors extraordinaris: el misteri del Vermeer

En la primera part d'aquesta sèrie fascinant us durem a veure una "Dona jove asseguda davant del virginal", la primera obra de Jan Vermeer subhastada en els darrers 80 anys. A la segona part, coneixerem la història de la increïble col·lecció de la família Forbes, valorada en 110 milions de dòlars, dels ous de Fabergé.

Ramon Noguera, director de la Polifònica de Puigreig & 50 anys de l'Esbart de l'

Ramon Noguera, director de la Polifònica de Puig-reig & 50 anys de l'Esbart de l'Arboç Entrevistem l'home que va transformar la coral d'una colla sardanista en un dels millors cors del país, la Polifònica de Puig-reig. Veiem Ramon Noguera al seu estudi i l'acompanyem per parlar de l'ambient cultural a les antigues colònies. L'Esbart Sant Julià de l'Arboç compleix 50 anys i prepara nous espectacles. Assistim als preparatoris de l'espectacle "Imatges" per conèixer el caliu que es viu al si d'un esbart. Amb la nova temporada, NYDIA presenta els tres guionistes com a reporters: el badaloní Marc Ruiz, el valencià Pau Benavent i la reusenca Clàudia Brufau. Els podeu conèixer més a fons al Faceboook del programa.

SANT NARCÍS - GIRONA

El proper programa del "Quarts de Nou" es farà des de la plaça del Vi de Girona, considerada com la gran plaça castellera del Nord de Catalunya. A la diada hi participen els Marrecs de Salt, els Capgrossos de Mataró i els Minyons de Terrassa. A més, el programa plantejarà la situació de les colles del nord de Catalunya. En una trobada al centre de Girona, un casteller de diverses d'aquestes colles parlarà de la dificultat de fer castells en una zona on no hi ha tanta tradició castellera com al sud i si se senten o no diferents.

Espai Terra 33

En Tomàs Molina ens ofereix un recull dels millors reportatges de la setmana a Espai Terra 33. Avui us acostarem a la problemàtica que s'està vivint des de fa temps a Barberà de la Conca, a la Conca de Barberà, on han aparegut nombroses esquerdes a carrers i cases. El doctor Martí Boada ens convida a fer un passeig pels voltants de Vallgorguina, i arribarem fins el Dolmen de la Pedra Gentil, al Parc Natural del Montnegre. A més, us proposem sobrevolar la Sèquia de Manresa. Es tracta d'un canal de 26 quilòmetres construït al segle XIV i que porta l'aigua del riu Llobregat fins a la capital del Bages, de la mà del meteoròleg Toni Nadal i finalment, la reportera Cori Calero ens explicarà com és el cultiu de la castanya a Viladrau (Osona) i a Fogars de Monclús (Vallès Oriental).

LA RESERVA MARINA DEL ROSSELLÓ/ELS EXILIATS DE l'ILLA DE LANTA

LA RESERVA MARINA DEL ROSSELLÓ (Rumbo Sur Produccions) L'any 1974 es va crear al Rosselló la petita Reserva Natural Marina entre les ciutats de Cervera i Banyuls. En aquest petit espai marí, amb una biodiversitat extraordinària, hi conflueixen els interessos de molts col·lectius que tenen motivacions diverses: pescadors, submarinistes, turistes, científics¿ Els usos estan perfectament regulats, i cada dia els agents de la reserva s'encarreguen, tant per terra com per mar, de vetllar pel seu compliment. I és aquí també, a Banyuls, on l'any 1882 el zoòleg marí Henri de Lacaza-Duthiers va fundar el Laboratori Aragó, un dels centres pioners de la recerca oceanogràfica mundial. A l'horitzó hi ha el projecte d'ampliar la zona marina protegida cap al nord i mar endins, fins a abastar els canons submarins que hi ha entre la plana d'Argelés i el cap de Creus, creant d'aquesta manera un enorme parc marí transfronterer, ja que inclouria l'actual zona protegida del Parc Natural del Cap de Creus. ELS EXILIATS DE l'ILLA DE LANTA A les platges i als nombrosos restaurants de l'illa de Lanta, a Tailàndia, el que més hi ha són turistes suecs. Lanta és un paradís domèstic per a milers de suecs més aviat contents de la pròpia sort. Tot gràcies a la generositat de Suècia, un estat paternalista que sembla que ignora les paraules "crisi" i "rigor": permís per maternitat i paternitat a llarg termini, ajudes per a la creació d'escoles, estudis a distància, generosos préstecs estudiantils... Tot és possible per als seus ciutadans. Per tant, no és sorprenent que cada vegada més famílies canviïn la nit polar per la crema solar. Aquestes subvencions i drets socials converteixen els suecs en un poble de privilegiats. Uns privilegiats capaços de canviar de decorat amb un simple cop de cap, per uns quants mesos o per tota la vida...

L'illot de s'Espartar

L'espart és una matèria primera ideal per la confecció de cistells i altres estris. A Eivissa sempre s'ha recollit a l'illot de s'Espartar (d'aquí el topònim), una reserva natural de gran valor ecològic i etnogràfic. Per desembarcar-hi, o per recollir-ne la planta, s'ha de demanar permís previ. I és que l'espart no és pas l'única matèria valuosa de l'illot.

Les illes de la lluna. Històries de les Comores

Entre Madagascar i la costa africana trobem les Comores, les "illes de la lluna". En la vida diària d'aquesta diminuta república islàmica no són estranys els cops d'estat. El perfum de la canyella, el clau i l'ilang-ilang omple l'aire. Aquest documental també fa una ullada als animals que viuen a l'illa, sobretot a les tortugues gegants i a un peix prehistòric que es creia que s'havia extingit i que és el símbol d'aquesta illa.

La Xina

La Xina misteriosa: un imperi extremament violent i amb una inventiva infinita. Un imperi que durarà 4.000 anys, però consumit per la vanitat i l'avarícia, serà enderrocat per revoltes populars contra l'opressió.

Una guerra n'engendra una altra

LES GUERRES SECRETES DE LA CIA (Capítol 3: Una guerra n'engendra una altra) Completem avui l'emissió de la sèrie franco-quebequesa sobre la història de la CIA amb el tercer capítol, dedicat a la dècada 1990-2001 i que porta per títol Una guerra n'engendra una altra. En efecte, contra la tesi dels optimistes que deien que la fi de la Guerra Freda donaria pas a un nou paisatge mundial pacífic i democràtic, resultà que la llarga confrontació entre l'Est i l'Oest havia estat també un principi ordenador de la política internacional, i que la seva fi generava més aviat un desordre multipolar. El primer indici, i el primer gran error d'avaluació comès per la CIA en la nova etapa, va ser la invasió iraquiana de Kuwait, l'estiu del 1990, arrodonit amb la decisió de George Bush pare de no enderrocar Sadam Hussein. Arribat a la Casa Blanca, Bill Clinton no va dissimular el seu menyspreu per la CIA, en nomenà successivament dos directors poc rellevants (James Woolsey i John Deutch) i procurà mantenir-hi els contactes mínims. Políticament marginada, l'agència no va ser capaç de detectar a temps la nova amenaça del fonamentalisme islàmic que començava a concretar-se en la xarxa Al-Qaeda i, presonera de lògiques antigues, més aviat es dedicà a observar amb recel la Rússia postsoviètica i la Xina postcomunista, així com els programes armamentístics de països com Corea del Nord, Iran o Iraq. Va ser ja sota el mandat del director George Tenet, que cobrí el final de la presidència de Bill Clinton i el primer quadrienni de George Bush fill, quan el perill d'Al Qaeda es va fer dramàticament present, sense que la CIA fos a temps de prevenir-lo. Els brutals atemptats contra les ambaixades nord-americanes a Kenya i Tanzània, el 1998, i l'atac contra el destructor Cole al port d'Aden, el 2000, no van ser suficients per conscienciar el govern de Washington de les intencions letals del terrorisme islamista. ¿Perquè, com insinuen alguns analistes, Bush Júnior i la seva administració estaven massa lligats als interessos petroliers saudites, fins i tot a membres de la família Bin Laden? Segurament no cal incórrer en interpretacions conspiratives. És més versemblant la tesi que els advertiments de la CIA sobre el perill d'Al Qaeda no van ser avaluats amb prou rigor ni per la cúpula de l'agència ni pels responsables polítics de la Casa Blanca per pura incompetència. Per entendre-ho, n'hi ha prou de contemplar la cara d'estupor del president Bush quan l'11 de setembre de 2001, en plena visita a una escola, l'informen de l'impacte del primer avió sobre una de les Torres Bessones de Nova York. És una d'aquelles imatges que valen per un milió de paraules

El repte àrtic

El fràgil medi de l'Àrtic és testimoni dels indicis més importants i més ràpids del canvi climàtic. Jacqueline McGlade, directora executiva de l'Agència Europea del Medi, i tres col·legues seus decideixen participar en un viatge extraordinari a través de Groenlàndia. En aquest recorregut, veuen en directe els efectes del canvi climàtic i coneixen testimonis dels canvis en el medi de l'Àrtic.

+ info

En aquest programa l'equip de "Bestiari Il·lustrat" visiten Vilanova i la Geltrú, i, encara que la ciutat és coneguda per la traspassada carpa Juanita, també ho és pel fet d'acollir un festival pop vora el mar: el Faraday. És aquí on actuarà el protagonista de l'edició: el polifacètic escriptor Martí Sales, integrant de la banda Surfing Sirles.

Rafael Santandreu: pensa bé i et sentiràs millor

Aquesta setmana, a "Singulars", ens visita Rafael Santandreu, llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona, especialitzat en Psicologia Clínica al Centre di Terapia Strategica de Arrezzo, Itàlia, i formador en Psicologia al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Amb ell analitzarem les creences irracionals i les necessitats fictícies que condicionen la nostra felicitat i l'estabilitat emocional.

L'Il·limitat món de l'espionatge

La companyia d'aquesta setmana és triple. Ens visitem al programa tres actors catalans, en Marc Cartes, el Jordi Martínez i la Núria Gago. Explicaran com els han anat els últims dies de rodatge de la sèrie de detectius "Kubala,Moreno i Manchón" que pròximament estrenarà TV3. També coneixerem els seus costats més digitals i jugarem amb ells a la XBOX 360.

+ info

Reportatge sobre "Melancolia" l'últim film de Lars von Trier i pel qual Kirsten Dunst va estar escollida millor actriu en el Festival de Canes 2011. Nani Moretti torna a l'actualitat cinematogràfica amb "Habemus papam" i Cinema 3 entrevista al director i al protagonista Michel Piccoli. Eduardo Chapero-Jackson estrena "Verbo", un film juvenil amb Verónica Echegui i Miguel Ángel Silvestre. Entrevista amb el director de "X-Men", Bryan Singer, i repàs del seu currículum. I també parlem amb la crítica sobre el "Tintín" de Steven Spielberg.

Conte de printemps (v.o.s.)

(Conte de printemps) Idioma versió original: francès Producció: Les Films du Losange, Sofica Investimage i CER, 1990 (França) Direcció i guió: Eric Rohmer Durada: 103 minuts Fotografia: Luc Pagès (color) Intèrprets: Anne Teyssèdre (Jeanne), Hughes Quester (Igor), Florence Darel (Natacha), Eloïse Bennett (Ève), Sophie Robin (Gaëlle), Marc Lelou (Gildas) Jeanne és una jove graduada en filosofia que va a passar un cap de setmana a una casa de camp, convidada per una amiga. Allà coincideixen amb el pare de l'amiga, que hi ha anat amb una nòvia nova.

Ramon Noguera, director de la Polifònica de Puigreig & 50 anys de l'Esbart de l'

Ramon Noguera, director de la Polifònica de Puig-reig & 50 anys de l'Esbart de l'Arboç Entrevistem l'home que va transformar la coral d'una colla sardanista en un dels millors cors del país, la Polifònica de Puig-reig. Veiem Ramon Noguera al seu estudi i l'acompanyem per parlar de l'ambient cultural a les antigues colònies. L'Esbart Sant Julià de l'Arboç compleix 50 anys i prepara nous espectacles. Assistim als preparatoris de l'espectacle "Imatges" per conèixer el caliu que es viu al si d'un esbart. Amb la nova temporada, NYDIA presenta els tres guionistes com a reporters: el badaloní Marc Ruiz, el valencià Pau Benavent i la reusenca Clàudia Brufau. Els podeu conèixer més a fons al Faceboook del programa.

El Turning Torso (Malmö, Suècia)

Tota gran ciutat té un símbol arquitectònic que projecta la seva imatge al món. Però què passa quan una ciutat perd la seva indústria més característica i també la icona que la simbolitza? Vet aquí el problema que es va trobar la ciutat de Malmö, a Suècia, i tanmateix això va donar peu a reinventar-se a si mateixa. Així, va sorgir un gratacel radical.

+ info

La Karin cada cop entén menys els misteris que la persegueixen des que va conèixer en Kazune i la Himeka. Avui un personatge molt misteriós li proposarà de fer reviure la Shiichan a canvi de l'anell màgic. En Kazune li explicarà que és un enemic que li vol prendre la font del seu poder i compartirà amb ella tots els secrets que amaga l'anell.

Cap. 113 Crackòvia

A "Crackòvia", el programa de paròdia del món de l'esport, Charlie Rexach, el de debò, passa pel plató per enfrontar-se a la seva imitació (Toni Albà) en un "Un contra Un" que promet ser memorable. I a can Barça, el president Sandro Rosell (Queco Novell) i l'expresident Joan Laporta (Queco Novell) entren en una espiral de demandar-se l'un a l'altre de la qual no saben com sortir. Mentrestant, es descobreix que Leo Messi (Carlos Latre) s'ha unit a les reunions de "Davanters Anònims".

+ info

Al programa d'humor "APM?" l'Homo fa una entrevista a l'actriu Marta Etura, que presentava la pel·lícula "Eva". L'actriu no coneixia l'Homo APM? i s'ho va passar força malament. A més a més, Risto Mejide valorarà la precampanya electoral; es presentarà el tràiler de "La cosa"; s'estrenarà un anunci d'Esperanza Aguirre; Mou i Guardiola s'enfrontaran a "Karate Kid"; es mostrarà la versió APM? de "14 d'abril", i hi haurà una nova edició dels 10 "millors" de la setmana.

Tinc mala sort

La Marina vol que el David l'acompanyi a una expedició científica en alta mar. El David no sap nedar, però ho amaga per no desil·lusionar la Marina i s'afegeix a l'expedició... Mentrestant, l'Emma ha trobat feina de "cobradora del frac".

Tinc pànic

"Ràdio Bofarull" està a punt de tancar per falta d'audiència.... Al Ramon se li acut una idea per salvar-la; escriu un guió radiofònic sobre una fuita nuclear a Ascó... Paral·lelament, l'Emma es presenta a les proves per a Mossa d'Esquadra.

Tinc meta

En aquest capítol descobrim qui són " realment" els actors que donen vida els personatges de la sèrie, assistint a la ficció d'una gravació a plató d'un dels capítols, on veiem al David fent de Joel, al Lopez fent de Jordi Sanchez, etc. Descobrim el "mal rotllo" que hi ha entre els dos protagonistes mentre veiem el plató sencer, càmeres, regidors, maquilladores..

Cap. 113 Crackòvia

A "Crackòvia", el programa de paròdia del món de l'esport, Charlie Rexach, el de debò, passa pel plató per enfrontar-se a la seva imitació (Toni Albà) en un "Un contra Un" que promet ser memorable. I a can Barça, el president Sandro Rosell (Queco Novell) i l'expresident Joan Laporta (Queco Novell) entren en una espiral de demandar-se l'un a l'altre de la qual no saben com sortir. Mentrestant, es descobreix que Leo Messi (Carlos Latre) s'ha unit a les reunions de "Davanters Anònims".

+ info

Al programa d'humor "APM?" l'Homo fa una entrevista a l'actriu Marta Etura, que presentava la pel·lícula "Eva". L'actriu no coneixia l'Homo APM? i s'ho va passar força malament. A més a més, Risto Mejide valorarà la precampanya electoral; es presentarà el tràiler de "La cosa"; s'estrenarà un anunci d'Esperanza Aguirre; Mou i Guardiola s'enfrontaran a "Karate Kid"; es mostrarà la versió APM? de "14 d'abril", i hi haurà una nova edició dels 10 "millors" de la setmana.

Tinc mala sort

La Marina vol que el David l'acompanyi a una expedició científica en alta mar. El David no sap nedar, però ho amaga per no desil·lusionar la Marina i s'afegeix a l'expedició... Mentrestant, l'Emma ha trobat feina de "cobradora del frac".

Tinc pànic

"Ràdio Bofarull" està a punt de tancar per falta d'audiència.... Al Ramon se li acut una idea per salvar-la; escriu un guió radiofònic sobre una fuita nuclear a Ascó... Paral·lelament, l'Emma es presenta a les proves per a Mossa d'Esquadra.

Tinc meta

En aquest capítol descobrim qui són " realment" els actors que donen vida els personatges de la sèrie, assistint a la ficció d'una gravació a plató d'un dels capítols, on veiem al David fent de Joel, al Lopez fent de Jordi Sanchez, etc. Descobrim el "mal rotllo" que hi ha entre els dos protagonistes mentre veiem el plató sencer, càmeres, regidors, maquilladores..