Programació del dia 19-1-2009

+ info

TERTÚLIA Manuel MILIAN MESTRE Sílvia CÒPPULO Anton COSTAS Jordi GARCÍA SOLER OCUPACIÓ TXELL ORTIZ Francisco Javier LUCAS, busca feina gestió financera i administrativa Òscar MÉNDEZ, busca feina imatge i so DENÚNCIA/ MAGDALENA OLIVER Rosa PORTI, afectada per fibriomiàlgia Lead: Reclama més atenció per la fibriomiálgia TEMA DIA Pilar RAHOLA Jordi SANUY Fèlix ABAD, Coord. Gral. Comitès Disciplina Fed. Cat. Futbol Paco FLORES, directiu Athletic Club Port Joan AGUILAR, director tècnic FC.Martinenc i Càstic FC Ernesto SUKERMAN, pres. Rosario Central Catalunya Mercè ROSICH, psicòloga social i de l'esport UB Eliodoro GONZÁLEZ, pres. Unió Esportiva Celtic Manuel OWONO, arbitre i coord antiviolència comitè Fed Catalana futbol Lead: La violència al futbol territorial COSES QUE PASSEN/ MAYKA NAVARRO Laia Estel ROVIRA, catalana resident a NY Lead: va veure l'amaratge de l'avió accidentat a Nova York per la finesra JORDI SANUY Irene CANTÓ Alba GUILERA María José PEDRAGOSA Lead: Jugadores de Cesta punta que no juguen per què no tenen rivals TENDÈNCIES Maria Josep SOLER Daniel CÒRDOBA Hirotoshi KIKUCHI, cuiner Lead: Formes de menjar que van a més

Sopa de patates, ou escumat, ceps i sobrassada

Restaurant Catalina

Cap. 1709

Tothom gira l'esquena a en Quico. Només li queda una sortida. L'Orpinell està decidit a trobar el xantatgista. En Gerard té motius per fer-li costat. La Mercè i en Nelson es plantegen fer un pas més. En Paco continua preparant les vetlladesde "singles". En Sergi controla en Joel, que se n'adona. La Sara i en Fede es tornen a trobar.

+ info

La dissenyadora de roba espanyola AGATHA RUIZ DE LA PRADA passa per "El Club" per parlar-nos del llibre "Agatha Ruiz de la Prada". La parella que ens comentarà l'actualitat la formaran els periodistes ERNEST FOLCH i MÀRIUS SERRA. Parlarem del lliurament de la Primera Edició dels Premis Gaudí de Cinema Català. Farem tertúlia esportiva amb els periodistes BERNAT SOLER, PILAR CALVO, PERE ESCOBAR, DAVID BALAGUER i JOAN M. POU, i amb la model MIREIA CANALDA, que ens informaran de primera mà de les últimes notícies i les curiositats relacionades amb el món de l'esport. I acabarem amb "La setmana de JOAN PERA".

El coronel Macià

Elisabeth Joyce, una jove historiadora irlandesa, arriba a Barcelona el novembre de 1905, tot just per assistir a l'assalt de 200 militars amb destrals a l'impremta del setmanari Cu-Cut i a la redacció del diari La Veu de Catalunya. Elisabeth presencia espantada els fets i la tempesta política que desencadenaran enfrontant l'exèrcit amb els partits catalanistes. Els militars de tota Espanya se solidaritzen amb els oficials assaltants, tret d'un que planta cara de manera decidida i ferma als seus companys. És el Tinent Coronel en cap de la Comandància d'Enginyers de Lleida. El seu nom és Francesc Macià i Llussà.

Cap. 17

TV3 presenta "Crackòvia", una visió de l'actualitat esportiva a través del gag. Guardiola (Pep Plaza) estrena la nova ciutat esportiva del Barça acompanyat de Carles Puyol (Jordi Rios) i Messi (Carlos Latre). Per parlar del Dakar, "Crackòvia" entrevista Nani Roma (Oriol Cruz) i Marc Coma (Jordi Rios). Dani Sánchez Llibre (Javi Giménez) analitzarà l'enfrontament de Copa del Rei entre l'Espanyol i el Barça. El programa també assistirà a l'entrevista que José Ramón de la Morena va fer a Ramón Calderón (Javi Giménez). I a més, Rexach, Juande Ramos, Johan Cruyff, Iniesta, Canut¿.

Premis Gaudí de l' Acadèmia del Cinema Català

TV3 retransmetrà, en directe, la cerimònia de lliurament dels Premis Gaudí, de l'Acadèmia del Cinema Català, que se celebrarà a les intal·lacions de Televisió de Catalunya. La cerimònia la presentarà l'actriu Clara Segura i comptarà amb la música de Cabo San Roque, els balls de Camut Band, les percussions de Mortimer, les coreografies de Sol Picó, l'humor de Monti i, finalment, l'actuació de la Coral Sant Jordi. Els comentaris aniran a càrrec de Cristina Puig, col·laboradora d'"El Club", i de Pol Marsà, col·laborador d'"Els Matins". Amb ells dos es viurà a la "catifa vermella" l'arribada dels convidats durant els minuts previs al començament de la cerimònia. En finalitzar la gala, la Cristina i el Pol oferiran les primeres declaracions dels principals guardonats. També se sabrà quina de les pel·lícules que optaven als Gaudí ha estat distingida, a més, amb el Premi Espectador, gràcies a les votacions que els espectadors d'"El Club" hauran fet durant la setmana anterior. En aquesta primera edició dels Premis Gaudí, l'Acadèmia del Cinema Català, constituïda fa poc i presidida per Joel Joan, vol reconèixer l'excel·lència dels treballs produïts per la indústria cinematogràfica catalana. Al llarg de la cerimònia es lliuraran un total de vint guardons. Les distincions es donaran al millor curtmetratge, millor so directe, millors efectes especials, millor direcció artística, millor muntatge, millor música original, millor fotografia, millor interpretació masculina secundària, millor interpretació femenina secundària, millor interpretació masculina principal, millor interpretació femenina principal, millor guió, millor pel·lícula europea, millor pel·lícula per a televisió, millor pel·lícula d'animació, millor pel·lícula documental, millor direcció, millor pel·lícula en llengua no catalana, millor pel·lícula en llengua catalana i Gaudí d'honor. El trofeu, inspirat en les xemeneies de La Pedrera, d'Antoni Gaudí, l'ha dissenyat Montse Ribé, guanyadora d'un Oscar pel maquillatge d'"El Laberinto del Fauno". Entre les desenes de personatges rellevants dels cercles polítics i culturals catalans, es comptarà amb l'assistència del president de la Generalitat, José Montilla, el president del Parlament, Ernest Benach, el conseller de Cultura, Joan Manel Tresserras, i el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet. L'acte comptarà també amb una àmplia representació de la indústria cinematogràfica catalana. Han confirmat la seva assistència, entre d'altres, Julio Fernández, Xavier Atancé, Antoni D'Ocon, Joel Joan, Loris Omedes, Judit Colell, Albert Espinosa, Sílvia Munt, Anna Lizaran, Ventura Pons, Esteve Rovira, Mercè Sampietro, Roger Pera, José Corbacho, Agustí Villaronga, Albert Solé, Jaume Balagueró, J.A. Bayona, Manel Huerga, Joaquín Oristrell, Josep M. Pou, Lluís Homar, Àlex Brendemül, Cesc Gay, Montse Ribé, Aina Clotet, Juanjo Puigcorbé...

Ficció

Àlex és un director de cinema que intenta acabar el guió del seu proper film. Amb aquesta excusa decideix marxar uns dies, deixar la dona i els fills i instal.lar-se a casa d'un amic en un poblet de muntanya. Un indret tranquil i solitari, ideal per al seu propòsit. Allà coneixerà la Mònica, una violinista de vacances¿

Iris TV

Kim Ros, un popular presentador de televisó, explica a un periodista la història del programa que el va fer famós: el concurs Iris. Es van seleccionar dos concursants: Alícia López, una adolescent conflictiva, i Alfred Stern, de 51 anys, un home sense feina. Els implanten unes lentilles amb microcàmeres però ells ho ignoren, fins i tot desconeixen que participen en un concurs on intervenen un esquers, actors encarregats d'influir en la vida dels concursants. Desprès de l'impacte inicial, l'audiència baixa. Kim Ros, per remuntar la caiguda, decideix jugar brut i comença per organitzar un intent de violació a Alícia López.

+ info

La dissenyadora de roba espanyola AGATHA RUIZ DE LA PRADA passa per "El Club" per parlar-nos del llibre "Agatha Ruiz de la Prada". La parella que ens comentarà l'actualitat la formaran els periodistes ERNEST FOLCH i MÀRIUS SERRA. Parlarem del lliurament de la Primera Edició dels Premis Gaudí de Cinema Català. Farem tertúlia esportiva amb els periodistes BERNAT SOLER, PILAR CALVO, PERE ESCOBAR, DAVID BALAGUER i JOAN M. POU, i amb la model MIREIA CANALDA, que ens informaran de primera mà de les últimes notícies i les curiositats relacionades amb el món de l'esport. I acabarem amb "La setmana de JOAN PERA".

Al territori del lleó

Protegit només amb un pal i una minicàmera, el zoòleg i entrenador de grans felins Dave Salmoni emprèn una missió per demostrar que els humans poden viure en harmonia amb lleons salvatges. És el pioner d'un nou projecte d'investigació, inèdit fins ara, que pretén eliminar les barreres entre l'home i la bèstia tot introduint-se en una manada de lleons per observar-los, aprendre el seu llenguatge i guanyar-se'n l'acceptació. Aquest programa ens acosta als límits de la interacció entre home i animal.

Veus palestines

La Suheir Farraj, directora de cinema, va impartir un taller de vídeo a divuit dones palestines d'Hebron. El resultat del curs és un documental sobre la poligàmia, un tema que les mateixes alumnes van escollir. La pel·lícula dóna veu a primeres i segones dones, a filles i a homes. Amb aquest treball i altres que es fan a Palestina, Suheir Farraj i l'Associació de Dones Palestines de què forma part, pretenen incloure qüestions socials com aquesta en l'agenda informativa dels mitjans de comunicació, els quals sovint només parlen d'actualitat política.

De la Puna al Manu: la memòria inca

En aquests altiplans del Perú hi viu una gent molt especial: els descendents directes dels inques, un poble amb una història i unes tradicions singulars que durant la seva època d'esplendor va arribar a controlar un imperi immens, de la Puna al Manu.

+ info

Cat Power és el nom artístic darrere del qual s'amaga Charlyn "Chan" Marshall. Aquesta jove nord-americana s'acosta al rock i al country amb una manera molt especial d'interpretar les seves cançons. El concert que oferim es va enregistrar al Primavera Sound 2008 i en destaquen un bon grapat de versions que Cat Power fa seves amb la seva personalitat.

Sierra Leone

Sierra Leone té una selva densa que ocupa una quarta part del seu territori. La fusta i les mines de diamants són la seva principal riquesa. El jove cantant Seydu reivindica la pau i l'esperança per al seu poble a través de les seves cançons, crítiques amb la corrupció i la guerra que sacseja aquest territori.

Urpa: la història d'una àguila

El doctor Robert Ballard i el seu equip d'exploradors submarins, amb el suport del vaixell de la marina nord-americana Laney Chouest, duen a terme un viatge al voltant de 3.000 fantasmes submergits. En aquest recorregut de descoberta, Ballard troba cinc vaixells que van desaparèixer sense deixar rastre durant la batalla de Midway durant la Segona Guerra Mundial.

Peix espasa: una pesca d¿hivern. Chagos, una visita al paradís.

Peix espasa, una pesca d'hivern: El Parrell és un dels quatre palangrers que a Catalunya té llicència per pescar peix espasa, una captura no tradicional al litoral català que avui dóna bons rendiments. Els darrers anys, la temporada d'aquest peix migratori i lluitador, s'allarga fins ben entrat l'hivern. Aquest any, la temporada ha durat cinc mesos i de feina, no n'ha faltat. Chagos, visita al paradís: Els refugiats de l'arxipèlag de Chagos sortiran de Maurici per fer una visita històrica a les seves illes natals. Aquest viatge, fa trenta-vuit anys que el somien. Des d'aquell dia en què el govern britànic els va deportar per convertir Diego Garcia en la base militar americana més gran del món. Aquest viatge és el premi de bastants anys d'altes negociacions amb el govern britànic.

Cercadors de diamants

El "Seahawk" puja i baixa amb les onades i es manté en posició gràcies a vuit grans àncores. El capità Wilson es mira una gran banyera que serveix per rentar les pedres que xuclen enormes mànegues que rastregen el fons marí. Gary Wilson baixa a buscar-hi diamants des de fa 24 anys.

Veus palestines

La Suheir Farraj, directora de cinema, va impartir un taller de vídeo a divuit dones palestines d'Hebron. El resultat del curs és un documental sobre la poligàmia, un tema que les mateixes alumnes van escollir. La pel·lícula dóna veu a primeres i segones dones, a filles i a homes. Amb aquest treball i altres que es fan a Palestina, Suheir Farraj i l'Associació de Dones Palestines de què forma part, pretenen incloure qüestions socials com aquesta en l'agenda informativa dels mitjans de comunicació, els quals sovint només parlen d'actualitat política.

+ info

"El món que espera a Obama" Debat amb Joan B. Culla, historiador de la UAB; Lluís Foix, periodista i analista de "La Vanguardia"; Antoni Segura, historiador de la UB, i Esther Vera, periodista i delegada de Cuatro i CNN+ a Catalunya. Aquest dilluns, "Àgora" fa una anàlisi de la situació internacional que hereta Barack Obama en el moment de prendre possessió del càrrec de president dels Estats Units. Un dels punts més calents i que més deu preocupar Obama és l'agreujament del conflicte entre Israel i Palestina. Una lluita històrica que s'ha revifat a finals del 2008 i que ha provocat centenars de morts a la franja de Gaza. Un altre dels conflictes internacionals de les últimes setmanes amb què el nou president nord-americà s'haurà de enfrontar és l'anomenada "crisi del gas". Una pugna iniciada entre Rússia i Ucraïna, per raons comercials i de poder, que ha deixat sense calefacció milers d'europeus en plena onada de fred. Una crisi energètica que ha posat sobre la taula de la Unió Europea l'excessiva dependència del gas rus i el protagonisme que vol recuperar Rusia en el teatre mundial i en el que alguna cosa haura de dir el nou president americà. Un altre dels assumptes que Obama no podrà deixar de banda com a president és la seva relació amb l'Amèrica Llatina, una regió que durant anys va ser considerada "pati del darrere de la Casa Blanca", i que ha mantingut un moviment creixent de governs d'esquerra a la zona i marcats discursos antinord-americans. Tot un seguit de problemes que, s'hauran d'abordar en mig de la greu crisi econòmica internacional i que fara que la nova presidència nord-americana no ho tingui gens fàcil. Temes de debat - Què pot fer Obama amb la crisi de Gaza? - El canvi de president pot sevir per donar esperança a un conflicte enquistat des de fa 60 anys? - Milloraran les relacions entre els Estats Units i l'Amèrica Llatina? - Obama aconseguirà establir el desbloqueig a Cuba? El nou president eliminarà el mur fronterer que separa els Estats Units de Mèxic? -Quines mesures aplicarà el nou president nord-americà a la greu crisi econòmica existent al planeta? - Els Estats Units continuaran liderant la política mundial o l'hegemonia americana toca a la seva fi? Xavi Coral tractarà aquestes i altres qüestions, dilluns, amb Joan B. Culla, historiador de la Universitat Autònoma de Barcelona; Lluís Foix, periodista i analista polític del diari "La Vanguardia"; Antoni Segura, historiador, i Esther Vera, periodista i delegada de la cadena Cuatro i CNN+ a Catalunya.

Rigoberta Menchú: vaig travessar la frontera

Rigoberta Menchú: vaig travessar la frontera Premi Nobel de la Pau el 1992, Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia el 1998, la líder indígena guatemalenca Rigoberta Menchú és la protagonista del documental holandès, produït amb suport de la UNESCO, que els oferim aquesta setmana a 'SEGLE XX'. Construït sobre la base dels records i les confidències de la pròpia Rigoberta, al programa hi apareixen també el bisbe de San Cristóbal de las Casas, Samuel Ruiz, l'aleshores director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, i algun altre polític català de primer rengle a qui sens dubte reconeixeran. Nascuda a Chimel el 1959, Rigoberta Menchú Tum és una índia quiché compromesa des de molt jove en la defensa de les terres i de la identitat indígena enfront de latifundistes i militars, i durament castigada per aquests en el seu entorn familiar: el pare va morir en la matança de l'ambaixada espanyola a Guatemala, el gener de 1980, la mare i altres parents van ser també torturats i assassinats, i ella mateixa es va haver de refugiar a Mèxic poc després. Des de l'exili, esdevindria gradualment, a través de llibres, entrevistes, viatges i compareixences, la veu i el rostre que denunciava la situació socio-política a Guatemala. ¿I quina era aquesta situació? La del país més militaritzat de Centreamèrica, instal·lat des del 1961 no pas en una guerra civil, sinó en la pràctica per part de l'exèrcit d'una violència extrema contra qualsevol forma d'oposició, ja fos la dels petits grups guerrillers, dels sindicats, dels partits tant reformistes com d'esquerra o del moviment indigenista. Una repressió desproporcionada i cruel, que assolí nivells de terrorisme d'Estat durant les presidències de dos dictadors particularment brutals, els generals Romeo Lucas García i Efraín Ríos Montt, entre 1978 i 1983. Va ser sobre aquesta realitat que es van aixecar les denúncies de genocidi formulades davant l'opinió pública internacional per Rigoberta Menchú, amb la seva imatge tan allunyada de la d'una guerrillera subversiva. Des del 1961 hi havia hagut a Guatemala 250.000 morts violentes per motius polítics, potser un milió de desplaçats o refugiats; i el 83 % de les víctimes d'aquesta repressió pertanyien a l'ètnia maia. Per fi, el 1996, es va arribar a uns acords de pau que no han modificat la naturalesa oligàrquico-militar del poder guatemalenc i que, potser precisament per això, per la frustració de les expectatives populars de canvi, han enfosquit molt l'aurèola de Rigoberta Menchú entre els seus compatriotes. N'és una prova el fet que, en les eleccions presidencials del setembre del 2007, l'activista indígena plena de guardons internacionals obtingués tan sols el 3 % dels vots emesos.

NINO GALISSA

Nascut a Guinea Bissau, en Nino Galissa fa molts anys que viu a Barcelona, on ha format la seva família i viu gairebé com un griot urbà trasplantat. Ell forma part d'una família de griots africans gairebé com els antics trobadors, o com els més recents cantautors. El seu instrument és la kora, de la qual és tot un mestre. La kora és una mena d'arpa feta amb una carbassa i un pal de fusta que pot recordar la sonoritat d'un piano. Galissa acaba de publicar el seu quart disc, "Africa Today", un treball en què parla dels problemes d'Àfrica, de l'emigració, del record d'aquells que van morir, de Barcelona i de la integració de l'emigrant allà on va a treballar.

+ info

"El món que espera a Obama" Debat amb Joan B. Culla, historiador de la UAB; Lluís Foix, periodista i analista de "La Vanguardia"; Antoni Segura, historiador de la UB, i Esther Vera, periodista i delegada de Cuatro i CNN+ a Catalunya. Aquest dilluns, "Àgora" fa una anàlisi de la situació internacional que hereta Barack Obama en el moment de prendre possessió del càrrec de president dels Estats Units. Un dels punts més calents i que més deu preocupar Obama és l'agreujament del conflicte entre Israel i Palestina. Una lluita històrica que s'ha revifat a finals del 2008 i que ha provocat centenars de morts a la franja de Gaza. Un altre dels conflictes internacionals de les últimes setmanes amb què el nou president nord-americà s'haurà de enfrontar és l'anomenada "crisi del gas". Una pugna iniciada entre Rússia i Ucraïna, per raons comercials i de poder, que ha deixat sense calefacció milers d'europeus en plena onada de fred. Una crisi energètica que ha posat sobre la taula de la Unió Europea l'excessiva dependència del gas rus i el protagonisme que vol recuperar Rusia en el teatre mundial i en el que alguna cosa haura de dir el nou president americà. Un altre dels assumptes que Obama no podrà deixar de banda com a president és la seva relació amb l'Amèrica Llatina, una regió que durant anys va ser considerada "pati del darrere de la Casa Blanca", i que ha mantingut un moviment creixent de governs d'esquerra a la zona i marcats discursos antinord-americans. Tot un seguit de problemes que, s'hauran d'abordar en mig de la greu crisi econòmica internacional i que fara que la nova presidència nord-americana no ho tingui gens fàcil. Temes de debat - Què pot fer Obama amb la crisi de Gaza? - El canvi de president pot sevir per donar esperança a un conflicte enquistat des de fa 60 anys? - Milloraran les relacions entre els Estats Units i l'Amèrica Llatina? - Obama aconseguirà establir el desbloqueig a Cuba? El nou president eliminarà el mur fronterer que separa els Estats Units de Mèxic? -Quines mesures aplicarà el nou president nord-americà a la greu crisi econòmica existent al planeta? - Els Estats Units continuaran liderant la política mundial o l'hegemonia americana toca a la seva fi? Xavi Coral tractarà aquestes i altres qüestions, dilluns, amb Joan B. Culla, historiador de la Universitat Autònoma de Barcelona; Lluís Foix, periodista i analista polític del diari "La Vanguardia"; Antoni Segura, historiador, i Esther Vera, periodista i delegada de la cadena Cuatro i CNN+ a Catalunya.

Rigoberta Menchú: vaig travessar la frontera

Rigoberta Menchú: vaig travessar la frontera Premi Nobel de la Pau el 1992, Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia el 1998, la líder indígena guatemalenca Rigoberta Menchú és la protagonista del documental holandès, produït amb suport de la UNESCO, que els oferim aquesta setmana a 'SEGLE XX'. Construït sobre la base dels records i les confidències de la pròpia Rigoberta, al programa hi apareixen també el bisbe de San Cristóbal de las Casas, Samuel Ruiz, l'aleshores director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, i algun altre polític català de primer rengle a qui sens dubte reconeixeran. Nascuda a Chimel el 1959, Rigoberta Menchú Tum és una índia quiché compromesa des de molt jove en la defensa de les terres i de la identitat indígena enfront de latifundistes i militars, i durament castigada per aquests en el seu entorn familiar: el pare va morir en la matança de l'ambaixada espanyola a Guatemala, el gener de 1980, la mare i altres parents van ser també torturats i assassinats, i ella mateixa es va haver de refugiar a Mèxic poc després. Des de l'exili, esdevindria gradualment, a través de llibres, entrevistes, viatges i compareixences, la veu i el rostre que denunciava la situació socio-política a Guatemala. ¿I quina era aquesta situació? La del país més militaritzat de Centreamèrica, instal·lat des del 1961 no pas en una guerra civil, sinó en la pràctica per part de l'exèrcit d'una violència extrema contra qualsevol forma d'oposició, ja fos la dels petits grups guerrillers, dels sindicats, dels partits tant reformistes com d'esquerra o del moviment indigenista. Una repressió desproporcionada i cruel, que assolí nivells de terrorisme d'Estat durant les presidències de dos dictadors particularment brutals, els generals Romeo Lucas García i Efraín Ríos Montt, entre 1978 i 1983. Va ser sobre aquesta realitat que es van aixecar les denúncies de genocidi formulades davant l'opinió pública internacional per Rigoberta Menchú, amb la seva imatge tan allunyada de la d'una guerrillera subversiva. Des del 1961 hi havia hagut a Guatemala 250.000 morts violentes per motius polítics, potser un milió de desplaçats o refugiats; i el 83 % de les víctimes d'aquesta repressió pertanyien a l'ètnia maia. Per fi, el 1996, es va arribar a uns acords de pau que no han modificat la naturalesa oligàrquico-militar del poder guatemalenc i que, potser precisament per això, per la frustració de les expectatives populars de canvi, han enfosquit molt l'aurèola de Rigoberta Menchú entre els seus compatriotes. N'és una prova el fet que, en les eleccions presidencials del setembre del 2007, l'activista indígena plena de guardons internacionals obtingués tan sols el 3 % dels vots emesos.

+ info

Cat Power és el nom artístic darrere del qual s'amaga Charlyn "Chan" Marshall. Aquesta jove nord-americana s'acosta al rock i al country amb una manera molt especial d'interpretar les seves cançons. El concert que oferim es va enregistrar al Primavera Sound 2008 i en destaquen un bon grapat de versions que Cat Power fa seves amb la seva personalitat.

Els sentinelles de la mort

En una cursa contra rellotge per salvar el seu poble, un equip d'artificiers cambotjà rastreja els camps d'extermini dels khmers rojos a la recerca del que Pol Pot va anomenar "els sentinelles de la mort": uns 10 milions de mines antipersona que amenacen aquesta bonica terra i la seva gent.

Renéixer

En Kong, en Jason, en Tann i la Lua investiguen el temple de les runes de Xamàs-Ra, a l'Illa d'en Kong. Aviat els esperits del rei i de la reina dels Atlants posseiran en Tann i la Lua, que robaran una de les Pedres Cardinals del cau d'en Kong per destruir un vell enemic: en Cairos. Amb l'Harpia i l'Òminos pel mig, la batalla promet ser espectacular!

El Pocatraça barrufa el futur / La matèria...

El Pocatraça s'ha trobat una pedra on hi veu coses que l'ajuden a barrufar el futur. Quina sort, oi?! El que no sap és que, de vegades, saber què ha de passar, porta mala sort. En Gargamel ja se n'ha enginyat una altra! Aquest cop entrarà als somnis dels barrufets per capturar-los. Sort que el Gran Barrufet ha sentit parlar de la Corona Daurada dels Somnis...

L'adhesiu per fer el pi / Les siluetes humanes

L'adhesiu per fer el pi - Les siluetes humanes

El joc del bonsai

El joc del bonsai - La gorra de pedra

+ info

La Tashanna està molt contenta amb el gos robot que s'acaba de comprar. És tan bonic...! I es porta sempre tan bé! Sempre?! Això és que encara no l'ha deixat a soles amb en Domo... Que no li passi res, pobre Domo! O, més ben dit, que no li passi res, pobre gos robot!

+ info

Avui l'Esther ens donarà una bona sorpresa. D'on han sortit tantes guineus? I tots germans? El cas és que en Domo, amb tantes guineus, aviat no sabrà on para. A més, això dels germans és ben curiós. Tan aviat es barallen, com es fan un tip de riure! Potser a en Domo també li agradaria tenir un germà...!

El dia del Saltiró

Avui en Noddy ha convidat el Saltiró a repartir paquets i a fer encàrrecs per la Ciutat de les Joguines. El Saltiró està tan content de poder acompanyar el seu amic de l'ànima que no se'n sap ni avenir! Però, és clar, el Saltiró és una mica graponer i entremaliat i, de vegades, sense voler, fa enfadar una mica la gent. Vols dir que no se'n penedirà, en Noddy...?

Illa de la Bufera

Avui l'Elias té un dia molt complicat. Cala Bonica està tota envoltada de boira i haurà de sortir a comprovar que no hi hagi cap vaixell en perill. El problema és que la boira és tan espessa que el pobre Elias acaba perdent-se. Incapaç de trobar el camí de tornada, al final anirà a parar en una illa que fa una mica de por... on s'hi trobarà amb una amiga molt especial. Vols saber qui és?!

Capelito pigall

Avui veurem en Capelito a la gran pantalla, fent de cavaller medieval, lluitant contra un drac que es menja les criatures. Però primer s'han de buscar caixes de cartró per fer el drac, i extres per rodar la pel·lícula, i moltes coses més...

Estrella del circ

El Gran Circus segresta en Rovelló per fer-lo treballar a la força al seu circ. El nostre amic, amb l'ajut del seu company inseparable, la puça Guitarra, remourà cel i terra per intentar fugir.

L'aparcament

Els fossers reben una trucada urgent perquè vagin a la ciutat a recollir un cadàver. Agafen el cotxe fúnebre per anar a buscar-lo, però el caos circulatori que hi ha a la ciutat farà que el seu viatge sigui un autèntic martiri.

Anem al món de les bruixes

La Dela, la bruixa comerciant, explica a les nenes que hi haurà una convocatòria especial per les que hagin suspès l'examen del nivell 9. Serà l'oportunitat de la Do-Re-Mi per posar-se al mateix nivell que les seves amigues.

Un joc infantil

Un fabricant de joguines malvat ven els seus articles, capaços de controlar la ment, a tot de gent gran per tal de convertir-los ens nens petits.

Cap. 27 Fes fum, no croc-croc

El drac avui ha confós la granota per un drac nadó amb problemes per treure foc per la boca i ha decidit ensenyar-n'hi. És possible que acabin cremant el castell de la princesa, però són coses que passen. Mentrestant, la fura s'ha quedat atrapada dins de l'armadura del cavaller Norbert i el guarda del castell ja sap qui enviarà a lluitar contra el drac!

El secret amagat al lavabo. 1a. part

El doctor Agasa ha descobert que el doctor Miyano, el pare de l'Ai tenia un amic de la infantesa, en Dejima, que és dissenyador. En Dejima que va ajudar el pare de l'Ai a fer un llibre que li va suposar el reconeixement de tota la professió. Potser si localitzen el seu amic podran descobrir més coses dels homes de negre i dels pares de l'Ai... Quan van a veure en Dejima, descobreixen que la germana gran de l'Ai va amagar alguna cosa al lavabo de l'estudi de disseny en una ocasió en què va visitar-lo. I per acabar de complicar les coses, mentre ells són allà, en Dejima es menja l'hamburguesa del dinar i cau rodó a terra: l'han enverinat.

El secret amagat al lavabo. 2ª part

Qui ha enverinat en Dejima? Com pot ser que només hi hagi restes de verí a la seva mà esquerra, als forats del cinturó, i al seu mocador? L'Ai té por que els homes de negre no estiguin involucrats en el cas. Les sospites recauen damunt els empleats del despatx, i el culpable no podrà fugir de les deduccions d'en Conan i el doctor Agasa. Ah! I què havia deixat al lavabo la germana gran de l'Ai? Unes cintes on hi ha gravada la veu de la seva mare! Els ajudaran a descobrir més coses dels homes de negre?

El vaixell pirata s'esfuma. Batalla a la fortalesa, segon assalt

El Going Merry està a punt de sortir a mar obert, però la Nami, que ha descobert que els han pres l'or, decideix que es quedaran a dins de la fortalesa i porta el vaixell cap a un moll desert. En Drake creu que ja els pirates ja han sortit a mar obert, i que els ha perdut. En Jonathan, en canvi, té la impressió que els pirates del barret de palla encara són a dintre de la fortalesa i que intentaran recuperar el seu tresor.

Coses de micos

Avui els peus de la Franny la duran fins a la selva, on hi coneixerà en Morrison, un mico que té por d'enfilar-se als arbres. La veritat és que li tremolen les cames només de pensar-hi, però la Franny està decidida a ajudar-lo. Aviat apareixerà la Zelda, una porqueta salvatge i molt decidida que es quedarà penjada d'un precipici. Ara en Morrison és l'únic que la pot salvar... Però, i la por?!

+ info

La Laia ha d'anar uns quants dies a casa dels avis, que viuen a la platja, però diu que li sap greu per en Soren, el seu amic imaginari, que la trobarà a faltar. Quan en Carles li troba la solució, la Laia comenta que seran els pares, els que la trobaran a faltar. En Carles també té solució per això, però la Laia continua trobant excuses. Què li deu passar, en realitat?!

Papallones

En aquesta ocasió, el menjar és el punt de partida per il·lustrar una història de relacions humanes en què un home i una dona, ja ancians, redescobreixen l'amor a través de la seva curiositat per la vida i per la natura. El conte explora la vessant més sensorial dels petons, encarnats aquí en forma de papallones inquietes i saboroses, i il·lustra l'analogia entre el món de les sensacions físiques i el de les emocions. Les il·lustracions gastronòmiques han estat realitzades per la cuinera i pedagoga Eulàlia Fargas, i la part musical és una creació original del cantautor i compositor Jaume Sisa.

Viatge al Llac Ness

Després de veure una fotografia del monstre del Llac Ness, els Petits Fantasmes han decidit anar a comprovar ells mateixos si és veritat que existeix. Ho tenen molt bé, perquè a prop del Llac hi viu el seu amic, en McGregor, i es podran estar al seu castell. Amb una càmera i uns binocles, els nostres amics intentaran desvellar aquest misteri tan fantasmal.

Les casetes dels tres porquets

Avui la Mila t'explicarà un conte que ja deus saber, el dels Tres Porquets. El que potser no saps és que es diuen Ronquet, Llépol i Pim-pam: el dormilega, el golut i el de les idees fantàstiques. I que el llop, en realitat, és un toro que es diu Grunys. Per cert, no et perdis el final! És ben bé que la Mila cada vegada fa volar més la imaginació...

L'Elvis

La Mila avui t'explicarà la increïble història de l'Elvis, l'ase que tocava la guitarra i que volia fer-se famós. La pega que tenia era que era massa lleig per pujar dalt d'un escenari. Aviat va conèixer en Gontran, el més guapo de la ciutat, que li va proposar de sortir ell a l'escenari mentre l'Elvis tocava amagat. I si a en Gontran no li hagués pujat la fama al cap, tot hauria anat molt bé...

Els cascos del tro

Avui en Xan i l'Adi es disfressaran de cavall per ajudar l'Enk a entrar a l'hipòdrom. Ja et pots imaginar que les curses d'avui no seran gaire tranquil·les. Aviat un genet confondrà el seu cavall pel dels Adrenalini i els germans es trobaran en plena cursa! La victòria de la disputen l'Huracà i el Bòtsna Ràta. Que guanyi el millor... o el més animal!

1ª Hist.: L'equip de rescat de minidores. 2ª Hist.: El segon peix

Després de veure que la Shizuka li ha curat una ferida a en Nobita, ara resulta que els minidores volen ser infermeres. Fins i tot han format un equip de rescat! No t'ho perdis! En Nobita, tip de veure que a tothom li toquen rifes i premis, ha demanat ajuda a en Doraemon, que li ha sortir amb aquest refrany: "No se sol pescar un segon peix sota el mateix salze."

Operació per recuperar l'or i el Waver

Quan en Ruffy i la tripulació estan a punt de sortir del moll per anar a recuperar l'or, l'Usopp els atura i els recorda que no tenen cap pla. Ell en proposa dos: un per buscar l'or, i un altre per recuperar el waver que s'ha deixat la Nami. En Ruffy, en Zoro, en Robin i l'Usopp aniran a buscar l'or. La Nami i en Sanji intentaran recuperar el waver. En Chopper es quedarà al vaixell per vigilar-lo. Mentrestant, en Shepherd s'enfronta a en Jonathan, que no es deixa impressionar gens.

Cap. 1709

Tothom gira l'esquena a en Quico. Només li queda una sortida. L'Orpinell està decidit a trobar el xantatgista. En Gerard té motius per fer-li costat. La Mercè i en Nelson es plantegen fer un pas més. En Paco continua preparant les vetlladesde "singles". En Sergi controla en Joel, que se n'adona. La Sara i en Fede es tornen a trobar.

S'esfondren els fonaments

Les visions de la Jess i el descobriment d'una calavera anònima fan sospitar que el Pollock pot estar involucrat d'alguna manera en l'encobriment d'un homicidi.

A la recerca del senyor Wright

Un segrest fa que el Pollock i el seu equip s'involucrin en una investigació d'espionatge del Departament de Justícia.

+ info

La sèrie comença amb el casament de Ghislaine i Daniel. La senzilla cerimònia fa pensar Beatrice de Courcey en el gran amor que sentia pel seu marit, Laurent, i en com es va sentir quan ell la va trair. Laurent, i el seu fill, Christophe, es barallen per la campanya d'un nou perfum que promociona la coneguda companyia familiar, Parfums de Courcey. Christophe creu que la nova fragància és juvenil, vital i sexi. Laurent pensa que és obscè i desagradable.

+ info

Els amics més propers, la família i l'èlite de Cap Riviera són a la festa de Ghislaine i Daniel. Laurent està tan preocupat per la seva baralla amb Christophe, que ni la seva muller és capaç de consolar-lo. Arriben notícies d'Amèrica que fan anar les coses molt pitjor. Gabriella va al seu refugi secret i coneix l'home dels seus somnis.

Cap. 1709

Tothom gira l'esquena a en Quico. Només li queda una sortida. L'Orpinell està decidit a trobar el xantatgista. En Gerard té motius per fer-li costat. La Mercè i en Nelson es plantegen fer un pas més. En Paco continua preparant les vetlladesde "singles". En Sergi controla en Joel, que se n'adona. La Sara i en Fede es tornen a trobar.