Programació del dia 19-5-2008

+ info

TERTÚLIA Joan Manuel PERDIGÓ Manuel MILIAN MESTRE Laura BORRÀS Manel CUYÀS Txell ORTIZ Carme GIL, vídua José GARCÍA-MONTALBO, economista Joan ROMERO, portaveu Fundació Barcelona Comerç Gemma RIUS, mare de quatre fills Joan LORCA, cap de cobraments Cobrador del Frac Camil ROS, Secr. Gral. Política Sectoral UGT Lead: No arribar a finals de mes DENÚNCIA MAGDALENA OLIVER Marta PARDO, veina Cunit Lead: Omplir les piscines amb aigua Mònica TRIAS, port ocellaires Les Rambles Francesc MONNÉ, degà col.legi oficial veterinaris Barcelona Lead: Les condicions dels animals a Les Rambles HOMENATGE A MOISÉS BROGGI Marc Antoni BROGGI, fill Angelina TRIAS, esposa Josep Maria MASSONS, metge i amic Miquel BRUGUERA, pres. col. metges Barcelona Ramon TRIAS, metge Lead: Moisés Broggi, un metge de 100 anys Maria Josep SOLER Francesca PLASA, pintora Lead: Una pintora d'edat TENDÈNCIES/ DANIEL CÒRDOBA Lead: La moda del gimnàs Frank SINATRA ( Christofer Mann) Dean MARTIN ( Mark Adams) Lead: Frank Sinatra, deu anys desprès de la seva mort LA JORNADA/ Àngel "PICHI" ALONSO Jordi Sanuy Lead: Sortegem entrades i samarretes pel Catalunya -Argentina EL COTXE / MARIA ANGELS PUJOL Francesc TORNEL, inventor Lead: Cinturó de seguretat ANEM A SOFÀS/ EMPAR MOLINER

+ info

Dilluns està amb nosaltres el Tomàs Molina que ve a parlar del seu nou llibre, "El año que mi abuelo vio llover", a més a més la Mariló Casals farà les seves prediccions, el Marc té la seva secció d'El cor de la ciutat i seguim regalant un viatge a Costa Rica.

Cap. 19 Els portadors de la memòria

L'any 2004 en Francesc Mauri, meteoròleg de TV3, va rebre una emotiva carta on se li informava de la mort de l'Andreu Soronelles, un home que havia participat en un reportatge sobre les riuades que va haver a Rubí l'any 1962. En aquell reportatge l'Andreu havia explicat per primera vegada la pèrdua de la seva primera família, la mort del seu fill i la seva esposa. El signant, fill petit de l'Andreu, li agraïa l'oportunitat que havia donat al seu pare de col·laborar en el reportatge i "de recordar uns fets tràgics que tenint-los a dins seu, no els havia explicat mai".

Cap. 1585

El retorn d'en Paco és, bàsicament, un problema. L'Eli i l'Ivan no acaben d'encaixar el que va passar. El descobriment de la Clara complicala relació amb en Sergi. En Beni s'endú una sorpresa espectacular. Comença una nova guerra: Rudy "versus" Roser.

+ info

L'actriu i cantant SARA MONTIEL passa per "El Club" per parlar-nos de la seva trajectòria professional. Participarà en l'homenatge al teatre de revista que es farà dimarts al Coliseum. La parella que ens comentarà l'actualitat està formada pel periodista ERNEST FOLCH i per l'editor ERNEST FOLCH. El catedràtic SEBASTIÀ SERRANO analitzarà les històries personals de diversos testimonis i donarà consells per millorar les relacions humanes i socials. I farem tertúlia esportiva amb els periodistes BERNAT SOLER, PILAR CALVO i MANEL LUCAS, amb l'editor d'"El Jueves", ÒSCAR NEBREDA, amb la model MIREIA CANALDA i amb JOAN M. POU, que ens informaran de primera mà de les últimes notícies i les curiositats relacionades amb el món de l'esport.

Kansas Pacific

L'any 1860, el capità John Nelson ha d'anar a Kansas per protegir la construcció del ferrocarril dels sabotatges. Durant la missió s'enamora de Barbara, la filla d'un capatàs de l'obra.

Cap. 222

El Martí s'adona que la Cristina ha marxat i confessa que se sent alliberat, però que encara estima la noia. L'Elisabet busca la complicitat de la seva filla. El Gabriel descobreix que la Roser s'allotjarà a la casa rural. El Monràs veu el Julià pel carrer, però l'altre fuig abans que no pugui aturar-lo. El Jaume se n'assabenta i decideix trucar a la Nicole. La Dora pateix per la salut de la seva filla. La Marcela no es troba bé. El Ramiro insisteix que es cuidi, però ella no el vol ni sentir. La Ruth explica a la Conxita que no va fer viatge de nuvis amb en Paco.

+ info

"Fer memòria" No recordar el que s'ha dit, fet o après fa només deu minuts, una hora o un dia; no reconèixer els familiars o els amics; no saber com es diuen les coses i no poder fer les coses més simples i quotidianes... Són les conseqüències de patir amnèsia posttraumàtica, que és la que ha estat provocada per una lesió cerebral i que pot ser conseqüència d'un fort traumatisme cranial, un vessament o un tumor cerebral. Una patologia que sol dur associada seqüeles psíquiques i físiques. La Gemma és una lleidatana de 33 anys que va estar un temps vivint a Berlín. Ja de tornada a Catalunya per ajudar els seus pares en un restaurant, va tenir un accident de trànsit i va tenir un traumatisme cranial que li va produir una lesió cerebral greu que va fer que estigués disset dies en coma. Es va despertar amb una paràlisi en una parpella i amb amnèsia. Havia perdut el que s'anomena memòria immediata i no recordava res de l'accident, ni si havia passat a Lleida o a Berlín. Ara, quan ja fa tres mesos de tot plegat, continua ingressada a l'hospital, pendent de l'alta mèdica. Tot i que coneix la seva família, és incapaç de recordar com es diu l'infermer, en Miquel, que li ha de repetir el seu nom fins a vint vegades cada matí. Per recuperar-se fa tres tipus de teràpies: va a logopèdia, per millorar la parla i exercitar la memòria; participa en un taller de neuropedagogia, per recuperar la memòria visual i habilitats com ara llegir, escriure i fer exercicis matemàtics, i també va a un taller ocupacional, per poder tornar a ser una persona autònoma. En Paco, barceloní de 33 anys, en fa quatre que va tenir un accident de trànsit a Granada. Va patir un traumatisme cranial i, com a conseqüència de l'amnèsia, va perdre la capacitat de parlar, escriure i llegir, i tampoc no reconeixia la seva família. La seva mare explica que li deia que ella, la seva mare, era una mestra, que la seva germana era la seva nòvia i que el seu pare era el professor de gimnàs. Amb el temps ha anat recuperant moltes habilitats, però encara necessita que l'acompanyin per no perdre's quan surt al carrer o a l'hora de fer-se el menjar. Des del setembre viu sol i ha decidit anar d'oient a la universitat per mirar de recordar conceptes de la carrera que va estudiar, empresarials. Actualment no treballa i rep un subsidi. És un reportatge d'Anna Viñas i Raquel García. "Qui canta..." L'Antikaraoke arrossega cada nit de dilluns un munt d'incondicionals que preparen actuacions musicals durant tota la setmana per mostrar-les en públic: interpreten, ballen, es maquillen, es disfressen... El punt de trobada és la sala Sidecar de Barcelona, on, sense els monitors i les músiques comercials del karaoke tradicional, l'ambient es fa més transgressor i desinhibit gràcies a la participació de la seva precursora, la "showoman" Rachel Arieff. La Rachel és una americana que fa tres anys va venir de vacances a Barcelona. Li va agradar tant el tipus de vida "pacífic" de Catalunya que va decidir quedar-s'hi, casar-se amb un català i importar el tipus d'espectacles que muntava al seu país. D'aquesta manera va néixer l'Antikaraoke. Un espectacle per al qual es prepara a consciència buscant models "estrambòtics" per provocar la reacció del seu públic. A més, un dijous al mes, a la Sala Llantiol de Barcelona fa un espectacle d'humor, barreja de cabaret i monòleg, que està ple de gom a gom. Un dels seus seguidors és en Daniel, de 23 anys, conegut pel nom artístic de Dan Glam.Aquest incondicional de la música del moviment "glam" -representat, entre altres, per David Bowie, New York Dolls o Mick Jagger...- canta en dos grups de rock que li serveixen, alhora, per assajar les seves actuacions a l'Antikaraoke. Per sortir de festa es transforma en Dan Glam i es vesteix amb roba dels anys 60 i 70, amb jaquetes de la seva mare i de l'àvia, es maquilla, es pinta les ungles i es posa tot ple de cadenes i anells. Quan arriba al Sidecar apunta en una llista la cançó que int

+ info

El convidat d'avui de La Nit al Dia és: - José Luis Trasobares, periodista i especialista en el projecte "Gran Scala"

La Kiki

Christian i Liz fan una operació a un mico extraordinari per ajudar-lo en les seves possibilitats de reproducció. Després de saber que Ava (Famke Janssen) és una transsexual, Matt es qüestiona la seva sexualitat i cau en un senda fosca. Les tensions augmenten a McNamara/Troy. Sean i Quentin, contra els desitjos de Christian, eliminen els tatuatges del membre d'una banda que vol començar una nova vida.

Força de xoc

En un futur proper, el govern d'Estats Units crea un equip de soldats especialment entrenats per si es produeix un encontre amb alienígenes hostils. Un satèl·lit detecta una nau no identificada que s'ha estavellat en una ciutat de la costa del Pacífic. L'equip va a investigar perquè tots els sistemes de comunicació de la ciutat han quedat tallats. Un cop al lloc dels fets, es troben uns extraterrestres que semblen rèptils però que són capaços d'assolir forma humana.

+ info

Laurent llença un altre pla per parar el casino. Stefan accepta la proposició de Gabriella per ser la model del casino. En el retorn de Sybella al seu cercle social, Laurent acusa l'Edward de ser un total fracàs com a marit.

+ info

Dilluns està amb nosaltres el Tomàs Molina que ve a parlar del seu nou llibre, "El año que mi abuelo vio llover", a més a més la Mariló Casals farà les seves prediccions, el Marc té la seva secció d'El cor de la ciutat i seguim regalant un viatge a Costa Rica.

+ info

L'actriu i cantant SARA MONTIEL passa per "El Club" per parlar-nos de la seva trajectòria professional. Participarà en l'homenatge al teatre de revista que es farà dimarts al Coliseum. La parella que ens comentarà l'actualitat està formada pel periodista ERNEST FOLCH i per l'editor ERNEST FOLCH. El catedràtic SEBASTIÀ SERRANO analitzarà les històries personals de diversos testimonis i donarà consells per millorar les relacions humanes i socials. I farem tertúlia esportiva amb els periodistes BERNAT SOLER, PILAR CALVO i MANEL LUCAS, amb l'editor d'"El Jueves", ÒSCAR NEBREDA, amb la model MIREIA CANALDA i amb JOAN M. POU, que ens informaran de primera mà de les últimes notícies i les curiositats relacionades amb el món de l'esport.

La religió perduda de stonehenge

Construïda entre el 4.000 i el 1.000 a. de C., poques estructures fetes pels homes han intrigat tant com Stonehenge. La gent que va erigir aquest monument no ha deixat res escrit sobre la seva vida, la seva cultura o la seva religió. Actualment, però, els avanços en arqueologia i antropologia, comencen a revelar alguns dels seus secrets. Stonehenge és únic, però no està aïllat. Hi ha més de 2000 monuments megalítics misteriosos a Europa. Algunes claus inesperades per deduir-ne el seu ús s'han trobat en els cercles de pedra dels Highlands d'Escòcia i als túmuls de pedres i tombes d'Irlanda i de les illes Òrcades. Però una de les principals claus ha sorgit d'una font totalment diferent: dels adoradors d'ancestres de Madagascar. Contràriament al que es pensava fins ara, el solstici d'estiu no era el moment culminant a Stonehenge. Amb l'ajut dels principals investigadors del Neolític, aquest documental reconstrueix els rituals més sagrats que es duien a terme en aquest monument, revela què significaven i qui hi participava.

Pinzellades de gramàtica

Àmbit de la comunicació

La meva mare

"La meva mare" Això és una petita història que passa entre la Caterina i la Gina al cim d'una muntanya en una casa sense aigua corrent ni electricitat, envoltada només de bosc i de cel. Són mare i filla i s'estimen molt, però hi ha una distància que les separa: els retrets de la filla. Mentre que ella hauria desitjat tenir una infància estable i normal, la Caterina ha estat un esperit rebel que tota la vida ha seguit els dictats del cor. Això, a la Gina, li ha donat molts maldecaps, i ara va a visitar-la per demanar-n'hi explicacions. Buscant una resposta raonable, la Gina rebrà una notícia que trastocarà del tot la seva visió del passat i l'unirà definitivament a la seva mare. CV Gina Ortega (Barcelona,1985) està acabant la carrera de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. La meva mare és el seu primer documental.

El monjo maratonià de Kyoto

El monjo japonès Hoshino Endo ha escollit una forma molt especial de pregar. Cada nit va a córrer 30 km a través dels boscos de cedres que hi ha a la muntanya de Hiei. Als seus 31 anys és un gyogia, un monjo maratonià, com s'anomenen els membres ascetes de l'orde budista Enryakuji. Durant els propers 3 anys vol augmentar la distància fins a arribar als 84 km per nit. Quan faci 7 anys que corre, haurà arribat a fer 38,000 km. Hoshino Endo no ho fa per competir esportivament, sinó per buscar la llum. La seva meta és deslliurar-se dels lligams del seu ego, bandejar els seus desitjos i, alhora, dedicar-se totalment als altres. I ara ja no es pot fer enrere. Un cop ha començat, un gyogia ha de seguir fins al final, tant si està malalt o ferit com si passa un huracà o està nevant. Hishino sempre farà els quilòmetres que ha de fer. Si no fos així, hauria de morir. Per això sempre porta a sobre un arma que li permeti suïcidar-se si arribés a fallar.

Cap. 286

Arran de diversos casos de violència al barri de Rubí, algunes de les comunitats immigrades del barri van decidir integrar-se a l'Associació de Veïns les Torres Rubí 2000 per millorar la convivència veïnal amb la participació de tots. La María Teresa Alcántara, de l'Associació Y me llamo Perú, i l'Eduardo Asensio, president AV les Torres, conversen sobre les múltiples iniciatives de l'associació i sobre el seu programa estrella, l'Interveïns, un intent de donar sortida a la problemàtica laboral dels veïns del barri.

Cap. 287

Alguns comerciants del barri del Raval demanen als joves que els facin grafitis per decorar les persianes dels seus establiments. Es tracta d'una iniciativa de 3 entitats del barri, en què diferents brigades de joves del Raval donen color a les persianes dels comerços, acompanyats d'educadors i talleristes. Quan hagin fet l'esbós, anirem amb aquests joves a pintar una persiana.

Cap. 288

Al barri d'Artigues de Badalona, diversos veïns han format un grup d'opinió. Volen, a diferència del que passa en algunes associacions de veïns, que hi participin els diferents col·lectius immigrats per posar en comú els problemes i buscar-hi solucions per contribuir a la millora el barri. Des d'un banc de la plaça, l'Àngel Vendrell, el Richard Bossman i l'Ahmed Arroub conversen sobre la realitat amb què es troba el grup Veïns d'Artigues.

L'enigma Alí Bei

L'ENIGMA ALI BEI (L'enigme d'Ali Bei) Santiago Lapeira (Catalunya, 2007 - 50 minuts) Una coproducció de Televisió de Catalunya i Icària Produccions. "L'enigma d'Ali Bei" narra la vida del barceloní Domènec Badia, altrament conegut com Alí Bei l'Abassi, el primer viatger europeu en arribar fins a la Meca. Espia al servei del primer ministre Godoy, i més tard del govern de França, la seva mort misteriosa prop de Damasc és encara un misteri. Historiadors i arabistes, estudiosos de la seva figura, professors universitaris i un especialista en el món de l'espionatge ens expliquen la seva trajectòria vital, i els seus viatges al Marroc, Egipte, Terra Santa i Istambul. Rodada a Barcelona, Istambul, Marrakesh, Madrid, Segòvia, Tànger, Alexandria, El Caire, Londres. Fitxa tècnica: Guió i direcció: Santiago Lapeira Fotografia: Ernest F. Sala i Maribel Alvarez Muntatge: Lourdes Jayo Música: Jaume Escala Narradora: Lidia Penelo Amb la intervenció de: Pablo Dalmases, Patricio Almarcegui, Lluís Roura, Josep Fradera, Domènec Pastor Petit, Maria Rosa de Madariaga, Josep Brunet, Victor Pallejà, Francesc Espinet, Ole Thorson, Pedro Martínez Montavez, Kepa Atxa, Joan Vall.

+ info

"Ibarretxe: del pla, al referèndum" Debat amb Mariano Ferrer, Miquel Sellarès, Alberto Surio i Edurne Uriarte Dilluns, "Àgora" analitzarà l'actual situació al País Basc. Xavi Coral reunirà experts analistes polítics: Mariano Ferrer, Miquel Sellarès, Alberto Surio i Edurne Uriarte. Demà es reuniran a La Moncloa el "lehendakari", Juan José Ibarretxe, i el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero. El "lehendakari" va enviar, fa poc més d'un mes, un document de treball al president del govern espanyol amb una proposta d'acord polític 'per a la convivència al País Basc'. En el text, el "lehendakari", recupera les bases de les converses mantingudes en el santuari guipuscoà de Loyola, la tardor del 2006 -en plena negociació del procés de pau- entre el PNB, PSE i Batasuna Aquesta proposta incloïa, entre d'altres, el reconeixement de la nacionalitat basca, la creació d'un òrgan comú entre Euskadi i Navarra o la celebració d'un referèndum sobre els acords polítics que substituiria el que té plantejat el "lehendakari" pel pròxim mes d'octubre. A banda, però, d'aquests principis, el text recull dos compromisos: un d'ètic, pel final definitiu de la violència i un compromís democràtic que garanteixi que la societat basca pugui exercir el dret a decidir lliurement el seu propi futur. Zapatero no ha trigat a pronunciar-se negativament davant la voluntat plantejada per Ibarretxe. Tot i apuntar que està obert al diàleg per incrementar l'autogovern al País Basc, recorda les regles del joc i insta a seguir els procediments reglamentaris per a qualsevol reforma estatutària que no passen, en cap cas, per pactes bilaterals. Tot això passa després d'unes eleccions generals, en les quals els socialistes bascos han obtingut millors resultats que el PNB -fet que ha generat tensions en el si del partit nacionalista, que ja va perdre votants en les eleccions autonòmiques passades-. El Partit Nacionalista Basc es troba dividit en la estratègia a seguir: per una banda el "lehendakari" i la seva proposta de consulta popular i des de l'altra, el president del partit que no descarta apropaments al PSE per sortir de l'impàs polític que es viu a Euskadi, després de la frustrada treva i del final del procés de pau. S'arribarà a algun acord demà dimarts, quan Zapatero i Ibarretxe es reuneixin, com està previst, a La Moncloa? O només servirà, la trobada, per consolidar posicions pròpies? Si no s'arriba a cap acord abans del juny del 2008, com preveu el full de ruta d'Ibarretxe, el PNB i els seus socis de partit continuaran igualment endavant amb la consulta popular del 25 d'octubre? Què pot passar en les pròximes eleccions autonòmiques? El PNB continuarà perdent votants? A quins motius respon la pèrdua del seu electorat? D'altra banda, si finalment guanyés les eleccions, el Partit Nacionalista mantindria els socis de govern actuals? Parlarà més Ibarretxe amb el líder socialista, Patxi López, com li recomana Zapatero? Què passarà d'ara en endavant al País Basc? Xavi Coral tractarà aquestes i altres qüestions, dilluns, a "Àgora". A la taula hi haurà Mariano Ferrer, periodista, llicenciat en Filosofia i Lletres i en Dret. Va ser el primer director del diari "Egin". Actualment és analista polític i articulista en diferents mitjans de comunicació; Miquel Sellarès, llicenciat en Filosofia i periodista. Va ser director general de Seguretat Ciutadana a començaments de la dècada dels anys vuitanta. Actualment és president del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya i secretari general del grup de pensament Opinió Catalana; Alberto Surio, llicenciat en Ciències de la Informació. És el corresponsal polític d'"El Diario Vasco", des de l'any 1989. Col·labora de manera habitual com a analista polític a Televisió Espanyola, a Ràdio Euskadi i a Punto Radio, i també fa d'analista als serveis informatius de la cadena de televisió Cuatro, i Edurne Uriarte, catedràtica i professora de Ciència Pol

+ info

(Primera part) Contra les aparences, Mussolini i Hitler no eren dues ànimes bessones, predestinades a entendre's. Havien nascut a la mateixa dècada, l'italià el 1883, l'austro-alemany el 1889, tots dos eren d'origen modest, de tarannà aventurer i havien conegut la misèria de joves. Però la trajectòria ideològica de Benito resulta sinuosa, des del marxisme i el pacifisme fins al nacionalisme militarista; Adolf, en canvi, va seguir sempre una línia recta, la del nacionalisme pangermànic, racista i ferotgement antimarxista. Per dir-ho d'una altra manera, Hitler era un il·luminat posseït per alguns dogmes obsessius; Mussolini, en canvi, era un cínic, un oportunista vanitós i addicte al poder. De qualsevol manera, la Primera Guerra Mundial els influí a tots dos de manera decisiva, i al cap de quatre anys, l'octubre de 1922, Mussolini conquerí el govern a Roma mentre Hitler encara era un agitador de cerveseria. A partir d'aquell moment, i durant una dècada llarga, l'italià va ser el model, l'exemple, el mestre llunyà d'un Hitler enlluernat que somiava amb arribar a ser "el Mussolini d'Alemanya". Quan ho aconseguí, el 30 de gener de 1933, el Führer encara conservava l'admiració pel Duce, a qui l'any següent va fer la seva primera visita a l'estranger. Les semblances entre els dos règims els aproximaven l'un a l'altre però, de moment, hi havia una poma de la discòrdia: quan, el juny de 1934, els nazis intentaren annexionar Àustria després d'haver-ne assassinat el canceller Dollfuss, Mussolini ho impedí enviant dues divisions a la frontera italo-austríaca del Brennero. La relació entre els dos dictadors va canviar a partir del 1937. El rearmament alemany, la creixent gosadia diplomàtica de Hitler van impressionar Mussolini, i la relació s'invertí: des d'aleshores, el Tercer Reich esdevenia el model del règim feixista, i el Duce un deixeble acomplexat del Führer, disposat a fer-li el joc en la conferència de Munich, a consentir en silenci les annexions d'Àustria i de Txecoslovàquia, a signar amb Berlín el Pacte d'Acer del maig de 1939, que arrossegaria Itàlia a la Segona Guerra Mundial.

L'enigma Alí Bei

L'ENIGMA ALI BEI (L'enigme d'Ali Bei) Santiago Lapeira (Catalunya, 2007 - 50 minuts) Una coproducció de Televisió de Catalunya i Icària Produccions. "L'enigma d'Ali Bei" narra la vida del barceloní Domènec Badia, altrament conegut com Alí Bei l'Abassi, el primer viatger europeu en arribar fins a la Meca. Espia al servei del primer ministre Godoy, i més tard del govern de França, la seva mort misteriosa prop de Damasc és encara un misteri. Historiadors i arabistes, estudiosos de la seva figura, professors universitaris i un especialista en el món de l'espionatge ens expliquen la seva trajectòria vital, i els seus viatges al Marroc, Egipte, Terra Santa i Istambul. Rodada a Barcelona, Istambul, Marrakesh, Madrid, Segòvia, Tànger, Alexandria, El Caire, Londres. Fitxa tècnica: Guió i direcció: Santiago Lapeira Fotografia: Ernest F. Sala i Maribel Alvarez Muntatge: Lourdes Jayo Música: Jaume Escala Narradora: Lidia Penelo Amb la intervenció de: Pablo Dalmases, Patricio Almarcegui, Lluís Roura, Josep Fradera, Domènec Pastor Petit, Maria Rosa de Madariaga, Josep Brunet, Victor Pallejà, Francesc Espinet, Ole Thorson, Pedro Martínez Montavez, Kepa Atxa, Joan Vall.

+ info

"Ibarretxe: del pla, al referèndum" Debat amb Mariano Ferrer, Miquel Sellarès, Alberto Surio i Edurne Uriarte Dilluns, "Àgora" analitzarà l'actual situació al País Basc. Xavi Coral reunirà experts analistes polítics: Mariano Ferrer, Miquel Sellarès, Alberto Surio i Edurne Uriarte. Demà es reuniran a La Moncloa el "lehendakari", Juan José Ibarretxe, i el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero. El "lehendakari" va enviar, fa poc més d'un mes, un document de treball al president del govern espanyol amb una proposta d'acord polític 'per a la convivència al País Basc'. En el text, el "lehendakari", recupera les bases de les converses mantingudes en el santuari guipuscoà de Loyola, la tardor del 2006 -en plena negociació del procés de pau- entre el PNB, PSE i Batasuna Aquesta proposta incloïa, entre d'altres, el reconeixement de la nacionalitat basca, la creació d'un òrgan comú entre Euskadi i Navarra o la celebració d'un referèndum sobre els acords polítics que substituiria el que té plantejat el "lehendakari" pel pròxim mes d'octubre. A banda, però, d'aquests principis, el text recull dos compromisos: un d'ètic, pel final definitiu de la violència i un compromís democràtic que garanteixi que la societat basca pugui exercir el dret a decidir lliurement el seu propi futur. Zapatero no ha trigat a pronunciar-se negativament davant la voluntat plantejada per Ibarretxe. Tot i apuntar que està obert al diàleg per incrementar l'autogovern al País Basc, recorda les regles del joc i insta a seguir els procediments reglamentaris per a qualsevol reforma estatutària que no passen, en cap cas, per pactes bilaterals. Tot això passa després d'unes eleccions generals, en les quals els socialistes bascos han obtingut millors resultats que el PNB -fet que ha generat tensions en el si del partit nacionalista, que ja va perdre votants en les eleccions autonòmiques passades-. El Partit Nacionalista Basc es troba dividit en la estratègia a seguir: per una banda el "lehendakari" i la seva proposta de consulta popular i des de l'altra, el president del partit que no descarta apropaments al PSE per sortir de l'impàs polític que es viu a Euskadi, després de la frustrada treva i del final del procés de pau. S'arribarà a algun acord demà dimarts, quan Zapatero i Ibarretxe es reuneixin, com està previst, a La Moncloa? O només servirà, la trobada, per consolidar posicions pròpies? Si no s'arriba a cap acord abans del juny del 2008, com preveu el full de ruta d'Ibarretxe, el PNB i els seus socis de partit continuaran igualment endavant amb la consulta popular del 25 d'octubre? Què pot passar en les pròximes eleccions autonòmiques? El PNB continuarà perdent votants? A quins motius respon la pèrdua del seu electorat? D'altra banda, si finalment guanyés les eleccions, el Partit Nacionalista mantindria els socis de govern actuals? Parlarà més Ibarretxe amb el líder socialista, Patxi López, com li recomana Zapatero? Què passarà d'ara en endavant al País Basc? Xavi Coral tractarà aquestes i altres qüestions, dilluns, a "Àgora". A la taula hi haurà Mariano Ferrer, periodista, llicenciat en Filosofia i Lletres i en Dret. Va ser el primer director del diari "Egin". Actualment és analista polític i articulista en diferents mitjans de comunicació; Miquel Sellarès, llicenciat en Filosofia i periodista. Va ser director general de Seguretat Ciutadana a començaments de la dècada dels anys vuitanta. Actualment és president del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya i secretari general del grup de pensament Opinió Catalana; Alberto Surio, llicenciat en Ciències de la Informació. És el corresponsal polític d'"El Diario Vasco", des de l'any 1989. Col·labora de manera habitual com a analista polític a Televisió Espanyola, a Ràdio Euskadi i a Punto Radio, i també fa d'analista als serveis informatius de la cadena de televisió Cuatro, i Edurne Uriarte, catedràtica i professora de Ciència Pol

+ info

(Primera part) Contra les aparences, Mussolini i Hitler no eren dues ànimes bessones, predestinades a entendre's. Havien nascut a la mateixa dècada, l'italià el 1883, l'austro-alemany el 1889, tots dos eren d'origen modest, de tarannà aventurer i havien conegut la misèria de joves. Però la trajectòria ideològica de Benito resulta sinuosa, des del marxisme i el pacifisme fins al nacionalisme militarista; Adolf, en canvi, va seguir sempre una línia recta, la del nacionalisme pangermànic, racista i ferotgement antimarxista. Per dir-ho d'una altra manera, Hitler era un il·luminat posseït per alguns dogmes obsessius; Mussolini, en canvi, era un cínic, un oportunista vanitós i addicte al poder. De qualsevol manera, la Primera Guerra Mundial els influí a tots dos de manera decisiva, i al cap de quatre anys, l'octubre de 1922, Mussolini conquerí el govern a Roma mentre Hitler encara era un agitador de cerveseria. A partir d'aquell moment, i durant una dècada llarga, l'italià va ser el model, l'exemple, el mestre llunyà d'un Hitler enlluernat que somiava amb arribar a ser "el Mussolini d'Alemanya". Quan ho aconseguí, el 30 de gener de 1933, el Führer encara conservava l'admiració pel Duce, a qui l'any següent va fer la seva primera visita a l'estranger. Les semblances entre els dos règims els aproximaven l'un a l'altre però, de moment, hi havia una poma de la discòrdia: quan, el juny de 1934, els nazis intentaren annexionar Àustria després d'haver-ne assassinat el canceller Dollfuss, Mussolini ho impedí enviant dues divisions a la frontera italo-austríaca del Brennero. La relació entre els dos dictadors va canviar a partir del 1937. El rearmament alemany, la creixent gosadia diplomàtica de Hitler van impressionar Mussolini, i la relació s'invertí: des d'aleshores, el Tercer Reich esdevenia el model del règim feixista, i el Duce un deixeble acomplexat del Führer, disposat a fer-li el joc en la conferència de Munich, a consentir en silenci les annexions d'Àustria i de Txecoslovàquia, a signar amb Berlín el Pacte d'Acer del maig de 1939, que arrossegaria Itàlia a la Segona Guerra Mundial.

La màquina del temps

En Gaspatxo viatja al passat. Allà hi coneixerà els seus rebesavis quan encara eren nòvios. Haurà de procurar que ells es casin perquè es compleixi el destí que arriba fins a ell. Però per això haurà de lluitar contra les maquinacions d'un malvat pretendent...

En plena forma

El XANA ha posseït la Yolanda, la infermera del col·legi, perquè capturi l'Aelita. La seva intenció és dur-la a Lyoko per lliurar-la a l'Scyphozoa. En Jeremy sap que han d'impedir que la Yolanda arribi als escàners, i ho farà posant en pràctica un nou projecte: activar una torre per donar poders a l'Odd.

La muntanya parladora

L'àvia Clara sempre surt amb jocs ben curiosos. Avui, amb la Connie i en Patch, jugaran a buscar una muntanya que parli. N'hi ha, de muntanyes que parlen? Convençuts que sí, els dos amics voltaran per tota la comarca amb les orelles ben obertes.

La cabanya secreta

Plou a bots i barrals, i la Connie no pot sortir a jugar al bosc. Però tots els animals estan igual; s'han de quedar a casa. Quan arriba el bon temps, la vaqueta proposa als seus amics de construir un regufi al costat d'un arbre. A partir d'ara serà el seu punt de reunió.

Les estacions

És aconsellable fixar-se en la dosi que recomana el fabricant de detergent a l'hora de rentar la roba i els plats.

Cap. 75

Avui la Pepa i els seus amics aniran navegant amb la barca de l'avi fins a l'illa dels pirates. Si tenen sort, potser fins i tot trobaran un tresor enterrat! I és que l'avi porta un detector de metalls! A més, també tindran temps de construir un castell de sorra ben gran. Compte, però, que l'avi s'ha quedat adormit a la barca i se'n va a la deriva!

Cap. 18 La història de la Molly i la Nathalie

Avui la Lucy ha anat a la seva primera classe de dansa i ara necessita una parella per ballar. Per cert, ho saps que la Molly també feia ballet? I tant! I n'hi va ensenyar la Nathalie! Una vegada fins i tot es van presentar a un concurs! Avui la Georgina ens ho explicarà tot! De fet, van estar a punt de no participar-hi. Vols saber tota la història?!

La vida secreta d'Ayame

En Yuki ha decidit que vol mirar de comprendre millor el seu estrany germà gran, i per això ell i la Tohru van a fer una visita a la botiga de roba de l'Ayame. L'Ayame està contentíssim que el seu germà l'hagi vingut a veure. I l'assistent de l'Ayame, la Mine Kurame també està contentíssima de veure la Tohru perquè això vol dir que ha trobat una nova víctima per vestir-la amb..... "la cosa"!

El mar del vent, la costa del laberint. Capítol 6

En Taiki ha aconseguit un shirei, s'ha transformat en kirin i ha fet rei en Gyoso. Però li sembla que ha comès un error i que el Cel matarà en Gyoso. Després que en Gyoso i en Taiki rebin el senyal del Cel, en Gyoso convida en Keiki al palau d'en Taiki. En Keiki organitza una trobada amb en Taiki, en Shoryu i en Rokuta. En Taiki no pot fer una reverència a en Shoryu, i llavors s'adona que ha triat el rei correcte. La Yoko escolta aquesta història i aprèn que els kirins han de triar reis en nom del Cel. Ara ja està preparada per fer de reina.

La Hazuki, directora!

La Hazuki serà la directora de l'obra de teatre del festival de l'escola. Però no és tan fàcil com sembla, això de dirigir. S'han de prendre moltes decisions que influiran en el resultat final de l'obra. T'agrada, el teatre?

+ info

Avui en Domo ha fet un grup de música amb l'ós i la guineu. Ell diuen que fan música, però més aviat el que fan és soroll... un xivarri terrible! Ja et pots imaginar que aviat es posarà a ploure. De fet, la tempesta sí que els podria convertir en una autèntica banda de música... de música punk, és clar! No t'ho perdis! Que el concert és a punt de començar!

El clan dels lleopards i les dues espases d'ullal de ferro

En Shippo i en Miyoga busquen els seus companys perduts, però no se'n surten. En Sesshomaru continua lluitant contra els gats, i encara n'arriben més per ajudar els seus germans. Els dimonis queden molt sorpresos de veure que, tot i haver perdut un braç des de la seva última batalla, en Sesshomaru continua en plena forma. Els altres dimonis fan servir unes il·lusions per enganyar en Jaken i l'Inuyasha, però en Jaken fa servir el Bastó dels Caps per dissipar les imatges. Així que aconsegueix desfer les il·lusions, ell i l'Inuyasha s'aventuren a entrar al castell dels gats. Allà dins, els gats pretenen sacrificar tots els presoners per poder fer reviure el seu cap. Però hi ha una barrera molt poderosa que protegeix l'entrada i que fa que no hi pugui entrar ningú més. L'Inuyasha hi arriba i esmicola la barrera amb el poder vermell de la Tessaiga. El cap dels dimonis gat mata tres dels seus aliats per guanyar prou força i poder tornar a la vida del tot. L'espasa d'ullal revifador comença a brillar i en Sesshomaru n'aprofita el poder de curació per atreure les ànimes mortes que ha absorbit el cap dels dimonis gat. Finalment, l'Inuyasha el venç amb l'espasa d'ullal de ferro, i els altres dimonis gat fugen espantats.

El club dels mentiders

En Mark fa un altre intent de tallar amb la Jennifer, però increïblement torna a acabar al llit amb ella. Mentrestant, en Chris es passa de la ratlla amb l'Anika.

El cop mortal, final de la batalla

En Don Krieg, tot i utilitzar totes les seves poderoses armes, és derrotat per la perseverança i la fe d'en Ruffy. Serà una lluita fàcil o en Ruffy haurà d'utilitzar tots els seus recursos?

Cap. 33 42

En una galàxia molt distant, una nau espacial completament fora de control es precipita cap a un sol roent amb el Doctor i Martha atrapats a bord. Només tenen 42 minuts per descobrir els sabotejadors, però una força misteriosa comença a posseir la tripulació de la nau. El temps s'està esgotant.

Carrer fillmore

Griffin sospita que Ned li ha pegat a Julia i intenta ajudar-la però l'únic que aconsegueix és el divorci. Claudia vol convèncer Cody que torni al grup però Griffin li adverteix que l'amistat de Cody no li convé. Sarah no vol declarar contra el seu agressor sinó donar-li suport i recuperar la fe en la humanitat. Kirsten i Paul tenen la possibilitat d'adoptar una criatura immediatament però Paul es fa enrere.

El sastre valent

El protagonista d'aquest conte és un sastre que un bon dia, després de matar set mosques va fer-se un cinturó on va brodar la frase "Set d'un cop!". Tothom en llegir-ho imaginava que era un heroi, molt valent. I bé que va demostrar ser un heroi, sense fer servir la força en cap moment...

Cap. 76

Avui en Jordi no té ganes de fer cas. Plou una mica i no es vol posar el gorro per sortir a jugar al jardí. I què passa quan surts al carrer sense anar ben abrigat? Que et refredes, és clar. Ara hauran de trucar el doctor Ós Bru i en Jordi s'haurà de ficar al llit. Però com que no té ganes de fer cas, tampoc no es vol estar al llit! Què en farem, avui, d'aquest porquet...?!

Cap. 19 La història del uombat Wally

Avui fa tan fred que en Boris ens explicarà una història d'un lloc on hi fa molta calor, el desert d'Austràlia. Resulta que al bell mig d'aquest desert hi havia una gran roca vermella que deien que era màgica. A recer d'aquesta roca hi vivien dos eucaliptus i un uombat molt vell amb uns costums ben estranys. En vols saber més coses?!

Alí Babà

L'Alí Baba ens ensenya a fer una recepta del seu país, tabule, però com que a la cuina no tenen bulgur, han d'avisar l'Aconseguidor perquè en busqui. Aquest despistat va a buscar bulgur per diferents botigues ètniques. De mica en mica es va veient que a la cuina van desapareixent coses i descobrim que els 40 lladres han seguit l'Alí, i li buiden sigil·losament totes les caixes del rebost.

El poble de l'Omi

El mestre Fung ha enviat els nostres herois a descobrir la procedència de l'Omi, que és l'únic que no té cognom. La Wuya aprofitarà l'obsessió que té l'Omi per saber d'on ve per apoderar-se de tots els Shen Gong Wu que pugui, amb la intenció de guanyar més poder i, algun dia, poder fugir del domini d'en Chase Young.

+ info

Avui en Domo està molt content! I és que el senyor Usaji, el conill, li ha regalat una càmera. És una mica velleta, però per fer fotos ja va bé. En Domo vol retratar tots els seus amics: en Mario, la Maya, la Tashanna... Però, vols dir qui hi ha ficat rodet, a la càmera?! Ai, Domo! Quin cap que tens!

En Dance Mon, bon rotllo forever! A formar! / En Dororo i el misteri de la munta

Avui torna a aparèixer en Dance Mon, tan fals com sempre, és clar! De fet, les seves animalades deixen tothom tan aixafat, que en Keroro fins i tot està pensant a fer-lo servir per apoderar-se del planeta! Superada la crisi, aniran a veure l'àvia, i en Dororo, que es ficarà tot sol al bosc, s'endurà una sorpresa que el deixarà amb un pam de nas!

L'hora dels adéus! En Sanji se'n va amb el Ruffy

En Ruffy, després de vèncer en Don Krieg, insisteix a en Sanji perquè vingui amb ell. En Sanji, però, està molt unit al capità Zeff i al restaurant, i decideix realitzar el seu somni.

Cap. 34 Naturalesa humana

Anglaterra, any 1913. Un mestre d'escola com qualsevol altre, anomenat John Smith, somia amb aventures a través de l'espai i el temps amb una misteriosa caixa blava. Quan un bon dia unes llums al cel anuncien l'arribada de quelcom estrany i terrible, l'assistenta de Smith, Martha, l'ha de convèncer que ell és l'únic que pot salvar el món.

Cap. 1585

El retorn d'en Paco és, bàsicament, un problema. L'Eli i l'Ivan no acaben d'encaixar el que va passar. El descobriment de la Clara complicala relació amb en Sergi. En Beni s'endú una sorpresa espectacular. Comença una nova guerra: Rudy "versus" Roser.

Qui riu l'últim... (2a part)

Convençut que està sent enganyat, en Mark fa tot el possible per mirar de desbarartar els plans de l'assassí. L'Amanda i en Jack van darrere d'en Wallace Sterling, un financer i amant de l'art, per la venda d'una falsificació.

Mort per fumigació

Apareix el cos mort d'un agent immobiliari al vestíbul de la nova casa de la germana d'en Mark. L'Steve i en Mark se senten molestos amb els costums de la Dora Sloan mentre investiguen l'assassinat.

FX: Efectes mortals

Rollie Tyler, creador dels millors efectes especials del cinema, rep la visita de Martin Lipton, un dels responsables governamentals de la seguretat de testimonis judicials protegits, que li demana que simuli la mort de Nicholas De Franco, un testimoni clau en un judici contra la màfia, per allunyar-lo del perill d'un atemptat. Rollie accepta i simula disparar contra De Franco provocant-li l'aparença de ferides mortals. Però quan després s'entrevista amb Lipton, Rollie ha de fugir perquè l'altre intenta matar-lo. Rollie s'adona de seguida que tota l'organització de Lipton l'empaita i que la policia també s'ha afegit a la persecució. Això l'obliga a fer servir els seus recursos d'efectes especials per evitar els seus perseguidors i salvar la vida.

El blues del casament

Sobre un fons de tempesta amenaçador, Southfork prepara un altre dels seus espectaculars i excepcionals casaments. Carter McKay s'adona que el seu fill Tommy no s'ha alliberat totalment de l'addicció a les drogues, però sí que s'ha fixat en l'atractiva i rica April. La relació entre Bobby i Tracey es ressent de la tensió entre el germà i el pare d'ella.

Tal com erem

Bobby inicia una guerra fraticida amb la seva reacció furiosa contra JR per no respectar l'acord de consultar-se mútuament en els negocis. Sue Ellen vol conèixer Lockwood més a fons i per això busca informació sobre el seu passat.

FX: Efectes mortals

Rollie Tyler, creador dels millors efectes especials del cinema, rep la visita de Martin Lipton, un dels responsables governamentals de la seguretat de testimonis judicials protegits, que li demana que simuli la mort de Nicholas De Franco, un testimoni clau en un judici contra la màfia, per allunyar-lo del perill d'un atemptat. Rollie accepta i simula disparar contra De Franco provocant-li l'aparença de ferides mortals. Però quan després s'entrevista amb Lipton, Rollie ha de fugir perquè l'altre intenta matar-lo. Rollie s'adona de seguida que tota l'organització de Lipton l'empaita i que la policia també s'ha afegit a la persecució. Això l'obliga a fer servir els seus recursos d'efectes especials per evitar els seus perseguidors i salvar la vida.

El blues del casament

Sobre un fons de tempesta amenaçador, Southfork prepara un altre dels seus espectaculars i excepcionals casaments. Carter McKay s'adona que el seu fill Tommy no s'ha alliberat totalment de l'addicció a les drogues, però sí que s'ha fixat en l'atractiva i rica April. La relació entre Bobby i Tracey es ressent de la tensió entre el germà i el pare d'ella.