Scooby-Doo i els invasors extraterrestres
Atrapat en un poble solitari enmig del desert, torna el Gran Danès més simpàtic del món per fer-ne una d'extraterrestres! Aquesta vegada també l'ajudaran en Shaggy, el seu company inseparable, i una colla de nois enviats pel govern a investigar en aquella zona. Després d'una persecució trepidant, digna del millor Scooby, els nostres amics acabaran a la nau d'uns alienígenes amb molt males intencions. Però el pitjor encara ha de passar! En Shaggy s'enamorarà d'una fotògrafa..., i l'Scooby, de la seva gosseta! Preparat per a l'aventura espacial més esbojarrada del segle?!
25 KILATES
Producció: Ovideo TV i Icónica S.A. en producció associada de Televisió de Catalunya, 2009
Direcció i guió: Patxi Amezcua
Director de fotografia: Sergi Gallardo
Música original: Francis Amat
Intèrprets: Francesc Garrido (Abel), Aida Folch (Kay) , Manuel Morón (Sebas), Joan Massotkleine (Garro) i amb la col·laboració especial de Héctor Colomer (Domingo)
La gran ciutat, l'hàbitat perfecte per a estafadors, lladres, mafiosos i policies corruptes. Abel és un tipus solitari que es dedica a cobrar deutes a morosos per mètodes expeditius. Kay, una joveneta que es dedica a robar cotxes i donar petits atracaments. El seu pare, el Sebas, un perista ficat sempre en embolics, sempre amb deutes, sempre estafant a uns per saldar comptes amb altres. Garro, un inspector de la brigada anti-atracaments de dubtosa honestedat. Uns atracadors kosovars. Uns perdonavides mexicans. Un sicari turc....
Una estranya fauna de delinqüents en la jungla de l'asfalt que és la gran ciutat...Tots farts de la vida que porten. Tots desitjant donar el seu últim cop, el gran cop...Una bossa plena de joies potser la solució.
COMBAT PER LA VIDA (Living proof)
El doctor Dennis Slamon està desenvolupant un nou fàrmac anomenat Herceptin, un tractament revolucionari per a la lluita contra el càner de mama. Però el finançament del projecte queda suspès, així que el doctor buscarà nous socis per continuar investigant. El nou medicament, però, sembla que no actua de la mateixa manera en totes les pacients.
Direcció: Dan Ireland
Intèrprets: Harry Connick Jr., Tammy Blanchard, Amanda Bynes, Jennifer Coolidge, Angie Harmon, Bernadette Peters, Regina King, Amy Madigan, Swoosie Kurtz, John Benjamin Hickey, Paula Cale, Trudie Styler, Bruce McKinnon
Idioma versió original: anglès
Producció: Lifetime i Sony Pictures Television, 2008 (Estats Units)
Guió: Vivienne Radkoff, basat en el llibre de Robert Bazell
Fotografia: James Chressanthis
Música: Halli Cauthery
COMBAT PER LA VIDA (Living proof)
El doctor Dennis Slamon està desenvolupant un nou fàrmac anomenat Herceptin, un tractament revolucionari per a la lluita contra el càner de mama. Però el finançament del projecte queda suspès, així que el doctor buscarà nous socis per continuar investigant. El nou medicament, però, sembla que no actua de la mateixa manera en totes les pacients.
Direcció: Dan Ireland
Intèrprets: Harry Connick Jr., Tammy Blanchard, Amanda Bynes, Jennifer Coolidge, Angie Harmon, Bernadette Peters, Regina King, Amy Madigan, Swoosie Kurtz, John Benjamin Hickey, Paula Cale, Trudie Styler, Bruce McKinnon
Idioma versió original: anglès
Producció: Lifetime i Sony Pictures Television, 2008 (Estats Units)
Guió: Vivienne Radkoff, basat en el llibre de Robert Bazell
Fotografia: James Chressanthis
Música: Halli Cauthery
DEU SER QUE NINGÚ ÉS PERFECTE
Producció: Mediaproducción, Pentagrama Films Diagonal Televisió en producció associada Televisió de Catalunya, 2006
Direcció: Joaquim Oristrell
Guió: Albert Espinosa
Fotografia: Teo Delgado
Música: Nacho Mastretta
Intèrprets: Fernando Tejero (Carlos, el ciego), Santi Millán (Rubén, el sordo), José Luis García Pérez (Dani, el cojo), Teresa Hurtado (Patricia), Mercè Martínez (Yolanda) i Xavier Coromina (David)
El Carlos (el cec) es casa demà i els seus dos amics, el Dani (el coix) i el Rubén (el sord) l'acompanyen en la seva darrera nit com a solter. El que ha de ser una sortida espectacular comença amb mal peu: la grua se'ls emporta el cotxe, no tenen diners i se les tenen amb un porter de discoteca. El cas és que es perden tot just encetar la nit. Cada un d'ells coneix a una altra persona: el Rubén a una noia de la que s'ha quedat enamorat des del primer moment; el Dani a un noi, un pintor que ha deixat el quadre de la Vida de Picasso a mitges perquè s'ha quedat sense pintura. A un dels personatges del quadre li falta una cama, just que la li falta a Dani. David veu la casualitat com una jugada del destí. I Carlos, el que és a punt de casar-se, s'enamora d'un riure que ha sentit al cinema. Ajudat per Yolanda, una noia que coneix a la discoteca, l'ajuda a trobar-la però no ho aconsegueix. El riure misteriós, però, no fa més que deixar en evidència que Carlos no estima la seva futura esposa...
L'endemà al matí, els tres amics es tornen a trobar. Tots tres han conegut algú "important", tots tres han viscut una experiència que segur que els canviarà a partir d'ara. A mig casament, el Rubén rep un missatge de la seva enamorada i el Carlos, quan ha de donar el sí, no pot fer més que esclatar a riure, acompanyat pel riure misteriós que sembla que també es troba a l'església...
DEU SER QUE NINGÚ ÉS PERFECTE
Producció: Mediaproducción, Pentagrama Films Diagonal Televisió en producció associada Televisió de Catalunya, 2006
Direcció: Joaquim Oristrell
Guió: Albert Espinosa
Fotografia: Teo Delgado
Música: Nacho Mastretta
Intèrprets: Fernando Tejero (Carlos, el ciego), Santi Millán (Rubén, el sordo), José Luis García Pérez (Dani, el cojo), Teresa Hurtado (Patricia), Mercè Martínez (Yolanda) i Xavier Coromina (David)
El Carlos (el cec) es casa demà i els seus dos amics, el Dani (el coix) i el Rubén (el sord) l'acompanyen en la seva darrera nit com a solter. El que ha de ser una sortida espectacular comença amb mal peu: la grua se'ls emporta el cotxe, no tenen diners i se les tenen amb un porter de discoteca. El cas és que es perden tot just encetar la nit. Cada un d'ells coneix a una altra persona: el Rubén a una noia de la que s'ha quedat enamorat des del primer moment; el Dani a un noi, un pintor que ha deixat el quadre de la Vida de Picasso a mitges perquè s'ha quedat sense pintura. A un dels personatges del quadre li falta una cama, just que la li falta a Dani. David veu la casualitat com una jugada del destí. I Carlos, el que és a punt de casar-se, s'enamora d'un riure que ha sentit al cinema. Ajudat per Yolanda, una noia que coneix a la discoteca, l'ajuda a trobar-la però no ho aconsegueix. El riure misteriós, però, no fa més que deixar en evidència que Carlos no estima la seva futura esposa...
L'endemà al matí, els tres amics es tornen a trobar. Tots tres han conegut algú "important", tots tres han viscut una experiència que segur que els canviarà a partir d'ara. A mig casament, el Rubén rep un missatge de la seva enamorada i el Carlos, quan ha de donar el sí, no pot fer més que esclatar a riure, acompanyat pel riure misteriós que sembla que també es troba a l'església...
DEU SER QUE NINGÚ ÉS PERFECTE
Producció: Mediaproducción, Pentagrama Films Diagonal Televisió en producció associada Televisió de Catalunya, 2006
Direcció: Joaquim Oristrell
Guió: Albert Espinosa
Fotografia: Teo Delgado
Música: Nacho Mastretta
Intèrprets: Fernando Tejero (Carlos, el ciego), Santi Millán (Rubén, el sordo), José Luis García Pérez (Dani, el cojo), Teresa Hurtado (Patricia), Mercè Martínez (Yolanda) i Xavier Coromina (David)
El Carlos (el cec) es casa demà i els seus dos amics, el Dani (el coix) i el Rubén (el sord) l'acompanyen en la seva darrera nit com a solter. El que ha de ser una sortida espectacular comença amb mal peu: la grua se'ls emporta el cotxe, no tenen diners i se les tenen amb un porter de discoteca. El cas és que es perden tot just encetar la nit. Cada un d'ells coneix a una altra persona: el Rubén a una noia de la que s'ha quedat enamorat des del primer moment; el Dani a un noi, un pintor que ha deixat el quadre de la Vida de Picasso a mitges perquè s'ha quedat sense pintura. A un dels personatges del quadre li falta una cama, just que la li falta a Dani. David veu la casualitat com una jugada del destí. I Carlos, el que és a punt de casar-se, s'enamora d'un riure que ha sentit al cinema. Ajudat per Yolanda, una noia que coneix a la discoteca, l'ajuda a trobar-la però no ho aconsegueix. El riure misteriós, però, no fa més que deixar en evidència que Carlos no estima la seva futura esposa...
L'endemà al matí, els tres amics es tornen a trobar. Tots tres han conegut algú "important", tots tres han viscut una experiència que segur que els canviarà a partir d'ara. A mig casament, el Rubén rep un missatge de la seva enamorada i el Carlos, quan ha de donar el sí, no pot fer més que esclatar a riure, acompanyat pel riure misteriós que sembla que també es troba a l'església...
PACTAR AMB EL GAT
Producció: Fermí Marimon i Createl en producció associada Televisió de Catalunya, 2007
Direcció i guió: Joan Marimón
Música: Mercedes Pérez, Aleix Pitarch i Pere Monterde
Director de fotografia: Elisabeth Prandi
Intèrprets: Alberto Jiménez (David), Pau Roca (Aparissi), Rose Avalon (Júlia), Belén Fabra (Sara), Edu Soto (detectiu), Vicky Peña (Consuelo), Violeta Llueca (Alícia) i Núria Megias (Núria)
Júlia, de 17 anys, té una gata bòrinia i una enorme depedència del seu oncle David, veterinari, de qui està profundament enamorada. Júlia fa l'impossible per estar la major part del temps al costat del seu oncle David. Però David surt amb una noia molt atractiva, Sara.
El millor amic de Júlia és Aparissi. És més que un bon amic, l'estima en secret. Aparissi fa tot el que la Júlia li demana, des d'arreglar un endoll fins a buscar un gat perdut. Això li permet estar al seu costat.
La gata bòrnia s'escapa i Júlia, amb l'Aparissi i el seu oncle David, comença una recerca pels terrats del veïnat que dura uns quants dies. En aquest univers de terrats, els personatges coneixen a un detectiu que busca l'origen d'una alarma, a una dona que conviu amb més de 65 gats malalts, a uns videoartistes experimentals situats al cim d'una torre, a unes xineses-filipines fugitives de la politica, a una neuròtica de sorolls i al gat borni pretendent de la gata.
PACTAR AMB EL GAT
Producció: Fermí Marimon i Createl en producció associada Televisió de Catalunya, 2007
Direcció i guió: Joan Marimón
Música: Mercedes Pérez, Aleix Pitarch i Pere Monterde
Director de fotografia: Elisabeth Prandi
Intèrprets: Alberto Jiménez (David), Pau Roca (Aparissi), Rose Avalon (Júlia), Belén Fabra (Sara), Edu Soto (detectiu), Vicky Peña (Consuelo), Violeta Llueca (Alícia) i Núria Megias (Núria)
Júlia, de 17 anys, té una gata bòrinia i una enorme depedència del seu oncle David, veterinari, de qui està profundament enamorada. Júlia fa l'impossible per estar la major part del temps al costat del seu oncle David. Però David surt amb una noia molt atractiva, Sara.
El millor amic de Júlia és Aparissi. És més que un bon amic, l'estima en secret. Aparissi fa tot el que la Júlia li demana, des d'arreglar un endoll fins a buscar un gat perdut. Això li permet estar al seu costat.
La gata bòrnia s'escapa i Júlia, amb l'Aparissi i el seu oncle David, comença una recerca pels terrats del veïnat que dura uns quants dies. En aquest univers de terrats, els personatges coneixen a un detectiu que busca l'origen d'una alarma, a una dona que conviu amb més de 65 gats malalts, a uns videoartistes experimentals situats al cim d'una torre, a unes xineses-filipines fugitives de la politica, a una neuròtica de sorolls i al gat borni pretendent de la gata.
CARLES, PRÍNCEP DE VIANA
Barcelona, 28 de març de 1460. Carles, príncep de Viana i duc de Nemours, primer fill de la reina Blanca de Navarra i de Joan de Trastàmara, arriba d'incògnit a Barcelona, després d'un exili de 10 anys, de pas cap a les terres de Ponent per encapçalar les forces beaumonteses i conquerir per la força el regne de Navarra, que li correspon per dret, i que li ha estat arrabassat pel seu pare en morir la reina Blanca. En aquest 10 anys, Carles s'ha convertit en un príncep errant, que ha recorregut les corts de França, Nàpols i Sicilia, per recalar finalment a Mallorca, on el seu pare l'ha fet portar amb enganys. Durant l'absència del príncep, Joan de Trastàmara s'ha fet nomenar rei de Navarra i ha heretat la Corona d'Aragó en morir el seu germà, el rei Alfons.
A Barcelona, però, el destí del príncep prendrà un gir inesperat. La ciutat, divida en lluites intestines i enfrontada amb Joan II, el rebrà com a "fill primer nat" del monarca enmig de l'esclat popular, i Carles veurà en aquesta rebuda una nova oportunitat de desafiar el seu pare, l'oportuninat que ha estat esperant durant 10 anys d'exili per fer valer els seus drets i obligar que el rei el nomeni definitivament "primogènit de tots els seus regnes" en la línia de successió. La notícia de l'arribada de Carles no es farà esperar a la cort d'Olite, on Joan II i la seva jove esposa, Joana Enríquez, començaran a tramar la
manera de neutralitzar-lo. Especialment, la reina, connectada amb els interessos castellans de la casa del seu pare, els Enríquez, i amb qui manté secreta correspondència a través del cavaller Juan Carrillo, home de confiança de la família.
Després d'una dura, violenta i humiliant entrevista entre pare i fill, el rei Joan II imposarà a Carles el matrimoni amb Caterina de Portugal, un matrimoni llargament esperat pel rei que Carles tem perquè encara l'allunya més del tron. Carles no s'hi enfronta. Decideix guanyar temps mentre pacta amb el govern de Barcelona, rep els ambaixadors de Castella en missió secreta i prepara els seus pròxims moviments.
La sobtada invitació del rei Joan II al seu fill perquè assisteixi a les Corts, que se celebren a ciutat de Lleida, interferirà hàbilment en les maquinacions del príncep.
Lleida, 2 de desembre de 1460. El príncep decideix respondre a la provocació i desafiar el seu pare acudint a la reial vila. Carles se sent protegit per la immunitat diplomàtica que li atorguen les Corts Catalanes. En entrar a Lleida, el poble es bolca en la rebuda del príncep i Carles gaudeix immensament d'aquesta victòria enfront del seu pare. El que Carles, enganyat pels bons auguris, no s'imagina és que la ciutat de Lleida, si bé el rebrà com a príncep, el veurà marxar com un proscrit. Juan Carrillo ha fet arribar a mans de la reina Joana una comprometedora carta que el vincula a un matrimoni secret amb Isabel de Castella, germana del rei Enric de Castella i mortal enemic de Joan II. Amb tan poderosa informació, la reina instigarà l'autoritari monarca a fer detenir el seu fill Carles i a desposseir-lo de tots els seus drets, per acostar així una mica més el seu fill, l'infant Ferran, al tron.
L'endemà d'entrar a Lleida i de ser rebut pel seu pare en una tensa i sumptuosa cerimònia, Carles de Viana és arrestat sota l'acusació de conspirar per assassinar Joan II i arrabassar-li el tron. L'enfrontament terrible i brutal que pare i fill viuràn directament trobarà el seu paral.lel en la lluita que les Corts i l'Església catalanes lliuraran contra les astutes i
poderoses intrigues dels fidels cortesans de Joan II.
Passaran tres mesos, durant el quals el príncep presoner serà traslladat a diverses fortaleses. Carles viurà un infern. Sempre amb la por de ser enverinat, interrogat, ferit, sacrificat en qualsevol moment o circumstància a voluntat del monarca o dels seus nombrosos i obscurs enemics. Veient com es redueixen o es frustren les possibilitats de ser rescatat, Carles anirà emmalaltint. En aquests moments, el príncep només tindrà el suport i la fidelitat de les institucions catalanes, que vetllaran tothora per ell, seguint-lo allà on el portin i lluitant per alliberar-lo. Amb la llei i amb les armes allunyaran les acusacions del rei, s'hi enfrontaran en un judici, i no pararan fins aconseguir que la reina alliberi Carles.
El príncep de Viana, ja tocat de mort per les dures condicions de la reclusió i la pressió viscuda, serà finalment posat en llibertat per la reina i entrarà triomfant a Barcelona. En aquesta ciutat morirà al cap de sis mesos. Mentre els ciris cremen a la cripta de Santa Eulàlia, on el seu cos exànime rebrà pòstums honors de rei, una veu sense nom acusarà Joan II i la seva esposa de parricidi, per places i carrers.
Repartiment:
David Selvas (Carles de Viana), Josep Maria Pou (Joan II), Florence Darel (Joana Enríquez), Massimo Wertmuller (Pietro Sadoletti), Irene Montalà (Brianda de Vaca), Marc Cartes (Bisbe de Saragossa), Ramon Madaula (Francí Desplà), Manel Barceló (Joan de Beaumont), Eduard Farelo (Lluís de Beaumont), Jordi Martínez ( Alfons Duc de Villahermosa), Homes de la biga: Gary Piquer ( Safont), Pep Planas (Setantí); Homes de la busca: Boris Ruiz (Destorrent), Albert Pérez (Mitjavila), Lluís Hostalot (Torró); Vianistes: Eugeni Roig (Hug de Cardona), Julio Manrique (Alemany); Cortesans del rei: Joan Borràs (Abat Ivorra), Pep Jové (Governador Requesens), Jesús Ferrer (Arquebisbe de Tarragona), Ferran Audi (Bisbe de Vic), Juli Mira (Ambaixador Gómez de Frías), Joan Minguell (Juan Carrillo), Abraham Hurtado (Guerau), Carme Sansa (Reina Blanca de Navarra); Dames de la reina: Belén Fabra (Caterina), Aina de Cos (Agnès)
Equip:
Directora: Sílvia Quer
Guió: adaptació: Miquel Pairolí; story editor: Esther Cases
Productor: Joan Antoni Gonzàlez
Productor executiu: Miguel Ángel González
Directora de producció: Antonia Reina
Director de fotografia: Xavier Gil
Director d'art: Francesc Candini
Càsting: Pep Armengol
Figurinista: Montse Amenós
"Carles, príncep de Viana" està produïda per TVC i l'ICC, amb la col.laboració de la productora italiana Solaris Cinematografica i de la francesa Hamster Productions. Es va rodar durant la primavera del 2001 a diferents localitzacions de Catalunya, com Barcelona, el monestir de Poblet i el de Santes Creus.
LA LLEGENDA DE L'INDOMABLE (Cool hand Luke)
Idioma versió original: anglès
Producció: Gordon Carrol per a Warner, 1967 (Estats Units)
Direcció: Stuart Rosenberg
Durada: 121 minuts
Guió: Donn Pearce i Frank R. Pierson, segons la novel·la de Donn Pearce
Fotografia: Conrad Hall (Technicolor)
Música: Lalo Schifrin
Intèrprets: Paul Newman (Luke), George Kennedy (Dragline), J.D. Cannon (Society Red), Lou Antonio (Koko), Robert Drivas (Loudmouth Steve), Strother Martin (capità)
Luke Jackson és condemnat a dos anys de treballs forçats i ha de treballar en una cadena de presos segant herba i cavant rases sota un sol tòrrid i sota la mirada d'uns vigilants brutals. Al cap de pocs dies el seu caràcter fred i enginyós l'enfronta amb el cap dels presos, Dragline. El resultat de la baralla és que Luke passa a ocupar el seu lloc i s'integra en el món de somnis fantasiosos i apostes pintoresques que fan els presos per passar l'estona. Quan rep la notícia de la mort de la seva mare, els guàrdies el tanquen en un espai sense cap mena d'obertura prerquè temen que s'escapi.
LA LLEGENDA DE L'INDOMABLE (Cool hand Luke)
Idioma versió original: anglès
Producció: Gordon Carrol per a Warner, 1967 (Estats Units)
Direcció: Stuart Rosenberg
Durada: 121 minuts
Guió: Donn Pearce i Frank R. Pierson, segons la novel·la de Donn Pearce
Fotografia: Conrad Hall (Technicolor)
Música: Lalo Schifrin
Intèrprets: Paul Newman (Luke), George Kennedy (Dragline), J.D. Cannon (Society Red), Lou Antonio (Koko), Robert Drivas (Loudmouth Steve), Strother Martin (capità)
Luke Jackson és condemnat a dos anys de treballs forçats i ha de treballar en una cadena de presos segant herba i cavant rases sota un sol tòrrid i sota la mirada d'uns vigilants brutals. Al cap de pocs dies el seu caràcter fred i enginyós l'enfronta amb el cap dels presos, Dragline. El resultat de la baralla és que Luke passa a ocupar el seu lloc i s'integra en el món de somnis fantasiosos i apostes pintoresques que fan els presos per passar l'estona. Quan rep la notícia de la mort de la seva mare, els guàrdies el tanquen en un espai sense cap mena d'obertura prerquè temen que s'escapi.
TV3 | 33 | canalsuper3 | es3 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|