VIDA DE FAMÍLIA
Producció: Televisió de Catalunya, Just Films, Canal Sur Televisión, Producciones Cibeles, General Vídeo Productions i Adivina producciones, 2007
Direcció: Llorenç Soler
Guió: Pedro Uris i Miquel Peidró
Director de fotografia: Paco Escamilla
Música: Eduardo Arbide
Intèrprets: Ana Fernández (Marta), Cristina Brondo (Vanesa), Ricard Sales (Xavi), Miquel García Borda (Miquel), Pep Julién (Jorge), Fermí Casado (Oscar) i Isabel Blanco (Núria). Amb la col·laboració especial de Mercedes Sampietro.
Vida de Família està basada en fets reals i narra la història de la Marta, una dona de 39 anys que decideix tenir un fill amb la seva parella, la Vanesa, 18 anys més jove. No obstant, es trobarà amb moltes dificultats, unes degudes a la seva condició sexual i d'altres per la diferència d'edat que hi ha entre ella i la seva companya sentimental, més centrada en la seva carrera professional, ja que ha aconseguit un treball com a actriu i ha de marxar fora una temporada. Aquest motiu fa que es refredi la relació.
La Marta intenta trobar una via per quedar-se embarassada però sense una parella estable i heterosexual no és possible. Quan la Vanesa torna a casa disposada a ser mare proven la inseminació artificial, però no funciona. Finalment, un amic gay de la Vanessa la deixa embarassada i tenen el Daniel.
LA BALADA DELS DALTON (La ballade des Dalton)
Idioma versió original: francès
Producció: Dargaud Films, René Goscinny, Studios Idéfix, 1978 (Bèlgica i França)
Direcció: Henri Gruel, Pierre Matrin
Durada: 79 minuts
Guió i realització: René Goscinny, Morris
Música: Claude Bolling
Pel·lícula de dibuixos animats
Els Dalton, uns bandits abominables, s'han convertit en els hereus universals del seu oncle, que ha mort penjat per la justícia. Abans de tocar l'herència, els Dalton han d'eliminar tots els membres del jurat i el jutge que el va condemnar. L'oncle ha nomenat un encarregat de comprovar la bona marxa de les operacions: Lucky Luke. Els Dalton s'escapen de la presó, capturen Lucky Luke i li proposen un tracte: que serveixi de testimoni dels seus crims i, en recompensa, li donaran una part de l'herència. Lucky Luke fa veure que accepta la proposta i així comença la sanguinària balada en la qual quedarà ben evident l'enginy de Lucky Luke.
"La balada dels Dalton" és la segona aventura de Lucky Luke al cinema, en la qual torna a enfrontar-se amb els quatre inseparables germans Dalton, més egoistes, cruels i estúpids que mai. Dos anys i mig de treball, un pressupost de 12 milions de francs i molt de talent han calgut per aconseguir la qualitat d'aquesta divertida balada.
REI DE REIS (King of kings)
Idioma versió original: anglès
Producció: M.G.M., 1961
Direcció: Nicholas Ray / Durada: 153 minuts
Guió: Philip Yordan
Fotografia: Franz Planer, Milton Krasner i Manuel Berenguer (Technicolor)
Música: Miklos Rozsa
Intèrprets: Jeffrey Hunter (Jesús), Robert Ryan (Joan Baptista), Siobhan McKenna (Maria), Hurd Hatfield (Ponç Pilat), Ron Randell (centurió), Viveca Lindfors (Clàudia)
Quan el nou governador romà Ponç Pilat arriba a Judea, un grup de jueus rebels, capitanejat per Barrabàs, ataca la seva comitiva. Judes Iscariot vol atreure Barrabàs a la causa de Jesús, però Barrabàs opina a propòsit de Crist: "Jo sóc foc i ell és aigua". La pel.lícula dóna més relleu a la revolta dels jueus contra l'opressió romana que als fets evangèlics.
REI DE REIS (King of kings)
Idioma versió original: anglès
Producció: M.G.M., 1961
Direcció: Nicholas Ray / Durada: 153 minuts
Guió: Philip Yordan
Fotografia: Franz Planer, Milton Krasner i Manuel Berenguer (Technicolor)
Música: Miklos Rozsa
Intèrprets: Jeffrey Hunter (Jesús), Robert Ryan (Joan Baptista), Siobhan McKenna (Maria), Hurd Hatfield (Ponç Pilat), Ron Randell (centurió), Viveca Lindfors (Clàudia)
Quan el nou governador romà Ponç Pilat arriba a Judea, un grup de jueus rebels, capitanejat per Barrabàs, ataca la seva comitiva. Judes Iscariot vol atreure Barrabàs a la causa de Jesús, però Barrabàs opina a propòsit de Crist: "Jo sóc foc i ell és aigua". La pel.lícula dóna més relleu a la revolta dels jueus contra l'opressió romana que als fets evangèlics.
LA VOLTA AL MÓN EN VUITANTA DIES (Around the world in 80 days)
Idioma versió original: anglès
Producció: Michael Todd per a United Artists, 1956 (Estats Units)
Direcció: Michael Anderson
Durada: 187 minuts
Guió: James Poe, John Farrow i S.J. Perelman, basat en la novel·la de Jules Verne
Fotografia: Lionel Lindon (Technicolor)
Música: Victor Young
Intèrprets: David Niven (Phileas Fogg), Cantinflas (Passepartout), Shirley McLaine (princesa Aouda), Robert Newton (inspector Fix), Charles Boyer, Ronald Colman
Phileas Fogg fa una aposta amb els seus companys de club per fer la volta al món en vuitanta dies. El mateix dia hi ha un robatori al Banc d'Anglaterra i Scotland Yard sospita d'ell pensant-se que la seva partida és una excusa per fugir. El començament del viatge no pot ser més accidental: el tren no funciona perquè una allau ha bloquejat un túnel i el globus que agafen com a alternativa es desvia a causa d'unes fortes ventades. A Calcuta, Fogg i el seu fidel criat Passepartout es troben la princesa Aouda a punt de ser sacrificada. L'alliberen i se la volen endur a Yokohama, però l'aparició de l'inspector Fix, enviat per Scotland Yard, entrebanca els plans. Passepartout no pot continuar el viatge, però es retroba amb Fogg als Estats Units quan tots dos cauen en mans d'una tribu índia.
LA VOLTA AL MÓN EN VUITANTA DIES (Around the world in 80 days)
Idioma versió original: anglès
Producció: Michael Todd per a United Artists, 1956 (Estats Units)
Direcció: Michael Anderson
Durada: 187 minuts
Guió: James Poe, John Farrow i S.J. Perelman, basat en la novel·la de Jules Verne
Fotografia: Lionel Lindon (Technicolor)
Música: Victor Young
Intèrprets: David Niven (Phileas Fogg), Cantinflas (Passepartout), Shirley McLaine (princesa Aouda), Robert Newton (inspector Fix), Charles Boyer, Ronald Colman
Phileas Fogg fa una aposta amb els seus companys de club per fer la volta al món en vuitanta dies. El mateix dia hi ha un robatori al Banc d'Anglaterra i Scotland Yard sospita d'ell pensant-se que la seva partida és una excusa per fugir. El començament del viatge no pot ser més accidental: el tren no funciona perquè una allau ha bloquejat un túnel i el globus que agafen com a alternativa es desvia a causa d'unes fortes ventades. A Calcuta, Fogg i el seu fidel criat Passepartout es troben la princesa Aouda a punt de ser sacrificada. L'alliberen i se la volen endur a Yokohama, però l'aparició de l'inspector Fix, enviat per Scotland Yard, entrebanca els plans. Passepartout no pot continuar el viatge, però es retroba amb Fogg als Estats Units quan tots dos cauen en mans d'una tribu índia.
QUO VADIS (Quo Vadis)
Producció: Sam Zimbalist per a MGM, 1951
Direcció: Mervyn LeRoy
Durada: 168 minuts
Guió: John Lee Mahin, segons la novel.la de Behrman i Sonya Levien
Fotografia: Robert Surtee, William V. Skaall (Technicolor)
Música: Miklos Rozsa
Intèrprets: Robert Taylor (Marc Vinici), Deborah Kerr (Lígia), Leo Genn (Petroni), Peter Ustinov (Neró), Finlay Currie (Pere), Patricia Laffan (Popea)
L'any 63 de l'era cristiana, les legions romanes, sota el comandament de Marc Vinici, tornen a la capital de l'imperi després de la conquesta de la Bretanya. Marc Vinici visita el senador Plauci, a la casa del qual coneix l'esclava Lígia, filla del destronat rei dels ligis. Desitja tant posseir-la que aconsegueix que l'hi atorguin com a esclava, però ella el rebutja. Lígia està enamorada de Marc i finalment cedeix per casar-se amb ell, però no vol renunciar a la fe cristiana. Marc, enfadat, acaba deixant-la. Mentrestant, Neró, en un rampell de bogeria, fa calar foc a Roma. Marc Vinici torna a la ciutat per rescatar Lígia i els detenen tots dos, amb altres cristians, ja que Neró els ha acusat de l'incendi. Mentre esperen que els devorin els lleons del circ, Pere els casa. Popea, ferida en l'orgull pel menyspreu amb què Marc Vinici l'ha tractat, l'obliga a presenciar com Lígia, lligada a un pal, és envestida per un toro.
"Quo Vadis" va ser la producció més costosa que havia fet la Metro fins llavors: es volien batre tots els rècords d'espectacularitat i superar Cecil B. de Mille en el seu terreny. L'èxit d'aquesta "opera magna" va reactivar la carrera de Robert Tyalor, que, l'any següent, va començar una sèrie de pel·lícules medievals amb "Ivanhoe". Deborah Kerr va ser la Lígia perfecta, tot un model de puresa i innocència. Peter Ustinov va resistir la comparació amb l'anterior Neró, el de Charles Laughton a "El signe de la creu".
QUO VADIS (Quo Vadis)
Producció: Sam Zimbalist per a MGM, 1951
Direcció: Mervyn LeRoy
Durada: 168 minuts
Guió: John Lee Mahin, segons la novel.la de Behrman i Sonya Levien
Fotografia: Robert Surtee, William V. Skaall (Technicolor)
Música: Miklos Rozsa
Intèrprets: Robert Taylor (Marc Vinici), Deborah Kerr (Lígia), Leo Genn (Petroni), Peter Ustinov (Neró), Finlay Currie (Pere), Patricia Laffan (Popea)
L'any 63 de l'era cristiana, les legions romanes, sota el comandament de Marc Vinici, tornen a la capital de l'imperi després de la conquesta de la Bretanya. Marc Vinici visita el senador Plauci, a la casa del qual coneix l'esclava Lígia, filla del destronat rei dels ligis. Desitja tant posseir-la que aconsegueix que l'hi atorguin com a esclava, però ella el rebutja. Lígia està enamorada de Marc i finalment cedeix per casar-se amb ell, però no vol renunciar a la fe cristiana. Marc, enfadat, acaba deixant-la. Mentrestant, Neró, en un rampell de bogeria, fa calar foc a Roma. Marc Vinici torna a la ciutat per rescatar Lígia i els detenen tots dos, amb altres cristians, ja que Neró els ha acusat de l'incendi. Mentre esperen que els devorin els lleons del circ, Pere els casa. Popea, ferida en l'orgull pel menyspreu amb què Marc Vinici l'ha tractat, l'obliga a presenciar com Lígia, lligada a un pal, és envestida per un toro.
"Quo Vadis" va ser la producció més costosa que havia fet la Metro fins llavors: es volien batre tots els rècords d'espectacularitat i superar Cecil B. de Mille en el seu terreny. L'èxit d'aquesta "opera magna" va reactivar la carrera de Robert Tyalor, que, l'any següent, va començar una sèrie de pel·lícules medievals amb "Ivanhoe". Deborah Kerr va ser la Lígia perfecta, tot un model de puresa i innocència. Peter Ustinov va resistir la comparació amb l'anterior Neró, el de Charles Laughton a "El signe de la creu".
VIDA DE FAMÍLIA
Producció: Televisió de Catalunya, Just Films, Canal Sur Televisión, Producciones Cibeles, General Vídeo Productions i Adivina producciones, 2007
Direcció: Llorenç Soler
Guió: Pedro Uris i Miquel Peidró
Director de fotografia: Paco Escamilla
Música: Eduardo Arbide
Intèrprets: Ana Fernández (Marta), Cristina Brondo (Vanesa), Ricard Sales (Xavi), Miquel García Borda (Miquel), Pep Julién (Jorge), Fermí Casado (Oscar) i Isabel Blanco (Núria). Amb la col·laboració especial de Mercedes Sampietro.
Vida de Família està basada en fets reals i narra la història de la Marta, una dona de 39 anys que decideix tenir un fill amb la seva parella, la Vanesa, 18 anys més jove. No obstant, es trobarà amb moltes dificultats, unes degudes a la seva condició sexual i d'altres per la diferència d'edat que hi ha entre ella i la seva companya sentimental, més centrada en la seva carrera professional, ja que ha aconseguit un treball com a actriu i ha de marxar fora una temporada. Aquest motiu fa que es refredi la relació.
La Marta intenta trobar una via per quedar-se embarassada però sense una parella estable i heterosexual no és possible. Quan la Vanesa torna a casa disposada a ser mare proven la inseminació artificial, però no funciona. Finalment, un amic gay de la Vanessa la deixa embarassada i tenen el Daniel.
TV3 | 33 | canalsuper3 | es3 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|