Concepción Arenal, la visitadora de presons
Productors: Televisió de Catalunya, Distinto Films, Zenit TV, TVG, Canal Sur Televisión i Televisión Española, 2012
Direcció: Laura Mañá
Guió: Rafa Russo i Laura Mañá
Producció executiva: Miriam Porté i Zaza Ceballos
Producció delegada Televisió de Catalunya: Cruz Rodríguez
Director de fotografia: Sergi Gallardo
Música: Francesc Gener
Intèrprets: Blanca Portillo (Concepción Arenal), Anna Casas (Petra), Mabel Rivera (Juana de Vega), Òscar Rabadán (Goyo), Pere Arquillué (Garrido), Fermí Reixach (narrador) i Diana Gómez (Florentina)
Al segle XIX, en un context en que l'execució pública és un fenomen de masses i la gent del carrer repudia l'estament penitenciari, Concepción Arenal és anomenada visitadora de presons de dones. La seva tasca consisteix en visitar a les preses, estudiar el presidi i aportar solucions als problemes per a millorar les seves condicions de vida, que són realment precàries. Arenal creu que per això es fa indispensable conèixer a les preses a fons. Entre les preses coneix a Petra, una dona condemnada per assassinar els seus fills. Viu aïllada, sense cap mena de contacte amb la realitat ni amb la resta de preses. Per a Concepción, Petra serà el gran repte, saber si és innocent o culpable, però per damunt de tot salvar-la moralment i donar-li pau. Arenal també proposa canvis en les relacions de poder i suborn que s'estableixen amb els funcionaris de presons. Florentina, una de les preses, és violada sistemàticament per Goyo. Finalment quedarà embarassada i tant, Concepción com les preses, lluitaran perquè el nen es quedi al presidi. I Concepción ensenyarà als funcionaris a exercir el poder sense sobrepassar-se. Totes aquestes reformes i els canvis en les feines del presidi no agraden a Garrido i a Don Álvaro, que veuen com el presidi comença a canviar massa, i organitzen una falsa fuga de les preses perquè Arenal sigui destituïda del seu càrrec.
Arenal deixa de ser visitadora de presons però quan tot ha de tornar a ser com abans, tant les preses com els funcionaris es neguen a perdre totes les millores que havien aconseguit gràcies a Arenal. I la seva feina per millorar la qualitat de vida dels delinqüents perdura malgrat la seva destitució.
Concepción Arenal, la visitadora de presons
Productors: Televisió de Catalunya, Distinto Films, Zenit TV, TVG, Canal Sur Televisión i Televisión Española, 2012
Direcció: Laura Mañá
Guió: Rafa Russo i Laura Mañá
Producció executiva: Miriam Porté i Zaza Ceballos
Producció delegada Televisió de Catalunya: Cruz Rodríguez
Director de fotografia: Sergi Gallardo
Música: Francesc Gener
Intèrprets: Blanca Portillo (Concepción Arenal), Anna Casas (Petra), Mabel Rivera (Juana de Vega), Òscar Rabadán (Goyo), Pere Arquillué (Garrido), Fermí Reixach (narrador) i Diana Gómez (Florentina)
Al segle XIX, en un context en que l'execució pública és un fenomen de masses i la gent del carrer repudia l'estament penitenciari, Concepción Arenal és anomenada visitadora de presons de dones. La seva tasca consisteix en visitar a les preses, estudiar el presidi i aportar solucions als problemes per a millorar les seves condicions de vida, que són realment precàries. Arenal creu que per això es fa indispensable conèixer a les preses a fons. Entre les preses coneix a Petra, una dona condemnada per assassinar els seus fills. Viu aïllada, sense cap mena de contacte amb la realitat ni amb la resta de preses. Per a Concepción, Petra serà el gran repte, saber si és innocent o culpable, però per damunt de tot salvar-la moralment i donar-li pau. Arenal també proposa canvis en les relacions de poder i suborn que s'estableixen amb els funcionaris de presons. Florentina, una de les preses, és violada sistemàticament per Goyo. Finalment quedarà embarassada i tant, Concepción com les preses, lluitaran perquè el nen es quedi al presidi. I Concepción ensenyarà als funcionaris a exercir el poder sense sobrepassar-se. Totes aquestes reformes i els canvis en les feines del presidi no agraden a Garrido i a Don Álvaro, que veuen com el presidi comença a canviar massa, i organitzen una falsa fuga de les preses perquè Arenal sigui destituïda del seu càrrec.
Arenal deixa de ser visitadora de presons però quan tot ha de tornar a ser com abans, tant les preses com els funcionaris es neguen a perdre totes les millores que havien aconseguit gràcies a Arenal. I la seva feina per millorar la qualitat de vida dels delinqüents perdura malgrat la seva destitució.
Concepción Arenal, la visitadora de presons
Productors: Televisió de Catalunya, Distinto Films, Zenit TV, TVG, Canal Sur Televisión i Televisión Española, 2012
Direcció: Laura Mañá
Guió: Rafa Russo i Laura Mañá
Producció executiva: Miriam Porté i Zaza Ceballos
Producció delegada Televisió de Catalunya: Cruz Rodríguez
Director de fotografia: Sergi Gallardo
Música: Francesc Gener
Intèrprets: Blanca Portillo (Concepción Arenal), Anna Casas (Petra), Mabel Rivera (Juana de Vega), Òscar Rabadán (Goyo), Pere Arquillué (Garrido), Fermí Reixach (narrador) i Diana Gómez (Florentina)
Al segle XIX, en un context en que l'execució pública és un fenomen de masses i la gent del carrer repudia l'estament penitenciari, Concepción Arenal és anomenada visitadora de presons de dones. La seva tasca consisteix en visitar a les preses, estudiar el presidi i aportar solucions als problemes per a millorar les seves condicions de vida, que són realment precàries. Arenal creu que per això es fa indispensable conèixer a les preses a fons. Entre les preses coneix a Petra, una dona condemnada per assassinar els seus fills. Viu aïllada, sense cap mena de contacte amb la realitat ni amb la resta de preses. Per a Concepción, Petra serà el gran repte, saber si és innocent o culpable, però per damunt de tot salvar-la moralment i donar-li pau. Arenal també proposa canvis en les relacions de poder i suborn que s'estableixen amb els funcionaris de presons. Florentina, una de les preses, és violada sistemàticament per Goyo. Finalment quedarà embarassada i tant, Concepción com les preses, lluitaran perquè el nen es quedi al presidi. I Concepción ensenyarà als funcionaris a exercir el poder sense sobrepassar-se. Totes aquestes reformes i els canvis en les feines del presidi no agraden a Garrido i a Don Álvaro, que veuen com el presidi comença a canviar massa, i organitzen una falsa fuga de les preses perquè Arenal sigui destituïda del seu càrrec.
Arenal deixa de ser visitadora de presons però quan tot ha de tornar a ser com abans, tant les preses com els funcionaris es neguen a perdre totes les millores que havien aconseguit gràcies a Arenal. I la seva feina per millorar la qualitat de vida dels delinqüents perdura malgrat la seva destitució.
EL PACTE DELS LLOPS (Le pacte des loups)
Idioma versió original: francès, alemany i italià
Producció: Canal +, David Films, Davis-Films, Eskwad, Natexis Banquest Populaires Images, Studio Image Soficas i TF1 Films, 2001 (França i Canadà)
Direcció: Christophe Gans
Durada: 136 minuts
Guió: Christophe Gans i Stéphane Cabel
Fotografia: Dan Laustsen (Durocolor)
Música: Joseph LoDuca
Intèrprets: Samuel Le Bihan (Grégoire de Fronsac), Vincent Cassel (Jean-François de Morangias), Émilie Dequenne (Marianne de Morangias), Monica Bellucci (Sylvia), Jérémie Renier (Thomas d'Apcher), Mark Dacascos (Mani)
La pel·lícula explica la història, mig llegenda i mig realitat, del monstre de Gévaudan, un animal que va terroritzar la població francesa d'Aveyron, a mitjan segle XVIII. Durant tres anys la bèstia va causar més de cent víctimes i les autoritats locals no van poder capturar-la. L'assumpte va ser tan greu que el rei de França va enviar uns experts a Aveyron perquè matessin l'animal.
EL PACTE DELS LLOPS (Le pacte des loups)
Idioma versió original: francès, alemany i italià
Producció: Canal +, David Films, Davis-Films, Eskwad, Natexis Banquest Populaires Images, Studio Image Soficas i TF1 Films, 2001 (França i Canadà)
Direcció: Christophe Gans
Durada: 136 minuts
Guió: Christophe Gans i Stéphane Cabel
Fotografia: Dan Laustsen (Durocolor)
Música: Joseph LoDuca
Intèrprets: Samuel Le Bihan (Grégoire de Fronsac), Vincent Cassel (Jean-François de Morangias), Émilie Dequenne (Marianne de Morangias), Monica Bellucci (Sylvia), Jérémie Renier (Thomas d'Apcher), Mark Dacascos (Mani)
La pel·lícula explica la història, mig llegenda i mig realitat, del monstre de Gévaudan, un animal que va terroritzar la població francesa d'Aveyron, a mitjan segle XVIII. Durant tres anys la bèstia va causar més de cent víctimes i les autoritats locals no van poder capturar-la. L'assumpte va ser tan greu que el rei de França va enviar uns experts a Aveyron perquè matessin l'animal.
Concepción Arenal, la visitadora de presons
Productors: Televisió de Catalunya, Distinto Films, Zenit TV, TVG, Canal Sur Televisión i Televisión Española, 2012
Direcció: Laura Mañá
Guió: Rafa Russo i Laura Mañá
Producció executiva: Miriam Porté i Zaza Ceballos
Producció delegada Televisió de Catalunya: Cruz Rodríguez
Director de fotografia: Sergi Gallardo
Música: Francesc Gener
Intèrprets: Blanca Portillo (Concepción Arenal), Anna Casas (Petra), Mabel Rivera (Juana de Vega), Òscar Rabadán (Goyo), Pere Arquillué (Garrido), Fermí Reixach (narrador) i Diana Gómez (Florentina)
Al segle XIX, en un context en que l'execució pública és un fenomen de masses i la gent del carrer repudia l'estament penitenciari, Concepción Arenal és anomenada visitadora de presons de dones. La seva tasca consisteix en visitar a les preses, estudiar el presidi i aportar solucions als problemes per a millorar les seves condicions de vida, que són realment precàries. Arenal creu que per això es fa indispensable conèixer a les preses a fons. Entre les preses coneix a Petra, una dona condemnada per assassinar els seus fills. Viu aïllada, sense cap mena de contacte amb la realitat ni amb la resta de preses. Per a Concepción, Petra serà el gran repte, saber si és innocent o culpable, però per damunt de tot salvar-la moralment i donar-li pau. Arenal també proposa canvis en les relacions de poder i suborn que s'estableixen amb els funcionaris de presons. Florentina, una de les preses, és violada sistemàticament per Goyo. Finalment quedarà embarassada i tant, Concepción com les preses, lluitaran perquè el nen es quedi al presidi. I Concepción ensenyarà als funcionaris a exercir el poder sense sobrepassar-se. Totes aquestes reformes i els canvis en les feines del presidi no agraden a Garrido i a Don Álvaro, que veuen com el presidi comença a canviar massa, i organitzen una falsa fuga de les preses perquè Arenal sigui destituïda del seu càrrec.
Arenal deixa de ser visitadora de presons però quan tot ha de tornar a ser com abans, tant les preses com els funcionaris es neguen a perdre totes les millores que havien aconseguit gràcies a Arenal. I la seva feina per millorar la qualitat de vida dels delinqüents perdura malgrat la seva destitució.
TV3 | 33 | canalsuper3 | es3 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|