Programació del dia 27-1-2012

Suquet de congre.

Ramon Boquera, pescador de Palamós i cuiner de l'Espai del peix de Palamós ens prepara un "Suquet de congre". A l'Espai del Peix, situat al port de Palamós, podeu degustar diferents plats de peix . Al mateix temps que us els cuinen, aprendreu com han estat pescats. A més, és objectiu de l'Espai del Peix donar a conèixer totes aquelles espècies de baix cost , de vegades poc conegudes, però de gust exquisit.

Cap. 419

EL CASAMENT D'EN GUILLEM I LA CARME Se celebra el casament, pel ritus sintoista, d'en Guillem i la Carme. La Lídia hi va de mala gana, i li costarà ben poc donar la nota, i fer plans una mica sinistres. La Judit s'ha de plantejar què vol fer exactament amb en Claudi. Sap que no el canviarà, i ha de decidir. La Mercè s'assabenta que l'Ernest i la Sònia es volen divorciar, i fa un pas per reconciliar en Toni amb els seus fills. Els Flaquer no tenen cap altre remei que explicar a la Mireia els problemes econòmics que arrosseguen.

+ info

Com cada setmana, repassem tot el que hagi passat a "La Riera" amb els nostres tertulians habituals: l'Àvia Remei, Enric Majó, David Balaguer, Ana Boadas i Pere Mas. Quins aliments de temporada hi ha ara? Ho sabrem amb el pagès Pep Riera i el catedràtic en Nutrició Abel Mariné. Començarem el cap de setmana amb l'humor de Ramon, que aquest cop vindrà molt ben acompanyat.

+ info

El cantautor Pere Tàpias ens porta d'excursió fins al Garraf, concretament a Vilanova i la Geltrú. L'home del temps Dani Ramírez acompanyarà el popular Pere Tàpias des de l'espigó del port fins a l'ermita de Sant Cristòfol i el Molí de Mar, a tocar de la mateixa platja de Vilanova. Per acabar l'excursió, visitarem el far de la platja de Vilanova, un dels 17 fars en actiu a Catalunya, on trobarem el Museu del Mar.

The international (diners a l'ombra)

THE INTERNATIONAL (DINERS A L'OMBRA) (The international) L'agent de la Interpol Louis Salinger i la Fiscal del Districte de Manhattan Eleanor Whitman es proposen dur davant la justícia a un dels bancs més importants del món. Tots dos destapen una infinitat d'activitats il·legals i segueixen el rastre d'operacions financeres que es porten a terme per tot el món.Aquesta persecució posarà les seves vides en perill. Idioma versió original: anglès Producció: Sony Pictures, 2009 (Estats Units) Direcció: Tom Tykwer Durada: 118 minuts Guió: Eric Singer Fotografia: Frank Briebe Música: diversos autors Intèrprets: Clive Owen, Naomi Watts, Armin Mueller-Stahl, Brian F. O'Byrne, Ulrich Thomsen, Jack McGee

El triunfo

Anys 80. En un barri de supervivents dirigits per ex-legionaris, Gandhi, Fontan Andrade, que està en peu de guerra pel control dels carrers, el Nen i els seus amics Palito, Topo i Tostao, sonmien a triomfar en el món de la rumba. Però quan el Nen descobreix els motius de la desaparació del seu pare, el Guacho, del que solament li queda el seu passat d'esplendor com cantat de rumbes, i el paper que va tenir en la matexia relació entre la seva mare, la Chata i el Ghandi, cap del barri, el Nen té que enfrontar-se amb el seu desig de venjança amb els ganes d'aconseguir el triomf.

Cap. 100

El Damià està amagat, però és conscient que el Narváez el pot trobar. La Isona i el Martí decideixen deixar-ho un temps. La Teresa, que no en sap res, s'estranya de no veure'ls junts. L'Svetlana contesta una de les trucades del Rubén i es cita amb ell. La Mònica convida l'Anaïs a Ventdelplà. La Carme torna de Mallorca. El Julià sent remordiments per no haver fet cas, intencionadament, dels papers que la Mònica li va entregar. La Roser dubta de la seva relació amb en Benet.

+ info

Com cada setmana, repassem tot el que hagi passat a "La Riera" amb els nostres tertulians habituals: l'Àvia Remei, Enric Majó, David Balaguer, Ana Boadas i Pere Mas. Quins aliments de temporada hi ha ara? Ho sabrem amb el pagès Pep Riera i el catedràtic en Nutrició Abel Mariné. Començarem el cap de setmana amb l'humor de Ramon, que aquest cop vindrà molt ben acompanyat.

+ info

En aquest episodi descobrirem com es va estendre per l'Àsia la tecnologia per fabricar fideus. De fideus, en trobem a totes les cuines del continent asiàtic, des de Mongòlia, al nord, fins al Vietnam i Tailàndia al sud; des de Corea a l'est fins a Butan, a l'oest. Les diferències que presenten a cada lloc van aparèixer durant el procés d'elaboració, amb diferents ingredients i receptes propis de cada regió.

Joan Baez: el so més dolç

Un documental sobre la vida de la cantautora Joan Baez. Amb arxius inèdits de les actuacions de Joan Baez, el documental també inclou imatges històriques, com la seva visita al Vietnam i les imatges d'arxiu de Martin Luther King visitant-la a la presó, després que la cantant protestés contra la guerra del Vietnam. "Joan Baez, el so més dolç" aprofita el seguiment de la cantant durant un dels seus últims tours mundials per parlar-hi i oferir-nos un relat únic dels aspectes més íntims de la seva vida.

Contra els rumors

La Cesca Camps i la Jéssica González col·laboren amb la Xarxa Barcelona Antirumors, que es va crear dins del Pla Barcelona Interculturalitat. La Xarxa, impulsada per l'Ajuntament, fa un any que treballa per detectar els principals rumors sobre la immigració que afecten la convivència i desmuntar-los amb informació rigorosa i objectiva. Tant la Cesca com la Jéssica s'han format com a agents antirumors i actuen l'una al barri de la Barceloneta, i l'altra, als centres escolars que volen treballar sobre els rumors, els tòpics i els estereotips vinculats a la població immigrada.

+ info

Els 30 anys de dedicació a la música de Miquel Pujadó seran revisats a "No t'ho perdis". El programa de recomanacions culturals del 33 farà un repàs de la seva carrera de cantautor. Al programa hi haurà també un repàs als records del seu poble, Sant Adrià del Besòs, que l'escriptor Javier Pérez Andújar ha mostrat al seu nou llibre "Paseos con mi madre". El programa donarà cabuda, també, a l'exposició de Perejaume a la Pedrera; a l'espectacle de Sònia Gómez "Moviments polítics", que aviat es podrà veure al Mercat de les Flors; a la nova programació infantil del Teatre Lliure, i a "l'Improshow" del Teatreneu.

The internet Indians

The Fight for Amazonia The Internet Indians "Internet és la nostra arma. Fa molt que vam deixar de combatre amb arcs i fletxes", comenta Benki Piyako, fill del cap dels ashaninka a la selva del Brasil. "Hem d'estar interconnectats si volem sentir-nos segurs a casa nostra." Els ashaninka viuen a la frontera entre el Brasil i el Perú. La seva terra és rica en fusta tropical i atreu regularment bandes il·legals d'explotació forestal. Quan els indis s'enfronten a les màfies, aquestes ataquen els seus poblats i maten o foragiten els habitants. Tot va començar a canviar fa pocs anys quan una ONG brasilera va equipar comunitats indígenes aïllades amb instal·lacions d'internet. Gràcies a això, els habitants de la selva poden demanar ajuda a les autoritats quan ho necessiten. Els llenyataires il·legals poden ser detinguts perquè tant l'exèrcit com la policia arriben al territori dels indis amb rapidesa i poden enxampar els pirates de matèries primeres in fraganti. Això va donar un impuls notable a la lluita pels drets de les comunitats indígenes. Els ashaninka, en concret, van sortir als titulars ja que són un exemple viu de com combinar tradicions índies amb una mentalitat moderna i la responsabilitat cap a l'entorn. Actualment, els dos fills del cap, Benki i Moises Piyako, s'esforcen perquè cada cop més poblats indis tinguin accés a internet. També han fundat una escola de medi ambient on ensenyen tècniques agrícoles sostenibles, miren d'aconseguir que els pobles tornin a ser autosuficients, han iniciat la reforestació i han trobat aliats en les organitzacions que s'han anat multiplicant a les principals ciutats del Brasil des la cimera de Rio.

Els óssos polars al descobert

Costa d'imaginar les circumstàncies que envolten un petit ós polar acabat de néixer dins d'una cova completament blanca i gelada . No és el lloc ideal per començar a viure un petit ós de tant sols 35 cm.

El Big Bang de Joao Magueijo

La física és l'intent de la humanitat d'explicar les lleis que governen la matèria, l'energia, l'espai i el temps. João Magueijo, cosmòleg i professor de física teòrica a l'Imperial College de Londres, ha dedicat els últims 20 anys a entendre l'univers. Arran de la seva obra cosmològica, Magueijo ha estat titllat d'anarquista, d'heretge, de radical i inclús de curt de gambals pels seus col·legues. L'expert exposa públicament la seva controvertida teoria mitjançant analogies amb elements quotidians i material visual.

Aprendre a escriure

"Quèquicom" explicarà el procés d'aprenentatge de l'escriptura que fem les persones. Amb el títol genèric "Aprendre a escriure", el programa científic del 33 farà un repàs de l'origen i la història de l'escriptura, a través d'un reportatge de Pere Renom i Cari Pardo, en què s'exposen casos concrets i es recullen opinions de científics. L'escriptura és, sens dubte, el progrés cultural més rellevant de la humanitat. De fet, és tan important que la seva aparició serveix per separar la prehistòria de la història. Avui, més de 3.000 anys després de la seva aparició, continua sent el tret cultural més destacat en l'ensenyament, en totes les llengües i de totes les formes possibles. El reportatge posa l'exemple de la Gal·la, una nena de 4 anys, que comença a aprendre a escriure. El seu pare, el reporter Pere Renom, en fa el seguiment durant 7 mesos i grava els seus progressos en la identificació de síl·labes, dels fonemes i la seva representació en grafemes, les lletres de l'alfabet. A plató, Jaume Vilalta explicarà la curiosa història de la lletra B des del jeroglífic egipci ¿que representava conceptes- fins a l'alfabet llatí, que representa sons. La maduració del cervell i l'escriptura Els nens aprenen moltes coses per imitació, i la Gal·la imita els seus pares a l'hora d'escriure. Però l'escriptura és massa complexa per aprendre-la únicament per imitació. Cal un mètode. L'escola és la institució on tradicionalment s'aprèn a llegir i a escriure. L'alfabetització és essencial ja que, de fet, esdevé l'instrument amb què s'adquireixen la resta de coneixements. És per tant comprensible que comencem a familiaritzar-nos-hi des de ben aviat. Rufi Millán, la directora de l'Escola Minguella, on estudia la Gal·la, explica que sovint els pares tenen pressa i volen que els seus fiIls siguin els primers d'aprendre a escriure. Això pot ser contraproduent, perquè d'alguna manera si el nen no arriba a les expectatives dels seus pares, es pot inhibir i frenar el seu procés d'aprenentatge. Tots els experts coincideixen a afirmar que la franja d'aprenentatge se situa entre els 4 i els 7 anys. Aprendre'n abans no determina que després els nens siguin millors o pitjors lectors, ni millors o pitjors escriptors. Un nen està preparat per aprendre a escriure quan el seu cervell ha madurat prou. El primer que cal és una bona coordinació de la motricitat fina. Un altre requisit bàsic per poder escriure és tenir un bon nivell de llenguatge oral. Només quan parlem prou bé podem començar a escriure. La tira fònica Enriqueta Garriga és logopeda, psicòloga i mestra a la facultat Blanquerna. Explica que quan els nens senten parlar els adults perceben una tira fònica. Han d'aprendre que aquesta tira fònica està formada per paraules, que aquestes paraules les formen síl·labes i que cada síl·laba està formada per fonemes, els sons bàsics d'una llengua, com la P o la B. Finalment han d'aprendre que cada fonema es representa per escrit amb un grafema o lletra. De la síl·laba a l'alfabet Els rodolins són un mètode divertit de treballar les síl·labes. Els nens identifiquen ràpidament que dues paraules comparteixen síl·labes perquè sonen igual. Entenen la mecànica i són capaços de construir les seves pròpies rimes. Quan comencen a dominar les síl·labes ja se'ls poden introduir els fonemes. Inicialment tendeixen a memoritzar les paraules més familiars, com el seu propi nom, fins que fan el salt conceptual i aprenen a descodificar, és a dir, adquireixen el principi alfabètic, entenen que cada lletra té un valor universal, que la "a" d'anís és la mateixa que la "a" de mà. També és molt habitual deixar-se lletres o canviar-les d'ordre. Calen anys de pràctica per escriure correctament. La cal·ligrafia L'escriptura evoluciona i la forma de lletra de cada persona també ho fa. La ciència que estudia la lletra és la cal·ligrafia. Pilar Guerra és pèrita cal·lígrafa. La seva feina consisteix a autentifi

Força o resistència?

Força o resistència? Isaac Clavé, l'home més fort de Catalunya, se sotmet a tota mena de proves per determinar la diferència entre la seva musculatura explosiva i la de Samantha Vall, reportera del "Quequicom", que té una constitució pròpia d'una corredora de fons. En el programa dedicat a la musculació, "Quequicom" visita una empresa catalana d'alta tecnologia que enviarà a l'espai una eina per saber com es pot ajudar els astronautes perquè no pateixin atròfia muscular. Samantha Vall prova aquesta espècie de gimnàs laboratori i també assisteix a una sessió de recuperació d'una persona que ha tingut un accident. El "Quèquicom" va a l'entrenament dels homes més forts de Catalunya. Samantha Vall es compara amb el guanyador de l'any anterior i el repta a conèixer una mica més com són de diferents els seus músculs a partir d'una sèrie de proves. Es veurà que un múscul fort i un de resistent tenen característiques internes molt diferents. Hi ha una predisposició genètica, però amb l'entrenament es pot arribar a canviar-la. Creu Casas és la protagonista de la secció "Qui?". Aquesta botànica de 93 anys va cada dia a la universitat per analitzar algunes de les més de 20.000 espècies de molses que s'han identificat. Aquesta planta tan coneguda pels profans, sobretot pel pessebre, no va ser estudiada pels botànics espanyols fins que Creu Casas s'hi va interessar. La seva tasca investigadora la va portar a convertir-se en la primera catedràtica de Botànica de tot l'Estat i en l'única dona guardonada amb el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. I, a més, els amants de Juan Luis Guerra faran bé de parar atenció a Cristian Ruiz i Altaba, que els explicarà què és la bilirubina des de la secció "La granja".

+ info

En aquest episodi descobrirem com es va estendre per l'Àsia la tecnologia per fabricar fideus. De fideus, en trobem a totes les cuines del continent asiàtic, des de Mongòlia, al nord, fins al Vietnam i Tailàndia al sud; des de Corea a l'est fins a Butan, a l'oest. Les diferències que presenten a cada lloc van aparèixer durant el procés d'elaboració, amb diferents ingredients i receptes propis de cada regió.

Cap. 419

EL CASAMENT D'EN GUILLEM I LA CARME Se celebra el casament, pel ritus sintoista, d'en Guillem i la Carme. La Lídia hi va de mala gana, i li costarà ben poc donar la nota, i fer plans una mica sinistres. La Judit s'ha de plantejar què vol fer exactament amb en Claudi. Sap que no el canviarà, i ha de decidir. La Mercè s'assabenta que l'Ernest i la Sònia es volen divorciar, i fa un pas per reconciliar en Toni amb els seus fills. Els Flaquer no tenen cap altre remei que explicar a la Mireia els problemes econòmics que arrosseguen.

+ info

En aquest episodi repassarem com s'han retratat els diferents gèneres musicals de la mà de diferents generacions de fotògrafs. Un fotògraf veterà, Francesc Fàbregas, seguirà les peripècies del concert dels Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi; dos joves talents, Gema Darbo i Josep Molina, ens mostraran com renoven la fotografia de jazz i de música clàssica; i recordarem amb la Colita les seves fotos de flamenc i de la Nova Cançó.

- L'ILLA DE L'AMOR/- STAFFAN MÖRLING, EL SUEC DE L'ILLA D'ONS

L'ILLA DE L'AMOR A tres milles de Lagos, a Nigèria, al mar, una illa s'ha convertit en un prostíbul flotant: hi viuen tres mil prostitutes. Hi ha desenes de bots que porten noies a uns quants vaixells que s'esperen mar endins. Estan ancorats fins a deu quilòmetres de la costa i esperen que quedi alguna plaça lliure als molls del port de Lagos per descarregar-hi el que porten a les bodegues. L'espera és llarga -a vegades de setmanes-, els homes s'avorreixen i n'hi ha que reclamen dones, per això tenen lloc unes escenes d'abordatge i d'escalada perilloses, escampades per tot el mar. A vegades, les noies van de vaixell en vaixell sense tornar a terra, es comuniquen per telèfon mòbil, i així, es poden estar dies o setmanes de vaixell en vaixell, i això que la majoria no saben nedar¿ STAFFAN MÖRLING, EL SUEC DE L'ILLA D'ONS Staffan Mörling és un antropòleg suec que, per finalitzar els seus estudis, a la dècada dels anys seixanta, va decidir fer un viatge a l'illa d'Ons, a Galícia, per estudiar la societat illenca i la seva relació amb les "dornes", les embarcacions pròpies dels pescadors d'Ons. Allà va descobrir un món que el va apassionar. Es va enamorar d'Ons i d'una noia de l'illa, Josefa Otero, amb qui es va casar poc després. Staffan va ser acceptat com un illenc més, talment com si hi hagués nascut. Els seus treballs i llibres sobre les "dornes" i, en general, les embarcacions tradicionals gallegues, han obert un camí que mai abans ningú havia fet tant a fons. I és el que ha esperonat la societat gallega a recuperar les seves embarcacions tradicionals.

"Què passa amb el futbol?"

Aquesta setmana, "Millennium" reflexiona sobre el fenomen literari i social del futbol, un esport que va més enllà del gran espectacle global, perquè és font d'inspiració en àmbits com el de la psicologia, el creixement personal o el màrqueting. Hi participen l'historiador especialitzat en esport Xavier Pujadas i els periodistes Ricard Torquemada, Orfeo Suárez i Leonardo Faccio.

Camins perduts

Un documental, vuit directors i sis episodis que es desenvolupen en espais naturals i urbans i que proposa un viatge antropològic a través de les ciutats i les comunitats que s'apleguen a tocar de les vies del ferrocarril. Els trens són el fil conductor de la història, mentre que les vies esdevenen camí a través del temps.

+ info

En aquest episodi repassarem com s'han retratat els diferents gèneres musicals de la mà de diferents generacions de fotògrafs. Un fotògraf veterà, Francesc Fàbregas, seguirà les peripècies del concert dels Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi; dos joves talents, Gema Darbo i Josep Molina, ens mostraran com renoven la fotografia de jazz i de música clàssica; i recordarem amb la Colita les seves fotos de flamenc i de la Nova Cançó.

- L'ILLA DE L'AMOR/- STAFFAN MÖRLING, EL SUEC DE L'ILLA D'ONS

L'ILLA DE L'AMOR A tres milles de Lagos, a Nigèria, al mar, una illa s'ha convertit en un prostíbul flotant: hi viuen tres mil prostitutes. Hi ha desenes de bots que porten noies a uns quants vaixells que s'esperen mar endins. Estan ancorats fins a deu quilòmetres de la costa i esperen que quedi alguna plaça lliure als molls del port de Lagos per descarregar-hi el que porten a les bodegues. L'espera és llarga -a vegades de setmanes-, els homes s'avorreixen i n'hi ha que reclamen dones, per això tenen lloc unes escenes d'abordatge i d'escalada perilloses, escampades per tot el mar. A vegades, les noies van de vaixell en vaixell sense tornar a terra, es comuniquen per telèfon mòbil, i així, es poden estar dies o setmanes de vaixell en vaixell, i això que la majoria no saben nedar¿ STAFFAN MÖRLING, EL SUEC DE L'ILLA D'ONS Staffan Mörling és un antropòleg suec que, per finalitzar els seus estudis, a la dècada dels anys seixanta, va decidir fer un viatge a l'illa d'Ons, a Galícia, per estudiar la societat illenca i la seva relació amb les "dornes", les embarcacions pròpies dels pescadors d'Ons. Allà va descobrir un món que el va apassionar. Es va enamorar d'Ons i d'una noia de l'illa, Josefa Otero, amb qui es va casar poc després. Staffan va ser acceptat com un illenc més, talment com si hi hagués nascut. Els seus treballs i llibres sobre les "dornes" i, en general, les embarcacions tradicionals gallegues, han obert un camí que mai abans ningú havia fet tant a fons. I és el que ha esperonat la societat gallega a recuperar les seves embarcacions tradicionals.

"Què passa amb el futbol?"

Aquesta setmana, "Millennium" reflexiona sobre el fenomen literari i social del futbol, un esport que va més enllà del gran espectacle global, perquè és font d'inspiració en àmbits com el de la psicologia, el creixement personal o el màrqueting. Hi participen l'historiador especialitzat en esport Xavier Pujadas i els periodistes Ricard Torquemada, Orfeo Suárez i Leonardo Faccio.

Amadeu Casas

Pioner del blues al nostre país i figura del rhythm and blues, gira habitualment amb Quico Pi de la Serra.

Robin Hood

La Bruixa Avorrida ha enviat les Tres Bessones a un bosc preciós, el bosc de Sherwood. Allà és on viuen en Robin Hood i els seus amics, amb qui les nenes compartiran una aventura que l'Avorrida només intenta complicar. Les nenes fins i tot acabaran coneixent el rei Ricard Cor de Lleó!

Neteja exprés

Avui fa pinta que en Basile s'ho passarà d'allò més bé! El mestre Léonard s'ha inventat l'aspiradora i la primera feina del dia del deixeble és que té carta blanca per embrutar-ho tot! El que potser no li farà tanta gràcia és quan li posi un tub a la boca i li digui que comenci a aspirar... A més, ja se sap que en la ciència s'han de cometre molts errors abans d'obtenir resultats...

El repel·lent

La Mathurine ha deixat ben clar que no treballarà més amb una cuina plena de mosques. I no vol que les esclafin amb un matamosques, és massa cruel. Si en Léonard no s'inventa alguna cosa perquè se'n vagin sense patir, es quedaran sense cuinera! El gran mestre està a punt d'inventar-se el repel·lent de mosques... I també li tocarà a en Basile posar-lo a prova?!

Cap. 13 El coet d'en Saixa!

Trist perquè ha perdut el seu helicòpter preferit, en Bali se n'ha anat al parc amb el pare i s'ha trobat, enterrat a la sorra, un coet de joguina molt bonic. Ara ja està més content, però resulta que el coet és d'en Saixa, i és clar, l'hi hauria de tornar. En somnis, en Bali pujarà a una nau espacial on aprendrà una lliçó molt important. No t'ho perdis!

Cap. 12 A l'abordaaatge!

Avui l'avi, que ha vingut de visita, ha regalat la seva gorra de capità a en Bali i, tot seguit, se'ls ha emportat a ell, a en Tito i a la Tamara al parc. Però fer de capità no vol dir només manar... Si no, et pots quedar sense amics! En un somni, envoltat de pirates, en Bali aprendrà que per ser un bon capità també s'ha de ser just... Preparat per a l'abordatge?!

Cap. 11 En Buldo, el meu peixet!

En Tito té un hàmster a casa, i la Tamara, un ocell de veritat. En Bali no vol ser menys i també li agradaria molt tenir una mascota que fos només d'ell. El pare ja li ha dit que és molta responsabilitat fer-se càrrec d'un animal de debò. Avui, però, en Bali tindrà l'oportunitat de provar-ho... I és que la senyora Olga els deixa l'aquari perquè l'hi cuidin! Ja se'n sortirà?!

Cap. 10 Objectiu: Cometa!

Avui en Bali i el pare han instal·lat el telescopi a la terrassa de l'edifici per veure passar el cometa Nemo. Quan el pare era petit es va adormir i no el va poder veure. Com s'ho pot fer en Bali per no adormir-se? Hi ha moltes maneres, però és força complicat... Ara, que potser la solució és als somnis... No t'ho perdis! Avui serà una nit molt llarga...

La llebre i la tortuga

Un dia preciós de primavera, una tortuga va sortir a passejar pel voltant de l'estany on vivia. Mentre menjava, es va trobar tot saltironant una llebre molt fatxenda que es va posar a riure de la seva vagància. La tortuga, tot i que era molt amable, es va cansar de les bromes de la llebre i la va desafiar a una cursa. Preparats, llestos, ja! Qui guanyarà?!

El ratolí de camp i el ratolí de ciutat

Una vegada, un ratolí de ciutat va anar a visitar al seu cosí que vivia al camp. Quan el ratolí de ciutat va veure que el seu cosí anava tan de bòlit fent els preparatius per passar l'hivern, ho va trobar molt avorrit i el va convèncer per anar amb ell a ciutat. Segons ell, allà era tot molt divertit i molt emocionant. Però no l'hi explicava pas tot. Els hi vols acompanyar?!

El lloro valent

Fa molts i molts anys, els lloros no tenien les plomes de colors vius com ara, sinó que eren d'un color gris, força lletjot. El bosc era verd, ple d'ocells i altres animals que vivien molt feliços. Un bon dia, un llamp va calar foc al bosc i un lloro molt valent es va convertir en un gran heroi. Aleshores, es va fer la màgia. Vols saber quina recompensa va rebre?!

Els tres bocs gruny

Vet aquí que una vegada hi havia tres bocs, un de petit, un de mitjà i un de molt i molt gros. Un bon matí, els tres bocs Gruny, van descobrir un turó d'herba verda i fresca. Semblava per llepar-se'n els bigotis, però poder-se-la cruspir havien de travessar un pont on hi vivia un ogre alt, dolent, lleig i, sobretot, famolenc! Com s'ho devien fer?!

El príncep encantat

Una vegada, tot passejant pel bosc, una princeseta va perdre al fons d'un pou la joguina preferida del seu pare. El rei era molt bo i la princesa va haver d'acceptar l'ajuda d'una granota verda, i una mica fastigosa, per recuperar-la. A canvi, esclar, la princesa va haver de fer unes quantes coses per la granota... per acabar emportant-se una gran sorpresa!

L'ou de la cobra

El Tabaqui ha convençut el Mowgli que, per demostrar que ja no és un nen, ha d'anar a robar un ou d'una cobra. Tot plegat forma part d'un pla perquè el Shere Khan es cruspeixi el Mowgli per esmorzar, en lloc del Tabaqui. Aviat, però, apareixerà la cobra i tot seran corredisses. Avui més d'un es quedarà sense esmorzar, i potser fins i tot sense dinar!

Salveu el tigre

Tot fugint del Shere Khan, el Mowgli ha caigut dins d'unes arenes movedisses i el tigre l'ha deixat allà tot sol. Ha tingut sort que el Baloo i el Bagheera eren allà, a prop, i l'han pogut salvar. Més tard, serà el Shere Khan el que caurà a les arenes movedisses, i l'únic que el podrà salvar serà el Mowgli... Què et sembla que farà? Li pagarà amb la mateixa moneda? O l'ajudarà?

La visita de l'oncle Nigel / En Maurice descansa pau

En Nigel, l'oncle del Recluta, s'ha presentat al zoo assegurant que el seu objectiu és l'Esquirol Vermell. Tothom creia que era un mite, una invenció, i avui, per fi, sabrem la veritat del més pèrfid dels malvats! Més tard, els pingüins descobriran que a en Maurice només li queden 24 hores de vida! Avui, fins i tot, el rei Julien li oferirà el tron! T'ho imagines?

Cançó de bressol per a pingüins / Un boà de boa

En Rico, el Recluta i en Kowalski tenen la missió de rescatar de les clavegueres el raig "frescoritzador" que ha transformat el capità en un nadó. Saps qui li farà de cangur, mentrestant? El rei Julien! Més tard, en Savio, la boa constrictor que s'ha escapat del zoo de Hoboken, capturarà tots els animals del zoo de Central Park, menys el rei Julien, que ara mateix és l'única esperança!

Amenaça extraterrestre (1ª part)

Els nostres herois investiguen tot de gent que els han desaparegut petites parts del cos: una dent, un parell d'ungles, cabells... Tots treballen en llocs on es fa servir material radioactiu, però segons en Billy es podria tractar d'extraterrestres que fan servir A.D.N. per convertir-se en humans.

Amenaça extraterrestre (2ª part)

Els extraterrestres s'han posat en contacte amb el Centre. Volen fer un intercanvi: els seus dos amics alienígenes per en Billy. Els nostres herois i la M.O.M. tenen un pla per recuperar en Billy i capturar els altres marcians. El pla dels extraterrestres, però, encara és més efectiu...

El sofriment de la Sango i la vida d'en Kohaku

Naraku s'apodera de l'ànima de Kohaku, el germà mort de Sango, i obliga a l'exterminadora de dimonis a traïcionar als seus amics.

L'espasa robada i l'encontre al castell d'en Naraku

El robatori de l'Ullal de Ferro porta a Inuyasha i els seus amics fins el castell de Naraku. Sango s'enfrontarà a Naraku amb l'ànima del seu germà en joc.

Les tres bessones i Sant Jordi i el Drac

Una ciutat medieval viu atemorida per un gran drac. Quan se'ls acaba el menjar, el rei fa un sorteig per oferir un ciutadà al drac i l'escollida és la princesa Margarida. Les Bessones hauran de buscar un cavaller que venci el drac per salvar-la.

Un món sense la Supermots. 1a. Part

La Beti està d'aniversari i els pares li han organitzat una festa espectacular. Llàstima que cada dos per tres se n'hagi d'anar a fer de Supermots... A l'hora de bufar les espelmes, la Beti demanarà un desig molt especial: un món sense la Supermots! Però què passa si es fa realitat?! Avui aprendràs què volen dir les paraules ""frisar" i "obligació"!

Un món sense la Supermots. 2a. Part

El desig de la Beti s'ha fet realitat i el món s'ha quedat sense la Supermots. Però per si això no fos prou, ara resulta que en Chuck, a més de ser el rei dels sandvitxos, és el rei de tot el món, Chuck-topia! L'única manera de tornar al passat és trobar l'últim tros del pastís d'aniversari..., i no serà gens fàcil! Avui aprendràs què volen dir les paraules "insòlit" i "encantat"!

L'obra mestra d'en Toby

En Tobi, el nen més repel·lent de la classe i que sempre ho fa tot bé, avui no ha sigut capaç de fer una obra mestra. Al final l'ha fet fer al seu robot, però tot i així a la mestra no li ha fet cap gràcia. Segons en Tobi, la solució és posar el robot en mode "embogit" i esclafar tota la ciutat. Sort que la Supermots sempre és a prop! Avui tindrà molta feina!

La reina dels micos

La Masha, que li ha pres les ulleres del Baloo al Mowgli, s'ha autoproclamat la reina de la selva. El Mowgli, que està molt trist pel que ha passat, ha decidit anar-les a recuperar tot sol... i de nit! El Shere Khan ho té molt bé avui per cruspir-se el Mowgli... i la Masha de postres! A més, el Baloo, sense ulleres, no veu tres micos dalt d'un elefant!

El vol de l'aguilot

El Cheel, l'ocell més gros i poderós de la selva, s'ha emportat la Lali, la germana del Bala. Més tard, quan el Mowgli acompanyava el Bala al cau dels llops, també ha anat a parar a les urpes de l'aguilot, que l'ha dut fins al seu cau. Aviat descobrirà que el que ha fet el Cheel és salvar-lo d'un perill encara més gran. Però, què pot ser més perillós que el Cheel?!

La cosa que brilla del Mowgli

Tot jugant al riu, el Mowgli s'ha trobat un collaret molt bonic i ara no para de fer-se el fatxenda dient que és el Senyor de la Selva. El Baloo i el Bagheera li han aconsellat que el tornés al riu, perquè l'únic que farà és portar-los problemes. Dit i fet! Ben aviat caurà a mans dels Bandar Log, i el Mowgli i la Lali, per recuperar-lo, s'hauran d'enfrontar al malvat Shere Khan.

Un sidral a la pista central

L'Scooby-Doo i companyia han anat a investigar un circ que, segons els seu propietari, el senyor Barnstorm, està embruixat per un pallasso fantasma. Tots els artistes li han plegat i segurament aquest any l'haurà de tancar. El que no sap és que als nostres herois no hi ha cap misteri que se'ls resisteixi, encara que l'hagin de resoldre des de dalt d'un trapezi!

Una fàbrica de fantasmes fastigosos

Avui l'Scooby-Doo i companyia han anat a visitar el Castell dels Franken, l'únic castell que han importat mai des de Transilvània, pedra a pedra! Abans d'arribar-hi, però, una endevinaire els ha advertit que si hi entren, hi trobaran la mort. A part de l'home llop, el Dràcula i el Frankenstein, és clar! Els hi acompanyes?!

Simpatiscàstrofe / Rei Julien per un dia

Després de comprovar que els humans cada dia els donen menys menjar, en Kowalski ha decidit fer servir el seu nou invent amb el Recluta, l'Adorabilitzador, i fer-lo arribar al Súmmum de la Hipersimpatia. Ara segur que s'atipen de valent! I segur que no pot anar res malament! Per cert, què passaria si el rei Julien i el Capità s'intercanviessin els papers?