KEOMA (Keoma)
Idioma versió original: italià
Producció: Uranos Cinematografica, 1976 (Itàlia)
Direcció: Enzo G. Castellari
Durada: 96 minuts
Guió: Mino Roli, Nico Ducci, Enzo G. Castellari i George Eastman
Fotografia: Aiace Parolini (color)
Música: Guido i Maurizio de Angelis
Intèrprets: Franco Nero, Olga Karlatos, William Berger, Oroso Maria Guerrini, Gabriela Giacobbe, Antonio Marsina
En acabar la Guerra de Secessió, el mestís Keoma, fill de William Shannon i d'una índia, retorna al seu poble i el troba devastat per la pesta i sotmès a la tirania del capità Caldwell, per al qual treballen els tres germanastres de Keoma. Ell s'enfronta amb els homes de Caldwell perquè confinen els apestats en una mina i vol impedir que ho facin amb una viuda embarassada. Només compta amb l'ajuda del seu pare i d'un negre i acaba desafiant personalment Caldwell. Caldwell mata el pare i això crea problemes de consciència als tres germanastres, que menyspreaven Keoma.
ALÍ (Ali)
Idioma versió original: anglès
Producció: Columbia, Forward Pass, Initial Group i Moonlighting, 2001 (Estats Units)
Direcció: Michael Mann
Durada: 145 minuts
Guió: Stephen Rivele, Christopher Wilkinson, Eric Roth i Michael Mann
Fotografia: Emmanuel Lubezki (color)
Música: Pieter Bourke i Lisa Gerrard
Intèrprets: Will Smith (Cassius Clay / Muhammad Ali), Jamie Foxx (Drew Brown), Jon Voight (Howard Cosell), Mario Van Peebles (Malcolm X), Ron Silver (Angelo Dundee), Jeffrey Wright (Howard Bingham)
El 1964, el boxejador Cassius Clay es fa un nom entre l'opinió pública gràcies a la medalla d¿or olímpica. Representa una nova imatge de l'afroamericà dins de l'esport dels Estats Units amb la seva actitud descarada i la seva ostentosa seguretat de ser el millor boxejador del món. La seva amistat amb Malcolm X i la seva adhesió a la Nació de l'Islam desafien els estereotips sobre els negres. Sobretot provoca la controvèrsia amb el rebuig al que considera el seu nom d'esclau, Cassius Clay, i l'adopció del nom Muhammad Alí. El seu enfrontament amb les institucions oficials arriba al punt més àlgid amb la negativa d'anar a fer el servei militar al Vietnam i el rebuig d'una sortida transaccional que se li fa. A partir d'aquest moment, les restriccions legals li impedeixen boxejar i això l'afectarà molt personalment.
MARIA I ASSOU
Producció: Televisió de Catalunya; Massa d'Or Produccions; Canal 9 RTVV; Malvarrosa Media; Canal Sur Televisión, S.A.; La Zanfoña Producciones; Imago Video; 2M Télévision Marocaine amb la col·laboració de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) i la Generalitat Valenciana, 2005
Direcció: Sílvia Quer/ Durada: 84 minuts
Guió: Teresa Vilardell, Miquel Casamayor
Fotografia: Federico Ribes
Música: Pablo Cervantes
Intèrprets: Mariola Ruíz (Maria); Younes Bachir (Assou); Ivanna Baquero (Nicole); Cristian Carrasco (Abraham); Juli Mira (Pare de la Maria); Miguel Angel Romo (Antonio)
Sinopsi:
L'Assou és assassinat per l'Antonio, líder d'un grup de joves radicals, al mig del carrer, només per la seva condició de marroquí. La Maria, la seva dona, es disposa a lluitar per denunciar el fet, perquè es faci justícia. Però sembla que condemnar un noi d'assassinat per motius racistes faria disparar l'alarma social. Amb la impotència que sent, la Maria fa tot el que hi ha a les seves mans: organitza una manifestació amb poc èxit de congregació... Al judici condemnen a l'assassí per homicidi, sense que consti que els motius van ser purament racistes. La Maria s'enfonsa. No entén la justícia, no accepta la mort del seu marit i es tanca en sí mateixa. La seva relació amb l'Assou ja va ser complexa des d'un inici: la seva mare no va acceptar-la i molt menys que se n'anessin a viure a Europa. La Maria enterra l'Assou al Marroc. Es troba sola, amb dos fills petits, sense feina ni ganes de viure.... Però cal recuperar forces per continuar lluitant. I ho fa!