NEN RIC (Richie Rich)
Idioma versió original: anglès
Producció: Warner Bros., Silver Pictures i Davis Entertainment, 1994 (Estats Units)
Direcció: Donald Petrie
Durada: 93 minuts
Guió: Tom S. Parker i Jim Jennewein, basat en un argument de Neil Tolkin
Fotografia: Don Burgess (Technicolor)
Música: Alan Silvestri
Intèrprets: Macaulay Culkin (Richie Rich), John Larroquette (Lawrence Van Dough), Edward Herrmann (Richard Rich), Jonathan Hyde (Herbert Cadbury), Michael McShane (professor Keenbean)
Richie Rich és el nen més ric del món: té el seu propi parc d'atraccions i la seva professora de gimnàstica particular, a més de gaudir de l'amor dels seus pares. Malgrat tot això, Richie no és feliç. Ell voldria anar a jugar al beisbol al carrer i conèixer altres nens. Un dia, els pares de Richie desapareixen misteriosament i ell sospita d'un dels executius que treballa a Indústries Rich, que sempre ha tingut l'ambició de fer-se l'amo de la companyia. Richie busca l'ajuda dels nens que juguen al carrer per remoure cel i terra en la recerca dels seus pares.
COR DE PIRATA
Producció: Televisió de Catalunya, Institut del Cinema Català (ICC), Steinweg Emotion Pictures, Bavaria Film, Degeto Film i ORF amb la col·laboració de l'Institut Català de les Indústries Culturals
Direcció: Miguel Alexandre / Durada: 180 minuts
Guió: Walter Kärger
Direcció de fotografía: Peter Idergand
Música: Dominic Roth
Intèrprets: Ken Duken (Klaus/ Störtebeker), Claire Keim (Elisabeth Preen), Stephan Luca (SImon Von Wallenrod), Timo Dierkes (Wigbold), Antonio Wannek (Erik), Gudrun Landgrebe (Königin Margarete), Pepa López (Maria), Pep Ferrer (Lüchow), Gottfried John (Konrad von Wallenrod ), Miguel Herz-Kestranek (Hermann Preen), Jochen Nickel (Goedeke Michels) i Frank Giering (Jan Brodeson)
Alemanya, segle XIV
L'Störtebeker és un mariner que busca justícia pel brutal assassinat dels seus pares. En adonar-se que no hi ha possibilitat de justícia perquè els responsables del crim són en Konrad von Wallenrod i el seu fill Simon, patricis d'Hamburg, es convertirà en pirata, vivint segons les seves pròpies regles i no les de la societat hipòcrita. Però el seu elevat sentit de la justícia i la solidaritat el faran odiós per a tots els poderosos, que el perseguiran sense descans. L'Störtebeker, a través de les seves aventures, intentarà recuperar Elisabeth, el seu gran amor, destinada a casar-se amb en Simon.
COR DE PIRATA
Producció: Televisió de Catalunya, Institut del Cinema Català (ICC), Steinweg Emotion Pictures, Bavaria Film, Degeto Film i ORF amb la col·laboració de l'Institut Català de les Indústries Culturals
Direcció: Miguel Alexandre / Durada: 180 minuts
Guió: Walter Kärger
Direcció de fotografía: Peter Idergand
Música: Dominic Roth
Intèrprets: Ken Duken (Klaus/ Störtebeker), Claire Keim (Elisabeth Preen), Stephan Luca (SImon Von Wallenrod), Timo Dierkes (Wigbold), Antonio Wannek (Erik), Gudrun Landgrebe (Königin Margarete), Pepa López (Maria), Pep Ferrer (Lüchow), Gottfried John (Konrad von Wallenrod ), Miguel Herz-Kestranek (Hermann Preen), Jochen Nickel (Goedeke Michels) i Frank Giering (Jan Brodeson)
Alemanya, segle XIV
L'Störtebeker és un mariner que busca justícia pel brutal assassinat dels seus pares. En adonar-se que no hi ha possibilitat de justícia perquè els responsables del crim són en Konrad von Wallenrod i el seu fill Simon, patricis d'Hamburg, es convertirà en pirata, vivint segons les seves pròpies regles i no les de la societat hipòcrita. Però el seu elevat sentit de la justícia i la solidaritat el faran odiós per a tots els poderosos, que el perseguiran sense descans. L'Störtebeker, a través de les seves aventures, intentarà recuperar Elisabeth, el seu gran amor, destinada a casar-se amb en Simon.
BANDIDO (Bandido)
Idioma versió original: anglès
Producció: Robert L. Jacks per a United Artists, 1956 (Estats Units)
Direcció: Richard Fleischer
Durada: 87 minuts
Guió: Earl Felton
Fotografia: Ernest Laszlo (color DeLuxe)
Música: Max Steiner
Intèrprets: Robert Mitchum, Gilbert Roland, Zachary Scott, Ursula Thiess, Rodolfo Acosta, Herny Brandon
Un aventurer ianqui es troba ficat dins de la Revolució mexicana, i de mala gana, acaba ajudant un cap rebel que vol fer malbé els plans d'un contrabandista d'armes.
ELS AMICS DEL NUVI (The groomsmen)
Idoima versió original: anglès
Producció: Marlboro Road Gang Productions i Bauer Martinez Studios, 2006 (Estats Units)
Direcció i guió: Edward Burns
Durada: 96 minuts
Fotografia: William Rexer (Technicolor)
Música: Robert Gary i P.T. Walkley
Intèrprets: Edward Burns (Paulie), Heather Burns (Jules), John Leguizamo (TC), Matthew Lillard (Dez Howard), Donald Logue (Jimbo), Brittany Murphy (Sue)
Paulie és un jove que està a punt de casar-se amb Sue, la seva nòvia embarassada. Paulie i els seus quatre millors amics reflexionen sobre les seves vides i s'enfronten de diferents maneres, cadascú amb els seus problemes personals, al pas de la joventut a la maduresa.
EL PACTE DELS LLOPS (Le pacte des loups)
Idioma versió original: francès, alemany i italià
Producció: Canal +, David Films, Davis-Films, Eskwad, Natexis Banquest Populaires Images, Studio Image Soficas i TF1 Films, 2001 (França i Canadà)
Direcció: Christophe Gans
Durada: 136 minuts
Guió: Christophe Gans i Stéphane Cabel
Fotografia: Dan Laustsen (Durocolor)
Música: Joseph LoDuca
Intèrprets: Samuel Le Bihan (Grégoire de Fronsac), Vincent Cassel (Jean-François de Morangias), Émilie Dequenne (Marianne de Morangias), Monica Bellucci (Sylvia), Jérémie Renier (Thomas d'Apcher), Mark Dacascos (Mani)
La pel·lícula explica la història, mig llegenda i mig realitat, del monstre de Gévaudan, un animal que va terroritzar la població francesa d'Aveyron, a mitjan segle XVIII. Durant tres anys la bèstia va causar més de cent víctimes i les autoritats locals no van poder capturar-la. L'assumpte va ser tan greu que el rei de França va enviar uns experts a Aveyron perquè matessin l'animal.
CASAMENTS PER ENCÀRREC (Cake)
Idioma versió original: anglès
Producció: Cake Productions, First Look International, New Real Films, Northwood Entertainment i Téléfilm Canada, 2005 (Canadà)
Direcció: Nisha Ganatra
Durada: 93 minuts
Guió: Tassie Cameron
Fotografia: Gregory Middleton (color)
Música: Andrew Lockington
Intèrprets: Heather Graham (Pippa McGee), David Sutcliffe (Ian), Taye Diggs (Hemingway Jones), Sandra Oh (Lulu), Keram Malicki-Sánchez (Frank), Cheryl Hines (Roxanne)
Pippa McGee és una dona que fa un parèntesi en la seva atrafegada vida de cronista de viatges i soltera empedreïda per tornar a la seva ciutat natal i assistir, a desgrat, a un casament. Quan arriba a la casa familiar es troba que el seu pare, un magnat de la indústria editorial, ha tingut un atac de cor i no es pot encarregar de l'edició d'una de les seves revistes. Pippa s'ofereix per al lloc de treball, però resulta que la revista tracta sobre casaments, tema que ella no suporta.
DE MADRID A LA LLUNA
Producció: Els Quatre Gats, Diafragma, Sagrera TV i P.G. Production.
Direcció: Carles Balagué
Fotografia: Carles Gusi, Teresa Burgos
Aquest documental intenta respondre a la pregunta "Què van tenir de feliços, els anys 70?". És una crònica de l'Espanya d'aquells anys que ens descobreix les estratègies ocultes d'una política plena d'aliances encobertes, relleus en el poder i canvis estructurals que varen portar cap a l'integrisme religiós i que varen convertir Espanya en un satèl·lit dels Estats Units.
El documental s'inicia amb l'arribada a Espanya de Dwight D. Eisenhower a Madrid l'any 1959 i acaba amb l'arribada de Neil Amstrong a la lluna. Dos esdeveniments que lluny de ser dues dates gratuïtes, assenyales el principi i la fi d'una època. Una dècada que va resultar fonamental per a la futura història d'Espanya, tant a nivell estatal com internacional i que va posar els fonaments de l'anomenada "transició".
Coneixerem com va construir el poder la imatge dels "feliços seixanta" i les bases sobre les quals es va fonamentar la relativa bonança econòmica; de quina manera Espanya es converteix en un país clau per a la política armamentística dels Estats Units; i les diferents sinèrgies que es van produir entre l'Opus Dei, la Falange, la banca americana i l'exèrcit, així com els diferents escàndols econòmics i immobiliaris, entre els quals destaca Matesa.
Com a rerefons, el documental il·lustra també la vida nocturna de Madrid amb imatges de l'època, rica en personatges: Eva Perón, Ava Gardner, Luís Miguel Dominguín, o els rodatges del productor Samuel Bronston ("El Cid", "Rey de reyes"...) en un intent de fer dels voltants de la capital un Hollywood europeu. La ciutat de Barcelona també va tenir-hi el seu protagonisme: els ciutadans americans, molts d'ells desertors, es fan seva la Plaça Real i els seus voltants i inauguren els primers clubs de jazz.
Aquest treball s'ha confegit mitjançant material d'arxiu, plànols d'ambientació i entrevistes realitzades a personatges testimonis i/o coneixedors de la nostra història. S'ha rodat a Madrid, Barcelona, Segòvia, Lleó i Valladolid.
Amb la participació de:
Rafael Abella, historiador
Carlos Abella, historiador
Cèsar Alcalá Giménez Dacosta, historiador
Eduardo Alvarez Puga, historiador
Antonio Argandoña, professor d'economia IESE
Isabel de Armas, periodista i escriptora
Antonio Batista, periodista i historiador
Francesc Cabana Vancells, historiador
Angel Casas, periodista
Mosen Josep Dalmau Olive, mossèn de la Gallifa i historiador
Fabian Estapé, Catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona
Josep Maria Forn Costa, director de cinema
Jesús García de Dueñas, historiador
Gregorio Moran , escriptor
José María Huertas Claveria, periodista
Núria Passola, pedagoga
Jordi Pujol Baulenas, historiador i productor discogràfic,
Juan Vila Reyes, industrial i empresari;
i diversos supervivents de la tragèdia que es va produir amb l'esfondrament del restaurant Los Angles de San Rafael, l'any 1969. Amb l'elecció de les localitzacions, on s'han realitzat les entrevistes, s'ha pretès reflectir l'època i s'han escollit localitzacions com l'antic Museu Chicote de Madrid.
(Interstate 60)
Idioma versió original: anglès
Producció: Fireworks Entertainment (Canadà) i Seven Arts Pictures (Estats Units), 2002
Direcció i guió : Bob Gale
Durada: 104 minuts
Fotografia: Denis Maloney (color)
Música: Christophe Beck
Intèrprets: James Mardsen (Neal Oliver), Gary Oldman (O.W. Grant), Chris Cooper (Bob Cody), Deborah Odell (Valerie McCabe), Amy Stewart (Nancy), Michael J. Fox (Baker)
Neal Oliver és un jove de 23 anys que vol ser pintor, però ha d'enfrontar-se a un dilema: seguir el seu desig o bé fer content el seu pare i matricular-se a la facultat de Dret. Per altra banda, té dubtes sobre si la seva xicota és realment la dona de la seva vida.Tot canvia per a Neal quan coneix O.W. Grant, un home que concedeix desitjos. Neal desitja tenir les respostes als seus dubtes i Grant l'envia a fer un viatge per una carretera inexistent d'un lloc imaginari on se suposa que el jove trobarà el que busca.
EL PACTE DELS LLOPS (Le pacte des loups)
Idioma versió original: francès, alemany i italià
Producció: Canal +, David Films, Davis-Films, Eskwad, Natexis Banquest Populaires Images, Studio Image Soficas i TF1 Films, 2001 (França i Canadà)
Direcció: Christophe Gans
Durada: 136 minuts
Guió: Christophe Gans i Stéphane Cabel
Fotografia: Dan Laustsen (Durocolor)
Música: Joseph LoDuca
Intèrprets: Samuel Le Bihan (Grégoire de Fronsac), Vincent Cassel (Jean-François de Morangias), Émilie Dequenne (Marianne de Morangias), Monica Bellucci (Sylvia), Jérémie Renier (Thomas d'Apcher), Mark Dacascos (Mani)
La pel·lícula explica la història, mig llegenda i mig realitat, del monstre de Gévaudan, un animal que va terroritzar la població francesa d'Aveyron, a mitjan segle XVIII. Durant tres anys la bèstia va causar més de cent víctimes i les autoritats locals no van poder capturar-la. L'assumpte va ser tan greu que el rei de França va enviar uns experts a Aveyron perquè matessin l'animal.
EL GENET SOLITARI (The Lone Ranger)
Idioma versió original: anglès
Producció: Turner TV, 2003 (Estats Units)
Direcció: Jack Bender
Durada: 88 minuts
Guió: Stacy Title i Jonathan Penner
Fotografia: Steven Fierberg (color)
Música: Roger Neill
Intèrprets: Chad Michael Murray (Luke Hartman), Nathaniel Arcand (Tonto), Anita Brown (Alope), Fay Masterson (Grace Hartman), Sebastian Spence (Harmon Hartman), Dylan Walsh (Haas)
Luke Hartman, estudiant de dret a Boston, resulta ferit durant un atac en el qual el seu germà, un ranger de Texas, mor assassinat. Un indi apatxe anomenat Tonto salva Luke. Luke decideix venjar la mort del seu germà i es converteix en un justicier emmascarat que no trigarà a convertir-se en una llegenda: el genet solitari.
DE MADRID A LA LLUNA
Producció: Els Quatre Gats, Diafragma, Sagrera TV i P.G. Production.
Direcció: Carles Balagué
Fotografia: Carles Gusi, Teresa Burgos
Aquest documental intenta respondre a la pregunta "Què van tenir de feliços, els anys 70?". És una crònica de l'Espanya d'aquells anys que ens descobreix les estratègies ocultes d'una política plena d'aliances encobertes, relleus en el poder i canvis estructurals que varen portar cap a l'integrisme religiós i que varen convertir Espanya en un satèl·lit dels Estats Units.
El documental s'inicia amb l'arribada a Espanya de Dwight D. Eisenhower a Madrid l'any 1959 i acaba amb l'arribada de Neil Amstrong a la lluna. Dos esdeveniments que lluny de ser dues dates gratuïtes, assenyales el principi i la fi d'una època. Una dècada que va resultar fonamental per a la futura història d'Espanya, tant a nivell estatal com internacional i que va posar els fonaments de l'anomenada "transició".
Coneixerem com va construir el poder la imatge dels "feliços seixanta" i les bases sobre les quals es va fonamentar la relativa bonança econòmica; de quina manera Espanya es converteix en un país clau per a la política armamentística dels Estats Units; i les diferents sinèrgies que es van produir entre l'Opus Dei, la Falange, la banca americana i l'exèrcit, així com els diferents escàndols econòmics i immobiliaris, entre els quals destaca Matesa.
Com a rerefons, el documental il·lustra també la vida nocturna de Madrid amb imatges de l'època, rica en personatges: Eva Perón, Ava Gardner, Luís Miguel Dominguín, o els rodatges del productor Samuel Bronston ("El Cid", "Rey de reyes"...) en un intent de fer dels voltants de la capital un Hollywood europeu. La ciutat de Barcelona també va tenir-hi el seu protagonisme: els ciutadans americans, molts d'ells desertors, es fan seva la Plaça Real i els seus voltants i inauguren els primers clubs de jazz.
Aquest treball s'ha confegit mitjançant material d'arxiu, plànols d'ambientació i entrevistes realitzades a personatges testimonis i/o coneixedors de la nostra història. S'ha rodat a Madrid, Barcelona, Segòvia, Lleó i Valladolid.
Amb la participació de:
Rafael Abella, historiador
Carlos Abella, historiador
Cèsar Alcalá Giménez Dacosta, historiador
Eduardo Alvarez Puga, historiador
Antonio Argandoña, professor d'economia IESE
Isabel de Armas, periodista i escriptora
Antonio Batista, periodista i historiador
Francesc Cabana Vancells, historiador
Angel Casas, periodista
Mosen Josep Dalmau Olive, mossèn de la Gallifa i historiador
Fabian Estapé, Catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona
Josep Maria Forn Costa, director de cinema
Jesús García de Dueñas, historiador
Gregorio Moran , escriptor
José María Huertas Claveria, periodista
Núria Passola, pedagoga
Jordi Pujol Baulenas, historiador i productor discogràfic,
Juan Vila Reyes, industrial i empresari;
i diversos supervivents de la tragèdia que es va produir amb l'esfondrament del restaurant Los Angles de San Rafael, l'any 1969. Amb l'elecció de les localitzacions, on s'han realitzat les entrevistes, s'ha pretès reflectir l'època i s'han escollit localitzacions com l'antic Museu Chicote de Madrid.
TV3 | 33 | K3 | 300 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|