(Millions)
Idioma versió original: anglès
Producció: Pathe Pictures, Mission Pictures, BBC Films, Ingenious Film Partners, Inside Track 2 i UK Film Council, 2004 (Gran Bretanya i Estats Units)
Direcció: Danny Boyle
Durada: 99 minuts
Guió: Frank Cottrell Boyce
Fotografia: Anthony Dod Mantle (color)
Música: John Murphy
Intèrprets: Alex Etel (Damian), Lewis McGibbon (Anthony), James Nesbitt (Ronnie), Daisy Donovan (Dorothy), Christopher Fulford (l'home), Pearce Quigley (policia)
Anthony, de 9 anys, i Damian, de 7, són dos germans britànics que perden la seva mare. Paral·lelament, la Gran Bretanya està a punt de canviar la seva moneda de lliures a euros i les autoritats comencen a retirar els antics bitllets. Uns lladres volen robar un tren que du un carregament de lliures i, durant el cop, una bossa plena de diners cau literalment al damunt de Damian. A partir d'aquí, els dos nens viuran una aventura que els ensenyarà que la veritable riquesa no té res a veure amb els diners.
LA DAMA DE MONSOREAU
Producció: Televisió de Catalunya, Institut del cinema Català i Telfrance, 2008
Director: Michel Hassan
Guionista: Alexandra Deman
Director de fotografia: Jonny Semeco
Música: Françoise Staal
Intèrprets:Frédéric Van Den Driessche (Comte de Monsoreau), Esther Nubiola (Diana de Monsoreau), Thomas Jouanet (Bussy d'Amboise), Anne Caillon (Duquessa de Guissa), Fréderic Quiring (Duc d'Anjou), Roger Coma (Mateu), Marie Denarnaud (Gertrudis), Patrick Fierry (Enric III), Rosa Novell (Caterina de Mèdici), Joan Massotkleiner (Cardenal de Lorena) i Pierre Mondy (Baró de Méridor)
Segle XVI, França.
Diana de Méridor viu feliç a les terres del seu pare, quan per primera vegada rep una invitació per assistir a un ball de societat. L'organitza el Comte de Monsoreau que, tot i doblar-li l'edat, la vol convertir en la seva muller, rosegat per un amor gelós i possessiu. El Duc d'Anjou descobreix Diana al ball i, aprofitant la prerrogativa que li dóna el fet de ser germà del Rei, intenta abusar d'ella. Monsoreau treu partit de la circumstància: explica al pare de Diana que Anjou, amb fama de seductor, l'ha segrestat, i que per salvar el seu honor esta disposat a casar-se amb la jove. El vell baró accepta. A Monsoreau només li cal matar al baró per tal que la veritat sobre aquest fosc matrimoni mai no s'arribi a saber. A partir d'aquest moment Diana, casada contra la seva voluntat amb Monsoreau, coneixerà la Cort i viurà d'aprop diversos complots para matar al rei Enric III. El sobirà del tron de França malda per instaurar una pau religiosa que posi fi a la guerra oberta entre catòlics i protestants que està destruint el reialme. Els intents d'assassinar-lo són auspiciats pels catòlics més reaccionaris, agrupats al voltant de la Lliga, i orquestrats per la pèrfida Duquessa Maria de Guisa. Diana, secretament enamorada d'un protestant, el comte Bussy d'Amboise, acabarà descobrint que el seu marit és un dels partidaris més fervents de la Lliga. Diana es posarà al servei del Rei i al costat de Bussy amb la secreta finalitat d'alliberar-se de Monsoreau i viure al costat del jove comte. El que Diana ignora és la tempestuosa relació amorosa que en el passat va unir Bussy d'Amboise amb la principal enemiga de la corona, Maria de Guisa. Una passió que ni Bussy ni la Duquessa han estat capaços d'oblidar.
LA DAMA DE MONSOREAU
Producció: Televisió de Catalunya, Institut del cinema Català i Telfrance, 2008
Director: Michel Hassan
Guionista: Alexandra Deman
Director de fotografia: Jonny Semeco
Música: Françoise Staal
Intèrprets:Frédéric Van Den Driessche (Comte de Monsoreau), Esther Nubiola (Diana de Monsoreau), Thomas Jouanet (Bussy d'Amboise), Anne Caillon (Duquessa de Guissa), Fréderic Quiring (Duc d'Anjou), Roger Coma (Mateu), Marie Denarnaud (Gertrudis), Patrick Fierry (Enric III), Rosa Novell (Caterina de Mèdici), Joan Massotkleiner (Cardenal de Lorena) i Pierre Mondy (Baró de Méridor)
Segle XVI, França.
Diana de Méridor viu feliç a les terres del seu pare, quan per primera vegada rep una invitació per assistir a un ball de societat. L'organitza el Comte de Monsoreau que, tot i doblar-li l'edat, la vol convertir en la seva muller, rosegat per un amor gelós i possessiu. El Duc d'Anjou descobreix Diana al ball i, aprofitant la prerrogativa que li dóna el fet de ser germà del Rei, intenta abusar d'ella. Monsoreau treu partit de la circumstància: explica al pare de Diana que Anjou, amb fama de seductor, l'ha segrestat, i que per salvar el seu honor esta disposat a casar-se amb la jove. El vell baró accepta. A Monsoreau només li cal matar al baró per tal que la veritat sobre aquest fosc matrimoni mai no s'arribi a saber. A partir d'aquest moment Diana, casada contra la seva voluntat amb Monsoreau, coneixerà la Cort i viurà d'aprop diversos complots para matar al rei Enric III. El sobirà del tron de França malda per instaurar una pau religiosa que posi fi a la guerra oberta entre catòlics i protestants que està destruint el reialme. Els intents d'assassinar-lo són auspiciats pels catòlics més reaccionaris, agrupats al voltant de la Lliga, i orquestrats per la pèrfida Duquessa Maria de Guisa. Diana, secretament enamorada d'un protestant, el comte Bussy d'Amboise, acabarà descobrint que el seu marit és un dels partidaris més fervents de la Lliga. Diana es posarà al servei del Rei i al costat de Bussy amb la secreta finalitat d'alliberar-se de Monsoreau i viure al costat del jove comte. El que Diana ignora és la tempestuosa relació amorosa que en el passat va unir Bussy d'Amboise amb la principal enemiga de la corona, Maria de Guisa. Una passió que ni Bussy ni la Duquessa han estat capaços d'oblidar.
CANDY (Candy)
Idioma versió original: anglès
Producció: Film Finance, 2006 (Austràlia)
Direcció i guió: Neil Armfield, basat en la novel·la de Luke Davies
Durada: 104 minuts
Fotograifa: Garry Phillips (color)
Música: Paul Charlier
Intèrprets: Heath Ledger (Dan), Abbie Cornish (Candy), Georffrey Rush (Casper), Tom Budge (Schumann), Roberto Meza- Mont (Jorge), Tony Martin (Jim Wyatt)
Dan és un jove poeta australià que s'enamora de Candy, una estudiant de belles arts. Els dos amants només es preocupen d'abandonar-se al plaer i troben en l'heroïna la sensació que no tenen límits. Però aviat la droga els durà a situacions degradants i perilloses.
ESTOCOLM
Producció: TVC, Canal 9, Zeppelins Integrals, Dacsa i Kines, 2004
Direcció: Orestes Lara / Durada: 90 minuts
Guió: Pep Garrido
Fotografia: Federico Ribes (color)
Música: Xavi Oró i Pep Solórzano
Intèrprets: Marieta Orozco (Joana), Xavi Solà (Dac), Pau Roca (Carles), Ricard Sales Tuto), Mar Ulldfemolins(Paula), Ariadna Cabrol (Ariadna).
Un grup d'amics se serveix de l'èxtasi per posar a prova els seus límits, deixant enrere tota mena de convencionalismes. Creuen haver descobert el secret de la felicitat, però ressorgeixen els sentiments d'una dolorosa experiència en comú i tenen una aventura
amb el tràfic de drogues. Han d'obrir els ulls i enfrontar-se a la realitat, això sí, tots plegats.
LA DAMA DE MONSOREAU
Producció: Televisió de Catalunya, Institut del cinema Català i Telfrance, 2008
Director: Michel Hassan
Guionista: Alexandra Deman
Director de fotografia: Jonny Semeco
Música: Françoise Staal
Intèrprets:Frédéric Van Den Driessche (Comte de Monsoreau), Esther Nubiola (Diana de Monsoreau), Thomas Jouanet (Bussy d'Amboise), Anne Caillon (Duquessa de Guissa), Fréderic Quiring (Duc d'Anjou), Roger Coma (Mateu), Marie Denarnaud (Gertrudis), Patrick Fierry (Enric III), Rosa Novell (Caterina de Mèdici), Joan Massotkleiner (Cardenal de Lorena) i Pierre Mondy (Baró de Méridor)
Segle XVI, França.
Diana de Méridor viu feliç a les terres del seu pare, quan per primera vegada rep una invitació per assistir a un ball de societat. L'organitza el Comte de Monsoreau que, tot i doblar-li l'edat, la vol convertir en la seva muller, rosegat per un amor gelós i possessiu. El Duc d'Anjou descobreix Diana al ball i, aprofitant la prerrogativa que li dóna el fet de ser germà del Rei, intenta abusar d'ella. Monsoreau treu partit de la circumstància: explica al pare de Diana que Anjou, amb fama de seductor, l'ha segrestat, i que per salvar el seu honor esta disposat a casar-se amb la jove. El vell baró accepta. A Monsoreau només li cal matar al baró per tal que la veritat sobre aquest fosc matrimoni mai no s'arribi a saber. A partir d'aquest moment Diana, casada contra la seva voluntat amb Monsoreau, coneixerà la Cort i viurà d'aprop diversos complots para matar al rei Enric III. El sobirà del tron de França malda per instaurar una pau religiosa que posi fi a la guerra oberta entre catòlics i protestants que està destruint el reialme. Els intents d'assassinar-lo són auspiciats pels catòlics més reaccionaris, agrupats al voltant de la Lliga, i orquestrats per la pèrfida Duquessa Maria de Guisa. Diana, secretament enamorada d'un protestant, el comte Bussy d'Amboise, acabarà descobrint que el seu marit és un dels partidaris més fervents de la Lliga. Diana es posarà al servei del Rei i al costat de Bussy amb la secreta finalitat d'alliberar-se de Monsoreau i viure al costat del jove comte. El que Diana ignora és la tempestuosa relació amorosa que en el passat va unir Bussy d'Amboise amb la principal enemiga de la corona, Maria de Guisa. Una passió que ni Bussy ni la Duquessa han estat capaços d'oblidar.
TV3 | 33 | K3 | 300 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|