Programació del dia 5-11-2007

+ info

CONNEXiÓ CEUTA/ Josep CAPELLA Lead: Visita dels Reis a Ceuta CONNEXIÓ BARCELONA/ POL MARSÀ Lead: Novetats en el servei de Renfe ENTREVISTA Lídia Falcón, advocada TERTÚLIA Jordi COCA Manuel MILIÁN MESTRE Maria Eugènia CUENCA Jordi GARCÍA SOLER TEMA DEL DIA Jesús FIEL, delegat Ausbanc Raúl GALLEGO, membre CGT banca Assumpta CAPALVO, membre CATAC Àngel CASTIÑEIRA, dtor dept ciències socials ESADE Lead: Hores perdudes per culpa dels horaris Eugeni RODRÍGUEZ, front alliberament gay Catalunya Ferran PEREDA, col.lectiu gay Barcelona Lead: Els col.lectius homosexuals DENÚNCIA MAGDALENA OLIVER Soledad RODRÍGUEZ Lead: Por a un desnonament i pèrdua de custòdia LA JORNADA Àngel "PICHI" ALONSO JORDI SANUY Jordi SANUY Roberto DUEÑAS, ex-jugador bàsquet Lead: La retirada d'un crack EL COTXE/ MARIA ANGELS PUJOL Lead: Què cal tenir en compte per passar l'ITV

Llom de porc ecològic amb pomes de Girona

Restaurant Melba

Cap. 1462

En Peris i l'Àngela: dues versions d'un casament. La Cecília investiga la Sara. En David fa un favor a en Marc utilitzant la Marta. En Narcís està estrany amb la Marga i se li nota molt. Apareix l'amo de can Sarró. La Clara, entre dues lleialtats: la Berta i en Max.

Cap. 629

L'exdiputat del Congrés dels Diputats i portaveu del PNB Iñaki Anasagasti passa per "El Club" per parlar-nos de l'actualitat política. La parella que protagonitzarà el "Cara a cara" del dia està formada per l'editor Ernest Folch i per la directora de la revista Marie Claire, Joana Bonet. El catedràtic SEBASTIÀ SERRANO analitzarà les històries personals de diferents testimonis i donarà consells per millorar les relacions humanes i socials. I en el "Revival" musical repassarem les cançons que han marcat els últims 25 anys de la nostra vida. I farem tertúlia esportiva amb els periodistes Bernat Soler, Pilar Calvo i Manel Lucas, amb l'editor d'"El Jueves", Òscar Nebreda, la model Mireia Canalda i Joan Maria Pou, i sabrem de primera mà les últimes notícies i les curiositats relacionades amb el món de l'esport.

Veracruz

Benjamin i Joe són dos aventurers que ronden per Mèxic en acabar la Guerra Civil. Tots dos són hàbils fent anar la pistola, però Joe és particularment violent. S'apunten com a guàrdies d'un comboi que ha de traslladar un carregament d'or des del palau de l'emperador Maximilià fins al port de Veracruz, amb la intenció d'endur-se'n un bon pessic. Però també hi ha més gent interessada en aquest comboi: un petit exèrcit de partidaris de Juárez els ataca, però el repel·leixen de forma sagnant. El pitjor problema és quan els dos aventurers s'enfronten: Benjamin no pot suportar la crueltat que practica el seu company.

Xup-xup

De la cuina de postguerra, al boom dels precuinats. Un capítol dedicat exclusivament al menjar. Seguint l'estructura clàssica d'un àpat, començarem parlant de l'esmorzar, i acabarem amb les postres. Pel mig hi haurà sopa, peix congelat i alguna llauna... Alguns espots d'aquest capítol: Maggi, Avecrem; Starlux, Danone; Conservas Isabel; Aceites Ybarra...

+ info

La Teresa explica a la Roser que no sap què fer sense la Nuri. En Genís encara contribueix més a distanciar les dues amigues. La Mònica i en Julià tenen bon "feeling". L'Esteve anima la Nicole a fer el que senti. En Llibert és regidor d'urbanisme i la Dora ho aprofita per demanar-li accions contra el "puticlub". En Xavi ensenya a en Jaume el primer número del suplement i aquest es mostra content. En Jaume es planteja obrir altre cop la casa rural.

+ info

"Família Cotolengo" A l'"Entre línies" mostrem, per primera vegada, com funciona la gran família del Cotolengo i qui en forma part. Es tracta d'una institució, tan popular com desconeguda, que compleix 75 anys i que va ser fundada pel pare terrassenc Jacinto Alegre inspirant-se en l'obra solidària del pare Benet Cotolengo, de Torí. La responsabilitat de la seva gestió recau en la congregació religiosa de les Germanes Servidores de Jesús, amb el suport de personal sanitari i de voluntaris que atenen prop de 200 usuaris -ja siguin nadons o gent gran- provinents de situacions de necessitat i amb malalties incurables. De Cotolengos, n'hi ha nou arreu del món: sis a l'estat espanyol, un a Portugal i un dos a Colòmbia. La mare Milagrosa, que és la responsable de tots els Cotolengos del món, ens explica que la institució viu de la providència, d'allò que "proveeix Déu", a més de donacions o herències. Segons explica, el fet de no poder demanar "fa que sigui Jesús el qui sap què necessitem i ens envia els benefactors". En aquest sentit, una de les monges encarregades del menjador ens explica que la fruita i la verdura que els acaba d'arribar els va molt bé perquè ja gairebé no els en quedava. La Glòria, de 27 anys, amb una disminució física de naixement, en fa 21 que viu al Cotolengo, des que els seus pares van decidir que no se'n podien fer càrrec. Ara que s'han mort, l'única família que li queda són tots els amics que ha fet. S'hi sent molt ben atesa i explica que no en marxarà mai. En Pràxedes té 40 anys i des dels 4 que viu al Cotolengo. L'hi va portar la seva tieta perquè no se'n podia fer càrrec. Ell explica que hi ha crescut espiritualment i físicament, ja que aquí ha "après a caminar". Ell és una persona molt oberta i sempre està pendent de l'actualitat, fins al punt que li diuen "Ràdio Pràxedes" perquè sempre informa tothom. A part de l'atenció sanitària, la formació dels usuaris també és un element important per a la institució. Es fa tant a través de tallers propis com facilitant l'accés a l'ensenyament reglat a aquelles persones que ho sol·licitin. El contacte amb els familiars també és habitual i fins i tot s'ha organitzat una lliga de futbol en què participen usuaris i voluntaris. Un reportatge d'Oriol Fernández i Arantza Díez. "Consum responsable" Les cooperatives ecològiques podrien suplantar les grans àrees comercials i el consum en massa que impliquen? Cap vegada més persones opten per aquest sistema, que a Catalunya creix i ara s'estén també fora dels nuclis urbans. L'objectiu dels socis, que són alhora els responsables de la seva gestió, és fer salut menjant "productes sans" i de temporada, i ser coherents amb el principi de "justícia social" defugint d'intermediaris i pagant el preu que creuen just al pagès per la seva feina i, de retruc, també pel producte de consum. La Maura i la Jana comparteixen pis a Sant Cugat del Vallès i formen part de la cooperativa la Civada -fundada per un grup d'amics- que té unes 25 unitats familiars com a socis. S'hi van apuntar per "menjar sa" i per "mentalitat ecologista". Un cop cada setmana recullen una cistella de set quilos de verdura i fruita, sense possibilitat de triar, i la resta de productes -també ecològics-, com els d'higiene personal, pa, làctics, ous, pollastre o xai, els trien d'un estoc. Tot plegat els sol costar uns 150 euros al mes. El fet de menjar de temporada comporta haver de cuinar allò que tenen i que l'arribada d'un nou producte, com per exemple els tomàquets, comporti una festa després de mesos de no menjar-ne o no poder sucar pa. A més a més, com a sòcies, assisteixen un cop al mes a les reunions de la cooperativa, en què es decideixen en assemblea qüestions relacionades amb la gestió interna, productes nous o canvi de proveïdors... A més a més, un dimecres, cada dos mesos, els toca fer el que anomenen les "permanències". Es tracta d'encarregar-se d'obrir el local, preparar les cistelles de tots els socis, cobrar-les i enca

+ info

Els convidats d'avui de La Nit al Dia per parlar sobre les conseqüències econòmiques del caos a Renfe són: - Antoni Cañete, secretari general de Pimec - Llorenç Serrano, secretari de Mobilitat de CCOO - Joan Maria Xiol, advocat especialitzat en temes de responsabilitat civil

Twilight

A Tommy, tenir cura del seu pare només li crea més maldecaps; Lou confessa estar embolicat amb una monja mentre Jerry cerca quelcom que millori el seu rendiment al llit. Dirigit per: John Fortenberry Escrit per: John Scurti

Dies de glòria

Dos dies abans de graduar-se, Jack revisa els seus últims quatre anys de vida d'estudiant. El grup d'amics s'està trencant perquè cadascun ha fet els seus plans, i Jack es pregunta per què han d'acabar els bons moments només perquè arriba l'hora de la graduació a la universitat. Mentre els seus companys ja han pres contacte amb la vida real, Jack decideix prolongar aquests dies de glòria.

+ info

Martine, el director del casino, es posa nerviós quan Elizabeth vol fer-li una entrevista. En un esforç per guanyar-se la confiança de Stefan, Diego l'avisa que aturi el casino.

Cap. 629

L'exdiputat del Congrés dels Diputats i portaveu del PNB Iñaki Anasagasti passa per "El Club" per parlar-nos de l'actualitat política. La parella que protagonitzarà el "Cara a cara" del dia està formada per l'editor Ernest Folch i per la directora de la revista Marie Claire, Joana Bonet. El catedràtic SEBASTIÀ SERRANO analitzarà les històries personals de diferents testimonis i donarà consells per millorar les relacions humanes i socials. I en el "Revival" musical repassarem les cançons que han marcat els últims 25 anys de la nostra vida. I farem tertúlia esportiva amb els periodistes Bernat Soler, Pilar Calvo i Manel Lucas, amb l'editor d'"El Jueves", Òscar Nebreda, la model Mireia Canalda i Joan Maria Pou, i sabrem de primera mà les últimes notícies i les curiositats relacionades amb el món de l'esport.

Cracòvia i el segle d'or

CRACOW AND ITS GOLDEN AGE

Vacances de somni a la vall de la mort

Aquesta vall és el desert més càlid dels Estats Units. És a Califòrnia i el seu nom s'hauria de prendre molt seriosament. Les altíssimes temperatures han provocat molts accidents entre persones que han cregut que podrien dominar la situació. Tot i que es tracta d'una gran superfície, només té una població de 120 persones.

Un paradís a l'infern

L'odissea d'una tortuga "morrocoi", espècie en vies d'extinció, que escapa dels "llaneros" per tornar a la mata on va ser capturada, serveix de guia per conèixer l'inhòspit territori de Los Llanos. Situats a la depressió central de Veneçuela, entre els Andes, la serralada de la costa i el Massís de Guayané, Los Llanos constitueixen una immensa plana que, durant l'estació seca, es transforma en un autèntic infern per als animals que hi habiten. Les mates són l'únic refugi per als caimans, els cocodrils, els pècaris, els armadillos, les iguanes i els jaguars, que competeixen per la poca aigua que hi troben.

Els camperols bíblics de Belize

Els mennonites, originaris d'Alemanya, encara parlen el seu dialecte alemany, porten una vida basada en la bíblia i si algun govern els impedís seguir amb la seva manera de viure no dubtarien de canviar de lloc. Els mennonites de Belize han netejat manualment grans extensions de selva humida i han convertit la zona en la "panera" de Belize. Fent servir mètodes antics, aquesta petita comunitat religiosa és responsable de les dues terceres parts de la producció agrícola de Belize.

+ info

El primer de dos capítols sobre la Roma imperial. Segle I abans de Crist. No hi ha sobre la terra cap estat més poderós... Ara l'emperador és Neró, un home que és amant de tota mena de plaers extrems. L'any 61 Roma és una ciutat caòtica, vital i brutal. Però hi ha homes que procuren de posar una mica de seny entre tant desordre: són els vigilants del foc, mig bombers, mig policies municipals, que vetllen per la seguretat dels ciutadans. Els vigilants del foc: sovint antics esclaus disposats a arriscar les seves vides per tal d'aconseguir la ciutadania romana. Avui en diríem la nacionalitat... Cronos convida als teleespectadors a compartir les investigacions de dos guardians de Roma, Caius Junius Theseus i Lucius Pedanius Celer, els encarregats de trobar l'assassí del prefecte de la ciutat. L'assassí sembla clar: és un dels seus esclaus, però... aquesta mort no pot ser que sigui fruit d'una gran conspiració? Cronos ofereix, en aquesta gran producció europea, un espectacle fascinant...

cinema tres

- Un casting de luxe a Cinema Tres: entrevista exclusiva a Brad Pitt sobre la seva visió de Jesse James i a Cate Blanchett sobre el personatge d¿Elisabet I d¿Anglaterra - El millor any de Maribel Verdún que ha estrenat 4 pel·lícules al 2007. - Estrena de "Hermanos Oligor", "Persepolis" i "Adios pequeña adios".

MOANA & THE TRIBE

Us oferirem un concert de la formació de Nova Zelanda MOANA & THE TRIBE. Moana & The Tribe és una formació encapçalada per la cantant maori Moana Maniopoto. La seva música és capaç de combinar cants tradicionals maoris amb sons més contemporanis. Aquesta cantant es caracteritza pel compromís amb el reconeixement del seu poble, el maori a Nova Zelanda, i per la denúncia de les situacions injustes a què es veu abocat. En aquest programa, la podrem veure en diferents fragments del concert que va fer al Festival Chiemsee Reggae d'Alemanya.

+ info

Fragments dels concerts enregistrats en el festival Primavera Sound de Barcelona de l'any 2007 corresponents als grups: THE LONG BLONDES, THE RAKES i BEIRUT

El víking negre: el gran corb de mar

Seguim el corb marí gros en la seva lluita per la supervivència, amenaçada pel seu depredador més temible: l'home. La gran capacitat de pescar d'aquests ocells en va desencadenar, a Europa, l'exterminació massiva, fins a arribar a haver-n'hi menys de 4.000. Van desaparèixer completament dels seus llocs tradicionals de cria a Dinamarca, Alemanya, Suècia i Noruega. Després, el 1979 es van fer unes mesures de protecció que van assegurar el creixement de la població de corbs marins, que ara és de més de 700.000 individus només a Europa. Cada ocell menja aproximadament 400-500 grams de peix al dia, tot un malson per als pescadors. Però hi ha una cosa més important: estan acabant amb les reserves de peix? Seguint la història d'un corb marí gros anomenat Gork, l'espectador descobrirà com n'és, d'extraordinari, aquest ocell, que en pocs anys s'ha convertit en un problema per als pescadors. Tot i les trampes dels humans, podrà Gork reproduir-se i fer créixer les seves cries? Com podem solucionar aquest problema que provoca aquest ocell que estava en perill d'extinció sense posar-lo a ell en perill? L'home ha provocat l'explosió demogràfica d'aquest ocell. Ara, el que ha de fer és corregir el seu error.

Els jaguars

Alan Rabinowitz ha establert la reserva del jaguar de Cockscomb a Belize per protegir aquesta espècie, un dels animals més escàpols.

El tresor de Quiloa, La regata d'en Mehmet

El tresor de Quiloa Al sud de Tanzània hi ha Quiloa, una petita illa de 800 habitants. Els habitants, molt pobres, viuen de la pesca tradicional i es desplacen gràcies als dhows, les embarcacions de fusta heretades dels negociants àrabs. Aïllats i oblidats per tothom, els habitants han après, des de fa segles, a comptar només amb ells mateixos. La regata d'en Mehmet En Mehmet, el capità de la barca Aksona Mancorna, ha navegat a l'Egeu tota la vida, però si abans li calia fer immersions perilloses per guanyar-se la vida, avui se la guanya navegant. Aquí, a l'altre extrem del Mediterrani, en aquesta costa turca carregada d'història, els antics pescadors d'esponges són ara capitans de vaixells de fusta.

J. Carner

Josep Carner. El poeta nòmada Josep Carner és el gran poeta nòmada de la literatura catalana. La seva va ser una vida moguda, plena i també difícil. Intel·lectual de referència de primers de segle XX, era un superdotat i un dandi. Als trenta-set anys va entrar a la carrera diplomàtica i va viure en una pila de ciutats del món. Després, la guerra i l'exili a Mèxic. Brussel·les va ser la darrera ciutat d'adopció. L'escriptor i traductor Salvador Oliva n'explica: "El Carner sempre salta més del que ell es proposa, és a dir, no decep mai. I el poema "Nabí" és el gran poema català del segle XX."

El front de l'ebre

La memòria de la guerra civil, evocada en el paisatge on va tenir lloc la batalla definitiva. Una experiència definitiva. Una experiència que ha marcat la vida de tots aquells que van participar com a soldats en qualsevol dels dos bàndos, i també dels que la van patir com a veïns dels pobles situats a la línia del front. Els personatges que apareixen en el reportatge expliquen les seves vivències des d'alguns dels llocs que van ser escenari d'aquest capítol de la guerra civil com són Gandesa, Cambrils, Puigpelat, la Fatarella, Corbera d'Ebre i Reus. "Vides privades" és una sèrie ideada i dirigida per Francesc Escribano i Joan Úbeda. Guió i realització del reportatge "El front de l'Ebre": Joan Gallifa i Blanca de la Torre. Imatge: Lluís Jené. Muntatge: Joan Pavia. Producció: Víctor Carrera i Ruth Casanovas.

Aprendre a les illes

Una quarta part del professorat de Mallorca considera que cal un control més enèrgic de la immigració. Aquesta afirmació, que es desprèn d'una enquesta realitzada a cinquanta-quatre escoles de les Illes, preocupa els experts que creuen que el professorat és el responsable de la transmissió de valors com l'acolliment i la convivència en la diversitat. En canvi, a Eivissa ni un sol professor ha contestat l'enquesta de forma negativa. Una de les principals preocupacions és la frenada que pot comportar per a la normalització lingüística del català l'arribada de més població immigrant.

+ info

L'"Àgora" d'aquesta setmana tractarà de la darrera crisi d'infraestructures que ha patit el país. El servei ferroviari de Barcelona fa 15 dies que està mig paralitzat i la reacció de la ciutadania ha sigut de resignació. Per parlar d'aquest tema, a la taula hi haurà Jordi Barbeta, Hèctor López Bofill, Milagros Pérez Oliva, Miquel Porta Perales i Joan Tapia. Fa quinze dies, una esquerda al túnel dels Ferrocarrils de la Generalitat a l'estació de Gornal provocava el que ja es veia venir com inevitable. La suspensió del servei de Rodalies i de Ferrocarrils, la suspensió de les obres de l'AVE i la necessitat d'utilitzar transport per carretera per traslladar els 120.000 usuaris de rodalies de la línia sud del ferrocarril. Els partits polítics catalans, tret del PSC, han demanat el cessament de la ministra de Foment, que es nega a dimitir. El president Zapatero ha assumit la responsabilitat del desastre i s'ha posat al capdavant de la direcció de la crisi. Què han fet els ciutadans? Doncs matinar i sortir més d'hora de casa. Els que utilitzen els serveis de Rodalies per poder fer els transbords i els que utilitzen el cotxe, perquè les carreteres estan més plenes. Civisme, desinterès o resignació? Ni manifestacions ni reclamacions, ni protestes. ¿Els ciutadans han entès com un accident el que ha passat i confien que, quan tot acabi, la millora de serveis compensarà els sacrificis? O és que han perdut la confiança en els polítics i les institucions i es resignen a la seva mala sort? ¿Han deixat de confiar en els polítics i el resultat pot ser de més abstenció de cara a les pròximes eleccions?

Contra la marea

(Capítol 1: Contra la marea) El primer dels seus quatre capítols cobreix el període que va des del 1893 fins al 1945, i porta per títol "Contra la marea". El 1893, quan Mao va néixer a la província de Hunan, sota el regnat de l'emperador Kuang Hsu, la mil·lenària i sofisticada civilització xinesa es veia humiliada, tractada com una semi-colònia per les potències occidentals i pel Japó. Fill d'un pagès ric, despòtic i brutal, el mateix Mao diria després: "la severitat del meu pare va ser la primera causa de les tendències rebels que els altres van observar en mi abans que jo mateix me'n donés compte". L'escola secundària a la capital provincial va ser per al jove Mao el primer àmbit de politització, accentuada el 1911 amb el triomf de la revolució republicana del doctor Sun Yat Sen i amb la ràpida crisi del nou règim, que va submergir el país en un caos sagnant. Instal·lat a Pequin el 1918 com a bibliotecari a la Universitat, Mao va destacar en l'agitació mentre es familiaritzava amb el marxisme. El juliol de 1921, a Shangai, va ser un dels dotze fundadors de l'aleshores minúscul Partit Comunista Xinès, que experimentaria durant els quatre anys següents una ràpida creixença. Esdevingut ja un revolucionari professional, un organitzador del partit entre els pagesos del seu Hunan natal, la importància de Mao es multiplica entre 1927 i 1933, quan el reducte comunista agrari que ell encapçala a les muntanyes de Kiangsi (la "República soviètica de Kiangsi") resisteix amb èxit els successius atacs de les tropes nacionalistes de Chiang Kai-chek. Per fi el 1934, quan el setge ja es fa insuportable, l'Exèrcit Roig de Mao emprèn la Llarga Marxa, una gesta èpica que esdevindrà el mite legitimador del comunisme xinès i en el curs de la qual Mao esdevé el líder carismàtic del partit. La invasió japonesa obliga comunistes i nacionalistes del Guomindang, des del 1937, a lluitar plegats contra l'enemic comú. És un combat del que els comunistes en surten prestigiats com a veritables patriotes i eficaços guerrillers, mentre Mao -fins aleshores, un líder rural- guanya credibilitat entre les classes urbanes i educades. El 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, el Partit Comunista controla dos terços del territori xinès, mentre Chiang Kai-chek encara domina el terç litoral i les grans ciutats.

+ info

L'"Àgora" d'aquesta setmana tractarà de la darrera crisi d'infraestructures que ha patit el país. El servei ferroviari de Barcelona fa 15 dies que està mig paralitzat i la reacció de la ciutadania ha sigut de resignació. Per parlar d'aquest tema, a la taula hi haurà Jordi Barbeta, Hèctor López Bofill, Milagros Pérez Oliva, Miquel Porta Perales i Joan Tapia. Fa quinze dies, una esquerda al túnel dels Ferrocarrils de la Generalitat a l'estació de Gornal provocava el que ja es veia venir com inevitable. La suspensió del servei de Rodalies i de Ferrocarrils, la suspensió de les obres de l'AVE i la necessitat d'utilitzar transport per carretera per traslladar els 120.000 usuaris de rodalies de la línia sud del ferrocarril. Els partits polítics catalans, tret del PSC, han demanat el cessament de la ministra de Foment, que es nega a dimitir. El president Zapatero ha assumit la responsabilitat del desastre i s'ha posat al capdavant de la direcció de la crisi. Què han fet els ciutadans? Doncs matinar i sortir més d'hora de casa. Els que utilitzen els serveis de Rodalies per poder fer els transbords i els que utilitzen el cotxe, perquè les carreteres estan més plenes. Civisme, desinterès o resignació? Ni manifestacions ni reclamacions, ni protestes. ¿Els ciutadans han entès com un accident el que ha passat i confien que, quan tot acabi, la millora de serveis compensarà els sacrificis? O és que han perdut la confiança en els polítics i les institucions i es resignen a la seva mala sort? ¿Han deixat de confiar en els polítics i el resultat pot ser de més abstenció de cara a les pròximes eleccions?

Contra la marea

(Capítol 1: Contra la marea) El primer dels seus quatre capítols cobreix el període que va des del 1893 fins al 1945, i porta per títol "Contra la marea". El 1893, quan Mao va néixer a la província de Hunan, sota el regnat de l'emperador Kuang Hsu, la mil·lenària i sofisticada civilització xinesa es veia humiliada, tractada com una semi-colònia per les potències occidentals i pel Japó. Fill d'un pagès ric, despòtic i brutal, el mateix Mao diria després: "la severitat del meu pare va ser la primera causa de les tendències rebels que els altres van observar en mi abans que jo mateix me'n donés compte". L'escola secundària a la capital provincial va ser per al jove Mao el primer àmbit de politització, accentuada el 1911 amb el triomf de la revolució republicana del doctor Sun Yat Sen i amb la ràpida crisi del nou règim, que va submergir el país en un caos sagnant. Instal·lat a Pequin el 1918 com a bibliotecari a la Universitat, Mao va destacar en l'agitació mentre es familiaritzava amb el marxisme. El juliol de 1921, a Shangai, va ser un dels dotze fundadors de l'aleshores minúscul Partit Comunista Xinès, que experimentaria durant els quatre anys següents una ràpida creixença. Esdevingut ja un revolucionari professional, un organitzador del partit entre els pagesos del seu Hunan natal, la importància de Mao es multiplica entre 1927 i 1933, quan el reducte comunista agrari que ell encapçala a les muntanyes de Kiangsi (la "República soviètica de Kiangsi") resisteix amb èxit els successius atacs de les tropes nacionalistes de Chiang Kai-chek. Per fi el 1934, quan el setge ja es fa insuportable, l'Exèrcit Roig de Mao emprèn la Llarga Marxa, una gesta èpica que esdevindrà el mite legitimador del comunisme xinès i en el curs de la qual Mao esdevé el líder carismàtic del partit. La invasió japonesa obliga comunistes i nacionalistes del Guomindang, des del 1937, a lluitar plegats contra l'enemic comú. És un combat del que els comunistes en surten prestigiats com a veritables patriotes i eficaços guerrillers, mentre Mao -fins aleshores, un líder rural- guanya credibilitat entre les classes urbanes i educades. El 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, el Partit Comunista controla dos terços del territori xinès, mentre Chiang Kai-chek encara domina el terç litoral i les grans ciutats.

+ info

Fragments dels concerts enregistrats en el festival Primavera Sound de Barcelona de l'any 2007 corresponents als grups: THE LONG BLONDES, THE RAKES i BEIRUT

El víking negre: el gran corb de mar

Seguim el corb marí gros en la seva lluita per la supervivència, amenaçada pel seu depredador més temible: l'home. La gran capacitat de pescar d'aquests ocells en va desencadenar, a Europa, l'exterminació massiva, fins a arribar a haver-n'hi menys de 4.000. Van desaparèixer completament dels seus llocs tradicionals de cria a Dinamarca, Alemanya, Suècia i Noruega. Després, el 1979 es van fer unes mesures de protecció que van assegurar el creixement de la població de corbs marins, que ara és de més de 700.000 individus només a Europa. Cada ocell menja aproximadament 400-500 grams de peix al dia, tot un malson per als pescadors. Però hi ha una cosa més important: estan acabant amb les reserves de peix? Seguint la història d'un corb marí gros anomenat Gork, l'espectador descobrirà com n'és, d'extraordinari, aquest ocell, que en pocs anys s'ha convertit en un problema per als pescadors. Tot i les trampes dels humans, podrà Gork reproduir-se i fer créixer les seves cries? Com podem solucionar aquest problema que provoca aquest ocell que estava en perill d'extinció sense posar-lo a ell en perill? L'home ha provocat l'explosió demogràfica d'aquest ocell. Ara, el que ha de fer és corregir el seu error.

Els jaguars

Alan Rabinowitz ha establert la reserva del jaguar de Cockscomb a Belize per protegir aquesta espècie, un dels animals més escàpols.

La srta. Fujiwara és un misteri / La primera cita d'en Noboru

La mare de la senyoreta Fujiwara ha rebut una invitació d'un senyor que li vol demanar que s'hi casi. A qui? A la senyoreta, o a la mare...? - La Matsuko se n'ha sortit! Ha aconseguit convèncer tota la família per anar de botigues. Però no es poden encantar, que les ofertes s'acaben!

Per sobre de tot

Després de incomplir moltes promeses, el senyor Guàrdia ha ordenat a en Murri i a en Pillet que es quedin al Bosc Fosc fins que no estiguin disposats a comportar-se com cal. Fins aleshores, no podran posar els peus al País de les Joguines. Però poden anar-hi volant! Només s'han d'enfilar dalt d'un núvol!

Tot sobre les cèl·lules i els sistemes del cos

Els sistemes corporals són tots ben diferents però tenen un punt comú: tots estan formats per cèl·lules. Aprendrem com les cèl·lules construeixen el nostres òrgans i aquests donen forma a tot el sistema corporal.

L'atac dels pixaners

Abans de sortir de casa, la SamMare ha avisat en SamSam que ha d'anar amb molt de compte. Però, ben mirat, ja no és una criatura... Segur que no tindrà cap accident! El que no s'espera és que quan aterri al desert, els tres Pixaners l'ataquin sense pensar-s'ho dues vegades. De fet, són coses que et poden passar, encara que siguis un heroi còsmic!

La mà que dona un cop de mà

En Rip acaba de comprar la Mà de Fàtima a una gitana, un amulet llegendari que porta bona sort. La sort que necessita en Rusty per salvar el parc d'atraccions que la seva família té a Nova Jersey. Ell està convençut que algú els saboteja les intal·lacions i ha decidit robar l'amulet per aturar els accidents. Però, és cert que té poders la Mà de Fàtima...?

Tots som amics

En Ryo Kurokama, que havia treballat a Comnet amb el professor Inukai i amb el pare de l'Ai, és el misteriós personatge que s'amaga darrere del virus buggles. Decidit a destruir Comnet per crear la seva xarxa, ha atrapat set dels correctors en miralls negres. Tot és a les mans de la Yui, la Haruna i l'Ai.

Un segrest i una funció de teatre al mateix temps - 1a part

En Tamasonuke Ito i la seva companyia de teatre tornen a ser a la ciutat. Hi representen "El tallador de bambú", i el paper de la princesa Kaguya el fa una actriu guapíssima, la Renge Kataoka. En Conan, la Ran i la Sonoko van a veure els assajos i resulta que el pare de l'actriu que fa de princesa Kaguya, en Hansiro, que és director d'una gran empresa, es presenta a buscar-la juntament amb el seu secretari, en Soichi Onuki perquè la Renge... s'havia escapat de casa seva! Què faran, ara si a la protagonista no la deixen arribar a temps per l'estrena? Potser hauran de convèncer la Ran de les seves aptituds teatrals?

Mira qui parla

Comencen a córrer rumors de l'idil·li entre Pacey i Tamara; Bessi ha de recórrer a Grams per donar a llum. Dirigit per: Allan Arkish Escrit per: Joanne Waters i Jon Harmon Feldman

Encontre fugaç (II)

Fuu abandona els seus amics per anar sola a la trobada del samurai que fa olor de gira-sols. Per desgràcia, pel camí es trobarà tres assassins embogits que tenen un compte pendent amb Mugen.

Codi 3XL - Els millors moments 15

Els millors moments CODI 3XL

Louie, dibuixa'm una casa

En Louie i la Yoko juguen al jardí, però està a punt de posar-se a ploure! Què poden fer?! I si dibuixen un barret? O potser un paraigües? En Louie té una idea millor: dibuixarà una casa! Saps com es dibuixa una casa? En Louie comença fent un triangle, que és la teulada! I tu, què és el primer que fas per dibuixar una casa?!

Que ve en fastigrany!

En Bob i les grauxes n'estan ideant una de les seves perquè en Cliff torni a Sota per quedar-se amb la corona d'en Russell. Per això han decidit partir la muntanya d'on en sortirà en Fastigrany amb ganes de revenja. L'únic que el pot aturar és l'ex-rei Cliff. I això vol dir que en Russell l'haurà de fer baixar a Sota! El pla és "gairebé" perfecte...

Codi 3XL - Avui, treballo

T'agradaria treballar? Però també has d'estudiar? AL Codi 3XL d'avui et prensentem diferents maneres de combinar les dues coses.

Cap. 1462

En Peris i l'Àngela: dues versions d'un casament. La Cecília investiga la Sara. En David fa un favor a en Marc utilitzant la Marta. En Narcís està estrany amb la Marga i se li nota molt. Apareix l'amo de can Sarró. La Clara, entre dues lleialtats: la Berta i en Max.

Candidata al poder

CANDIDATA AL PODER (The contender) Idioma versió original: anglès Producció: Battleplan Productions, Cinecontender, SE8 Group i Cinerenta Medienbeteiligungs KG, 2000 (Estats Units, Alemanya i Gran Bretanya) Direcció i guió: Rod Lurie Durada: 122 minuts Fotografia: Deis Maloney (color) Música: Larry Groupé Intèrprets: Joan Allen (senadora Laine Hanson), Gary Oldman (Sheldon Runyon), Jeff Bridges (president), Christian Slater (Reginald Webster), Sam Elliott (Kermit Newman), Robin Thomas (William Hanson) El vicepresident dels Estats Units mor i el president elegeix la senadora Laine Hanson per cobrir el càrrec. Hanson, pel fet de ser dona, haurà de demostrar, no només a l'oposició sinó també als seus companys de partit, que és prou vàlida per assumir les responsabilitats del càrrec. El congressista Sheldon Runyon, a més, desenterrarà una informació privada de la vida passada de Hanson que posarà en perill el seu nomenament.

Candidata al poder

CANDIDATA AL PODER (The contender) Idioma versió original: anglès Producció: Battleplan Productions, Cinecontender, SE8 Group i Cinerenta Medienbeteiligungs KG, 2000 (Estats Units, Alemanya i Gran Bretanya) Direcció i guió: Rod Lurie Durada: 122 minuts Fotografia: Deis Maloney (color) Música: Larry Groupé Intèrprets: Joan Allen (senadora Laine Hanson), Gary Oldman (Sheldon Runyon), Jeff Bridges (president), Christian Slater (Reginald Webster), Sam Elliott (Kermit Newman), Robin Thomas (William Hanson) El vicepresident dels Estats Units mor i el president elegeix la senadora Laine Hanson per cobrir el càrrec. Hanson, pel fet de ser dona, haurà de demostrar, no només a l'oposició sinó també als seus companys de partit, que és prou vàlida per assumir les responsabilitats del càrrec. El congressista Sheldon Runyon, a més, desenterrarà una informació privada de la vida passada de Hanson que posarà en perill el seu nomenament.

Cap. 1462

En Peris i l'Àngela: dues versions d'un casament. La Cecília investiga la Sara. En David fa un favor a en Marc utilitzant la Marta. En Narcís està estrany amb la Marga i se li nota molt. Apareix l'amo de can Sarró. La Clara, entre dues lleialtats: la Berta i en Max.