LA SILLA
Producció: Eddie Saeta, 2006
Direcció i guionista: Julio D. Wallovits
Fotografia: Tomàs Pladevall
Intèrprets: Francesc Garrido (protagonista), Ulises Dumont (venedor), Francesc Orella (artista), Gonzalo Cunill (Policia A), Luis Zahera (Policia B) , Dora Santa Creu (Marta), Rachel Lascar (Dona "botones") i Álex Brendemhül (Home bar)
Un home d'uns quaranta anys fa un recompte de les seves ansietats i pors, de totes les pèrdues que l'han dut a tenir tot allò que posseeix... tot i que res de tot això ho considera realment seu. Les pèrdues s'enumeren en veu en off: les seves propietats, els seus hàbits, el seu temps... la veu de l'home no és l'única cosa que ens condueix; les imatges amplien, són un ressó d'aquesta veu. Uns policies, o uns que semblen policies, el vigilen. No perquè hagi fet res, sino perquè tenen la certesa de què ho farà. Uns transportadors de càrregues rampinyen. No treballen, rampinyen i conspiren amb el seu silenci, amb el seu "no fer res". La pel·lícula és plena de recerques, físiques i mentals: el millor lloc per dormir, el millor lloc per prendre un cafè, les millors paraules per dir...En mig d'un nus ple d'asfixia, sense solució, l'home troba en un antiquari de la ciutat una cadira, imitació Bauhaus, en la qual deposita tota la fe en tot allò que pot canviar, en la qual fa asseure totes les possibilitats.
L'home corre per demanar ajuda als transportadors de càrregues que són els que l'ajudaran a transportar-la... i mentre va a buscar diners per comprar-la, la cadira és venuda a una altra persona.En mig de la desesperació, l'home interpel·la a qui l'ha comprat. No obstant, quan aquest deixa clar que no la vol vendre, decideix robar-li.
Tota la culpa sentida des del principi té un sentit; els policies tenen una missió.L'home és empresonat pels policies, que ja no actuen ara amb un estil depredador, sino sota el pes d'allò que semblava inevitable. Si la cadira significava per a ell un nou escut, allò que ens ajuda a sortir una altra vegada al camp per tornar a lluitar, ara ja no ho sabrem mai.
LA SILLA
Producció: Eddie Saeta, 2006
Direcció i guionista: Julio D. Wallovits
Fotografia: Tomàs Pladevall
Intèrprets: Francesc Garrido (protagonista), Ulises Dumont (venedor), Francesc Orella (artista), Gonzalo Cunill (Policia A), Luis Zahera (Policia B) , Dora Santa Creu (Marta), Rachel Lascar (Dona "botones") i Álex Brendemhül (Home bar)
Un home d'uns quaranta anys fa un recompte de les seves ansietats i pors, de totes les pèrdues que l'han dut a tenir tot allò que posseeix... tot i que res de tot això ho considera realment seu. Les pèrdues s'enumeren en veu en off: les seves propietats, els seus hàbits, el seu temps... la veu de l'home no és l'única cosa que ens condueix; les imatges amplien, són un ressó d'aquesta veu. Uns policies, o uns que semblen policies, el vigilen. No perquè hagi fet res, sino perquè tenen la certesa de què ho farà. Uns transportadors de càrregues rampinyen. No treballen, rampinyen i conspiren amb el seu silenci, amb el seu "no fer res". La pel·lícula és plena de recerques, físiques i mentals: el millor lloc per dormir, el millor lloc per prendre un cafè, les millors paraules per dir...En mig d'un nus ple d'asfixia, sense solució, l'home troba en un antiquari de la ciutat una cadira, imitació Bauhaus, en la qual deposita tota la fe en tot allò que pot canviar, en la qual fa asseure totes les possibilitats.
L'home corre per demanar ajuda als transportadors de càrregues que són els que l'ajudaran a transportar-la... i mentre va a buscar diners per comprar-la, la cadira és venuda a una altra persona.En mig de la desesperació, l'home interpel·la a qui l'ha comprat. No obstant, quan aquest deixa clar que no la vol vendre, decideix robar-li.
Tota la culpa sentida des del principi té un sentit; els policies tenen una missió.L'home és empresonat pels policies, que ja no actuen ara amb un estil depredador, sino sota el pes d'allò que semblava inevitable. Si la cadira significava per a ell un nou escut, allò que ens ajuda a sortir una altra vegada al camp per tornar a lluitar, ara ja no ho sabrem mai.