Programació del dia 17-11-2016

+ info

"Els matins" és el magazín informatiu diari de referència a TV3, presentat per Carles Costa, Lídia Heredia i Núria Solé. Cada matí us mantenim informats, us expliquem què passa i per què passa. I sempre ho fem des del màxim rigor i buscant tots els punts de vista sobre una mateixa notícia. Amb aquestes premisses hem aconseguit consolidar-nos com el programa líder indiscutible de la franja matinal. Equip d'"Els Matins a TV3": Direcció: Carme Ros Subdirecció: Meritxell Ortiz Edició: Sara Fernández, Laura Nuñez Realització: Oscar Lorca, Ramon Larumbe Producció: Lluís Bacardit Presentació: Lídia Heredia, Núria Solé, Carles Costa Sheila Alen (Trànsit) Marta Bosch (Esports) Gemma Puig (El temps) Cap de coordinació: Ferran Martínez Coordinació: Marta Jerez, Esther Marquina i Maria José Pons Redacció:Marta Blanco, Fina Brunet, Xavi Duran, Montserrat Esteve, Agustí Forné, Cristina Macías, Montse Mora, Isabel Nadal, Erik Van-Hooft, Laura Solé, Montse Jené, Judith Casaprima, Juli Rodés, Virgínia Arqué, Roser Plana Producció: Raquel Adrados, Joaquim Arnaiz, Aurora Guindo Realització: Gemma Piquer, Joan Anton Sagols, Montse Trillo, Caterina Vallcorba Secretària de redacció: Esther Cases Operadora d'imatge: Pepa Mayo

Espai Terra - 17/11/2016

Aquest dijous amb la Tana parlarem del safrà. Una preciosa flor de color lila, molt delicada, de la qual s'aprofiten els estigmes. La Tana n'ha anat a collir a Montblanc, a la Conca de Barberà, amb una de les persones que ha impulsat la recuperació a Catalunya d'aquest condiment, que molts anys enrere havia estat un cultiu tradicional en diverses comarques.

Brownie sense nous

En Marc Ribas cuina per a tots vosaltres receptes clàssiques i modernes, de la nostra gastronomia i d'arreu del món. Sense complicacions, fàcils de fer i a l'abast de tothom. Amb productes que tots coneixem i estris que tots tenim a casa. Cadia dia, a les 15.40, després del "TN migdia". www.tv3.cat/cuines

+ info

La Núria descobreix que l'Albert guarda fotos de la Remei al seu mòbil i li agafen els cinc minuts. El secret de la Mercè i en Robert era difícil de guardar i la Patrícia acaba adonant-se del que passa. Ara cal veure com s'ho agafa. La Candela està pitjor del que es podia pensar la Maribel. Avui en serem conscients, però fa la sensació que encara hi ha més coses per descobrir.

+ info

Tots esperem el divendres. És el millor dia de la setmana, perquè preludia el cap de setmana, la diversió. Divendres és sinònim d'alegria, i és l'estat d'ànim que volem transmetre cada tarda, de dilluns a divendres. "Divendres" és un magazín diari que entra i surt de TV3. Què vol dir això? Per una banda, que l'Helena Garcia Melero en condueix els continguts, en directe, des de plató. Acompanyada de col·laboradors, reporters i convidats, dóna veu als protagonistes i testimonis de l'actualitat des d'una òptica curiosa i amb un to positiu. Per altra banda, significa que l'Espartac Peran és cada setmana, durant quatre dies, en una població catalana diferent des d'on copresentarà el programa. Des d'un plató mòbil l'Espartac ens guia per tots els racons de Catalunya i assumeix els reptes que sorgeixen sobre el terreny.

El bon camí

En Nicolas Casares apareix mort d'un tret al front, a la casa que li havia embargat el banc. Fa tres anys el van condemnar pel robatori d'uns quadres a una parella de col·leccionistes, a conseqüència del qual la mestressa de la casa va quedar paraplègica. En Casares sempre va reiterar la seva innocència i estava decidit a demostrar-la. Ara, en Bernier i la resta del grup hauran d'investigar les ramificacions d'un cas que cada vegada es complica més.

+ info

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer. El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català". "El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

+ info

Avui, a "Polònia", Oriol Junqueras (Ivan Labanda) explicarà el seu secret per relacionar-se amb la CUP i amb el PDECat sense sortir-ne malparat, a través d'un musical. Mentrestant, a La Moncloa, Mariano Rajoy (Queco Novell) haurà de fer front a dos problemes de la nova legislatura. Per una banda, ell i els seus ministres hauran d'aprendre què significa la paraula "dialogar" ara que no tenen majoria absoluta. De l'altra, haurà d'arbitrar en la divisió del seu govern entre Soraya Sáenz de Santamaría (Agnès Busquets) i María Dolores de Cospedal (Judit Martín). Aconseguirà resoldre-ho? A més, Carles Puigdemont (Queco Novell) intentarà posar gelosa Ada Colau (Agnès Busquets) perquè el president ha aconseguit el suport de la CUP per aprovar els pressupostos i l'alcaldessa de Barcelona, no. També tornarà Josep Capella (David Olivares) per explicar-nos com van les negociacions entre el PSC i el PSOE i en Tomàs Molina (David Olivares) ens portarà la seva particular "superlluna" i s'atrevirà a fer un experiment amb en Minimolina.

El procés en procés

Avui emetem un programa especial: "El Procés en procés", on es repassaran les relacions entre Junts pel Sí i la CUP, ara que ja fa un any que van començar a negociar per entendre's al Parlament. Les eleccions del 27-S, els reiterats "nos" d'Antonio Baños (David Olivares) a Artur Mas (Bruno Oro), el "pressing CUP", el pas al costat de Mas i les negociacions per a la qüestió de confiança i els pressupostos seran els temes principals del programa especial. Per guiar l'espectador en aquest repàs, el programa comptarà amb el cambrer del bar del croissant de xocolata (Marc Rodríguez), que explicarà com va viure els quatre gags en què va negar el croissant a Antonio Baños (David Olivares) i Anna Gabriel (Lara Díez) i la venjança, en què, finalment, Anna Gabriel i Eulàlia Reguant (Judit Martín) aconsegueixen emportar-se el famós croissant.

Immadurs

IMMADURS (Immaturi) Direcció i guió: Paolo Genovese Producció: Lotus Productions / Medusa Film Durada: 107 minuts País de producció: Itàlia Idioma versió original: Italià Fotorgrafía: Fabrizio Lucci Música: Andrea Guerra Intèrprets: Raoul Bova, Barbora Bobulova, Ricky Memphis, Ambra Angiolini, Luca Bizzarri, Paolo Kessisoglu, Anita Caprioli, Giulia Michelini, Alessandro Tiberi, Daniela Virgilio, Luisa Ranieri, Giovanna Ralli, Maurizio Mattioli Un bon dia, un grup d'antics alumnes d'un institut de Roma, que ara ronden els quaranta anys, reben la inesperada notícia que per uns problemes burocràtics al ministeri d'educació hauran de repetir l'examen de maduresa que havien fet a l'acabar el batxillerat. Amb motiu d'aquest nou examen, els amics es retrobaran i es veuran obligats a posar al dia antics comptes pendents entre ells.

+ info

La Carmen vol aprofitar la precarietat en què es troben les del Faro i les tempta amb una sucosa oferta econòmica. Però la Lucía es resisteix a deixar el negoci i provarà d'aconseguir clients allà on sigui. Mentrestant, el patiment de la Lidia per l'estat de l'Andrés no va a menys: té poca informació i no se'n refia. La Irene la vol ajudar i li fa costat en tot moment.

Una nit qualsevol

El Kubala i l'Helena es fan passar per parella, cosa que no fa gens feliç el Charly, per investigar una sèrie de robatoris en un hotel. El Kubala, durant l'estada a l'hotel, es veu involucrat en l'assassinat d'una prostituta que ha passat la nit amb ell... Això deixa en estat de xoc la família Solé que no sap què pensar. Mentrestant, el Charly pretén demostrar que una treballadora fingeix una lesió laboral per cobrar una indemnització. Però el detectiu no s'espera que l'advocada de la treballadora sigui algú molt pròxim a ell.

TONI SOLÀ

Solà és un dels saxofonistes de referència dins l'escena del jazz a casa nostra. Una de les seves virtuts és l'eclecticisme. Es mou en diferents estils de la música d'arrel negra, sempre amb un so molt personal. En el projecte que ens presenta avui ens ofereix un repertori que passa pel "hard bop", el "second line", certes influències brasileres i fins i tot pessiga uns certs aires "coltranians"...

MIGUEL TALAVERA POWER TRIO

Miguel Talavera és un guitarrista incansable a l'hora de defensar el seu so i la seva visió del blues. El "Power Trio" és aquest format de banda que es va definir als anys seixanta i setanta com a rock-blues. Talavera és un músic que ens pot dur des de la tècnica del finger-picking, més pròxima al country, fins al blues més profund i ho farà juntament amb Miki Santamaría, al baix, i Miguel Ballester, a la bateria.

Manel Camp Quartet

El polifacètic pianista i compositor manresà Manel Camp ens visita amb tres personalitats de la música amb les quals està vinculat per una llarga història d'improvisacions i complicitat: Matthew Simon a la trompeta, Horacio Fumero al contrabaix i Lluís Ribalta a la bateria. El resultat és un diàleg musical enèrgic, espontani i directe que combina la tradició jazzística més pura amb un llenguatge propi.

+ info

La Núria descobreix que l'Albert guarda fotos de la Remei al seu mòbil i li agafen els cinc minuts. El secret de la Mercè i en Robert era difícil de guardar i la Patrícia acaba adonant-se del que passa. Ara cal veure com s'ho agafa. La Candela està pitjor del que es podia pensar la Maribel. Avui en serem conscients, però fa la sensació que encara hi ha més coses per descobrir.

Propostes artístiques de dones històricament ignorades pel món de l'art i la fotografa Laia Abril.

La tria de Laura Sangrà se centra en propostes artístiques de dones que han estat històricament ignorades pel món de l'art. Al MNAC s'hi pot veure una retrospectiva de la fotògrafa Marianne Breslauer, que va patir la censura per la seva condició de jueva en l'Alemanya nazi. A la Virreina es recupera el llegat de Copi, dibuixant i dramaturg transvestit que va destacar a França i a l'Argentina. I finalment, la fotògrafa Cristina García Rodero homenatja al Caixafòrum un altre col·lectiu ignorat: les dones de la comunitat índia d'Anantapur. Júlia Bertran conversa amb la fotògrafa Laia Abril, un dels noms més internacionals de la jove fotografia. A punt de publicar el seu darrer llibre, sibre el licantrop gallec Manuel Blanco, conversem amb aquesta fotògrafa que ha fet possible, entre d'altres, una nova mirada sobre la dona o sobre els transtorns alimentaris.

El cavaller de la rosa

Res de tragèdies, espases i morts apassionades. Richard Strauss escriu una òpera magnífica sobre el pas del temps. Què fem amb el temps que tenim? Aquesta és la gran pregunta. Una òpera preciosa amb una música extraordinària. Un gran homenatge a Mozart amb una història delicada on el personatge principal reflexiona sobre la maduresa i la joventut. Si voleu escoltar una música increïble, aquesta és la vostra òpera. Quedareu rendits a Strauss.

Art Endins-8

De l'idealisme al decadentisme: Hortensi Güell / La "Dama de l'ermini", una història del Cinquecento / Narcís Monturiol i l'Humanisme (i l'Art)

L'home que va desplegar mil cors

Durant segles, el cor humà va ser un misteri per a la medicina: es comprenia la seva funció però no la seva estructura. Paco Torrent Guasp, un metge de Dènia, va treballar en solitari durant 20 anys fins a trobar la resposta: el cor és una banda muscular única, plegada sobre ella mateixa en forma helicoidal. El seu descobriment revoluciona la medicina del cor perquè ara els metges disposen d'un mapa que els permet entendre què falla quan el cor emmalalteix. Tanmateix, en Paco va haver de lluitar 20 anys més per tal que es reconegués la seva feina.

JOSEP MARIA CARALPS

Josep Maria Caralps (Barcelona, 1942) figura, des de fa molts anys, en la història de la medicina al nostre país. Va dirigir i practicar el primer trasplantament de cor amb èxit a Espanya, a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, i va portar l'esperança a moltes persones. Encara avui continua predicant que els bons hàbits són la millor prevenció contra les malalties cardiovasculars, la primera causa de mortalitat al món. En l'entrevista amb Josep Puigbó, recorda aquell primer trasplantament, els seus 8 anys d'estudis i pràctiques als EUA, on es va adonar del que era treballar de debò, i també la seva tornada a Catalunya, i la creació de la unitat de cirurgia cardíaca de l'Hospital de Sant Pau. Caralps assegura que el cor té cervell i que el futur dels transplantaments està en els òrgans d'animals. A més, considera que la relació humanista amb el malalt és indispensable. Lamenta no haver dedicat més temps a la família i, encara que continua operant, fa servir també les seves mans per tocar la guitarra clàssica.

El cuerpo

La desaparició del cos d'una dona del dipòsit de cadàvers local alarma tant a la policia com al vidu.

D'Hondarribia a BUrgos

Un recorregut aeri pel nord d'Espanya. Primerament, visitarem Hondarribia, situat al costat de la frontera francesa. Sobrevolarem pobles de muntanya pintorescos, com Roncesvalls, que ressegueixen el Camí de Sant Jaume. També passarem per Navarra, on visitarem Pamplona, i sobrevolarem els Pirineus. Tornarem cap al País Basc i Vitòria, abans de visitar La Rioja i els seus famosos cellers. Acabarem el viatge a Burgos, amb la seva grandiosa catedral.

El cavaller de la rosa

Res de tragèdies, espases i morts apassionades. Richard Strauss escriu una òpera magnífica sobre el pas del temps. Què fem amb el temps que tenim? Aquesta és la gran pregunta. Una òpera preciosa amb una música extraordinària. Un gran homenatge a Mozart amb una història delicada on el personatge principal reflexiona sobre la maduresa i la joventut. Si voleu escoltar una música increïble, aquesta és la vostra òpera. Quedareu rendits a Strauss.

Art Endins-8

De l'idealisme al decadentisme: Hortensi Güell / La "Dama de l'ermini", una història del Cinquecento / Narcís Monturiol i l'Humanisme (i l'Art)

PHAT FRED

Una de les formacions de funk més representatives d'Europa. De totes maneres, el quintet no es conforma a ser una banda de gènere i el seu so és una barreja de rock, funk, psicodèlia i jazz. Phat Fred són coneguts especialment pel seu directe, en què es deixen anar en el deliri i la improvisació creant el que ells en diuen punk-funk.

THE SUITCASE BROTHERS

Sens dubte, els germans Puertas són el millor duo de blues acústic de tot l'estat. Influïts per duos mítics com els de Sonny Terry i Brownie McGhee o Paul Rishell i Annie Raines. Els Suitcase han desenvolupat un estil propi, ple de força i sentiment. Pere Puertas, a la guitarra i la veu, i Víctor Puertas, a l'harmònica i la veu, són els fantàstics Suitcase Brothers.

Juliane Heinemann

La cantant berlinesa Juliane Heinemann va arribar a Barcelona fa cinc anys atreta per la seva escena del jazz. Des d'aleshores no ha parat de tocar, sempre fidel al seu estil intimista, col.laborant amb altres bandes i als seus propis projectes. Ve acompanyada del guitarrista Jordi Matas, el contrabaixista Juan Pablo Balcázar i el bateria Carlos Falanga.

El concurs de bellesa

Un animal ha decidit organitzar un concurs de bellesa al bosc. Qui sigui el més guapo, tindrà dret a demanar un desig.

La poció màgica

Perquè els arbres donin bons fruits, l'Iris prepara una poció màgica. En Tork i en Batt l'ajudaran a trobar els ingredients secrets. En veuran de tots colors per aconseguir-los i acabaran fent trampes. Quins resultats tindrà el canvi d'un dels aliments?

La pedra perduda

L'Iris duu una pedra molt maca en un penjoll. A en Tork li agrada molt i l'Iris l'hi deixa, però ell la perd. Perquè l'Iris no s'enfadi, s'arrisca a entrar dins d'un cau de vespes, que és on ha caigut la pedra. L'Iris i en Batt pateixen molt per en Tork, tot i que al final, per sort, en Tork en surt sa i estalvi.

Un joc ridícul

En Tork i en Batt s'avorreixen i se'ls acut jugar a fer veure que no veuen ni senten ningú. Els animals que volen parlar amb ells s'empipen molt. L'Iris els fa invisibles perquè entenguin que no és divertit ignorar els altres.

El Timmy juga a fet i amagar

Avui toca jugar a fet i amagar, però al cap d'una estona ningú es vol amagar amb el Paxton, el porquet, perquè fa tant soroll que de seguida els troben. Al final el Timmy descobreix l'amagatall perfecte per al Paxton, però resulta que s'amaguen tan bé que quan arriba l'hora de berenar, ningú sap on s'han ficat. Ai, que es quedaran sense teca!

El Timmy va sobre rodes

El Timmy ha provat d'anar en tricicle i li ha sortit a la primera. Al Ruffy, en canvi, li costa una mica més i no se n'acaba de sortir, però el Timmy no té gaire paciència amb ell i, en comptes d'ensenyar-n'hi, l'hi agafa i se'n va amb el tricicle. Més tard, el Timmy prova el patinet i li passa com al Ruffy, que no se'n surt. Potser ara s'adonarà que ser amics també vol dir ajudar-se.

El Timmy i la foto

Avui toca fer la foto de la classe i tots els animalons han arribat a l'escola ben nets i polits. El Timmy també, però primer ha començat a jugar amb un bassal de fang, després a futbol amb una pilota ben bruta, i més tard s'ha ben empastifat de melmelada. Quan per fi torna a estar immaculat per a la foto, l'Osbourne, el mestre, comença a tenir problemes amb la càmera!

El Timmy i els sorolls

El Timmy ha sentit un tro i s'ha quedat impressionat del terrabastall que ha fet. De fet, li ha agradat tant que ara li ha agafat la dèria de fer sorolls ben forts amb tot el que troba. La que s'ho està passant malament és la pobra Marroneta, l'eriçó, que no guanya per ensurts. Aviat, però, descobrirà una cosa que canviarà molt el panorama. T'imagines què és?!

El vaixell del Timmy

Avui tots els animalons de l'escola fan vaixells de paper per poder fer una cursa. Al Timmy li ha tocat el Ratllat de parella, però com que no para de fer esternuts, no tenen manera d'acabar cap vaixell sencer. El Ratllat fins i tot ha fet malbé el vaixell de l'Otus, el mussol, i el Timmy li ha hagut de donar el seu. A veure si a l'hora de la cursa els serveixen d'alguna cosa els esternuts del Ratllat!

Fòssil instantani / La bústia per avançar la resposta

DORAEMON, EL GAT CÒSMIC (Doraemon) Producció: Fujiko Fujio, Japó (1978) "Doraemon, el gat còsmic" és l'altra cara de la moneda del dibuix japonès que coneixem. Doraemon és antiviolent, és intel·ligent, és simpàtic i és un tendre gat-robot que té poders especials. Ve del segle XXII i, a través de la màquina del temps, és enviat al nostre segle XX. Doraemon té una butxaca màgica, de la quarta dimensió, d'on poden sortir tots els somnis que un nen voldria realitzar. El personatge de Doraemon prové del còmic i va fer la seva primera aparició en públic l'any 1970. L'abril del 1979 es va estrenar a la petita pantalla i, des de llavors, s'ha convertit en tot un clàssic als països asiàtics. Se n'han fet moltes pel·lícules, se n'han publicat diversos llibres, revistes i videojocs, i se n'han venut gairebé un milió de discos.

La màquina per repetir els somnis / El gas per flotar

DORAEMON, EL GAT CÒSMIC (Doraemon) Producció: Fujiko Fujio, Japó (1978) "Doraemon, el gat còsmic" és l'altra cara de la moneda del dibuix japonès que coneixem. Doraemon és antiviolent, és intel·ligent, és simpàtic i és un tendre gat-robot que té poders especials. Ve del segle XXII i, a través de la màquina del temps, és enviat al nostre segle XX. Doraemon té una butxaca màgica, de la quarta dimensió, d'on poden sortir tots els somnis que un nen voldria realitzar. El personatge de Doraemon prové del còmic i va fer la seva primera aparició en públic l'any 1970. L'abril del 1979 es va estrenar a la petita pantalla i, des de llavors, s'ha convertit en tot un clàssic als països asiàtics. Se n'han fet moltes pel·lícules, se n'han publicat diversos llibres, revistes i videojocs, i se n'han venut gairebé un milió de discos.

La llanterna de la metamorfosi / L'adobador

DORAEMON, EL GAT CÒSMIC (Doraemon) Producció: Fujiko Fujio, Japó (1978) "Doraemon, el gat còsmic" és l'altra cara de la moneda del dibuix japonès que coneixem. Doraemon és antiviolent, és intel·ligent, és simpàtic i és un tendre gat-robot que té poders especials. Ve del segle XXII i, a través de la màquina del temps, és enviat al nostre segle XX. Doraemon té una butxaca màgica, de la quarta dimensió, d'on poden sortir tots els somnis que un nen voldria realitzar. El personatge de Doraemon prové del còmic i va fer la seva primera aparició en públic l'any 1970. L'abril del 1979 es va estrenar a la petita pantalla i, des de llavors, s'ha convertit en tot un clàssic als països asiàtics. Se n'han fet moltes pel·lícules, se n'han publicat diversos llibres, revistes i videojocs, i se n'han venut gairebé un milió de discos.

Diners de butxaca

En aquest episodi, en Loopdidoo va a buscar la setmanada que la Petúnia li dóna i es queixa que són massa pocs diners, perquè ell es vol comprar moltes coses. La Petúnia li aconsella que faci serveis als amics a canvi de diners i que així guanyarà més. A en Loopdidoo li agrada, la idea. I després resulta que...

Acabat de pintar

Avui fa un dia perfecte per pintar la barraqueta de la Petúnia. En Loopdidoo està convençut que està fet tot un artista, però amb la pintura ja se sap que s'ha d'anar amb molt de compte. Aparteu les criatures i prepareu-vos per veure un gran espectacle multicolor! Però, què passa si quan ho tenen pintat es posa a ploure?! De quin color quedarà la barraqueta?!

El Timmy fa de paleta

L'Osbourne, el mestre, ha proposat als animalons que es construeixin una tenda al pati de l'escola. L'Otus, el mussol, de seguida ha demostrat que és el més espavilat i que té unes idees magnífiques. El Timmy vol fer la seva i no vol que l'hi ajudi ningú, però aviat s'adonarà que, si fas cas dels consells dels amics, al final la feina surt més ben feta.

El titella del Timmy

El Timmy s'ha fet un titella amb un mitjó i, ben cofoi, se'n va cap a l'escola, però pel camí li cau de la motxilla i no se n'adona. Quan arriba veu que tots els seus companys tenen el seu titella a punt per l'obra que han de representar, menys ell, que s'ha quedat sense. La senyoreta Harriet l'ajudarà a fer-ne un altre, i a mitja obra apareixerà un personatge que ningú s'espera!

El tren Timmy

El Timmy i els seus companys juguen a fer el tren, però tant ell com la Mixeta volen anar al capdavant, per això han començat una mena de competició per veure quin dels dos es disfressa més bé de locomotora. Aviat s'adonaran que no té cap sentit ser el tren més espectacular, si no tens cap amic per portar-hi. Potser si troben una altra solució s'ho passaran tots més bé!

El Timmy i el kart

Avui a l'escola hi ha un kart nou de trinca i tots els animalons estan molt emocionats per pujar-hi, el Timmy el primer de tots! De fet, el Timmy està tan esverat que s'ha acabat estampant contra una muntanya de fems, que fan una pudor que no s'aguanta! Ara li tocarà netejar-lo, i potser d'aquesta manera s'adonarà que ha d'aprendre a esperar el seu torn.

El Timmy vol el timbal

Avui hi ha classe de música i el Timmy s'ha ficat entre cella i cella que ell vol tocar el timbal, però com que la que reparteix els instruments és la senyoreta Harriet, al final al Timmy li ha tocat el triangle. El timbal el té la Yabba, però ja et pots imaginar que el Timmy farà el que faci falta per aconseguir-lo. Se'n sortirà?!

El Timmy no es vol banyar

El partit de futbol d'avui ha sigut tan espectacular que el Timmy ha acabat ple de fang de dalt a baix. El problema és que ara no es vol banyar i es busca mil i una excuses per no fer-ho. Tant li fa que als seus companys els molesti que vagi tan brut, fins que el que acaba ple de fang és el seu osset de peluix. Ara potser s'adonarà que no està pas tan malament, això d'anar net.

El Timmy va per feina

Avui toca fer endreça a l'escola, però el Timmy només té ganes de sortir al pati a jugar. Al final, per voler-ho fer tot tan de pressa, encara ho desordena tot més i la senyoreta el castiga a asseure's en una cadira. D'aquí una estona tindrà una altra oportunitat per fer bé la feina. A veure si aquesta vegada se'n surt i pot sortir a jugar amb els seus companys!

Dos és companyia

Avui en Croc Croc té ganes de jugar amb en Raa Raa. Primer juguen a picacoco, després, a picabombo, després, a picatruca tu... Ells s'ho passen molt bé, però l'Uh Uh també voldria jugar. En Raa Raa i en Croc Croc cada vegada li deixen les coses per jugar, però ells es posen a jugar a una cosa diferent. No veuen que l'Uh Uh no té ganes de jugar sol. Vol jugar amb ells.

Un munt de Raas a la selva

En Raa Raa els ensenya als seus amics de la selva Xiu-xiu-xivarri com rugeixen els lleons. Llavors juguen tots a fer veure que són una manada de lleons i s'ho passen molt bé. Tant, que després els altres animals també ensenyen als seus companys el que fan. Un per un, tots ho van explicant: la girafa, l'elefant, el mico, el cocodril i la zebra.

Els tresors d'en Raa Raa

En Raa Raa té uns tresors ben guardats a casa seva, però un dia els vol treure per ensenyar-los a la Gigi. Marxa amb el bugui-bugui carregat i quan arriba a ca la Gigi, tots els tresors han desaparegut. Com que en Raa Raa està molt preocupat, la Gigi busca la solució en un llibre i diu que, per trobar-los, ha de tornar pel mateix camí per on ha passat.

El ball de la selva

Avui hi haurà un gran ball a la selva Xiu-xiu-xivarri i en Raa Raa assaja el seu ball especial. De sobte pensa que s'estimaria més ballar amb algú altre i no ell sol. I decideix anar a preguntar-li a la seva amiga Zebi si vol ballar amb ell. Però la Zebi té molta vergonya i li diu que no en sap, de ballar. Després se'n va veure el seu amic Croc Croc per preguntar-li si vol ballar amb ell, i el cocodril li diu que sí. Però resulta que no tenen ben bé el mateix estil a l'hora de ballar.

Llums, càmera, caos!

En Valeriano s'assabenta que hi ha un concurs cinematogràfic per a nous talents, però la pel·lícula s'ha de presentar aquell vespre mateix. En Calimero l'anima a fer-ne una amb ell mateix, la Priscilla i en Pierrot d'actors. De seguida s'hi posen, però els cosins Conillam els esguerren totes les escenes perquè ells també han fet una pel·lícula per presentar al concurs i els fa por que la d'en Valeriano sigui millor.

Les súper vambes de la Priscilla

A Hatchington es preparen per celebrar la cursa de salts d'obstacles de palla. Evidentment els cosins Conillam estan convençuts de quedar els primers. Però, contra tot pronòstic, la Priscilla es classifica per la final, però d'una manera que el Calimero no considera legal del tot.

Preparats per l'enlairament

En Gustavo està encarregat d'anar a llençar trastos vells de l'ajuntament, però troba un avió de joguina que se li dóna corda i li regala al Calimero. Però com que l'avió xoca amb la façana de l'ajuntament, l'alcalde li acaba prenent al Calimero i no li vol tornar. Els nostres amics acaben descobrint que en realitat és una joguina de l'alcalde, de quan era petit, i que se l'estimava molt.

L'efecte papallona

El Calimero, gràcies a la seva mare, descobreix les papallones vermelles que un dia a l'any s'agrupen a Hatchington abans de començar la gran migració anual. La seva il·lusió és ensenyar-les a la Priscilla, però ella està molt ocupada amb la Cora buscant un tema per escriure un article pel diari de l'escola.

Les Tres Bessones i la cigala i la formiga

Al costat d'un toll, en una pila de totxos que sembla un poblet de la Costa Brava, hi estiuegen tota mena d'insectes. La Bruixa hi ha enviat les Bessones, que venen gelats al bar de la Formiga. Un dia hi arriba una Cigala bohèmia que triomfa tocant la mandolina i que no ha vist ploure mai.

Les Tres Bessones a l'Everest

L'Avorrida està tan enfadada amb les Bessones que les ha castigades a l'Himàlaia, al campament d'un equip d'alpinistes que vol fer l'Everest. El cap de l'equip les vol fer tornar cap a casa, però elles estan decidides a fer-se un lloc a l'expedició. Evidentment, la Bruixa Avorrida no els ho posarà gens fácil.

El gat burlat

El refrany popular diu que "quan el gat no hi és, les rates ballen", però el ratolí Jerry no necessita que el gat no hi sigui per poder passejar lliurement per la casa. És més, en Jerry és feliç corrent davant d'en Tom i qualsevol moment és bo per buscar-li les pessigolles. I és que en Tom i en Jerry sempre estan com gat i gos (encara que siguin gat i ratolí!), però en Jerry és expert en les persecucions d'en Tom i sempre aconsegueix escapar-se de les urpes del seu company inseparable!

El petit ànec

El refrany popular diu que "quan el gat no hi és, les rates ballen", però el ratolí Jerry no necessita que el gat no hi sigui per poder passejar lliurement per la casa. És més, en Jerry és feliç corrent davant d'en Tom i qualsevol moment és bo per buscar-li les pessigolles. I és que en Tom i en Jerry sempre estan com gat i gos (encara que siguin gat i ratolí!), però en Jerry és expert en les persecucions d'en Tom i sempre aconsegueix escapar-se de les urpes del seu company inseparable!

El ratolí solitari

El refrany popular diu que "quan el gat no hi és, les rates ballen", però el ratolí Jerry no necessita que el gat no hi sigui per poder passejar lliurement per la casa. És més, en Jerry és feliç corrent davant d'en Tom i qualsevol moment és bo per buscar-li les pessigolles. I és que en Tom i en Jerry sempre estan com gat i gos (encara que siguin gat i ratolí!), però en Jerry és expert en les persecucions d'en Tom i sempre aconsegueix escapar-se de les urpes del seu company inseparable!

Anem al cinema

El refrany popular diu que "quan el gat no hi és, les rates ballen", però el ratolí Jerry no necessita que el gat no hi sigui per poder passejar lliurement per la casa. És més, en Jerry és feliç corrent davant d'en Tom i qualsevol moment és bo per buscar-li les pessigolles. I és que en Tom i en Jerry sempre estan com gat i gos (encara que siguin gat i ratolí!), però en Jerry és expert en les persecucions d'en Tom i sempre aconsegueix escapar-se de les urpes del seu company inseparable!

El ratolí abandonat

El refrany popular diu que "quan el gat no hi és, les rates ballen", però el ratolí Jerry no necessita que el gat no hi sigui per poder passejar lliurement per la casa. És més, en Jerry és feliç corrent davant d'en Tom i qualsevol moment és bo per buscar-li les pessigolles. I és que en Tom i en Jerry sempre estan com gat i gos (encara que siguin gat i ratolí!), però en Jerry és expert en les persecucions d'en Tom i sempre aconsegueix escapar-se de les urpes del seu company inseparable!

Estima'm a mi i estima el meu ratolí

El refrany popular diu que "quan el gat no hi és, les rates ballen", però el ratolí Jerry no necessita que el gat no hi sigui per poder passejar lliurement per la casa. És més, en Jerry és feliç corrent davant d'en Tom i qualsevol moment és bo per buscar-li les pessigolles. I és que en Tom i en Jerry sempre estan com gat i gos (encara que siguin gat i ratolí!), però en Jerry és expert en les persecucions d'en Tom i sempre aconsegueix escapar-se de les urpes del seu company inseparable!

Ei, que la senyoreta Geo no suporta en Kuraio / Ei, que vull menjar xiclet tant si com no / Ei, que el pare am

Ei, que la senyoreta Geo no suporta en Kuraio / Ei, que vull menjar xiclet tant si com no / Ei, que el pare amaga alguna cosa

Ei, que jo també vull anar a la perruqueria / Ei, que la Himawari està molt rara / Ei, que anem a sopar com un

Ei, que jo també vull anar a la perruqueria / Ei, que la Himawari està molt rara / Ei, que anem a sopar com uns senyors

Ei, que fem una festa a casa! / Ei, que jo també faig un càsting! / Ei, que ens ha tocat la loteria!

Ei, que fem una festa a casa! / Ei, que jo també faig un càsting! / Ei, que ens ha tocat la loteria!

L'aneguet

El refrany popular diu que "quan el gat no hi és, les rates ballen", però el ratolí Jerry no necessita que el gat no hi sigui per poder passejar lliurement per la casa. És més, en Jerry és feliç corrent davant d'en Tom i qualsevol moment és bo per buscar-li les pessigolles. I és que en Tom i en Jerry sempre estan com gat i gos (encara que siguin gat i ratolí!), però en Jerry és expert en les persecucions d'en Tom i sempre aconsegueix escapar-se de les urpes del seu company inseparable!

La meva vida amb en Tom

El refrany popular diu que "quan el gat no hi és, les rates ballen", però el ratolí Jerry no necessita que el gat no hi sigui per poder passejar lliurement per la casa. És més, en Jerry és feliç corrent davant d'en Tom i qualsevol moment és bo per buscar-li les pessigolles. I és que en Tom i en Jerry sempre estan com gat i gos (encara que siguin gat i ratolí!), però en Jerry és expert en les persecucions d'en Tom i sempre aconsegueix escapar-se de les urpes del seu company inseparable!

Escola per ratolins

El refrany popular diu que "quan el gat no hi és, les rates ballen", però el ratolí Jerry no necessita que el gat no hi sigui per poder passejar lliurement per la casa. És més, en Jerry és feliç corrent davant d'en Tom i qualsevol moment és bo per buscar-li les pessigolles. I és que en Tom i en Jerry sempre estan com gat i gos (encara que siguin gat i ratolí!), però en Jerry és expert en les persecucions d'en Tom i sempre aconsegueix escapar-se de les urpes del seu company inseparable!

Alerta amb el meu fill

El refrany popular diu que "quan el gat no hi és, les rates ballen", però el ratolí Jerry no necessita que el gat no hi sigui per poder passejar lliurement per la casa. És més, en Jerry és feliç corrent davant d'en Tom i qualsevol moment és bo per buscar-li les pessigolles. I és que en Tom i en Jerry sempre estan com gat i gos (encara que siguin gat i ratolí!), però en Jerry és expert en les persecucions d'en Tom i sempre aconsegueix escapar-se de les urpes del seu company inseparable!

El ressopó

El refrany popular diu que "quan el gat no hi és, les rates ballen", però el ratolí Jerry no necessita que el gat no hi sigui per poder passejar lliurement per la casa. És més, en Jerry és feliç corrent davant d'en Tom i qualsevol moment és bo per buscar-li les pessigolles. I és que en Tom i en Jerry sempre estan com gat i gos (encara que siguin gat i ratolí!), però en Jerry és expert en les persecucions d'en Tom i sempre aconsegueix escapar-se de les urpes del seu company inseparable!

Amenaça en miniatura

El refrany popular diu que "quan el gat no hi és, les rates ballen", però el ratolí Jerry no necessita que el gat no hi sigui per poder passejar lliurement per la casa. És més, en Jerry és feliç corrent davant d'en Tom i qualsevol moment és bo per buscar-li les pessigolles. I és que en Tom i en Jerry sempre estan com gat i gos (encara que siguin gat i ratolí!), però en Jerry és expert en les persecucions d'en Tom i sempre aconsegueix escapar-se de les urpes del seu company inseparable!

Els superpoders d'en Goku no consten a les dades

En Trunks aconsegueix fugir de l'amagatall del grup Megacanó Sigma amb la Pan i quan arriben a la nau descobreixen que en Guiru els ha robat les boles de drac. Mentrestant, en Son Goku s'encarrega de destruir els tres robots que encara queden sencers, davant de la mirada atenta del general Rild, que aviat podria entrar en acció.

Rild, l'últim mutant, presenta batalla

En Son Goku arriba a la nau just abans que el general Rild, que converteix en Trunks en un bloc metàl·lic i l'envia al laboratori del doctor Mu perquè el dissequi. Mentre la Pan intenta salvar-lo, en Son Goku, convertit aquest cop en superguerrer, inicia una batalla amb en Rild, que aviat també patirà una transformació per convertir-se en l'hipermega Rild.

La passió que encenen els somnis

La revista "Ran-ran" ha fet una entrevista a la Ray, l'han convertit en una estrella mediàtica i el Centre d'Hikawa s'ha fet famós per tot el país. Aviat, però, apareixerà la Nanako, una nena que vol ser tan elegant i misteriosa com la Ray i que s'ha convertit en la pròxima víctima del Quartet d'Amazones. Segons la Zircònia, la Nanako és la persona que té el mirall daurat.

La terrible clínica dental

Davant de la insistència de la reina Nehelènia per trobar el mirall daurat i el Cristall d'Or d'en Pegàs, la Parapara, del Quartet d'Amazones, ha preparat un pla perquè tots els nens i nenes de la ciutat tinguin mal de queixal i hagin d'anar a la seva clínica dental. Les últimes pacients del dia seran la Bunny i la Chibiusa, possibles portadores del mirall dels bells somnis.

El Timmy ens fa riure

Avui la Marroneta, l'eriçó, ha portat la seva manta preferida a l'escola i no la deixa estar per res del món. A l'hora del pati es despista un moment i els altres animalons la confonen per un drap vell i la comencen a fer servir per netejar les seves joguines. El Timmy intentarà fer-la riure perquè no estigui tan trista, però la veritat és que no ho tindrà gens fàcil.

La carota del Timmy

Avui el Timmy i els seus companys d'escola s'ho estan passant molt bé fent-se carotes d'animals. El Timmy se n'ha fet una de dinosaure i no se la vol treure per res del món! Fins i tot ha sortit al pati amb la carota i vol fer de porter sense treure-se-la! Vols dir que podrà aturar gaires pilotes amb una carota de dinosaure?!

La sorpresa primaveral del Timmy

Ha arribat la primavera i toca treballar al jardí de l'escola. La senyoreta Harriet ha repartit tot de llavors entre els alumnes i els ha ensenyat tot el que cal fer per plantar-les. Ben aviat, a tots els animalons els comencen a créixer plantes precioses, menys al Timmy, que només li surt un brot ben esquifit. Ni t'imagines la sorpresa que s'endurà quan sàpiga què és!

El Timmy aprèn a fer màgia

El Timmy s'ha quedat bocabadat quan ha vist el mestre fent un truc de màgia. Convençut que ell també ho sabrà fer, comença a provar tot de trucs amb els seus amics, però de seguida s'adona que no és tan fàcil com sembla. Després d'uns quants consells del mestre, el Timmy descobrirà que les coses només s'aprenen a base de pràctica.

El Timmy està de pega

La senyoreta Harriet ha ensenyat a tots els animalons de l'escola a fer un collage, però resulta que el Timmy s'ha ben empastifat de cola i li ha quedat tot el cos ple d'objectes que els seus companys havien de fer servir per fer les seves obres d'art. La Yabba és l'única que l'ha pogut acabar, però quan perd una ploma de color blau, que és el centre del seu collage, és quan arriba el pitjor.

El Timmy passa por

És Halloween i el Timmy i companyia s'ho estan passant molt bé buidant carbasses i fent tota mena de decoracions per la festa. El Timmy i el Finlay, la guineu, no se'n poden estar i comencen a fer bromes als seus companys per espantar-los, però quan senten tot de sorolls que vénen de la caseta que hi ha al pati, se'ls gira la truita i comencen a tremolar de por. Què deu ser?!

A dormir, Timmy!

Avui, a l'hora de la migdiada, el Timmy estava tan esverat que no ha pogut dormir i s'ha passat tota l'estona jugant. Després, encara que no ho vulgui reconèixer, estava molt cansat i s'ha passat tota la tarda pesant figues, és clar. El pobre va d'un lloc a l'altre mig adormit, fins que la senyoreta Harriet i l'Osbourne, el mestre, li troben una solució ben pràctica. T'imagines què és?!

El Timmy aprèn a volar

Avui el Timmy s'ha quedat amb un pam de nas quan ha vist l'Otus, el mussol, com alçava el vol per anar a buscar un estel dalt d'un arbre. Tot seguit li ha demanat al seu amic que li ensenyés com es fa, això de volar, però ben aviat s'ha adonat que no és tan fàcil com sembla. Quan ja estava a punt de deixar-ho córrer, els seus companys li han donat una idea genial per poder volar. Com s'ho farà?!

+ info

El "Mic", l'espai per als més menuts, estrena un nou format per al cap de setmana al matí. Es tracta d'"El Mic i els seus amics", un programa en què es podran veure d'una manera continuada, i durant 30 minuts, històries protagonitzades per en Mic, en Cincsegons, el Cargol i la Mosca. Aquestes històries també aniran acompanyades de la presència de nens i nenes explicant les seves experiències i descobriments. "El mic i els seus amics" ocuparà la franja matinal de dissabtes i diumenges adreçada als més menuts. En cada capítol, les petites aventures del Mic s'enllacen una darrere l'altra, mantenint un fil temàtic. (Setembre, 2013)

L'hotel extraviat

Al poble fa dies que tot està tranquil i el Tex s'avorreix perquè no té cap cas per resoldre. Fins que un dia, a l'Hotel Kumba, li surten potes, s'aixeca de terra i se'n va... Per fi, el Tex té un problema per resoldre, ha de trobar un hotel que camina... un estrany cas que farà anar de corcoll el Tex.

Efectes secundaris

És temporada de bolets i la vaca Mundi, que no entén gens de bolets, troba al bosc uns bolets verds fluorescents. La Mundi els agafa i els dóna al cuiner de l'hotel perquè els cuini... el gust és deliciós i gairebé tots els habitants del poble els tasten, però ignoren que en realitat són tòxics i tenen uns curiosos i divertits efectes secundaris. El Tex haurà de trobar l'antídot per curar a tots els que han menjat els bolets i torni tot a la normalitat.

Un gos ben educat

El pare del Bola s'ha dedicat a posar el Bill pels núvols davant d'un client, que ara el vol conèixer. El problema és que el Bill es nega a donar la pota i fer les coses que fan els gossos normals. Abans que arribi el client, cal prendre mesures dràstiques. I pel Bill, no hi ha res més dràstic que un curset de bones maneres canines... a càrrec de la senyora Stick!

El Bill es posa a règim

Ha arribat el dia del concurs del Gos Més Talentós. L'any passat, el Bill va perdre davant del Rocket, i el Bola està convençut que avui guanyaran. El problema és que el Bill odia l'aigua, i l'any passat el van banyar abans del concurs. Perquè no li torni a passar, fingeix que està malalt i no hi pot participar. Llavors el porten al veterinari i les coses es compliquen... i de quina manera!

El Max contraataca

El Bola, el Bill i la Carolina volen veure un episodi nou de la seva sèrie preferida, "El gos Max", però es troben que se'ls ha espatllat la tele. Intenten anar a casa d'algun amic a mirar-lo, però a cap li va bé. Només els queda el recurs de provar-ho amb la senyora Stick, ensabonant-la una mica, però el Caporal no està disposat a permetre-ho.

+ info

"Info-K" és un informatiu diari infantil i juvenil que s'emet en directe de dilluns a dijous a les 19.00 h. pel Super3, el canal infantil de Televisió de Catalunya, amb una durada de 12 minuts. Està en antena des del 23 d'abril de l'any 2001. Es tracta de la primera iniciativa d'aquest gènere a la televisió catalana i espanyola, inspirada en l'experiència de dos programes molt solvents i de llarga trajectòria com són "Newsround", de la BBC, i "Jeugdjournaal" de la cadena holandesa NOS. Les notícies que apareixen a l'Info-K intenten explicar: 1. Què passa al món? 2. Què passa al món dels nens? 3. Què fan els nens. Els continguts es presenten en format de peces breus -les notícies d'actualitat o semiactualitat d'interès per a l'audiència infantil- i en format de reportatge -informacions més elaborades que incorporen un tractament de postproducció i musical més treballat-. Hi ha algunes seccions diàries, com els clips, que són notícies breus i curioses, la previsió meteorològica i el tancament musical. També hi ha d'altres reportatges que tractem amb una certa periodicitat, com les recomanacions de llibres, les propostes d'activitats per fer durant el cap de setmana, les notícies explicades per l'anomenat nen-reporter i les crides a la participació (que inclouen enviament de fotos, vídeos o textos per part dels telespectadors). Equip: Direcció i presentació: Laia Servera Producció: Edgar Ger Realització: Marta De Lucas Cap d'edició: Albert Aguilera Redacció: Mireia Prats, Nuria Casals, Miquel Piris, Jordi Aguilera, Nuria Vilanova Ajudant de realització:Jordi Ysas Postproducció vídeo: Lluís Xufré Producció Executiva: Belén Samper

El seu fort

En Pocatraça no passa les proves per entrar a l'equip de bàsquet de l'escola... per quart any consecutiu, i es queda una mica moix. L'Angelo i la Lola volen animar el seu company de classe, i per això intentaran per tots els mitjans ajudar-lo a trobar el seu punt fort. Però la cosa no serà gens fàcil, perquè en Pocatraça és..., sí, força pocatraça.

Pura xamba

L'Angelo treu la màxima puntuació en un examen experimental tipus test. Tot i que el senyor Foot està convençut que ha estat pura xamba, aquest resultat dóna a l'Angelo l'oportunitat de fer una prova pilot i dirigir l'escola durant una setmana. Aquest temps l'aprofitarà bé amb la Lola i en Sher per... fer alguns canvis i alterar el ritme educatiu. En sortirà una escola millor, de tot plegat?

Aterratge perillós

El refrany popular diu que "quan el gat no hi és, les rates ballen", però el ratolí Jerry no necessita que el gat no hi sigui per poder passejar lliurement per la casa. És més, en Jerry és feliç corrent davant d'en Tom i qualsevol moment és bo per buscar-li les pessigolles. I és que en Tom i en Jerry sempre estan com gat i gos (encara que siguin gat i ratolí!), però en Jerry és expert en les persecucions d'en Tom i sempre aconsegueix escapar-se de les urpes del seu company inseparable!

El petit fugitiu

El refrany popular diu que "quan el gat no hi és, les rates ballen", però el ratolí Jerry no necessita que el gat no hi sigui per poder passejar lliurement per la casa. És més, en Jerry és feliç corrent davant d'en Tom i qualsevol moment és bo per buscar-li les pessigolles. I és que en Tom i en Jerry sempre estan com gat i gos (encara que siguin gat i ratolí!), però en Jerry és expert en les persecucions d'en Tom i sempre aconsegueix escapar-se de les urpes del seu company inseparable!

Espectacle sobre gel

El refrany popular diu que "quan el gat no hi és, les rates ballen", però el ratolí Jerry no necessita que el gat no hi sigui per poder passejar lliurement per la casa. És més, en Jerry és feliç corrent davant d'en Tom i qualsevol moment és bo per buscar-li les pessigolles. I és que en Tom i en Jerry sempre estan com gat i gos (encara que siguin gat i ratolí!), però en Jerry és expert en les persecucions d'en Tom i sempre aconsegueix escapar-se de les urpes del seu company inseparable!

El magnifico

El refrany popular diu que "quan el gat no hi és, les rates ballen", però el ratolí Jerry no necessita que el gat no hi sigui per poder passejar lliurement per la casa. És més, en Jerry és feliç corrent davant d'en Tom i qualsevol moment és bo per buscar-li les pessigolles. I és que en Tom i en Jerry sempre estan com gat i gos (encara que siguin gat i ratolí!), però en Jerry és expert en les persecucions d'en Tom i sempre aconsegueix escapar-se de les urpes del seu company inseparable!

La noia que va venir de l'organització dels homes de negre (2a part)

el cas de l'assassinat del professor universitari (II)

+ info

La Núria descobreix que l'Albert guarda fotos de la Remei al seu mòbil i li agafen els cinc minuts. El secret de la Mercè i en Robert era difícil de guardar i la Patrícia acaba adonant-se del que passa. Ara cal veure com s'ho agafa. La Candela està pitjor del que es podia pensar la Maribel. Avui en serem conscients, però fa la sensació que encara hi ha més coses per descobrir.

Propostes artístiques de dones històricament ignorades pel món de l'art i la fotografa Laia Abril.

La tria de Laura Sangrà se centra en propostes artístiques de dones que han estat històricament ignorades pel món de l'art. Al MNAC s'hi pot veure una retrospectiva de la fotògrafa Marianne Breslauer, que va patir la censura per la seva condició de jueva en l'Alemanya nazi. A la Virreina es recupera el llegat de Copi, dibuixant i dramaturg transvestit que va destacar a França i a l'Argentina. I finalment, la fotògrafa Cristina García Rodero homenatja al Caixafòrum un altre col·lectiu ignorat: les dones de la comunitat índia d'Anantapur. Júlia Bertran conversa amb la fotògrafa Laia Abril, un dels noms més internacionals de la jove fotografia. A punt de publicar el seu darrer llibre, sibre el licantrop gallec Manuel Blanco, conversem amb aquesta fotògrafa que ha fet possible, entre d'altres, una nova mirada sobre la dona o sobre els transtorns alimentaris.

El cavaller de la rosa

Res de tragèdies, espases i morts apassionades. Richard Strauss escriu una òpera magnífica sobre el pas del temps. Què fem amb el temps que tenim? Aquesta és la gran pregunta. Una òpera preciosa amb una música extraordinària. Un gran homenatge a Mozart amb una història delicada on el personatge principal reflexiona sobre la maduresa i la joventut. Si voleu escoltar una música increïble, aquesta és la vostra òpera. Quedareu rendits a Strauss.

Art Endins-8

De l'idealisme al decadentisme: Hortensi Güell / La "Dama de l'ermini", una història del Cinquecento / Narcís Monturiol i l'Humanisme (i l'Art)

L'home que va desplegar mil cors

Durant segles, el cor humà va ser un misteri per a la medicina: es comprenia la seva funció però no la seva estructura. Paco Torrent Guasp, un metge de Dènia, va treballar en solitari durant 20 anys fins a trobar la resposta: el cor és una banda muscular única, plegada sobre ella mateixa en forma helicoidal. El seu descobriment revoluciona la medicina del cor perquè ara els metges disposen d'un mapa que els permet entendre què falla quan el cor emmalalteix. Tanmateix, en Paco va haver de lluitar 20 anys més per tal que es reconegués la seva feina.

JOSEP MARIA CARALPS

Josep Maria Caralps (Barcelona, 1942) figura, des de fa molts anys, en la història de la medicina al nostre país. Va dirigir i practicar el primer trasplantament de cor amb èxit a Espanya, a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, i va portar l'esperança a moltes persones. Encara avui continua predicant que els bons hàbits són la millor prevenció contra les malalties cardiovasculars, la primera causa de mortalitat al món. En l'entrevista amb Josep Puigbó, recorda aquell primer trasplantament, els seus 8 anys d'estudis i pràctiques als EUA, on es va adonar del que era treballar de debò, i també la seva tornada a Catalunya, i la creació de la unitat de cirurgia cardíaca de l'Hospital de Sant Pau. Caralps assegura que el cor té cervell i que el futur dels transplantaments està en els òrgans d'animals. A més, considera que la relació humanista amb el malalt és indispensable. Lamenta no haver dedicat més temps a la família i, encara que continua operant, fa servir també les seves mans per tocar la guitarra clàssica.

El cuerpo

La desaparició del cos d'una dona del dipòsit de cadàvers local alarma tant a la policia com al vidu.

D'Hondarribia a BUrgos

Un recorregut aeri pel nord d'Espanya. Primerament, visitarem Hondarribia, situat al costat de la frontera francesa. Sobrevolarem pobles de muntanya pintorescos, com Roncesvalls, que ressegueixen el Camí de Sant Jaume. També passarem per Navarra, on visitarem Pamplona, i sobrevolarem els Pirineus. Tornarem cap al País Basc i Vitòria, abans de visitar La Rioja i els seus famosos cellers. Acabarem el viatge a Burgos, amb la seva grandiosa catedral.

El cavaller de la rosa

Res de tragèdies, espases i morts apassionades. Richard Strauss escriu una òpera magnífica sobre el pas del temps. Què fem amb el temps que tenim? Aquesta és la gran pregunta. Una òpera preciosa amb una música extraordinària. Un gran homenatge a Mozart amb una història delicada on el personatge principal reflexiona sobre la maduresa i la joventut. Si voleu escoltar una música increïble, aquesta és la vostra òpera. Quedareu rendits a Strauss.

Art Endins-8

De l'idealisme al decadentisme: Hortensi Güell / La "Dama de l'ermini", una història del Cinquecento / Narcís Monturiol i l'Humanisme (i l'Art)

PHAT FRED

Una de les formacions de funk més representatives d'Europa. De totes maneres, el quintet no es conforma a ser una banda de gènere i el seu so és una barreja de rock, funk, psicodèlia i jazz. Phat Fred són coneguts especialment pel seu directe, en què es deixen anar en el deliri i la improvisació creant el que ells en diuen punk-funk.

THE SUITCASE BROTHERS

Sens dubte, els germans Puertas són el millor duo de blues acústic de tot l'estat. Influïts per duos mítics com els de Sonny Terry i Brownie McGhee o Paul Rishell i Annie Raines. Els Suitcase han desenvolupat un estil propi, ple de força i sentiment. Pere Puertas, a la guitarra i la veu, i Víctor Puertas, a l'harmònica i la veu, són els fantàstics Suitcase Brothers.

Juliane Heinemann

La cantant berlinesa Juliane Heinemann va arribar a Barcelona fa cinc anys atreta per la seva escena del jazz. Des d'aleshores no ha parat de tocar, sempre fidel al seu estil intimista, col.laborant amb altres bandes i als seus propis projectes. Ve acompanyada del guitarrista Jordi Matas, el contrabaixista Juan Pablo Balcázar i el bateria Carlos Falanga.