UTOPIA 79 (Papers Creuats. Diaris de Nicaragua)
Joan López Lloret (Catalunya, Nicaragua, 2007)
Una coproducció de Televisió de Catalunya amb Frame Zero i l'Instituto Nicaragüense de Cultura, "Utopía 79" és un viatge a través de diferents diaris personals que ens aniran portant a l'espai i al temps de dues generacions relacionades amb l'última revolució posada en pràctica: la revolució sandinista del 1979.
La primera part, denominada "somni", presenta diferents personatges que, per motius diversos, vivien uns moments d'esperança o d'il.lusió a la segona meitat dels setanta. Al mateix temps, Nicaragua era el referent existencial del canvis socials que s'estaven produint aquí.
Omar Cabezas estava lluitant llavors a la guerrilla sandinista a les muntanyes del nord de Nicaragua. Walter Tauber és un periodista interessat en aquells anys en el passat i el present dels moviments socials a Barcelona i que havia arribat a la ciutat catalana procedent de Ginebra per a fer una tesi sobre els transports col·lectivitzats durant el movimient revolucionari del 37. Això el va portar a militar a la CNT durant els anys setanta. Ll'any 78 va viatjar a Nicaragua com a corresponsal de diverses revistes europees. També a Barcelona coneixerem tres amics seus que militaven en grups d'extrema esquerra (O.I.C, C.N.T i U.C.L)
La segona part és "el moment" del desenvolupament del projecte sandinista després de la seva victòria. Així mateix, és el moment on es creuen els destins de tres amics de Barcelona: Mario, Maria Mas i Alberto Romero. Durant la seva incorporació al procés revolucionari a Nicaragua, Maria escriu un diari personal, on relata les reformes pedagògiques que es van posar en marxa a la zona miskita de l'Atlànic. Mentrestant, l'Alberto tractava de potenciar projectes a diferents comunitats indígenes.
El moment desenboca molt aviat en dificultats i obstacles dintre i fora del país. Comencen el desencant i la pèrdua d'il·lusions. La Maria i en Mario tornen a Barcelona. I després "la boira". Com si d'un camí de tornada es tractés, la darrera part de la pel.lícula fa un salt de 25 anys. La sortida dels sandinistes del poder dóna pas a tres governs succesius d'ideologies radicalment diferents als postulats de la revolució. És aleshores quan ens trobem a "los hijos de la revolución". Educats en el sandinisme, ja no parlen de les mateixes coses que els seus pares. Són ells en qui es reflexa la descomposció del procés revolucionari i la recerca dels somnis individuals. Alguns viuen a la seva Nicaragua nadiua, com la Milena, presentadora de la televisió Nica, o Sandro, que va ser alumne a la guarderia rural on va treballar la Maria i que continua vivint a la seva comunitat miskita a prop d'Honduras. A d'altres, els vam trobar a Barcelona com si d'un camí de tornada es tractés. Ricardo Wheelock, nebot i fill de dos destacats dirigents sandinistes, treballa com a tècnic de so.
Com a punt final d'aquesta generació ens apropem al diari de Camilo Mejía Godoy, fill del conegut cantautor nicaragüenc. En Camilo va estar a l'Iraq amb els marines i en va desertar. Com a conseqüència va haver d'estar un any tancat a presó. Els seus diaris de guerra i presó il·lustrats amb imatges de la Nicaragua actual creen paradoxes sobre l'imperialisme, la revolució i l'ús de les armes.
Finalment, els protagonistes del documental ens descriuen en poques paraules què singnifica per a ells el concepte de "paradís". A continucaió visitarem "el paraiso": Una comunitat d'indis miskitos a la selva, al costat del rio Coco, que va ser creada després de l'evacuació d'altres comunitats destruides per l'huracà "Mitch". Aquesta comunitat, com moltes altres de la zona, té un nivell de pobresa molt elevat, agreujat darrerament per les plagues de rates i per problemes alimentaris bàsics. És en aquest lloc on veiem que després de recerques utòpiques el paradís no existeix.
Fitxa tècnica:
Direcció, guió i fotografia: Joan López Lloret
Producció executiva: Cristina Gironès
Producció executiva TVC: Jordi Ambrós
Edició: David Gutiérrez
Documentalistes: Alba Mora, Marvin Salmerón
Música: R. Wheelock, N. Estévez, S. De Simone
Grafisme: Gerard Morrón
So: Ricardo Wheelock, Frederic Cañón
Producció Barcelona: Yoya Busquets, Patricia Arcas, Marta Ruíz Vivar
Producció Nicaragua: Marjorie Arostegui
El director, Joan López Lloret (Barcelona,1969) va estudiar Direcció Cinematogràfica al CEEC. Es va especialitzar al Centre Calassanç, actualment Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Des de 1990 ha treballat com a càmera i Director de fotografia a sèries de televisió, documentals i espots. A partir de 1997 comença a realitzar treballs com a director, vídeos institucionals, espots i curtmetratges, etc., per a finalment centrar-se en el format del documental. Ha dirigit, entre d'altres: "Pinturas a la Bestia" (1990); "A Table, a Chair and a Bed" (1992) amb Cesc Gay; "26 grados a la Sombra" (1995); "Gi-SRA" (El camino de Agua) (1998); "Hermanos Oligor" (2004) i "Diumenge a les cinc" (2007).