Programació del dia 22-8-2008

Love for a son / Per amore di un figlio

Un home torna a casa de la seva anciana mare, per gran alegria i consternació d'ella. Ell està obsessionat amb veure el seu fill, però la seva mare sap que això no pot ser. Al port, Antonio roba una barca i bloqueja l'accés al moll mentre amenaça les embarcacions que s'aproximen amb una escopeta. El port queda aturat i en tensió creixent fins que Angelo descobreix el que vol l'home. Amb les coordenades del vaixell enfonsat a mà, Angelo surt a inspeccionar-ne les restes amb Elena. Margherita se sent exclosa i de seguida s'ofèn quan els veu junts.

+ info

TOCAT DEL BOLET! L'Isma està tocat del bolet! Què li passa, a l'Isma? La febre dels bolets arriba a "La Cuina de l'Isma"! El programa de TV3, que s'emet de dilluns a divendres a partir de les vuit del vespre, dedicarà la setmana del 23 al 27 d'octubre a conèixer millor aquesta joia gastronòmica que desperta tantes passions al nostre país! Durant la setmana que aquest magazín dedicarà al bolet, veurem el cuiner i presentador del programa, l'Isma Prados, com va al mercat de Vic i en compra un cistell; ens parlarà de les qualitats nutricionals del bolets, de com s'han de netejar, tallar, i de com es poden preparar i conservar, a més de recomanar-nos llibres i webs per aprendre més coses sobre l'apassionant univers boletaire! També convidarà al programa dos xefs especialitzats en cuina de tardor: l'Adrián Marín, cap de cuina del restaurant Drolma de Barcelona -amb qui prepararà canelons de ceps i rovellons-, i el Nando Jubany, del restaurant Can Jubany de Calldetenes, -amb qui aprendrem a fer un carpaccio d'ou de reig, rovellons i llanegues a la llauna, camagrocs i fredolics fregits i un saltejat de bolets. L'Isma no és l'únic tocat del bolet! A la Lali també se li ha encomanat i s'ha passejat amb un cistell pels boscos del Berguedà, acompanyant un boletaire de debò: el xef del Restaurant Sala, de Berga, Miquel Márquez, un dels grans micòfils del nostre país. Rovellons, llenegues, ceps, ous de reig, trompetes de la mort, rossinyols, fredolics, moixernons... Podrà sobreviure "La Cuina de l'Isma" a tota aquesta febre boletaire?

Paisatges d'autor: Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda va passar els últims anys de vida a Romanyà de la Selva en una casa enmig del bosc amb un jardí i un entorn que reproduiria en les obres que escriuria abans de morir. Ara se n'ha fet un itinerari turístic literari que transcorre per aquells paratges, pels alzinars i per alguns espais carregats de màgia com els dòlmens prehistòrics que ella visitava i descrivia en les seves pàgines.

Els bandits de Río Bravo

Remy i Marquette són dos bandits que assolen la frontera de l'Oest. Després de saquejar un poble i matar-ne tots els habitants, es proposen fugir a Mèxic travessant el riu. Però el barquer Travis fa evacuar el seu poble i deixa la barca a l'altra banda quan sap que s'acosten. La fugida és tan precipitada que es deixen Roland. Els bandits l'agafen com a ostatge i proposen canviar-lo per un viatge amb la barca. Però el barquer i els seus veïns travessen el riu de nit per intentar rescatar-lo.

Segon dia a Lisboa

La Laia i la Rosa pugen al tramvia més famós de Lisboa, el 28, i fan la seva llarga ruta pels barris històrics de la ciutat. Baixen al Campo de Santa Clara, on cada setmana es fa la Fira del Lladre, una espècie de mercat dels Encants amb molta història. Acaben el dia sentint veïns del barri de l'Alfama cantar "fados" en una taverna.

Transporter 2

Frank Martin és un antic membre d'un cos de forces especials que es guanya la vida com a transportista mercenari per traslladar persones o mercaderies amb discreció i sense fer preguntes. Frank, com a favor a un amic, està fent de xofer per als Billing, una família benestant i s'encarrega de dur Jack, el fill, a l'escola. Sembla una feina senzilla, però quan segresten el nen, Frank farà mans i mànigues per rescatar-lo.

L'embolat

Moltès i Reggio són dos amics que juguen cada setmana a la loteria. Un cop els toca el premi més alt, però Moltès està a la presó. La butlleta la tenia la dona de Reggio, Pauline, que ha marxat cap a Àfrica a participar com a infermera en un rally. Així doncs, Reggio ajuda Moltès a escapar-se i tots dos aniran a la recerca de Pauline.

La decisió

L'assemblea guà debat l'inici de la segona onada. Els alienígenes no tenen clar si la raça humana és dèbil o ha trobat un líder prou fort per defensar-la.

Al sud del cel, a l'oest de l'infern

A principis de 1900, Valentine Casey és el xèrif de Tucson. Temps enrere havia estat un delinqüent i ara el passat torna a passar comptes. Els antics companys de Valentine, que encara són fora de la llei, li fan una visita la vigília de Nadal.

Els llops de les ombres

Què s'amaga darrere la bellesa del desert de Sonoran, a la frontera entre els Estats Units i Mèxic? Amb un grup d'èlit americà anomenat Shadow Wolfes, que treballa per a la policia dels Estats Units, veurem com fan servir un antic art de l'Amèrica nativa per capturar els traficants de drogues.

Cap. 117

Santa Margarida de Montbui, a l'Anoia, és un municipi que destina una part del seu pressupost a la cooperació internacional. Un dels últims projectes en què estan treballant, juntament amb altres ajuntaments de la comarca, és una escola a Malabo, a Guinea Equatorial. Santa Margarida de Montbui forma part del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, una xarxa de municipis que gestionen conjuntament els pressupostos destinats a cooperació internacional. Normalment, els municipis aproven en els pressupostos unes partides econòmiques, el 0,7% o l'1% dels seus recursos, per a la cooperació al tercer món i, ho fan aportant projectes propis o escollint entre els molts projectes que el Fons Català aprova anualment en la seva assemblea. Un cop decidits quins projectes s'aproven, s'agrupen els diners públics d'ajuntaments petits per finançar-los. Des del Fons hi ha una línia que té molt a veure amb l'augment de la immigració, el codesenvolupament. Des d'aquí es pretén lligar la política de gestió de la immigració amb la de cooperació internacional, i ho fan treballant amb associacions d'immigrants instal·lades a Catalunya per fer projectes de cooperació en els seus països d'origen, ja que les persones immigrades són les que saben quines són les problemàtiques i les necessitats dels seus països.

"What the world is waiting for" L'Indie britànic

La sèrie "Les set edats del rock" acaba on va començar: al Regne Unit. Gràcies a Oasis, a mitjans dels anys 90 el pop rock britànic es va convertir en un fenomen de masses. Milions de persones que no havien comprat mai un disc de rock independent cantaven les cançons dels Gallagher, però també les de Blur, Suede i Pulp. L'últim capítol de "Les set edats del rock" recorre amb detall la història recent del pop rock britànic independent, des de The Smiths fins als Libertines de Pete Doherty passant pel so de Manchester dels Stone Roses i el britpop de Blur i Oasis. Noel Gallagher, Damon Albarn, Bret Anderson, Mani (The Stone Roses), Alex Kapranos (Franz Ferdinand), Johnny Marr (The Smiths)... Tots ells expliquen com i per què, gràcies a l'indie, el rock fet al Regne Unit va recuperar un protagonisme que no tenia des dels anys seixanta.. "Les 7 edats del rock" és una nova producció de la BBC ("7 ages of rock") estrenada amb èxit aquest hivern al Regne Unit. Inclou entrevistes recents amb els músics més significatius de cada època i material d'arxiu.

Cap. 4 Urbanites

La ira, les agressions, la por, la paranoia i la ceguesa selectiva són, moltes vegades, fruit de la vida que es porta a les grans ciutats. Però, canviarien les coses si es visqués al camp? Aquest episodi dissecciona el comportament dels urbanites i es pregunta per què un simple trajecte diari a la feina pot arribar a ser tan estressant.

Cap. 38

Recull de videoclips de pop rock de grups i d'artistes de casa nostra i d'arreu del món ABRAHAM BOBA - La fuga de Alcatraz ENRIQUE BUNBURY i NACHO VEGAS - Días extraños RUFUS WAINWRIGHT - One U love GOSSOS - Corren KATE NASH - Pumpkin soup LOS DEL TONOS - Circunvalación LOS RONALDOS - Mal día para llover K.D. LANG - Constant craving RUPER ORDORIKA - Nor da MISHIMA - Un troç de fang ABUS - Epitafi TWO GALLANTS - Despite what you've been told COUNTING CROWS - Round here JOAN MIQUEL OLIVER - Surfistes en càmera lenta

Estiu

Aquest és un capítol dedicat a les característiques climatològiques i els fenòmens meteorològics d'aquesta estació, i a la resposta de la natura i les activitats humanes dels mesos més calorosos i secs de l'any. Es descriuen les característiques climàtiques de l'estació (precipitacions i temperatures), i els fenòmens meteorològics més típics d'aquesta estació calorosa i eixuta, la que més condiciona el funcionament de la natura mediterrània. Així mateix es repassen ràpidament els temes següents: la resposta de la natura a l'eixut, el foc forestal, i les activitats humanes d'agricultura i pesca, que constitueixen els temes dels capítols d'aquesta estació. Es dedica una atenció especial a tres collites agrícoles, típicament estivals i mediterrànies: les tàperes, les ametlles i les orellanes.

William Faulkner

WILLIAM FAULKNER Nascut l'any 1897 a Oxford, Mississipí, l'escriptor nord-americà William Faulkner va rebre, el 1949, el Premi Nobel de Literatura per la seva gran i singular contribució artística a la novel.la moderna nord-americana. Entre les seves obres més conegudes destaquen Mentre agonitzo, Llum d'agost, i sobretot, Absalom, Absalom!

La nit a la Terra (v.o.s.)

LA NIT A LA TERRA (Night on Earth) Idioma versió original: anglès, francès, italià, finès i alemany Producció: Locus Solus Entertainment, JVC Entertainment, Pandora, Canal +, Pyramide Productions i Channel Four Films, 1991 (Gran Bretanya, França, Estats Units, Alemanya i Japó) Direcció i guió: Jim Jarmusch Durada: 122 minuts Fotografia: Frederick Elmes (color) Música: Tom Waits Intèrprets: Gena Rowlands (Victoria Snelling), Winona Ryder (Corky), Richard Boes (taxista 1), Roberto Benigni (taxista de Roma), Rosie Perez (Angela) La pel·lícula connecta cinc històries situades a diferents ciutats del món: Los Angeles, Nova York, París, Roma i Helsinki. El nexe d'unió és que totes les situacions es produeixen en un taxi, on client i conductor estableixen el breu contacte que dura el trajecte i que posa de manifest la complexitat i bellesa de les relacions humanes.

William Faulkner

WILLIAM FAULKNER Nascut l'any 1897 a Oxford, Mississipí, l'escriptor nord-americà William Faulkner va rebre, el 1949, el Premi Nobel de Literatura per la seva gran i singular contribució artística a la novel.la moderna nord-americana. Entre les seves obres més conegudes destaquen Mentre agonitzo, Llum d'agost, i sobretot, Absalom, Absalom!

Cap. 38

Recull de videoclips de pop rock de grups i d'artistes de casa nostra i d'arreu del món ABRAHAM BOBA - La fuga de Alcatraz ENRIQUE BUNBURY i NACHO VEGAS - Días extraños RUFUS WAINWRIGHT - One U love GOSSOS - Corren KATE NASH - Pumpkin soup LOS DEL TONOS - Circunvalación LOS RONALDOS - Mal día para llover K.D. LANG - Constant craving RUPER ORDORIKA - Nor da MISHIMA - Un troç de fang ABUS - Epitafi TWO GALLANTS - Despite what you've been told COUNTING CROWS - Round here JOAN MIQUEL OLIVER - Surfistes en càmera lenta

En John i la granja

En John i la granja "En John i la granja" és una producció nordamericana de l'any 2005 dirigida per Taggart Siegel, en què fotografies i pel·lícules domèstiques que abasten un període de 70 anys es juxtaposen amb filmacions d'avui en dia. "En John i la granja" narra la història de John Peterson, granger, artista així com pensador excèntric i innovador, de l'Illinois rural. El realitzador Taggart Siegel ha inventariat la lluita de John per redifinir la seva granja familiar al llarg de vint anys, sent testimoni del drama pintoresc de la seva vida. Després de la mort del seu pare, a finals dels anys seixanta, John va transformar la seva granja en un experiment entre artístic i agrícola, esdevenint un paradís per a hippies, radicals i artistes, cosa que va convertir-lo en un pària dins de la seva comunitat. La crisi financera del món rural dels anys vuitanta va representar, però, el final d'aquesta època idealista i va suposar el tràgic col·lapse final de la granja. Amb el teló de fons d'una Amèrica rural en crisi, els veïns de tota la vida de la Granja d'en John van escampar despietats rumors que en van fer boc expiatori. El van acusar erròniament de ser un adorador del diable que traficava amb drogues. Amenaçat de mort i amb casa seva quasi incendiada fins als fonaments, John, va abandonar la seva propietat i va marxar a voltar per Centreamèrica. Misteriosament, però, aquest periple el va fer tornar a casa on, contra tot pronòstic, va transformar la seva terra en una comunitat agrícola revolucionària. Al final del procés de filmació, la granja familiar Peterson és una de les granges més grans enquadrades dins la "Community Supported Agriculture" (CSA) dels Estats Units. Més enllà de l'agricultura del monocultiu, John ha creat una extensa granja-poble on les persones i l'art poden tirar endavant al costat de l'agricultura orgànica./ Fitxa tècnica:/ Direcció: Taggart Siegel/ Fotografia: Taggart Siegel/ Muntatge: Greg Snider/ Música: Mark Orton/ So: Barney Jones/ Produit per "The Collective Eye, Inc" amb associació amb "Independent Television Service (ITVS)"/ Premis: Slamdance Film Festival: Audience Award/ San Francisco International Film Festival: Grand Jury Award/ Chicago International Documentary Film Festival: Audience Award/ Newport Film Festival: Grand Jury Award/ Nashville Film Festival: Grand Jury Award, Reel Current Award, Special Al Gore Award/ Bend Film Festival: Grand Jury Award, Audience Award Best of Festival/ Santa Cruz Film Festival: Directors Award/ Wisconsin Film Festival: Grand Jury Award, Audience Award/ Inspiration Film Festival: Grand Jury Award, Audience Award/

Els llops de les ombres

Què s'amaga darrere la bellesa del desert de Sonoran, a la frontera entre els Estats Units i Mèxic? Amb un grup d'èlit americà anomenat Shadow Wolfes, que treballa per a la policia dels Estats Units, veurem com fan servir un antic art de l'Amèrica nativa per capturar els traficants de drogues.

Bonic

En Groove, tot mirant-se la col·lecció de coses boniques, s'adona que hi ha una cosa que no lliga. Hi ha un objecte metàl·lic vell i ronyós! No és gens bonic! Ara, que potser hi ha alguna manera de fer-lo bonic, vols dir que no?

El circ dels barrufets

Quina coincidència! Ha aparegut un elefant pel bosc i els barrufets han decidit muntar un circ! Quines ganes que en tenen! Hi haurà moltes actuacions! Pels grans, però sobretot pel més menut! Ara bé, compte amb en Baltasar, el bruixot malvat! Encara és capaç de donar un ensurt a més d'un...! T'agrada anar al circ?! Doncs no t'ho perdis!

El festival animal

Cada any se celebra el Festival Animal per a animals artistes de tots els boscos, i aquest any es tracta de cantar. En Tork i en Batt són els encarregats de trobar el representant del bosc, però cada animal sembla que ho fa més malament que l'anterior. Com s'ho faran els nostres amics?

+ info

Avui en Pingu ha promès a la mare que pescaria un peix enorme. I si no és el seu dia de sort? En Pingi també s'hi ha apuntat i sembla que se'n surt prou bé. No para d'omplir la bossa de peixos. En Pingu, en canvi, només pesca escombraries. Com s'ho pot fer? No pot pas arribar a casa amb les mans buides.

Cap. 20 La història de la clariana de la selva

Avui la Georgina ens explicarà com en Rialles i en Pessigolles van aprendre una lliçó molt important. Resulta que una vegada tots els animals se'n van anar a jugar a passar-se la síndria en una clariana de la selva i se la van trobar feta una porqueria, amb tot de branques trencades i deixalles per tot arreu. Qui ho havia fet?! I què va passar després?!

El mirall de l'atracció

Posidó ha ordenat a dues dríades que portin Ulisses a veure la preciosa Nausicaa. Un encanteri fa que tots els homes que se la miren, se n'enamoren tant, que perden el cap. A l'hora de la veritat, però, és Tità el que la veu primer. Per desfer l'encanteri Ulisses s'haurà d'endinsar al Mirall de l'Atracció.

Malson al campament

A punt per anar-se'n de campaments, els nostres herois han hagut de fer-se càrrec d'una missió d'última hora. Precisament, resulta que, en uns altres campaments, hi ha aparegut un alienígena que s'alimenta de criatures. En Martin, la Diana i en Java tindran feina, però també tindran campaments...

Tintín i els Pícaros 1

La detenció de la Castafiore i dels detectius Dupond i Dupont a San Teodoro durà en Tintín, el capità Haddock i el professor Tornassol a Tapiocàpolis, on el capità Tapioca va fer fora l'antic cap de govern amb l'ajuda de Bordúria. Allà, es trobaran amb el general Alcázar, que els proposarà d'entrar a formar part dels seus "Pícaros".

L'han descobert? El secret de la Floreta!

La Nobuko i la Miho han decidit crear un nou manga. Dibuixen unes històries al·lucinants, plenes d'imaginació, i la protagonista és, ni més ni menys, que la Floreta! La veritat és que a les altres bruixetes no els ha fet cap gràcia. I si descobreixen el secret de la Floreta?!

Abby Morgan, descansa en pau

Abby mor ofegada; arran d'això Joey recorda la mort de la seva mare i Jen perd la fe en tot.

Companys d'armes

Un atac mortal fa que en Malone hagi de reviure les els seu bateig de foc durant la Primera Guerra Mundial, uns records que havia volgut oblidar.

El petit gran Zack

Demà en Zack celebrarà el seu Bar Mitzvah i es convertirà en un home fet i refet. Evidentment, a en Zack li fa molt de respecte, això de fer-se gran. La por li provoca una regressió fins a la infantesa. Avui en Zack tornarà a ser un nen de set anys.

Bob, el manetes: El gran projecte d'en Bob

Especial de 30 minuts. Quan en Bob i el seu equip estan construint una ampliació de les oficines del senyor Adams, Bob s'assabenta d'un concurs per a la construcció d'un nou poble a prop del Sunflower Valley, un lloc que Bob coneix perfectament des que era petit. Quan el Senyor Adams li mostra la seva idea a Bob, descobreix que està planejant construir un poble gran, sorollós, ple de night-clubs i restaurants. Quan Bob té un malson sobre un lloc ple de gratacels, soroll i pol·lució, pren la decisió de participar en el concurs. En aquest capítol especial, en Bob i les seves màquines aborden el seu pla més ambiciós: construir tot un poble completament nou del no-res.

El Víctor del futur

El Víctor del futur ha fet un viatge en el temps per avisar l'UZZ d'un perill imminent. El problema és que, just abans de poder comunicar el que està passant, s'ha quedat inconscient. Ara en Victor i l'Anita hauran de descobrir com és que els Caps Flotadors s'estan emportant la base de l'UZZ cap a l'espai... i hauran d'intentar impedir-ho, és clar!

Joguines assassinades

Un fabricant de joguines d'alta tecnologia fa servir microxips militars perquè els ninots semblin més reals. Les joguines, però, comencen a pensar per elles mateixes amb l'única intenció d'arribar a dominar el planeta. Avui s'hi juguen molt!

Una vida de drac

L'Hèctor ja no pot més. Està tip que en Gwizdo el tracti com a un esclau i ha decidit fugir, campar a la seva i fer vida del que és: un drac. En Lian Txu està convençut que sense ell no arribaran enlloc. En Gwizdo, en canvi, està més content que un gínjol i ja li té substitut: en Bup-bup.

L'edat glacial

Quan un meteorit amb una brillantor que enlluerna impacta el Plateau, en Challenger, en Roxton i la Marguerite decideixen investigar el lloc de l'impacte. Com més si acosten, més fredes són les temperatures, tant que fins i tot en Challenger admet que necessita roba d'abric i millors instruments per estudiar aquest fenomen inusual. Mentre els investigadors tornen enrere, descobreixen el que sembla és una víctima del fred intens -una dona, bonica, de pell blava, inconscient i pràcticament congelada-. Per salvar-l'hi la vida, els exploradors se l'enduen amb ells.

Cap. 45 El telèfon

L'Angus passa una tarda tranquil·la a casa tot mirant la tele i jugant amb la videoconsola, però el telèfon no para de sonar. On carai s'ha ficat la Cheryl per agafar-lo?

Catalunya

Per acomiadar el seu viatge, els membres del grup decideixen anar a Núria. Allí, la memòria els juga una mala passada i poden reviure un succés força estrany ocorregut als anys 60: el segrest de la imatge de la verge. Actor convidat: Vicente Diez.

Cap. 97

La Isona i el Martí es troben amb la Sara, l'exnòvia del Martí, que fa fúting. Mentre corre, la es desmaia, però en lloc d'anar a la consulta de la Teresa prefereix seguir amb els exercicis que s'havia marcat. El Rafa es mostra afectuós amb la Vero, però ella el defuig. El Quim ha tornat a l'estudi, però es troba incòmode treballant al costat de la Sílvia. La Nuri explica a la Teresa que l'Aleix, el fill d'Alfons, la va acusar de casar-se per interès. La Svetlana rep la visita d'un client a la casa rural que la deixa molt preocupada. La Teresa i el David es queden sorpresos del fet que el Julià hagi desistit en la seva lluita contra el camp de golf.

Cap. 98

La Svetlana rep trucades obscenes i sospita que és algú del poble. El Martí està disposat a ajudar la Sara, però ella no és capaç de reconèixer que té un problema. La Isona veu amb gelosia que el Martí passi tant temps amb la noia. La Marcela i el Ramiro lamenten que el Rafa i la Vero hagin tallat. La Vero, per la seva banda, busca consol amb el Pau. L'Òscar explica a la Sílvia l'oferta que va fer al Quim: el feia triar entre la Sílvia i un bon futur professional. El Quim està fet un embolic i no sap per on tirar.

Manhattan

MANHATTAN (Manhattan) Idioma versió original: anglès Producció: Carles H.Joffe i Jack Rollins per a United Artists, 1979 (Estats Units) Direcció: Woody Allen Durada: 92 minuts Guió: Woody Allen i Marshall Brickman Fotografia: Gordon Willis (blanc i negre) Música: George Gershwin Intèrprets: Woody Allen (Isaac Davis), Diane Keaton (Mary Wilke), Meryl Streep (Jill), Mariel Hemingway (Tracy), Michael Murphy (Yale), Anne Byrne (Emily) Isaac Davis, de 42 anys, guionista de televisió, està fart de la superficialitat del mitjà i renuncia a la seva feina per dedicar-se a escriure un llibre sobre Manhattan. Després que la seva segona dona, Jill, l'ha abandonat per una altra dona, Isaac es troba involucrat en un afer sentimental amb Tracy, una adolescent de 17 anys, cosa que li fa sentir remordiments. D'altra banda, l'atrau cada cop més Mary, una pseudointel·lectual que manté relacions amb Yale, un professor d'universitat que és el millor amic d'Isaac.

Manhattan

MANHATTAN (Manhattan) Idioma versió original: anglès Producció: Carles H.Joffe i Jack Rollins per a United Artists, 1979 (Estats Units) Direcció: Woody Allen Durada: 92 minuts Guió: Woody Allen i Marshall Brickman Fotografia: Gordon Willis (blanc i negre) Música: George Gershwin Intèrprets: Woody Allen (Isaac Davis), Diane Keaton (Mary Wilke), Meryl Streep (Jill), Mariel Hemingway (Tracy), Michael Murphy (Yale), Anne Byrne (Emily) Isaac Davis, de 42 anys, guionista de televisió, està fart de la superficialitat del mitjà i renuncia a la seva feina per dedicar-se a escriure un llibre sobre Manhattan. Després que la seva segona dona, Jill, l'ha abandonat per una altra dona, Isaac es troba involucrat en un afer sentimental amb Tracy, una adolescent de 17 anys, cosa que li fa sentir remordiments. D'altra banda, l'atrau cada cop més Mary, una pseudointel·lectual que manté relacions amb Yale, un professor d'universitat que és el millor amic d'Isaac.

País valencià

Tot el grup, conduïts per la Clementina i el seu oncle, assisteixen al concurs anual de la millor orxata. Tanmateix, aquest any l'orxata guanyadora constitueix una sorpresa per a tothom. Actors convidats: Rosa Maria Sardà i Pep Cortés.

Catalunya

Per acomiadar el seu viatge, els membres del grup decideixen anar a Núria. Allí, la memòria els juga una mala passada i poden reviure un succés força estrany ocorregut als anys 60: el segrest de la imatge de la verge. Actor convidat: Vicente Diez.