Bob, el manetes: quan en Bob va començar a treballar
En Bob no sempre ha estat el manetes que coneixem. Abans de convertir-se en un experimentat constructor, en Bob va haver d'aprendre moltes coses. Quan tenia 15 anys, en Bob va començar a ajudar el seu pare en les feines de construcció. Aleshores, la feina li semblava molt difícil, però en Bob no es rendia fàcilment i es passava la nit practicant fins que aconseguia que la feina li sortís perfecta. A poc a poc, en Bob va anar agafant experiència i quan el seu pare es va jubilar, ell es va quedar a càrrec del negoci de construcció. Amb el temps, en Bob va aconseguir reunir un bon equip, format per la Wendy i per un grup de màquines mol especials i amb molta personalitat.
En Nobita, que està assajant l'obra de teatre del Viatge a l'Oest, està molt decebut perquè no li ha tocat fer el paper del mico Sun Wukong. Decidit a demostrar que va existir de veritat i que, a més, s'assemblava a ell, fa un viatge al passat per trobar-lo i, un cop l'ha vist, torna al present per explicar-ho als seus amics. Quan tornen a anar a l'antiga Xina amb tota la colla, en Doraemon fa servir la consola de la realitat i una colla de dimonis d'un videojoc aprofiten per entrar al món real i canvien el curs de la història. Ara en Nobita i companyia hauran de tornar a viatjar en el temps per convertir-se en els herois del Viatge a l'Oest i tornar els dimonis a l'interior del videojoc.
En Shin Chan ha vist com desapareixien tots els seus amics prop d'un cinema abandonat i quan els ha anat a buscar amb tota la seva família s'ha trobat dins d'una pel¿lícula de l'oest. Ara resulta que en Kazama és el xèrif de Justice City i que en Masao i la Nene estan casats! Però el pitjor de tot és que no recorden res del seu passat. De fet, no reconeixen ni en Shin Chan! L'única esperança que té en Shinnozuke és en Boo-Chan, que encara se'n recorda de Kasukabe, casa seva. En Shin Chan sap que si no troben el camí de tornada abans que perdin tots els records del passat, es podrien quedar per sempre més al salvatge oest. Per on començaran?!
ASTÈRIX I EL COP DE MENHIR (Astérix et le coup du menhir)
Obèlix va caure quan va néixer dins d'una olla plena de poció màgica i per això ni ell mateix sap quanta força té. Tot jugant, llença un menhir que, desgraciadament cau damunt del druida Panoràmix. Aquest queda afectat d'amnèsia i oblida la fórmula de la poció màgica. Un xarlatà al servei dels romans veu l'ocasió de fer-hi un bon negoci i s'instal·la al bosc prop dels gals, que ara es troben desemparats.
Idioma versió original: francès
Producció: Palace, Gaumont Production, Extrafilm Produktion i Hungaro Film, 1989 (França, Alemanya i Hongria)
Direcció: Philippe Grimond
Durada: 76 minuts
Guió: Yannick Voight, Adophe Kabatek, basat en els àlbums "Le devin" i "Le combat des chefs" de René
Goscinny i Albert Uderzo
Pel·lícula de dibuixos animats
LA FI ÉS EL MEU PRINCIPI (Das Ende ist mein Anfang)
Quan un home extraordinari que ha viscut de tot a la vida, veu que la seva fi es va acostant, decideix reunir-se amb el seu fill per últim cop. La seva intenció és compartir amb el seu fill uns dies a la Toscana parlant de les seves experiències com a corresponsal de premsa al sud-est asiàtic, explicant-li els canvis socials i polítics dels quals ha estat testimoni, i la transformació espiritual que ha experimentat durant els darrers anys. Però el més important és ensenyar-li al fill com s'està preparant per a la última aventura de la seva vida.
Direcció: Jo Baier
Intèrprets: Bruno Ganz, Elio Germano, Erika Pluhar, Andrea Osvárt, Nicolò Fitz-William Lay
Idioma versió original: alemany
Producció: Collina Film / B.A. Produktion / Bayerischer Rundfunk, 2010 (Alemanya)
Durada: 89 minuts
Guió: Folco Terzani, Ulrich Limmer
Fotografia: Judith Kaufmann
Música: Ludovico Einaudi
LA FI ÉS EL MEU PRINCIPI (Das Ende ist mein Anfang)
Quan un home extraordinari que ha viscut de tot a la vida, veu que la seva fi es va acostant, decideix reunir-se amb el seu fill per últim cop. La seva intenció és compartir amb el seu fill uns dies a la Toscana parlant de les seves experiències com a corresponsal de premsa al sud-est asiàtic, explicant-li els canvis socials i polítics dels quals ha estat testimoni, i la transformació espiritual que ha experimentat durant els darrers anys. Però el més important és ensenyar-li al fill com s'està preparant per a la última aventura de la seva vida.
Direcció: Jo Baier
Intèrprets: Bruno Ganz, Elio Germano, Erika Pluhar, Andrea Osvárt, Nicolò Fitz-William Lay
Idioma versió original: alemany
Producció: Collina Film / B.A. Produktion / Bayerischer Rundfunk, 2010 (Alemanya)
Durada: 89 minuts
Guió: Folco Terzani, Ulrich Limmer
Fotografia: Judith Kaufmann
Música: Ludovico Einaudi
MÀSCARES
Producció: Oberon Cinematogràfica, 2009
Guió i direcció: Esteve Riambau i Elisabet Cabeza
Director de fotografia: David Valldepérez
Música: Eduardo Arbide
Intèrprets: Josep Maria Pou amb la intervenció de María Araujo, Calixto Bieito, Richard France, Hausson, Paco Montes, Esteve Riambau, Ramon Simó, Crisol Tuà i Jaume Ulled
Els actors, com els mags, no revelen els seus trucs. Josep Maria Pou ha fet una excepció al permetre que una càmera filmara el procés de preparació d'una obra en la que interpreta a Orson Welles. L'acció de Màscares, transcorre a la entre bambolines, un espai ocult a la mirada del públic en el què l'actor muda de pell per invocar al seu personatge. Màgica, amb truc, però màgia al cap i a la fi.