UNA PASSEJADA PER RECORDAR (A walk to remember)
Idioma versió original: anglès
Producció: DiNovi Pictures, Gaylord Films, Pandora i Warner Bros. Pictures, 2002 (Estats Units)
Direcció: Adam Shankman
Durada: 100 minuts
Guió: Karen Janszen, basat en la novel·la de Nicholas Sparks
Fotografia: Julio Macat (Technicolor)
Música: Mervyn Warren
Intèrprets: Shane West (Landon Carter), Mandy Moore (Jamie Sullivan), Peter Coyote (pare Sullivan), Daryl Hannah (Cynthia Carter), Lauren German (Belinda), Clayne Crawford (Dean)
En el petit port de Beaufort, a Carolina del Nort, el jove Landon Carter coneix una noia que li canvia la vida. Es tracta de Jamie Sullivan, la filla del capellà baptista del poble.
DONETES (Little women)
Producció: Mervyn LeRoy per a MGM, 1949 (Estats Units)
Direcció: Mervyn LeRoy / Durada: 122 minuts
Guió: Andrew Solt, Sarah Y. Mason, Victor Heerman, segons la novel·la de Louisa May Alcott
Fotografia: Robert Plank, Charles Schoenbaum (Technicolor)
Música: Adoph Deutsch
Intèrprets: June llyson (Jo), Peter Lawford (Laurie), Margaret O'Brien (Beth), Elizabeth Taylor (Amy), Jane Leigh (Meg), Rossano Brazzi (professor Bhaer), Mary Astor (Marmee)
Es tracta d'una versió de l'obra universal de Louisa May Alcott sobre les quatre jovenetes que fan un aprenentatge, de vegades dolorós, de vegades fascinant, de la vida i de l'amor. Van creixent i van abandonant, una a una, la casa comuna per casar-se i crear famílies pròpies. Només queda Jo, que aspira a ser escriptora. Malgrat la sensació d'haver-se-li acabat el temps de la felicitat, ella continua escrivint i aconsegueix publicar la seva primera obra. Aleshores, per sorpresa seva, un personatge erudit, a qui admirava feia temps, entra en la seva vida i hi dóna un nou sentit.
El 33 emet per primera vegada a Catalunya el documental "Ens vam odiar tant", i ho fa coincidint amb el 60è aniversari de la Declaració Schuman, feta pública el 9 de maig del 1950.
La Declaració Schuman és el nom amb què es coneix el discurs pronunciat pel ministre d'Afers Estrangers francès Robert Schuman i que va constituir el primer pas per a la formació de la Unió Europea. Schuman proposava un tractat segons el qual el carbó i l'acer d'Alemanya i França se sotmetien a una administració conjunta.
La pel·lícula es va produir la tardor del 2005, quan els ciutadans francesos havien de votar en el referèndum sobre la Constitució de la Unió Europea. L'objectiu era mostrar com va néixer la Unió Europea i com alemanys i francesos, sobretot, van haver de lluitar per aconseguir una Europa lliure, unida i pacífica. Tot això barrejat amb una història d'amor, amistat i intriga.
Sinopsi
Aquesta història passa entre el 9 de maig del 1950 i el 10 agost del 1952, data del nomenament de Jean Monnet com a president de l'Alta Autoritat de la Comunitat Econòmica del Carbó i l'Acer (CECA) i del casament de Jürgen i Maria. Combina la història amb majúscula (Jean Monnet, Robert Schuman, Konrad Adenauer, etc.) i la història amb minúscula (Maria, Jürgen, les seves famílies, els seus amics...).
I a través de dos personatges principals, Robert Schuman i Jean Monnet, parla de la reconciliació de dos països, França i Alemanya, que s'han enfrontat des del 1870.
La història comença a París, l'any 1950, en una cafeteria. Un jove periodista alemany, Jürgen Köller, discuteix amb els seus col·legues sobre una notícia increïble: el ministre d'Afers Estrangers francès, Robert Schuman, té plans per unificar les indústries de producció de carbó i acer alemanyes i franceses. Aquest és un projecte inèdit, ja que es tracta de la reconciliació de dos estats que, fins fa pocs anys, s'han enfrontat en la Segona Guerra Mundial.
De sobte, Jürgen reconeix la noia que serveix a la taula del costat. Tots dos se sorprenen de veure's. La jove, Maria, fuig i Jürgen la vol seguir, però ja ha desaparegut. El periodista confessa a un dels seus amics que la jove i ell es van enamorar durant la guerra. En aquells moments, ell era un jove oficial de l'exèrcit d'ocupació alemany establert a La Rochelle i ella era la filla d'una família de comerciants francesos. Al final de la guerra, Jürgen va ser empresonat a prop de Tolosa, com altres centenars de milers de soldats, fins al 1947, que va tornar amb la seva família, a prop de Tübingen. Quan finalment va acabar els estudis i va trobar feina de periodista, va tornar a França per mirar de trobar-la, sense èxit.
I ara que l'ha trobada, quan per fi s'han tornat a veure i en un moment tan especial per a la història com és la reconciliació de les seves nacions, quin és el motiu que empeny la Maria a fugir?
Fitxa tècnica
Director: Frank Apprederis
Guionistes: Jacqueline Cauët, Jean-Michel Gaillard, Sébastien Ossard i Frank Apprederis
Producció: Dominique Antoine
Nacionalitat: australiana
Durada 120 minuts
Intèrprets: Sarah Biasini (Marie Destrade), Pawel Delag (Jürgen Köller), Bernard-Pierre Donnadieu (Jean Monnet), François Marthouret (Robert Schuman), Christine Boisson (Jeanne), Anne Loiret (Madeleine), Arnaud Appréderis (François), Mathis Jamet (Pierre), Thomas Freudensprung (Ludwig Liebau), Cylia Malki (Julie), Christpohe Kourotchkine (Jaques Minvielle) i Marc Chapiteau (Claude Barré).
DEU SER QUE NINGÚ ÉS PERFECTE
Producció: Mediaproducción, Pentagrama Films Diagonal Televisió en producció associada Televisió de Catalunya, 2006
Direcció: Joaquim Oristrell
Guió: Albert Espinosa
Fotografia: Teo Delgado
Música: Nacho Mastretta
Intèrprets: Fernando Tejero (Carlos, el ciego), Santi Millán (Rubén, el sordo), José Luis García Pérez (Dani, el cojo), Teresa Hurtado (Patricia), Mercè Martínez (Yolanda) i Xavier Coromina (David)
El Carlos (el cec) es casa demà i els seus dos amics, el Dani (el coix) i el Rubén (el sord) l'acompanyen en la seva darrera nit com a solter. El que ha de ser una sortida espectacular comença amb mal peu: la grua se'ls emporta el cotxe, no tenen diners i se les tenen amb un porter de discoteca. El cas és que es perden tot just encetar la nit. Cada un d'ells coneix a una altra persona: el Rubén a una noia de la que s'ha quedat enamorat des del primer moment; el Dani a un noi, un pintor que ha deixat el quadre de la Vida de Picasso a mitges perquè s'ha quedat sense pintura. A un dels personatges del quadre li falta una cama, just que la li falta a Dani. David veu la casualitat com una jugada del destí. I Carlos, el que és a punt de casar-se, s'enamora d'un riure que ha sentit al cinema. Ajudat per Yolanda, una noia que coneix a la discoteca, l'ajuda a trobar-la però no ho aconsegueix. El riure misteriós, però, no fa més que deixar en evidència que Carlos no estima la seva futura esposa...
L'endemà al matí, els tres amics es tornen a trobar. Tots tres han conegut algú "important", tots tres han viscut una experiència que segur que els canviarà a partir d'ara. A mig casament, el Rubén rep un missatge de la seva enamorada i el Carlos, quan ha de donar el sí, no pot fer més que esclatar a riure, acompanyat pel riure misteriós que sembla que també es troba a l'església...
DEU SER QUE NINGÚ ÉS PERFECTE
Producció: Mediaproducción, Pentagrama Films Diagonal Televisió en producció associada Televisió de Catalunya, 2006
Direcció: Joaquim Oristrell
Guió: Albert Espinosa
Fotografia: Teo Delgado
Música: Nacho Mastretta
Intèrprets: Fernando Tejero (Carlos, el ciego), Santi Millán (Rubén, el sordo), José Luis García Pérez (Dani, el cojo), Teresa Hurtado (Patricia), Mercè Martínez (Yolanda) i Xavier Coromina (David)
El Carlos (el cec) es casa demà i els seus dos amics, el Dani (el coix) i el Rubén (el sord) l'acompanyen en la seva darrera nit com a solter. El que ha de ser una sortida espectacular comença amb mal peu: la grua se'ls emporta el cotxe, no tenen diners i se les tenen amb un porter de discoteca. El cas és que es perden tot just encetar la nit. Cada un d'ells coneix a una altra persona: el Rubén a una noia de la que s'ha quedat enamorat des del primer moment; el Dani a un noi, un pintor que ha deixat el quadre de la Vida de Picasso a mitges perquè s'ha quedat sense pintura. A un dels personatges del quadre li falta una cama, just que la li falta a Dani. David veu la casualitat com una jugada del destí. I Carlos, el que és a punt de casar-se, s'enamora d'un riure que ha sentit al cinema. Ajudat per Yolanda, una noia que coneix a la discoteca, l'ajuda a trobar-la però no ho aconsegueix. El riure misteriós, però, no fa més que deixar en evidència que Carlos no estima la seva futura esposa...
L'endemà al matí, els tres amics es tornen a trobar. Tots tres han conegut algú "important", tots tres han viscut una experiència que segur que els canviarà a partir d'ara. A mig casament, el Rubén rep un missatge de la seva enamorada i el Carlos, quan ha de donar el sí, no pot fer més que esclatar a riure, acompanyat pel riure misteriós que sembla que també es troba a l'església...
CATWOMAN (Catwoman)
Idioma versió original: anglès
Producció: Warner Bros. Pictures, Village Roadshow Pictures, DiNovi Pictures, Frantic Films i Maple Shade Films, 2004 (Estats Units)
Direcció: Pitof
Durada: 102 minuts
Guió: John D. Brancato, Michael Ferris i John Rogers, basat en un argument de Theresa Rebeck, John D. Brancato i Michael Ferris, segons els personatges creats per Bob Kane
Fotografia: Thierry Arbogast (color)
Música: Klaus Badelt
Intèrprets: Halle Berry (Patience / Catwoman), Benjamin Bratt (Tom Lone), Sharon Stone (Laurel Hedare), Lambert Wilson (George Hedare), Frances Conroy (Ophelia), Alex Borstein (Sally)
Patience és una dona tímida i sensible que malbarata el seu talent artístic fent de dissenyadora gràfica per a la gran companyia de cosmètics Hedare Beauty. L'empresa la dirigeixen George i Laurel Hedare, una parella de caràcter despòtic. Per casualitat, Patience s'assabenta d'un secret sinistre sobre el nou producte revolucionari que la Hedare està a punt de llançar al mercat, i aleshores algú intenta assassinar-la. Però la noia aconsegueix salvar-se, renaixent amb totes les qualitats d'un gat. D'aquesta manera, Patience durà una doble vida: la seva de sempre i la del seu alter ego, Catwoman, una dona amb poders extraordinaris i apariència felina.
QUANDO SEI NATO NON PUOI PIÙ NASCONDERTI (Quando sei nato non puoi più nasconderti)
Idioma versió original: anglès
Producció: Cattleya, Babe Film, RAI Cinemafiction i Aquarius Films, 2005 (Itàlia, França i Gran Bretanya)
Direcció: Marco Tullio Giordana
Durada: 116 minuts
Guió: Marco Tullio Giordana, basat en el llibre de Maria Pace Ottieri
Fotografia: Roberto Forza (color)
Intèrprets: Matteo Gadola (Sandro), Alessio Boni (Bruno), Michela Cescon (Lucia), Rodolfo Corsato (Popi), Vlad Alexandru Toma (Radu), Ester Hazan (Alina)
Sandro és un nen italià que viatja amb els seus pares en un creuer per la Mediterrània Una nit, Sandro cau per la borda i ningú no se n'adona fins al cap de molta estona. Horroritzats, els pares pensen que s'ha ofegat i el donen per mort. Però el nen sobreviu perquè un noi romanès de 17 anys que va en una embarcació d'immigrants il·legals es llança a l'aigua i el salva.
DEU SER QUE NINGÚ ÉS PERFECTE
Producció: Mediaproducción, Pentagrama Films Diagonal Televisió en producció associada Televisió de Catalunya, 2006
Direcció: Joaquim Oristrell
Guió: Albert Espinosa
Fotografia: Teo Delgado
Música: Nacho Mastretta
Intèrprets: Fernando Tejero (Carlos, el ciego), Santi Millán (Rubén, el sordo), José Luis García Pérez (Dani, el cojo), Teresa Hurtado (Patricia), Mercè Martínez (Yolanda) i Xavier Coromina (David)
El Carlos (el cec) es casa demà i els seus dos amics, el Dani (el coix) i el Rubén (el sord) l'acompanyen en la seva darrera nit com a solter. El que ha de ser una sortida espectacular comença amb mal peu: la grua se'ls emporta el cotxe, no tenen diners i se les tenen amb un porter de discoteca. El cas és que es perden tot just encetar la nit. Cada un d'ells coneix a una altra persona: el Rubén a una noia de la que s'ha quedat enamorat des del primer moment; el Dani a un noi, un pintor que ha deixat el quadre de la Vida de Picasso a mitges perquè s'ha quedat sense pintura. A un dels personatges del quadre li falta una cama, just que la li falta a Dani. David veu la casualitat com una jugada del destí. I Carlos, el que és a punt de casar-se, s'enamora d'un riure que ha sentit al cinema. Ajudat per Yolanda, una noia que coneix a la discoteca, l'ajuda a trobar-la però no ho aconsegueix. El riure misteriós, però, no fa més que deixar en evidència que Carlos no estima la seva futura esposa...
L'endemà al matí, els tres amics es tornen a trobar. Tots tres han conegut algú "important", tots tres han viscut una experiència que segur que els canviarà a partir d'ara. A mig casament, el Rubén rep un missatge de la seva enamorada i el Carlos, quan ha de donar el sí, no pot fer més que esclatar a riure, acompanyat pel riure misteriós que sembla que també es troba a l'església...