Programació del dia 21-5-2008

+ info

Manuela DE MADRE, portaveu PSC TERTÚLIA CONNEXIÓ PARLAMENT/ FIDEL MASREAL Elet: Es vota una iniciativa sobre fibriomiàlgia COMENTARI PILAR RAHOLA Miquel STRUBELL, filòleg Enric LARREULA, escriptor i filòleg Alejandro CARO, empresari argentí Elet: El català en retrocès. CONNEXIÓ SABADELL/ POL MARSÀ Elet: La cara de la llei de dependència DENÚNCIA MAGDALENA OLIVER Jordi DUESO, discapacitat físic Elet: La creu de la llei de dependència Ricard MORANTE, advocat dret laboral Lluís MESTRES, advocat comissió estrangeria COB Elet: Discriminar els immigrants a la feina CONNEXIÓ CABANES/ MARTA CASAGOLDA Elet: Aigües fecals al costat de casa LOS VIVANCOS Elet: Flamenc modern a plató CONNEXIÓ TERRASSA/ JORDI SANUY Elet: Una selecció que aspira a medalla a Pequin ECOLOGIA DOMÊSTICA/ JOSEP LLUÍS GALLEGO Elet: El contenidor groc ANEM A SOFÀS/ Jordi LLAVINA Elet: "La pensió Eva", una novetat de Andrea Camilleri

+ info

Dimecres està amb nosaltres el Moncho Borrajo, que el podem veure al Teatre Apolo amb "Despedida y cierre". A més a més, segueix el nostre concurs de Costa Rica i també regalem una estada a una casa rural cada dia si esteu pendents de la nostra publicitat.

Cap. 21 Una mirada a traves del temps

L'any 1985 un equip de TV3 es va desplaçar a l'escola unitària de Fonollosa, al Bages, per recollir l'opinió sobre l'actualitat de l'època d'un grup d'alumnes d'entre 9 i 14 anys. Vint-i-tres anys després un equip de "Toc de llum" visita de nou l'escola amb l'esperança de trobar els mateixos alumnes i recollir-ne de nou les seves opinions. El resultat és una mirada a través del temps, una mirada intel·ligent matisada per l'experiència que ens és oferta pels mateixos alumnes de llavors.

Cap. 1587

El senyor Juan ha de posar al dia en Paco. Avui li explica "tot". A en Rafa només li queda una persona per fer les paus: la Noèlia. L'Eli il'Ivan continuen perdent els papers quan coincideixen. Malgrat la Roser, en Rudy se sap guanyar molt bé la gent. La Clara, per fi, demana explicacions a en Sergi.

+ info

El publicista LLUÍS BASSAT passa per "El Club" per parlar-nos del llibre "Confessions personals d'un publicista", en què ens parla de la seva experiència personal i professional. La parella que ens comentarà l'actualitat del dia està formada pels periodistes ANTONI BASSAS i CARLOS PÉREZ DE ROZAS.. I parlarem dels casaments, ens casem més pel civil o per l'Església? I en la secció "Impactes visuals", la BIBIANA BALLBÈ ens portarà fotos, imatges i anuncis curiosos que ens sorprendran.

Només et tinc a tu

Angélique és una jove estudiant enamorada de Loïc, un metge casat i a punt de ser pare. Hi ha molts obstacles entre tots dos, però Angélique sap esperar perquè s'estima Loïc amb bogeria. Però el punt de vista d'ell és ben diferent.

En resum: No em ratllis

Resum dels millors moments del programa "No em ratlllis" de la temporada.

Cap. 2 IL·LUSIONAT AMB MAG LARI

"Il¿lusiona¿t" amb el MAG LARI Albert Om, Santi Millan, Llucià Ferrer, Àngel Llàcer i la Soledad del "TVist" acompanyaran el Mag Lari mentre ell talla en 8 trossos a una persona o explica els secrets d¿un truc perquè tots els puguem posar en pràctica.

+ info

a La Nit al Dia, parlarem del sector de la dependència amb: - Manuel Royo, responsable del sector Sanitat de la UGT - Montserrat Llopis, gerent de l'Associació Catalana de Recursos assistencials

La Rhea Reynolds

Christian té dubtes sobre la història de l'última víctima de l'Escultor. La dona d'un malalt d'Alzheimer demana una amplia operació quirúrgica per aconseguir que el seu marit recuperi la memòria. Sean és investigat pels Serveis de Protecció de Menors després que Matt presenti una ordre de restricció contra d'ell.

La noia de l'adéu

Elliot Garfield és un actor secundari de tarannà egoista que va a viure a Nova York. Un amic que també és actor i se n'ha d'anar de viatge li relloga l'apartament. El que Elliot no sap és que l'apartament hi viu Paula McFadden, la nòvia del seu amic. Tant un com l'altre s'enduen la sorpresa que hauran de compartir el pis, on també hi viu Lucy, la filla de Paula.

+ info

Dimecres està amb nosaltres el Moncho Borrajo, que el podem veure al Teatre Apolo amb "Despedida y cierre". A més a més, segueix el nostre concurs de Costa Rica i també regalem una estada a una casa rural cada dia si esteu pendents de la nostra publicitat.

+ info

El publicista LLUÍS BASSAT passa per "El Club" per parlar-nos del llibre "Confessions personals d'un publicista", en què ens parla de la seva experiència personal i professional. La parella que ens comentarà l'actualitat del dia està formada pels periodistes ANTONI BASSAS i CARLOS PÉREZ DE ROZAS.. I parlarem dels casaments, ens casem més pel civil o per l'Església? I en la secció "Impactes visuals", la BIBIANA BALLBÈ ens portarà fotos, imatges i anuncis curiosos que ens sorprendran.

Els tresors del sud

Les roques de l'Àfrica són de les més velles del món, i tan sols les més antigues amaguen els tresors més cobejats. Fa més de tres milions d'anys, el Kaapvaal Craton es va solidificar per formar el sud del continent africà, i va crear els diamants i l'or que han fet famosa i rica Sud-àfrica. Però la riquesa s'ha obtingut amb un alt cost humà.

L'esforç d'un equip. Índia: la tradicional cursa dels 100 remers

Al sud de l'Índia, a Alleppey, Kerala, té lloc la carrera de rem més llarga del món. Molts canals travessen aquesta zona ies embarcacions són el mitjà de transport preferit per tothom. La feina d'equip pren un significat especial en aquesta carrera, en què les barques fan més de 40 metres de llarg i cada una té un equip de 100 remers. Cada equip lluita per defensar l'honor del seu poble i guanyar aquesta carrera apassionada i emocionant en nom seu.

Àmbit matemàtiques: de la pedra al plàstic

Àmbit de la Comunicació

Cap. 9 Jordi Sabater Pi

Sabater Pi s'emociona encara avui, en recordar els seus 40 anys viscuts a l'Àfrica, a Guinea Equatorial. I no és d'estranyar, ja que allà un jove Sabater Pi va començar a interessar-se pels primats, a fer estudis científics pel National Geographic però, sobretot, allà va viure feliçment amb la seva dona, hi van néixer els seus dos fills i va trobar el goril·la més famós del món, en Floquet de neu. En aquesta entrevista adverteix que l'home serà jutjat per la seva conducta vers els animals i recorda que el goril·la blanc és només una 'anècdota' en la seva vida i la seva carrera científica com a primatòleg i etòleg. Amb el seu to dinàmic i amb moltes anècdotes, el científic ens alliçona sobre ecologia, antropologia i humanisme. El programa es va enregistrar en tres espais fantàstics: l'edifici medieval de la Universitat de Barcelona, la Col·lecció Sabater Pi i als Jardins de Pedralbes. "De l'Àfrica i dels primats n'hauríem d'aprendre humilitat" "Els científics no poden ser racistes" "La gent no passa del neolític al transistor en 50 anys" "Mirar un goril·la als ulls et canvia la vida" "En Floquet de Neu em va acabar fent llàstima, tancat al zoo" Localitzacions - Universitat de Barcelona - Col·lecció Sabater Pi - Jardins de Pedralbes Jordi Sabater i Pi Barcelona, 1922. Qan tenia 16 anys, obligat per la situació econòmica familiar durant la postguerra, se'n va anar a Guinea a treballar a la finca d'un parent del seu pare. Va estudiar etologia i antropologia de manera autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969. Va tornar a Barcelona, on va cursar estudis universitaris de Psicologia, passant a ser professor de la Universitat de Barcelona, on va obrir camí en matèria de etologia en àmbit estatal. És catedràtic emèrit de psicobiologia i etologia de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona des de 1987. Sabater Pi és professor "honoris causa" per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Universidad Autónoma de Madrid, i ha sigut premiat, entre molts altres mèrits, amb el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (1991), la Medalla d'Or al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1996) o la Creu de Sant Jordi (2000), entre d'altres. Va treballar gairebé 30 anys (1940-1969) a l'Àfrica Occidental estudiant les ètnies d'aquests territoris, així com els primats superiors que viuen a les seves florestes; el 1966 va descobrir una protoindústria dels ximpanzés a les muntanyes d'Okorobikó, a l'antic territori del riu Muni, de la que llavors era la Guinea espanyola. Aquests estudis van ser factibles gràcies a programes de la National Geographic Society i del National Institute of Health, dels Estats Units. Ha sigut també investigador de la Tulane University, de la New York Zoological Society dels EUA, conservador del Parc Zoològic de Barcelona (des de 1958 fins el 1985) i del Centre d'investigació Biològica d'Ikunde, a la República de Guinea Equatorial. És autor de més de 100 treballs en revistes internacionals especialitzades i autor de vuit llibres científics. És, a més a més, molt conegut pel seus dibuixos al natural exhibits en diverses exposicions, les seves temàtiques preferides són els animals, els humans, els temes botànics i els paisatges.

Cap. 290

La Mariela Murillo és equatoriana i mai havia pensat a ser sindicalista. Ara és la veu dels treballadors a la cadena de supermercats Sorli Discau. Després de 7 anys treballant a l'empresa, una companya li va plantejar la possibilitat d'integrar-se al comitè d'empresa per la UGT i la Mariela va acceptar. Des del seu càrrec sindical, fa de portaveu de les reivindicacions laborals i dels dubtes de la resta de la plantilla, cada cop amb més majoria immigrada.

Monoteisme

Aquest episodi es pregunta què vol Déu i què passaria si no hi estiguéssim d'acord. La història de Déu no és només la història de la pau i la justícia, sinó la història de la violència i la repressió, dels heretges, les croades, la reforma i la contrareforma. Quanta sang s'ha vessat en nom de Déu?

El peu

Tocar de peus a terra Mirant com es gasten les soles de les sabates es pot saber si una persona camina bé o malament. Al programa "Tocar de peus a terra" s'ensenya quina és la pressió que han de suportar els peus per caminar sense dolor. I el que és més important, l'estudi es fa en moviment dins un espai virtual. Al centre d'estudi del peu del podòleg Martín Rueda, ja fa anys que s'estudia com actua el peu en moviment. La reportera Samantha Vall es posa en mans del podòleg i descobreix que camina malament, a causa d'un mal encaix dels genolls. Quan es camina, els peus aguanten fins a dues vegades el pes del cos, però quan es fa esport poden arribar a suportar fins a deu vegades aquest pes. Això ho saben molt bé els que han perdut una cama. "Quèquicom" entrevista David Barrallo, atleta paralímpic, que ha perdut un peu i hagut d'aprendre a caminar. La seva manera de moure's ha canviat i per això també ha de portar una plantilla per mirar d'evitar que la locomoció li afecti altres parts del cos, com la columna o els malucs. A "Tocar de peus a terra" es relaciona l'aparell locomotor humà amb la casa Batlló i la Torre Calatrava, per demostrar que els arquitectes es fixen en l'estructura humana per fer edificis.

Cap. 9 Jordi Sabater Pi

Sabater Pi s'emociona encara avui, en recordar els seus 40 anys viscuts a l'Àfrica, a Guinea Equatorial. I no és d'estranyar, ja que allà un jove Sabater Pi va començar a interessar-se pels primats, a fer estudis científics pel National Geographic però, sobretot, allà va viure feliçment amb la seva dona, hi van néixer els seus dos fills i va trobar el goril·la més famós del món, en Floquet de neu. En aquesta entrevista adverteix que l'home serà jutjat per la seva conducta vers els animals i recorda que el goril·la blanc és només una 'anècdota' en la seva vida i la seva carrera científica com a primatòleg i etòleg. Amb el seu to dinàmic i amb moltes anècdotes, el científic ens alliçona sobre ecologia, antropologia i humanisme. El programa es va enregistrar en tres espais fantàstics: l'edifici medieval de la Universitat de Barcelona, la Col·lecció Sabater Pi i als Jardins de Pedralbes. "De l'Àfrica i dels primats n'hauríem d'aprendre humilitat" "Els científics no poden ser racistes" "La gent no passa del neolític al transistor en 50 anys" "Mirar un goril·la als ulls et canvia la vida" "En Floquet de Neu em va acabar fent llàstima, tancat al zoo" Localitzacions - Universitat de Barcelona - Col·lecció Sabater Pi - Jardins de Pedralbes Jordi Sabater i Pi Barcelona, 1922. Qan tenia 16 anys, obligat per la situació econòmica familiar durant la postguerra, se'n va anar a Guinea a treballar a la finca d'un parent del seu pare. Va estudiar etologia i antropologia de manera autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969. Va tornar a Barcelona, on va cursar estudis universitaris de Psicologia, passant a ser professor de la Universitat de Barcelona, on va obrir camí en matèria de etologia en àmbit estatal. És catedràtic emèrit de psicobiologia i etologia de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona des de 1987. Sabater Pi és professor "honoris causa" per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Universidad Autónoma de Madrid, i ha sigut premiat, entre molts altres mèrits, amb el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (1991), la Medalla d'Or al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1996) o la Creu de Sant Jordi (2000), entre d'altres. Va treballar gairebé 30 anys (1940-1969) a l'Àfrica Occidental estudiant les ètnies d'aquests territoris, així com els primats superiors que viuen a les seves florestes; el 1966 va descobrir una protoindústria dels ximpanzés a les muntanyes d'Okorobikó, a l'antic territori del riu Muni, de la que llavors era la Guinea espanyola. Aquests estudis van ser factibles gràcies a programes de la National Geographic Society i del National Institute of Health, dels Estats Units. Ha sigut també investigador de la Tulane University, de la New York Zoological Society dels EUA, conservador del Parc Zoològic de Barcelona (des de 1958 fins el 1985) i del Centre d'investigació Biològica d'Ikunde, a la República de Guinea Equatorial. És autor de més de 100 treballs en revistes internacionals especialitzades i autor de vuit llibres científics. És, a més a més, molt conegut pel seus dibuixos al natural exhibits en diverses exposicions, les seves temàtiques preferides són els animals, els humans, els temes botànics i els paisatges.

+ info

"Silenci?" va de compres per Londres amb The Duloks En anglès s'anomena 'next big thing' qualsevol promesa musical, de la moda o de l'art o susceptible de convertir-se en tendència. Doncs bé, el trio The Duloks ha comprat gran part dels números de la rifa. Les Duloks són tres noies de Londres que amb la seva barreja de punk i electrònica desenfadada opten a convertir-se en una de les revelacions de l'escena rave que bull a Europa. D'aquí a poc menys d'un mes les podrem veure en un escenari al festival Sónar. De moment, a "Silenci?" hem viatjat a Londres per fer una ruta per algunes de les botigues més de moda de la capital britànica. L'estrany món del director de cine Salomon Shang Descendent d'una famosa família de pallassos, clown, propietari d'algunes sales de cine, director, guionista i actor ocasional: el currículum de Salomon Shang ja apunta que ens trobem davant d'un personatge atípic. La seva nova pel·lícula, Reencarnación, és una història experimental de tres hores on el llenguatge es trenca voluntàriament. L'escenari natural és una Barcelona que Shang ha volgut retratat d'una manera diferent de com ho ha fet fins ara el cine. L'estrena de la pel·lícula és una bona excusa per conèixer un personatge que sempre presenten amb el mateix adjectiu: inclassificable. La càmera subjectiva, un recurs que s'imposa a la publicitat i als videoclips Paraules com "usuari" o "interactivitat" tenen molt d'èxit entre publicistes, creatius i artistes audiovisuals en general. Potser per això hi ha un grapat d'espots, videoclips i pel·lícules que han tornat a posar de moda un recurs visual que converteix l'espectador en protagonista: parlem de la càmera subjectiva. Diesel, Nike (de la mà del realitzador Guy Ritchie) o el festival Estrella Damm Primavera Sound recorren a aquesta tècnica en les noves creacions. Artistes com Jarvis Cocker o Boards Of Canada el fan servir als videoclips. Aquest reportatge de "Silenci?" repassa una estètica que acosta l'audiovisual al videojoc i que converteix l'espectador en protagonista. L'escriptora Anna Carreras publica llibre i respon el qüestionari Si es demana a l'escriptora Anna Carreras que es defineixi, repon amb un diagnòstic explosiu: paranoica, bipolar, romàntica com les d'abans i autista radical quan li interessa. Obsessionada a entendre com funciona el cervell humà, es va tancar a casa durant tot un any rodejada de manuals de psiquiatria, llibres de matemàtiques i els dietaris d'Anaïs Nin. El resultat, "Camisa de foc", una història d'amor terrorífica.

Cap. 130

Dimecres a "Loops!": BÉATRICE ARDISSON i l'últim disc de versions de "La musique de Paris Dernière", les "FRONTWOMEN" del panorama musical català i la gira americana d'EL GUISANTE MÁGICO. Béatrice Ardisson és una parisenca singular. De reconegut prestigi a França, se la considera la reina de les versions. La seva especialitat és convertir grans èxits de la història del pop en versions d'allò més inusuals. "La musique de Paris Dernière" és el seu disc recopilatori més conegut i precisament abans-d'ahir va sortir a la venda el sisè volum. A "Loops!" no vam voler deixar escapar l'oportunitat de parlar amb ella en la nostra última visita a la capital francesa. La Kinky Beat, Tarannà i Le Pianc són tres grups barcelonins que practiquen estils musicals completament diferents: mestissatge, jazz i pop, respectivament. Què els uneix? Doncs que tots tres compten amb vocalistes que, rodejades d'homes, s'alcen com a portaveus de la música de tres refrescants propostes amb nou disc al mercat. Aquest dimecres, a "Loops!", parlem amb tres "frontwomen" de caràcter genuí: Míriam Matahary, Sabina Witt i Càrol Pujadas i Laura Rodríguez. La banda barcelonina El Guisante Mágico han publicat no fa gaire el seu disc de debut "Love, Lust and a Bit Of Champagne". Evidentment, aquest estiu el presentaran al nostre país però, de moment, acaben de tornar d'una gira pels EUA que els ha dut per ciutats de pel·lícula com Hollywood o Las Vegas. A "Loops!" ens trobem amb ells perquè ens expliquin tots els detalls de l'aventura nord-americana d'El Guisante Mágico. I, com sempre, tancarem el programa fent un repàs de les propostes musicals més destacades de la setmana. Aquest dimecres amb els festivals Vivències Musicals de Vacarisses, Posidònia Festival i Festival Cap Sembrat, el nou disc de Falsa Alarma, el concert de Morcheeba.

HERMAN DÜNE

I, a "Loops! Concert": el directe de Herman Düne. Van fer un dels concerts més agradables del Primavera Sound 2007, on, com ja és habitual en ells, van avançar algun dels temes que formaran part d'un nou disc previst per aquesta tardor. Parlem de Herman Düne, una singular banda fraternal. Singular per tenir una formació canviant que s'estira o s'arronsa depenent de l'ocasió. I fraternal perquè la van crear dos germans fa més de deu anys. Ara que s'acosta una nova edició del festival barceloní, avui, Loops! Concert, amb Herman Düne al Primavera Sound 2007.

Monoteisme

Aquest episodi es pregunta què vol Déu i què passaria si no hi estiguéssim d'acord. La història de Déu no és només la història de la pau i la justícia, sinó la història de la violència i la repressió, dels heretges, les croades, la reforma i la contrareforma. Quanta sang s'ha vessat en nom de Déu?

El peu

Tocar de peus a terra Mirant com es gasten les soles de les sabates es pot saber si una persona camina bé o malament. Al programa "Tocar de peus a terra" s'ensenya quina és la pressió que han de suportar els peus per caminar sense dolor. I el que és més important, l'estudi es fa en moviment dins un espai virtual. Al centre d'estudi del peu del podòleg Martín Rueda, ja fa anys que s'estudia com actua el peu en moviment. La reportera Samantha Vall es posa en mans del podòleg i descobreix que camina malament, a causa d'un mal encaix dels genolls. Quan es camina, els peus aguanten fins a dues vegades el pes del cos, però quan es fa esport poden arribar a suportar fins a deu vegades aquest pes. Això ho saben molt bé els que han perdut una cama. "Quèquicom" entrevista David Barrallo, atleta paralímpic, que ha perdut un peu i hagut d'aprendre a caminar. La seva manera de moure's ha canviat i per això també ha de portar una plantilla per mirar d'evitar que la locomoció li afecti altres parts del cos, com la columna o els malucs. A "Tocar de peus a terra" es relaciona l'aparell locomotor humà amb la casa Batlló i la Torre Calatrava, per demostrar que els arquitectes es fixen en l'estructura humana per fer edificis.

Cap. 9 Jordi Sabater Pi

Sabater Pi s'emociona encara avui, en recordar els seus 40 anys viscuts a l'Àfrica, a Guinea Equatorial. I no és d'estranyar, ja que allà un jove Sabater Pi va començar a interessar-se pels primats, a fer estudis científics pel National Geographic però, sobretot, allà va viure feliçment amb la seva dona, hi van néixer els seus dos fills i va trobar el goril·la més famós del món, en Floquet de neu. En aquesta entrevista adverteix que l'home serà jutjat per la seva conducta vers els animals i recorda que el goril·la blanc és només una 'anècdota' en la seva vida i la seva carrera científica com a primatòleg i etòleg. Amb el seu to dinàmic i amb moltes anècdotes, el científic ens alliçona sobre ecologia, antropologia i humanisme. El programa es va enregistrar en tres espais fantàstics: l'edifici medieval de la Universitat de Barcelona, la Col·lecció Sabater Pi i als Jardins de Pedralbes. "De l'Àfrica i dels primats n'hauríem d'aprendre humilitat" "Els científics no poden ser racistes" "La gent no passa del neolític al transistor en 50 anys" "Mirar un goril·la als ulls et canvia la vida" "En Floquet de Neu em va acabar fent llàstima, tancat al zoo" Localitzacions - Universitat de Barcelona - Col·lecció Sabater Pi - Jardins de Pedralbes Jordi Sabater i Pi Barcelona, 1922. Qan tenia 16 anys, obligat per la situació econòmica familiar durant la postguerra, se'n va anar a Guinea a treballar a la finca d'un parent del seu pare. Va estudiar etologia i antropologia de manera autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969. Va tornar a Barcelona, on va cursar estudis universitaris de Psicologia, passant a ser professor de la Universitat de Barcelona, on va obrir camí en matèria de etologia en àmbit estatal. És catedràtic emèrit de psicobiologia i etologia de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona des de 1987. Sabater Pi és professor "honoris causa" per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Universidad Autónoma de Madrid, i ha sigut premiat, entre molts altres mèrits, amb el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (1991), la Medalla d'Or al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1996) o la Creu de Sant Jordi (2000), entre d'altres. Va treballar gairebé 30 anys (1940-1969) a l'Àfrica Occidental estudiant les ètnies d'aquests territoris, així com els primats superiors que viuen a les seves florestes; el 1966 va descobrir una protoindústria dels ximpanzés a les muntanyes d'Okorobikó, a l'antic territori del riu Muni, de la que llavors era la Guinea espanyola. Aquests estudis van ser factibles gràcies a programes de la National Geographic Society i del National Institute of Health, dels Estats Units. Ha sigut també investigador de la Tulane University, de la New York Zoological Society dels EUA, conservador del Parc Zoològic de Barcelona (des de 1958 fins el 1985) i del Centre d'investigació Biològica d'Ikunde, a la República de Guinea Equatorial. És autor de més de 100 treballs en revistes internacionals especialitzades i autor de vuit llibres científics. És, a més a més, molt conegut pel seus dibuixos al natural exhibits en diverses exposicions, les seves temàtiques preferides són els animals, els humans, els temes botànics i els paisatges.

+ info

"Silenci?" va de compres per Londres amb The Duloks En anglès s'anomena 'next big thing' qualsevol promesa musical, de la moda o de l'art o susceptible de convertir-se en tendència. Doncs bé, el trio The Duloks ha comprat gran part dels números de la rifa. Les Duloks són tres noies de Londres que amb la seva barreja de punk i electrònica desenfadada opten a convertir-se en una de les revelacions de l'escena rave que bull a Europa. D'aquí a poc menys d'un mes les podrem veure en un escenari al festival Sónar. De moment, a "Silenci?" hem viatjat a Londres per fer una ruta per algunes de les botigues més de moda de la capital britànica. L'estrany món del director de cine Salomon Shang Descendent d'una famosa família de pallassos, clown, propietari d'algunes sales de cine, director, guionista i actor ocasional: el currículum de Salomon Shang ja apunta que ens trobem davant d'un personatge atípic. La seva nova pel·lícula, Reencarnación, és una història experimental de tres hores on el llenguatge es trenca voluntàriament. L'escenari natural és una Barcelona que Shang ha volgut retratat d'una manera diferent de com ho ha fet fins ara el cine. L'estrena de la pel·lícula és una bona excusa per conèixer un personatge que sempre presenten amb el mateix adjectiu: inclassificable. La càmera subjectiva, un recurs que s'imposa a la publicitat i als videoclips Paraules com "usuari" o "interactivitat" tenen molt d'èxit entre publicistes, creatius i artistes audiovisuals en general. Potser per això hi ha un grapat d'espots, videoclips i pel·lícules que han tornat a posar de moda un recurs visual que converteix l'espectador en protagonista: parlem de la càmera subjectiva. Diesel, Nike (de la mà del realitzador Guy Ritchie) o el festival Estrella Damm Primavera Sound recorren a aquesta tècnica en les noves creacions. Artistes com Jarvis Cocker o Boards Of Canada el fan servir als videoclips. Aquest reportatge de "Silenci?" repassa una estètica que acosta l'audiovisual al videojoc i que converteix l'espectador en protagonista. L'escriptora Anna Carreras publica llibre i respon el qüestionari Si es demana a l'escriptora Anna Carreras que es defineixi, repon amb un diagnòstic explosiu: paranoica, bipolar, romàntica com les d'abans i autista radical quan li interessa. Obsessionada a entendre com funciona el cervell humà, es va tancar a casa durant tot un any rodejada de manuals de psiquiatria, llibres de matemàtiques i els dietaris d'Anaïs Nin. El resultat, "Camisa de foc", una història d'amor terrorífica.

Cap. 130

Dimecres a "Loops!": BÉATRICE ARDISSON i l'últim disc de versions de "La musique de Paris Dernière", les "FRONTWOMEN" del panorama musical català i la gira americana d'EL GUISANTE MÁGICO. Béatrice Ardisson és una parisenca singular. De reconegut prestigi a França, se la considera la reina de les versions. La seva especialitat és convertir grans èxits de la història del pop en versions d'allò més inusuals. "La musique de Paris Dernière" és el seu disc recopilatori més conegut i precisament abans-d'ahir va sortir a la venda el sisè volum. A "Loops!" no vam voler deixar escapar l'oportunitat de parlar amb ella en la nostra última visita a la capital francesa. La Kinky Beat, Tarannà i Le Pianc són tres grups barcelonins que practiquen estils musicals completament diferents: mestissatge, jazz i pop, respectivament. Què els uneix? Doncs que tots tres compten amb vocalistes que, rodejades d'homes, s'alcen com a portaveus de la música de tres refrescants propostes amb nou disc al mercat. Aquest dimecres, a "Loops!", parlem amb tres "frontwomen" de caràcter genuí: Míriam Matahary, Sabina Witt i Càrol Pujadas i Laura Rodríguez. La banda barcelonina El Guisante Mágico han publicat no fa gaire el seu disc de debut "Love, Lust and a Bit Of Champagne". Evidentment, aquest estiu el presentaran al nostre país però, de moment, acaben de tornar d'una gira pels EUA que els ha dut per ciutats de pel·lícula com Hollywood o Las Vegas. A "Loops!" ens trobem amb ells perquè ens expliquin tots els detalls de l'aventura nord-americana d'El Guisante Mágico. I, com sempre, tancarem el programa fent un repàs de les propostes musicals més destacades de la setmana. Aquest dimecres amb els festivals Vivències Musicals de Vacarisses, Posidònia Festival i Festival Cap Sembrat, el nou disc de Falsa Alarma, el concert de Morcheeba.

HERMAN DÜNE

I, a "Loops! Concert": el directe de Herman Düne. Van fer un dels concerts més agradables del Primavera Sound 2007, on, com ja és habitual en ells, van avançar algun dels temes que formaran part d'un nou disc previst per aquesta tardor. Parlem de Herman Düne, una singular banda fraternal. Singular per tenir una formació canviant que s'estira o s'arronsa depenent de l'ocasió. I fraternal perquè la van crear dos germans fa més de deu anys. Ara que s'acosta una nova edició del festival barceloní, avui, Loops! Concert, amb Herman Düne al Primavera Sound 2007.

Franz Hopper

Al laboratori s'ha presentat un home molt estrany que assegura que és en Franz Hopper. Els nostres herois no se'n saber avenir. Però... És cert? O és una altra tracamanya del XANA? D'entrada, és una mica sospitós que vulgui convèncer l'Aelita que vagi a Lyoko... No trobes...?

Al mal temps, bona cara

Avui l'Stanley ho té molt bé per tornar a fer de les seves. I és que s'acaba de trobar una màquina del temps al garatge dels Petits Fantasmes! Movent una palanqueta pot fer que plogui, que nevi, o fins i tot que faci un sol que deixi el pobre Eduard ple de taques! I per acabar-ho d'adobar, avui el doctor Au és de viatge! Com s'ho faran per curar-lo?!

Que arriba la pluja!

Ha caigut una tempesta d'aquelles que fan història. La Connie, que ha sortit a passejar, s'ha trobat una papallona molt despistada, que quan plou, sempre se li mullen les ales. La vaqueta i els seus amics li ensenyaran que observant el cel, es pot saber quan caurà un xàfec.

Perduts a la neu

Ha arribat l'hivern i la Connie, com de costum, ha sortit a passejar pel bosc. De cop i volta, comença a nevar i la neu fa desaparèixer el camí. Hi ha altres maneres d'orientar-se? La natura és tan sàvia que ens ajuda fins i tot quan ens perdem pel bosc.

Com s'omple la nevera?

A casa hi tenim un munt d'aparells que van amb piles. Les piles no s'han de llançar mai a les escombraries. Les hem d'anar apilant a casa i, de tant en tant, llençar-les als contenidors especials per a piles gastades.

Cap. 77

Avui és la festa de l'escola i la senyora Conill s'encarrega de la rifa. La Pepa ha estat molt de sort, perquè ha guanyat el primer premi: una volta en globus aerostàtic! Hi aniran la Pepa, en Jordi, la mare, el pare i la senyora Conill, que farà de pilot. Ah! I no es poden descuidar l'osset i el dinosaure! El viatge té pinta de ser molt emocionant... amb rescat inclòs!

Cap. 20 La història de la clariana de la selva

Avui la Georgina ens explicarà com en Rialles i en Pessigolles van aprendre una lliçó molt important. Resulta que una vegada tots els animals se'n van anar a jugar a passar-se la síndria en una clariana de la selva i se la van trobar feta una porqueria, amb tot de branques trencades i deixalles per tot arreu. Qui ho havia fet?! I què va passar després?!

El club del príncep Yuki

La Motoko Minagawa, Presidenta del Club de Fans d'en Yuki, té un problema enorme: quan en Yuki comenci a exercir aquest curs de President del Consell d'Estudiants, hi haurà una noia que compartirà les responsabilitats amb ell! Ara la Motoko està disposada a arribar a on calgui per descobrir el nom d'aquesta noia i per posar fi a les seves malvades estratègies per temptar en Yuki. Ho aturarà costi el que costi!

El mar del vent, la costa del laberint. Capítol epistolar

A en Rakushun li arriba un ocell missatger anomenat Rancho al campus universitari d'En. L'ocell li porta un missatge de la Yoko, la nova reina de Kei, que li explica que ha descobert que l'Asano potser encara viu, i que ha anat a veure la mare d'en Rakushun a Ko. En el missatge també el convida a assistir a la cerimònia de coronació. En Rakushun li torna l'ocell a la Yoko. Per missatge, tots dos es diuen que les coses els van la mar de bé, però no és veritat perquè a tots dos els costa molt adaptar-se a la seva nova vida en un entorn tan diferent. La Yoko bateja la nova era de Kei amb el nom de Seki-Raku, "Seki" de Yoko Sekishi, i "Raku" de Rakushun.

A cals Harukaze comprem un piano!

Quan la Do-Re-Mi era petita, la seva mare li ensenyava a tocar el piano, però com que no li agradava, van acabar venent-se'l. Ara la Popi es deleix per la música, i el senyor Harukaze li ha promès que li aconseguirà un piano.

+ info

Avui a en Domo i companyia els ha agafat la dèria de jugar a fer veure que tenen una empresa. Hi són tots: el senyor Usaji, en Mario, la Maya... i la Tashanna, que és la més manaire de totes. Potser massa i tot! A veure si encara es quedarà sense treballadors... i sense clientela!

El famós detectiu acorralat: el cas dels dos grans assassinats en sèrie (conclusió)

sèrie

En Jaken vol l'espasa d'ullal de ferro

La Rin fa una pregunta a en Jaken que l'obliga a qüestionar-se el valor que li dóna en Sesshomaru. Decideix posar-se a prova mirant de robar la Tessaiga de l'Inuyasha. Primerament, hi envia un dimoni que creï boira i robi les armes de tot el grup enmig de la confusió. El dimoni roba les armes de tothom tret de la Tessaiga. Llavors en Jaken posa en marxa un segon pla, es disfressa de ferrer i s'ofereix a esmolar-los les eines. Tots es veuen obligats a deixar-l'hi fer, però en Jaken es cansa tant d'haver d'esmolar les altres armes, que es queda adormit. Tot i així, li queda un tercer pla, que encara és millor. Crea una font d'aigua calenta i, mentre la colla s'hi banya, els llança un gas. Agafa la Tessaiga i l'embolica amb el quimono de l'Inuyasha per poder-se-la endur sense que la barrera demoníaca de l'espasa el repel·leixi. La Sango aconsegueix esquivar-lo, llavors en Jaken dóna l'arma a la Rin i li diu que la dugui a en Sesshomaru. Ella hi accedeix, però deixa anar l'espasa perquè veu que en Jaken té problemes i que necessita ajut. En Jaken primerament s'enfada per haver perdut la Tessaiga, però de sobte la Kagura arriba volant i s'emporta la Rin.

El príncep del conte

El triangle amorós d'en Mark, la Jennifer i la Laurel comença a ser de domini públic. L'Erin diu a en Chris que ja sap allò de la juguesca. I la relació de l'Scott amb la Brenda fa un gir inesperat.

Arlong, el pirata tritó

En Ruffy i en Sanji emprenen el recorregut fins a un lloc misteriós on l'Arlong, el pirata tritó, i tota la seva banda tenen atemorit un poble. La pregunta és: per què la Nami ha anat fins aquell lloc?

Cap. 35 La família de sang

Anglaterra, 1913. La guerra s'ha anticipat un any quan la família aterradora va a la caça del Doctor. Mentre John Smith es nega a acceptar el seu destí com a Time Lord, les dones de la seva vida, Martha i Joan, es veuen obligades a prendre mesures horribles per salvar la humanitat.

El que sigui que funcioni

Charlie va a buscar Daphne a Los Angeles. Kirsten tira endavant el divorci. Julia convenç els seus germans que no té cap problema amb Ned però Griffin perd els estreps i apallissa Ned, que acaba a l'hospital. Griffin acaba a la presó. Claudia s'adona que el que Griffin deia sobre Cody era veritat. Bailey prefereix la vida familiar amb Owen a una gran oportunitat laboral.

Rínxols d'or

La protagonista d'aquesta història és una nena rossa a qui agrada molt mirar-ho i tocar-ho tot. Un matí que passejava pel bosc va trobar una cabana i, no podia ser de cap altra manera, hi va entrar. Després de tafanejar una bona estona es va quedar adormida. Quan els habitants de la casa van tornar...

El cubell i el pal de fregar

El cubell diu al pal de fregar: "Ho hem de deixar tot ben net!" "Tu estàs tocat del bolet. Jo no em vull cansar." Diu el pal, que només té ganes de jugar. Ell ha nascut per les arts, i només fregarà algunes parts. Però el cubell, que és un gat vell, està decidit a posar fi a tot aquest desgavell.

Cap. 78

Avui en Jordi és el primer de despertar-se... perquè sap que és el seu aniversari! Després de fer-li els regals, que ja et pots imaginar què poden ser, en Jordi, la Pepa i els pares aniran a un lloc molt especial: la sala de dinosaures del museu! En Jordi està molt content amb aquesta sorpresa. Però encara hi ha una altra de més grossa! Què deu ser?!

Cap. 21 La història de l'ant Melanie

Avui la Lucy està una mica enfadada amb la Trudy. És tant sapastre, que li ha trencat la seva ploma preferida. Els animals també tenen una amiga que és molt sapastre: la Melanie. És clar que ella no ho pot evitar. Amb unes peülles i unes banyes tan enormes, pobra... Això sí, una vegada va salvar tots els seus amics! Vols saber la seva història?!

Cap. 4 L'esclafaborinots

La Zoe feia dies que martiritzava els pares perquè li compressin el Boig Boig i Reboig, un joc molt divertit. Ara que el té, però, resulta que ha sortit un joc encara més guapo: l'Esclafaabellots. I en Super Duper el té! La Zoe està convençuda que hi ha d'haver alguna manera d'aconseguir-lo. Encara que hagi de fer de les seves, és clar...

Oli en un llum

Tothom és conscient de la importància del Rio Reverso, un Shen Gong Wu que torna els objectes a la seva forma original: un ocell en un ou, una papallona en una eruga... El mestre Fung ja els ha advertit que aquest Shen Gong Wu és més perillós que cap altre, perquè és totalment imprevisible. I si no, que l'hi preguntin a en Jack...!

+ info

Avui en Domo ha fet un grup de música amb l'ós i la guineu. Ell diuen que fan música, però més aviat el que fan és soroll... un xivarri terrible! Ja et pots imaginar que aviat es posarà a ploure. De fet, la tempesta sí que els podria convertir en una autèntica banda de música... de música punk, és clar! No t'ho perdis! Que el concert és a punt de començar!

Adéu siau a les vacances! A formar!

Hi ha hagut un petit problema amb els treballs de manualitats d'en Fuyuki i de la Natsumi. D'entrada, el primer culpable que els ve al cap és el sergent, que assegura que ell no en sap res, d'aquest assumpte. Tot això ens durà a revisar tota la infància d'en Keroro i de la seva tropa de marrecs. Te l'imagines en Keroro de petit?! No t'ho perdis!

Una bruixa del poble de Coco

Tothom al poble de Coco odia la Nami. Se senten traïts perquè ella, a qui consideren una bruixa, és de la banda del pirata Arlong.

Cap. 36 Parpelleig

En una casa vella i abandonada hi ha els àngels ploraners que esperen. De cop i volta, la gent comença a desaparèixer. Una jove de nom Sally troba missatges críptics escrits el 1969, missatges d'un misteriós estrany anomenat el Doctor. Podrà desxifrar-los abans que els àngels reclamin el seu preu?

Cap. 1587

El senyor Juan ha de posar al dia en Paco. Avui li explica "tot". A en Rafa només li queda una persona per fer les paus: la Noèlia. L'Eli il'Ivan continuen perdent els papers quan coincideixen. Malgrat la Roser, en Rudy se sap guanyar molt bé la gent. La Clara, per fi, demana explicacions a en Sergi.

Germanes de sang

Marga, una coneguda presentadora de televisió, organitza una sopar d'antigues amigues de l'internat de monges, que fa trenta anys que no es veuen. La convocatòria amaga intencions tèrboles. Marga projecta una antiga pel·lícula en Super 8, on s'intueix l'assassinat d'una companya a mans d'alguna de les assistents. Després d'una nit de sorpreses i acusacions surt la veritat.

Zeppelin

Durant la Primera Guerra Mundial l'exèrcit alemany va desenvolupar una nova i perillosa arma: el Zeppelí, l'aeronau ideal per als bombardejos, perquè volava a més altura que els avions de combat. Els anglesos envien un espia a Alemanya per aconseguir el plànols dels dirigibles i poder-ne fer una arma capaç d'oposar-s'hi. L'home ideal per a aquesta missió és Geoffrey Richter-Douglas, un tinent de l'exèrcit britànic amb ascendència germànica i que, a més, coneix molt bé el poble on construeixen els dirigibles. Però el que Geoffrey no s'espera és que, quan els alemanys s'assabenten que coneix bé la Gran Bretanya, li proposaran robar als anglesos uns documents importantíssims.

Tres-cents

Els dos germans Ewing, JR i Bobby, es queden atrapats en un ascensor al vespre. La situació es converteix en una batalla de desitjos i d'enginy, amb un Bobby molt agressiu. La disensió se centrarà en la lluita de l'Ewing Oil i en les consideracions sobre les vides dels dos germans.

Pluges d'abril

Els germans Ewing es tornen a associar i centren el punt de mira en el negoci més gran de la història contra Carter McKay i la Webstar. April Stevens s'interposarà entre Bobby i Tracey per convèncer la noia que el seu germà Tommy és perillós. Sue Ellen i Don Lockwood viatgen a una platja de Malibú per preparar el repartiment de la pel·lícula. Cally procurarà millorar les seves maneres i accedirà a ajudar JR en els seus negocis.

Zeppelin

Durant la Primera Guerra Mundial l'exèrcit alemany va desenvolupar una nova i perillosa arma: el Zeppelí, l'aeronau ideal per als bombardejos, perquè volava a més altura que els avions de combat. Els anglesos envien un espia a Alemanya per aconseguir el plànols dels dirigibles i poder-ne fer una arma capaç d'oposar-s'hi. L'home ideal per a aquesta missió és Geoffrey Richter-Douglas, un tinent de l'exèrcit britànic amb ascendència germànica i que, a més, coneix molt bé el poble on construeixen els dirigibles. Però el que Geoffrey no s'espera és que, quan els alemanys s'assabenten que coneix bé la Gran Bretanya, li proposaran robar als anglesos uns documents importantíssims.

Tres-cents

Els dos germans Ewing, JR i Bobby, es queden atrapats en un ascensor al vespre. La situació es converteix en una batalla de desitjos i d'enginy, amb un Bobby molt agressiu. La disensió se centrarà en la lluita de l'Ewing Oil i en les consideracions sobre les vides dels dos germans.

Cap. 1587

El senyor Juan ha de posar al dia en Paco. Avui li explica "tot". A en Rafa només li queda una persona per fer les paus: la Noèlia. L'Eli il'Ivan continuen perdent els papers quan coincideixen. Malgrat la Roser, en Rudy se sap guanyar molt bé la gent. La Clara, per fi, demana explicacions a en Sergi.