ASTÈRIX, EL GAL (Astérix, le gaulois)
És l'any 50 a.C. Els romans han ocupat la Gàl·lia i els cabdills deposen les armes als peus de Cèsar. Però hi ha un poblat gal, envoltat de campaments romans, que planta cara als invasors. En aquest poblat trobem Astèrix, Obèlix, Panoràmix, Abraracúrcix i Assurancetúrix. Aquests gals tenen una força increïble gràcies a una poció màgica que el druida Panoràmix ha descobert. Els romans, que temen aquest poblat invencible, capturen el druida perquè els reveli el secret de la poció. Però Panoràmix es nega a parlar. Astèrix, inquiet perquè no sap on trobar el druida, sospita dels romans. Per això, ordeix un pla per ridiculitzar els romans i entra al seu campament. Juntament amb el druida, preparen una poció que els romans pensen que els donarà força, però els efectes reals d'aquesta poció no tenen res a veure amb la força, sinó amb la crescuda desmesurada dels cabells.
Idioma versió original: francès
Producció: Dargaud Films i Velvision, 1967 (Bèlgica i França)
Direcció: René Goscinny, Albert Uderzo / Durada: 63 minuts
Fotografia: G. Lapeyronnie, E. Schurmann, F. Leonard (Eastmancolor)
Música: Gérard Calvi
Pel·lícula de dibuixos animats realitzada als Estudis Velvision (Brussel·les)
Oz és un dentista de Montreal rosegat pels deutes i el malestar que això crea en la seva vida conjugal. Quan descobreix que un nou veí seu és un sicari de la màfia de Chicago que fuig dels seus companys perquè li han posat preu a qui el mati, l'esposa d'Oz li insisteix que vagi a Chicago a denunciar-lo per poder cobrar la recompensa. Oz finalment es deixa convèncer i hi va. Mentrestant la seva esposa el denuncia al veí per aconseguir que mati Oz i poder cobrar ella l'assegurança de vida.
Oz és un dentista de Montreal rosegat pels deutes i el malestar que això crea en la seva vida conjugal. Quan descobreix que un nou veí seu és un sicari de la màfia de Chicago que fuig dels seus companys perquè li han posat preu a qui el mati, l'esposa d'Oz li insisteix que vagi a Chicago a denunciar-lo per poder cobrar la recompensa. Oz finalment es deixa convèncer i hi va. Mentrestant la seva esposa el denuncia al veí per aconseguir que mati Oz i poder cobrar ella l'assegurança de vida.
L'ÚLTIMA ESTACIÓ (The last station)
Drama històric i biogràfic sobre la vida del llegendari escriptor rus Leon Tolstoi i la seva dona Sofya. Tolstoi va haver de conciliar la fama i el compromís polític amb una vida personal extraordinàriament austera. La pel·lícula també explicar la història de Valentin Bulgakov, el deixeble més avantatjat de Tolstoi.
Direcció i guió: Michael Hoffman
Intèrprets: Christopher Plummer, Paul Giamatti, James McAvoy, Helen Mirren, Anne-Marie Duff, Kerry Condon
Idioma versió original: anglès
Producció: Sony Pictures, Egoli Tossell Film, SamFilm Produktion, Zephyr Films i Production Center of Andrei Konchalovsky, 2009 (Gran Bretanya, Alemanya i Rússia)
Durada: 107 minuts
Fotografia: Sebastian Edschmid
Música: Sergei Yevtushenko
L'ÚLTIMA ESTACIÓ (The last station)
Drama històric i biogràfic sobre la vida del llegendari escriptor rus Leon Tolstoi i la seva dona Sofya. Tolstoi va haver de conciliar la fama i el compromís polític amb una vida personal extraordinàriament austera. La pel·lícula també explicar la història de Valentin Bulgakov, el deixeble més avantatjat de Tolstoi.
Direcció i guió: Michael Hoffman
Intèrprets: Christopher Plummer, Paul Giamatti, James McAvoy, Helen Mirren, Anne-Marie Duff, Kerry Condon
Idioma versió original: anglès
Producció: Sony Pictures, Egoli Tossell Film, SamFilm Produktion, Zephyr Films i Production Center of Andrei Konchalovsky, 2009 (Gran Bretanya, Alemanya i Rússia)
Durada: 107 minuts
Fotografia: Sebastian Edschmid
Música: Sergei Yevtushenko
El Tom i el Jerry saben que més enllà de l'Arc de Sant Martí, passant pel camí de rajoles grogues, hi ha una terra de màgia on tots els somnis es poden fer realitat. Sense pensar-s'ho dues vegades, se n'han anat a reviure el conte clàssic del "Màgic d'Oz", amb la Dorothy, en Toto, en Tuffy, l'Espantaocells, l'Home de Llauna i tota la colla. La bruixa perversa i els micos voladors els ho posaran difícil per tornar a casa sans i estalvis, però després d'un munt de persecucions, una pila de cançons i un bon grapat d'emocions i de bones intencions, segur que al final tot són rialles!
CARLES, PRÍNCEP DE VIANA
Barcelona, 28 de març de 1460. Carles, príncep de Viana i duc de Nemours, primer fill de la reina Blanca de Navarra i de Joan de Trastàmara, arriba d'incògnit a Barcelona, després d'un exili de 10 anys, de pas cap a les terres de Ponent per encapçalar les forces beaumonteses i conquerir per la força el regne de Navarra, que li correspon per dret, i que li ha estat arrabassat pel seu pare en morir la reina Blanca. En aquest 10 anys, Carles s'ha convertit en un príncep errant, que ha recorregut les corts de França, Nàpols i Sicilia, per recalar finalment a Mallorca, on el seu pare l'ha fet portar amb enganys. Durant l'absència del príncep, Joan de Trastàmara s'ha fet nomenar rei de Navarra i ha heretat la Corona d'Aragó en morir el seu germà, el rei Alfons.
A Barcelona, però, el destí del príncep prendrà un gir inesperat. La ciutat, divida en lluites intestines i enfrontada amb Joan II, el rebrà com a "fill primer nat" del monarca enmig de l'esclat popular, i Carles veurà en aquesta rebuda una nova oportunitat de desafiar el seu pare, l'oportuninat que ha estat esperant durant 10 anys d'exili per fer valer els seus drets i obligar que el rei el nomeni definitivament "primogènit de tots els seus regnes" en la línia de successió. La notícia de l'arribada de Carles no es farà esperar a la cort d'Olite, on Joan II i la seva jove esposa, Joana Enríquez, començaran a tramar la
manera de neutralitzar-lo. Especialment, la reina, connectada amb els interessos castellans de la casa del seu pare, els Enríquez, i amb qui manté secreta correspondència a través del cavaller Juan Carrillo, home de confiança de la família.
Després d'una dura, violenta i humiliant entrevista entre pare i fill, el rei Joan II imposarà a Carles el matrimoni amb Caterina de Portugal, un matrimoni llargament esperat pel rei que Carles tem perquè encara l'allunya més del tron. Carles no s'hi enfronta. Decideix guanyar temps mentre pacta amb el govern de Barcelona, rep els ambaixadors de Castella en missió secreta i prepara els seus pròxims moviments.
La sobtada invitació del rei Joan II al seu fill perquè assisteixi a les Corts, que se celebren a ciutat de Lleida, interferirà hàbilment en les maquinacions del príncep.
Lleida, 2 de desembre de 1460. El príncep decideix respondre a la provocació i desafiar el seu pare acudint a la reial vila. Carles se sent protegit per la immunitat diplomàtica que li atorguen les Corts Catalanes. En entrar a Lleida, el poble es bolca en la rebuda del príncep i Carles gaudeix immensament d'aquesta victòria enfront del seu pare. El que Carles, enganyat pels bons auguris, no s'imagina és que la ciutat de Lleida, si bé el rebrà com a príncep, el veurà marxar com un proscrit. Juan Carrillo ha fet arribar a mans de la reina Joana una comprometedora carta que el vincula a un matrimoni secret amb Isabel de Castella, germana del rei Enric de Castella i mortal enemic de Joan II. Amb tan poderosa informació, la reina instigarà l'autoritari monarca a fer detenir el seu fill Carles i a desposseir-lo de tots els seus drets, per acostar així una mica més el seu fill, l'infant Ferran, al tron.
L'endemà d'entrar a Lleida i de ser rebut pel seu pare en una tensa i sumptuosa cerimònia, Carles de Viana és arrestat sota l'acusació de conspirar per assassinar Joan II i arrabassar-li el tron. L'enfrontament terrible i brutal que pare i fill viuràn directament trobarà el seu paral.lel en la lluita que les Corts i l'Església catalanes lliuraran contra les astutes i
poderoses intrigues dels fidels cortesans de Joan II.
Passaran tres mesos, durant el quals el príncep presoner serà traslladat a diverses fortaleses. Carles viurà un infern. Sempre amb la por de ser enverinat, interrogat, ferit, sacrificat en qualsevol moment o circumstància a voluntat del monarca o dels seus nombrosos i obscurs enemics. Veient com es redueixen o es frustren les possibilitats de ser rescatat, Carles anirà emmalaltint. En aquests moments, el príncep només tindrà el suport i la fidelitat de les institucions catalanes, que vetllaran tothora per ell, seguint-lo allà on el portin i lluitant per alliberar-lo. Amb la llei i amb les armes allunyaran les acusacions del rei, s'hi enfrontaran en un judici, i no pararan fins aconseguir que la reina alliberi Carles.
El príncep de Viana, ja tocat de mort per les dures condicions de la reclusió i la pressió viscuda, serà finalment posat en llibertat per la reina i entrarà triomfant a Barcelona. En aquesta ciutat morirà al cap de sis mesos. Mentre els ciris cremen a la cripta de Santa Eulàlia, on el seu cos exànime rebrà pòstums honors de rei, una veu sense nom acusarà Joan II i la seva esposa de parricidi, per places i carrers.
Repartiment:
David Selvas (Carles de Viana), Josep Maria Pou (Joan II), Florence Darel (Joana Enríquez), Massimo Wertmuller (Pietro Sadoletti), Irene Montalà (Brianda de Vaca), Marc Cartes (Bisbe de Saragossa), Ramon Madaula (Francí Desplà), Manel Barceló (Joan de Beaumont), Eduard Farelo (Lluís de Beaumont), Jordi Martínez ( Alfons Duc de Villahermosa), Homes de la biga: Gary Piquer ( Safont), Pep Planas (Setantí); Homes de la busca: Boris Ruiz (Destorrent), Albert Pérez (Mitjavila), Lluís Hostalot (Torró); Vianistes: Eugeni Roig (Hug de Cardona), Julio Manrique (Alemany); Cortesans del rei: Joan Borràs (Abat Ivorra), Pep Jové (Governador Requesens), Jesús Ferrer (Arquebisbe de Tarragona), Ferran Audi (Bisbe de Vic), Juli Mira (Ambaixador Gómez de Frías), Joan Minguell (Juan Carrillo), Abraham Hurtado (Guerau), Carme Sansa (Reina Blanca de Navarra); Dames de la reina: Belén Fabra (Caterina), Aina de Cos (Agnès)
Equip:
Directora: Sílvia Quer
Guió: adaptació: Miquel Pairolí; story editor: Esther Cases
Productor: Joan Antoni Gonzàlez
Productor executiu: Miguel Ángel González
Directora de producció: Antonia Reina
Director de fotografia: Xavier Gil
Director d'art: Francesc Candini
Càsting: Pep Armengol
Figurinista: Montse Amenós
"Carles, príncep de Viana" està produïda per TVC i l'ICC, amb la col.laboració de la productora italiana Solaris Cinematografica i de la francesa Hamster Productions. Es va rodar durant la primavera del 2001 a diferents localitzacions de Catalunya, com Barcelona, el monestir de Poblet i el de Santes Creus.
CARLES, PRÍNCEP DE VIANA
Barcelona, 28 de març de 1460. Carles, príncep de Viana i duc de Nemours, primer fill de la reina Blanca de Navarra i de Joan de Trastàmara, arriba d'incògnit a Barcelona, després d'un exili de 10 anys, de pas cap a les terres de Ponent per encapçalar les forces beaumonteses i conquerir per la força el regne de Navarra, que li correspon per dret, i que li ha estat arrabassat pel seu pare en morir la reina Blanca. En aquest 10 anys, Carles s'ha convertit en un príncep errant, que ha recorregut les corts de França, Nàpols i Sicilia, per recalar finalment a Mallorca, on el seu pare l'ha fet portar amb enganys. Durant l'absència del príncep, Joan de Trastàmara s'ha fet nomenar rei de Navarra i ha heretat la Corona d'Aragó en morir el seu germà, el rei Alfons.
A Barcelona, però, el destí del príncep prendrà un gir inesperat. La ciutat, divida en lluites intestines i enfrontada amb Joan II, el rebrà com a "fill primer nat" del monarca enmig de l'esclat popular, i Carles veurà en aquesta rebuda una nova oportunitat de desafiar el seu pare, l'oportuninat que ha estat esperant durant 10 anys d'exili per fer valer els seus drets i obligar que el rei el nomeni definitivament "primogènit de tots els seus regnes" en la línia de successió. La notícia de l'arribada de Carles no es farà esperar a la cort d'Olite, on Joan II i la seva jove esposa, Joana Enríquez, començaran a tramar la
manera de neutralitzar-lo. Especialment, la reina, connectada amb els interessos castellans de la casa del seu pare, els Enríquez, i amb qui manté secreta correspondència a través del cavaller Juan Carrillo, home de confiança de la família.
Després d'una dura, violenta i humiliant entrevista entre pare i fill, el rei Joan II imposarà a Carles el matrimoni amb Caterina de Portugal, un matrimoni llargament esperat pel rei que Carles tem perquè encara l'allunya més del tron. Carles no s'hi enfronta. Decideix guanyar temps mentre pacta amb el govern de Barcelona, rep els ambaixadors de Castella en missió secreta i prepara els seus pròxims moviments.
La sobtada invitació del rei Joan II al seu fill perquè assisteixi a les Corts, que se celebren a ciutat de Lleida, interferirà hàbilment en les maquinacions del príncep.
Lleida, 2 de desembre de 1460. El príncep decideix respondre a la provocació i desafiar el seu pare acudint a la reial vila. Carles se sent protegit per la immunitat diplomàtica que li atorguen les Corts Catalanes. En entrar a Lleida, el poble es bolca en la rebuda del príncep i Carles gaudeix immensament d'aquesta victòria enfront del seu pare. El que Carles, enganyat pels bons auguris, no s'imagina és que la ciutat de Lleida, si bé el rebrà com a príncep, el veurà marxar com un proscrit. Juan Carrillo ha fet arribar a mans de la reina Joana una comprometedora carta que el vincula a un matrimoni secret amb Isabel de Castella, germana del rei Enric de Castella i mortal enemic de Joan II. Amb tan poderosa informació, la reina instigarà l'autoritari monarca a fer detenir el seu fill Carles i a desposseir-lo de tots els seus drets, per acostar així una mica més el seu fill, l'infant Ferran, al tron.
L'endemà d'entrar a Lleida i de ser rebut pel seu pare en una tensa i sumptuosa cerimònia, Carles de Viana és arrestat sota l'acusació de conspirar per assassinar Joan II i arrabassar-li el tron. L'enfrontament terrible i brutal que pare i fill viuràn directament trobarà el seu paral.lel en la lluita que les Corts i l'Església catalanes lliuraran contra les astutes i
poderoses intrigues dels fidels cortesans de Joan II.
Passaran tres mesos, durant el quals el príncep presoner serà traslladat a diverses fortaleses. Carles viurà un infern. Sempre amb la por de ser enverinat, interrogat, ferit, sacrificat en qualsevol moment o circumstància a voluntat del monarca o dels seus nombrosos i obscurs enemics. Veient com es redueixen o es frustren les possibilitats de ser rescatat, Carles anirà emmalaltint. En aquests moments, el príncep només tindrà el suport i la fidelitat de les institucions catalanes, que vetllaran tothora per ell, seguint-lo allà on el portin i lluitant per alliberar-lo. Amb la llei i amb les armes allunyaran les acusacions del rei, s'hi enfrontaran en un judici, i no pararan fins aconseguir que la reina alliberi Carles.
El príncep de Viana, ja tocat de mort per les dures condicions de la reclusió i la pressió viscuda, serà finalment posat en llibertat per la reina i entrarà triomfant a Barcelona. En aquesta ciutat morirà al cap de sis mesos. Mentre els ciris cremen a la cripta de Santa Eulàlia, on el seu cos exànime rebrà pòstums honors de rei, una veu sense nom acusarà Joan II i la seva esposa de parricidi, per places i carrers.
Repartiment:
David Selvas (Carles de Viana), Josep Maria Pou (Joan II), Florence Darel (Joana Enríquez), Massimo Wertmuller (Pietro Sadoletti), Irene Montalà (Brianda de Vaca), Marc Cartes (Bisbe de Saragossa), Ramon Madaula (Francí Desplà), Manel Barceló (Joan de Beaumont), Eduard Farelo (Lluís de Beaumont), Jordi Martínez ( Alfons Duc de Villahermosa), Homes de la biga: Gary Piquer ( Safont), Pep Planas (Setantí); Homes de la busca: Boris Ruiz (Destorrent), Albert Pérez (Mitjavila), Lluís Hostalot (Torró); Vianistes: Eugeni Roig (Hug de Cardona), Julio Manrique (Alemany); Cortesans del rei: Joan Borràs (Abat Ivorra), Pep Jové (Governador Requesens), Jesús Ferrer (Arquebisbe de Tarragona), Ferran Audi (Bisbe de Vic), Juli Mira (Ambaixador Gómez de Frías), Joan Minguell (Juan Carrillo), Abraham Hurtado (Guerau), Carme Sansa (Reina Blanca de Navarra); Dames de la reina: Belén Fabra (Caterina), Aina de Cos (Agnès)
Equip:
Directora: Sílvia Quer
Guió: adaptació: Miquel Pairolí; story editor: Esther Cases
Productor: Joan Antoni Gonzàlez
Productor executiu: Miguel Ángel González
Directora de producció: Antonia Reina
Director de fotografia: Xavier Gil
Director d'art: Francesc Candini
Càsting: Pep Armengol
Figurinista: Montse Amenós
"Carles, príncep de Viana" està produïda per TVC i l'ICC, amb la col.laboració de la productora italiana Solaris Cinematografica i de la francesa Hamster Productions. Es va rodar durant la primavera del 2001 a diferents localitzacions de Catalunya, com Barcelona, el monestir de Poblet i el de Santes Creus.