Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
21:34 La Riera -
Cap. 591
|
22:12 Valor afegit -
+ info
|
22:40 Singulars -
Edward Hugh: el rosari de l'aurora
|
23:37 Quarts de nou -
Un any per recordar
|
00:34 60 minuts. El perquè de la pobresa -
Park Avenue: Els diners, el poder i el somni americà
Park Avenue: Els diners, el poder i el somni americà
740. En aquest bloc de pisos de Nova York viuen unes quantes de les famílies més riques dels Estats Units, però només a deu minuts en cotxe més cap al nord hi ha una altra Park Avenue: la del Bronx Sud, on més del 50% dels veïns necessita cupons de l'administració per alimentar-se i on les criatures tenen vint vegades més probabilitats de morir assassinades. Els últims trenta anys, als Estats Units la desigualtat entre rics i pobres s'ha disparat. Avui, el somni nord-americà només és possible pels que tenen prou diners per comprar favors als legisladors de Washington.
Park Avenue, un dels carrers més coneguts de Nova York, travessa tot Manhattan i fins i tot penetra en el Bronx. El llarg sector que queda entre l'Estació Central i el carrer 96 és un dels més cars de tot el mercat immobiliari mundial. I un dels blocs més exclusius d'aquest veïnat de multimilionaris és el del número 740.
El va fer construir James T. Lee, l'avi de Jacqueline Kennedy, el 1929, i hi viuen uns quants integrants del famós "1% més ric de l'1% més ric". Els 31 pisos de la casa valen desenes de milers de dòlars el metre quadrat. A Park Avenue 740 hi viuen més multimilionaris que en cap altre edifici de tots els Estats Units.
"Aquesta gent controla el planeta. Presideixen les empreses més importants del món, i no són gaires, però tenen molt mal caràcter, i per treballar allà has de saber aguantar moltes coses, perquè has de tractar amb multimilionaris, amb la gent més desagradable del món", diu un antic porter del bloc.
Deu minuts en taxi més al nord, a l'altra banda del riu Harlem, Park Avenue penetra en el Bronx sud, on més de la meitat dels veïns arriben a final de mes gràcies als cupons per comprar aliments, l'atur passa del 19% i les criatures tenen vint vegades més probabilitats de morir assassinades que les de la Park Avenue dels multimilionaris.
"Entre els nord-americans més rics i la resta sempre hi ha hagut una diferència considerable, però aquests últims trenta anys les coses han canviat molt. La diferència s'ha convertit en un abisme", diu Alex Gibney, l'autor del reportatge. I afegeix: "Des de l'any 2010, les 400 persones més riques del país sumen més patrimoni que el 50% amb menys diners de la població, que són 150 milions de persones. I els podríem preguntar què pensen fer amb tots aquests diners".
Jacob Hacker, politicòleg de la Universitat Yale, creu que han fet servir els diners per enderrocar el somni americà. "L'acumulació de riquesa al cim de la piràmide social està canviant el funcionament de la política nord-americana; està canviant la forma i l'aspecte de la societat", explica. "Hem entrat en un cercle viciós. Els de dalt de tot han guanyat molts diners i han invertit en polítiques que els són favorables, de manera que els negocis cada vegada els van millor i, per tant, cada vegada tenen més diners per invertir en política."
Els ocupants dels sumptuosos pisos de Park Avenue 740 reben sovint la visita de presidents i senadors i els prometen que els donaran milions de dòlars per a les campanyes electorals si els fan pagar menys impostos. Són persones com Steve Schwartzman, president del grup Blackstone, que en una festa que va organitzar a casa seva per reunir fons per a George Bush fill va aconseguir 1.200.000 dòlars en un quart d'hora; o com David Koch, que es calcula que ha repartit uns 200 milions de dòlars entre aproximadament un terç dels congressistes. Mentrestant, els veïns de la Park Avenue del Bronx no poden donar diners als presidents i pateixen les reduccions de la despesa pública que es generen, inevitablement, quan els rics paguen menys impostos. Els nord-americans pobres poden votar, però és possible que els hagin tancat definitivament la porta de la mobilitat social.
El psicòleg de la Universitat de Califòrnia Paul Piff ha estudiat les conseqüències de les desigualtats entre rics i pobres, i compara la mobilitat social dels Estats Units amb una partida de Monopol
|
01:26 TR3S C |
01:29 Xarxa Natura |
01:35 Una terra sense poble -
+ info
|
02:30 Expedicions al regne animal -
Un paradís natural a l'equador: el Parc Nacional Queen Elizabeht d'Uganda
|
03:13 Dr. Perill |
03:37 Blues a l'estudi -
Cap. 7 Ivan Kovacevic 5 Spots
|
04:37 Blues a l'estudi -
Cap. 8 Delta Power Trio
|
05:32 Videoclips catalans |
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|