UNA ROSSA MOLT LEGAL 2 (Legally blonde 2: Red, white and blonde)
Idioma versió original: anglès
Producció: MGM, Marc Platt Productions i Type A Films, 2003 (Estats Units)
Direcció: Charles Cherman-Wurmfeld
Durada: 93 minuts
Guió: Kate Kondell
Fotografia: Elliot Davis (color)
Música: Rolfe Kent
Intèrprets: Reese Whiterspoon (Elle Woods), Sally Field (Victoria Rudd), Regina King (Grance Rossiter), Jennifer Coolidge (Paulette), Bruce McGill (Stanford Marks), Dana Ivey (Libby Hauser)
Elle és una prometedora advocada, jove i atractiva, que mira de trobar l'equilibri entre la seva feina en una gran empresa i els preparatius del seu casament. Però les coses es torcen quan sap que la seva empresa defensa els interessos legals d'una fàbrica de cosmètics que assaja els seus productes fent proves amb animals.
LA SILLA
Producció: Eddie Saeta, 2006
Direcció i guionista: Julio D. Wallovits
Fotografia: Tomàs Pladevall
Intèrprets: Francesc Garrido (protagonista), Ulises Dumont (venedor), Francesc Orella (artista), Gonzalo Cunill (Policia A), Luis Zahera (Policia B) , Dora Santa Creu (Marta), Rachel Lascar (Dona "botones") i Álex Brendemhül (Home bar)
Un home d'uns quaranta anys fa un recompte de les seves ansietats i pors, de totes les pèrdues que l'han dut a tenir tot allò que posseeix... tot i que res de tot això ho considera realment seu. Les pèrdues s'enumeren en veu en off: les seves propietats, els seus hàbits, el seu temps... la veu de l'home no és l'única cosa que ens condueix; les imatges amplien, són un ressó d'aquesta veu. Uns policies, o uns que semblen policies, el vigilen. No perquè hagi fet res, sino perquè tenen la certesa de què ho farà. Uns transportadors de càrregues rampinyen. No treballen, rampinyen i conspiren amb el seu silenci, amb el seu "no fer res". La pel·lícula és plena de recerques, físiques i mentals: el millor lloc per dormir, el millor lloc per prendre un cafè, les millors paraules per dir...En mig d'un nus ple d'asfixia, sense solució, l'home troba en un antiquari de la ciutat una cadira, imitació Bauhaus, en la qual deposita tota la fe en tot allò que pot canviar, en la qual fa asseure totes les possibilitats.
L'home corre per demanar ajuda als transportadors de càrregues que són els que l'ajudaran a transportar-la... i mentre va a buscar diners per comprar-la, la cadira és venuda a una altra persona.En mig de la desesperació, l'home interpel·la a qui l'ha comprat. No obstant, quan aquest deixa clar que no la vol vendre, decideix robar-li.
Tota la culpa sentida des del principi té un sentit; els policies tenen una missió.L'home és empresonat pels policies, que ja no actuen ara amb un estil depredador, sino sota el pes d'allò que semblava inevitable. Si la cadira significava per a ell un nou escut, allò que ens ajuda a sortir una altra vegada al camp per tornar a lluitar, ara ja no ho sabrem mai.
LA SILLA
Producció: Eddie Saeta, 2006
Direcció i guionista: Julio D. Wallovits
Fotografia: Tomàs Pladevall
Intèrprets: Francesc Garrido (protagonista), Ulises Dumont (venedor), Francesc Orella (artista), Gonzalo Cunill (Policia A), Luis Zahera (Policia B) , Dora Santa Creu (Marta), Rachel Lascar (Dona "botones") i Álex Brendemhül (Home bar)
Un home d'uns quaranta anys fa un recompte de les seves ansietats i pors, de totes les pèrdues que l'han dut a tenir tot allò que posseeix... tot i que res de tot això ho considera realment seu. Les pèrdues s'enumeren en veu en off: les seves propietats, els seus hàbits, el seu temps... la veu de l'home no és l'única cosa que ens condueix; les imatges amplien, són un ressó d'aquesta veu. Uns policies, o uns que semblen policies, el vigilen. No perquè hagi fet res, sino perquè tenen la certesa de què ho farà. Uns transportadors de càrregues rampinyen. No treballen, rampinyen i conspiren amb el seu silenci, amb el seu "no fer res". La pel·lícula és plena de recerques, físiques i mentals: el millor lloc per dormir, el millor lloc per prendre un cafè, les millors paraules per dir...En mig d'un nus ple d'asfixia, sense solució, l'home troba en un antiquari de la ciutat una cadira, imitació Bauhaus, en la qual deposita tota la fe en tot allò que pot canviar, en la qual fa asseure totes les possibilitats.
L'home corre per demanar ajuda als transportadors de càrregues que són els que l'ajudaran a transportar-la... i mentre va a buscar diners per comprar-la, la cadira és venuda a una altra persona.En mig de la desesperació, l'home interpel·la a qui l'ha comprat. No obstant, quan aquest deixa clar que no la vol vendre, decideix robar-li.
Tota la culpa sentida des del principi té un sentit; els policies tenen una missió.L'home és empresonat pels policies, que ja no actuen ara amb un estil depredador, sino sota el pes d'allò que semblava inevitable. Si la cadira significava per a ell un nou escut, allò que ens ajuda a sortir una altra vegada al camp per tornar a lluitar, ara ja no ho sabrem mai.
A THOUSAND YEARS OF GOOD PRAYERS
Idioma versió original: anglès i xinès mandarí
Producció: Entertainment Farm i North by Northwest Entertainment, 2007 (Estats Units)
Direcció: Wayne Wang
Durada: 83 minuts
Guió: Yiyun Li, basat en la seva novel·la
Fotografia: Patrick Lindenmaier (color)
Música: Lesley Barber
Intèrprets: Henry O (senyor Shi), Feihung Yu (Yilan), Pavel Lychnikoff (Boris), Vida Ghahremani (Madam), Wes Deitrick (antic propietari), Angela Dierdorff Petro (Maggie)
El senyor Shi és un vidu jubilat de Pequín. Quan la seva filla Yilan, que viu als Estats Units, es divorcia, decideix anar a visitar-la per ajudar-la a passar el mal tràngol i mirar que refaci el seu matrimoni. Lluny d'això, Yilan se sent incompresa i se n'allunyarà.
EL JURAMENT (The pledge)
Idioma versió original: anglès
Producció: Pledge Productions Inc., Clyde in Hungry Productions, Epsilon Motion Pictures, Franchise Pictures, Morgan Creek Productions i Warner Bros. Pictures, 2001 (Estats Units)
Direcció: Sean Penn
Durada: 120 minuts
Guió: Firedrich Dürrenmatt, Mary Olson i Jerzy Kromolowski
Fotografia: Chris Menges (color)
Música: Klaus Badelt i Hans Zimmer
Intèrprets: Jack Nicholson (Jerry Black), Patricia Clarkson (Margaret Larsen), Robin Wright (Lori), Aaron Eckhart (Stan Krolak), Dale Dickey (Strom), Costas Mandylor (Monash)
Dècada de 1950. Jerry Black vol retirar-se després de servir tota la vida com a policia d'un poble de Nevada. Però abans li fa un jurament a una dona: trobar el veritable assassí de la seva filla. Les investigacions que fa Jerry el duran a sospitar que la nena no va ser l'única víctima del criminal.
OLIVER TWIST (Oliver Twist) -VOS-
Pel·lícula muda
Producció: Associated First National Pictures i Jackie Coogan Productions, 1922 (Estats Units)
Direcció: Frank Lloyd
Durada: 98 minuts
Guió: Frank Lloyd, Harry Weil i Walter Anthony, basat en la novel·la del mateix títol de Charles Dickens
Fotografia: Glen MacWilliams (blanc i negre)
Música: John Muri
Intèrprets: Jackie Coogan (Oliver Twist), James A. Marcus (Bumble), Aggie Herring (senyora Corney), Nelson McDowell (Sowerberry), Lewis Sargent (Noah), Joan Standing (Charlotte)
La mare d'Oliver, una pobra indigent, mor en el part i el nen creix en un orfenat, sense que ningú tingui cura d'ell. Un dia, amb els altres nens, Oliver demana més menjar i el fan fora de l'orfenat. Aleshores fa d'aprenent en una funerària però, tip de la seva vida miserable, decideix escapar-se i anar a Londres. Allà coneixerà el món de la delinqüència però també trobarà un home que li explicarà la veritat sobre la seva família.
EL RING (The ring)
Pel·lícula muda
Producció: BIP (British International Pictures), 1927 (Gran Bretanya)
Direcció: Alfred Hitchcock / Durada: 91 minuts
Guió: Alfred Hitchcock i Alma Reville
Fotografia: John J. Cox (blanc i negre)
Música: Vivek Maddala
Intèrprets: Carl Brisson (Jack Saunder), Lillian Hall Davis (Mabel), Ian Hunter (Bob Corby), Forrester Harvey (James Wave), Harry Terry (showman), Gordon Harker (entrenador)
Jack Saunders i Bob Corby són dos boxejadors que no només són rivals en el ring. Tots dos estan enamorats de la mateixa dona, Mabel. Jack n'és el marit i Bob, l'amant. Mabel deixa Jack per marxar amb Bob i Jack, buscant la revenja, el repta a un combat.
LA SILLA
Producció: Eddie Saeta, 2006
Direcció i guionista: Julio D. Wallovits
Fotografia: Tomàs Pladevall
Intèrprets: Francesc Garrido (protagonista), Ulises Dumont (venedor), Francesc Orella (artista), Gonzalo Cunill (Policia A), Luis Zahera (Policia B) , Dora Santa Creu (Marta), Rachel Lascar (Dona "botones") i Álex Brendemhül (Home bar)
Un home d'uns quaranta anys fa un recompte de les seves ansietats i pors, de totes les pèrdues que l'han dut a tenir tot allò que posseeix... tot i que res de tot això ho considera realment seu. Les pèrdues s'enumeren en veu en off: les seves propietats, els seus hàbits, el seu temps... la veu de l'home no és l'única cosa que ens condueix; les imatges amplien, són un ressó d'aquesta veu. Uns policies, o uns que semblen policies, el vigilen. No perquè hagi fet res, sino perquè tenen la certesa de què ho farà. Uns transportadors de càrregues rampinyen. No treballen, rampinyen i conspiren amb el seu silenci, amb el seu "no fer res". La pel·lícula és plena de recerques, físiques i mentals: el millor lloc per dormir, el millor lloc per prendre un cafè, les millors paraules per dir...En mig d'un nus ple d'asfixia, sense solució, l'home troba en un antiquari de la ciutat una cadira, imitació Bauhaus, en la qual deposita tota la fe en tot allò que pot canviar, en la qual fa asseure totes les possibilitats.
L'home corre per demanar ajuda als transportadors de càrregues que són els que l'ajudaran a transportar-la... i mentre va a buscar diners per comprar-la, la cadira és venuda a una altra persona.En mig de la desesperació, l'home interpel·la a qui l'ha comprat. No obstant, quan aquest deixa clar que no la vol vendre, decideix robar-li.
Tota la culpa sentida des del principi té un sentit; els policies tenen una missió.L'home és empresonat pels policies, que ja no actuen ara amb un estil depredador, sino sota el pes d'allò que semblava inevitable. Si la cadira significava per a ell un nou escut, allò que ens ajuda a sortir una altra vegada al camp per tornar a lluitar, ara ja no ho sabrem mai.
LA LLEI DE LA FORÇA (The big trees)
Idioma versió original: anglès
Producció: Louis F. Edelman per a Warner, 1952 (Estats Units)
Direcció: Felix Feist
Durada: 85 minuts
Guió: John Twist i James R. Webb segons una història de Kenneth Earl
Fotografia: Bert Glennon (Technicolor)
Música: Heinz Roemheld
Intèrprets: Kirk Douglas (Jim Fallon), Eve Miller (Alicia Chadwick), Patrice Wymore (Daixy Fisher), Edgar Buchanan (Yukon Burns), John Archer ("Frenchy" LeCroix), Alan Hale Jr. ("Tiny")
Títol original: The Big Trees
Jim Fallon, un comerciant de fusta sense escrúpols, i Yukon Burns, el seu company, arriben a la regió de les sequoies gegants. Els colons estan preocupats perquè, si no renoven els drets de propietat, poden perdre les terres. Alicia Chadwick, filla d'un dels colons, creu que en Jim vol ajudar la seva gent, però després descobreix que els vol estafar a base d'enganyifes legals. Hi ha també una banda que està disposada a apoderar-se violentament d'aquelles terres. Els colons treballen pel govern tallant fusta per mirar d'aconseguir com sigui els diners que necessiten per pagar els drets de propietat. En Jim fa firmar a la Daisy Fisher uns papers que la fan propietària d'una presa que pot aturar la circulació dels troncs pel riu. Però una sèrie de sabotatges acaben amb la mort d'en Yukon i del pare de l'Alicia. En Jim s'unirà als colons per lluitar contra la banda de malfactors.
Felix Feist Jr. (1906-1965), fill del cap de vendes de la MGM, va debutar treballant per a aquesta productora com a càmera d'informatius i realitzador de documentals. La seva carrera com a director de llargmetratges va començar el 1932 al marge de la MGM i en destaquen els drames d'acció criminal com "The Devil Thumbs a Ride" (1947) i "The Threat" (1949). A "La llei de la força" descriu amb agradables imatges l'enfrontament entre llenyataires i grangers als immensos boscos de sequoies de Califòrnia.