"Els matins" és el magazín informatiu diari de referència a TV3, dirigit i presentat per Lídia Heredia.
Cada matí us mantenim informats, us expliquem què passa i per què passa. I sempre ho fem des del màxim rigor i buscant tots els punts de vista sobre una mateixa notícia. Amb aquestes premisses hem aconseguit consolidar-nos com el programa líder indiscutible de la franja matinal.
En Quim, en Litus i en Miquel han quedat amb la intenció d'organitzar un sopar.. En Quim, que està fotut perquè ell i la Cati tenen problemes sexuals, fruit de la seva frustració professional, convenç la Marta perquè hi vagi. En Jordi, que vol tornar a guanyar-se els seus amics, decideix fer-los un regal. La Marta no s'hi sent a gust, i se'n va. Ja a casa, es posa a jugar compulsivament en línia al joc que li ha ensenyat l'Ismael. Així fa una amiga virtual i se sent molt còmoda parlant amb ella.La Paz fa el que pot per esquivar en Martí i l'Alba, i la Joana se n'adona. La cosa no pinta bé.
Està passant és un informatiu satíric que analitzarà les claus de l'actualitat cada dia, durant 45 minuts, en la franja anterior al Telenotícies Vespre.
El programa, presentat per Toni Soler, ens apropa als principals temes del dia, amb especial atenció a l'actualitat política i al seguiment dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. Tot plegat, sense renunciar a la sàtira que caracteritza la trajectòria de l'equip de Minoria Absoluta.
Soler està acompanyat en el plató per Jair Domínguez, Elisenda Carod, Magí García, Marc Giró, Joan Grivé i Àlex Martínez, cadascú amb el seu particular humor.
AL COR DEL MAR (In the heart of the sea)
Direcció: Ron Howard
Guió: Charles Leavitt (Història: Charles Leavitt, Rick Jaffa, Amanda Silver. Novel·la: Nathaniel Philbrick)
Producció: Warner Bros / Village Roadshow Pictures / Cott Productions / Enelmar Productions / Imagine Entertainment / Roth Films / Spring Creek Productions / RatPac-Dune Entertainment / Village Roadshow Pictures
Durada: 116 minuts
Any: 2015
Fotografía: Anthony Dod Mantle
Música: Roque Baños
Intèrprets: Chris Hemsworth, Benjamin Walker, Cillian Murphy, Tom Holland, Ben Whishaw,Brendan Gleeson, Michelle Fairley, Charlotte Riley, Joseph Mawle, Jordi Mollà,Andrew Crayford, Jamie Sives, Donald Sumpter, Paul Anderson, Frank Dillane
L'hivern del 1820, Owen Chase i la resta de la tripulació de l'Essex van sobreviure a alta mar en unes condicions duríssimes després que un enorme catxalot blanc els envestís i enfonsés el vaixell. Owen, obsessionat amb la idea de caçar el cetaci, es va haver d'enfrontar a les tempestes, la fam i la desesperació. La pel·lícula s'inspira en la història real en què es va basar Herman Melville per escriure la famosa novel·la Moby Dick.
Avui, al "Més 324", informem de l'estat de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez i de les declaracions de Pablo Iglesias en què ha demanat la mediació de Felip VI. Comentem el desè aniversari del referèndum d'Arenys de Munt i abordem l'entrevista que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han concedit a TV3.
Entrevistem Lorena Roldán, diputada i portaveu de Ciutadans al Parlament, i Ferran Torrent, que ens presentarà l'última novel·la, "Poder contar-ho".
Té com a objectiu principal oferir "el que al llarg de la setmana veu l¿espectador, però no sap que veu".
L'espectador veu coses que no sap que veu. L¿objectiu de "l¿illa del tresor" és dotar d¿intenció poètica, mitjançant la paraula, la música, la imatge o el silenci, totes aquelles coses que es creguin oportunes i que hagin vist la llum- ja que sigui de l¿actualitat o de la mirada dels presentadors- al llarg de la setmana.
Cava de Blues és un espai dedicat a les noves creacions de 14 grups del país que es dediquen a aquest gènere musical.
En aquesta edició, els grups que hi trobareu són:
-A contrablues
-Blas Picón & The Junk Espress
-Bullfrog Electric Blues Experience
-Dusa'ns Flying Blues Band
-Dani Baraldés & The XX Band
-Emili Baleriola Blues Quartet
-Dani Nel·lo & Mario Cobo
-Ivan Kovacevic 5 Spots
-JG Acoustic Gang
-John Big Stone & The Blues Workers
-Legacaster! The Hillbilly Trio
-Martini Surfers
-Susan Santos & The Papa's Red Band
-The Paparellos
Animals Exòtics és la nova proposta de Xavi Maureta, on combina la sonoritat del jazz més contemporani amb melodies i ritmes que provenen de músiques "cosines", com ara el flamenc, les músiques folklòriques de Llatinoamèrica, el blues o les musiques africanes. Són Guim Garcia Balach, al saxo alt, amb Marco Mezquida, al piano i teclats; Rai Ferrer, al contrabaix, i el mateix Xavi Maureta, a la bateria.
Durant el segle XX el jazz s'ha convertit en un llenguatge musical universal. Gèneres com el be bop, el blues o el swing han trencat fronteres geogràfiques i racials per esdevenir una música popular, que músics d'arreu del món han adaptat a la seva manera de fer.
Jazz a l'estudi és un programa de seixanta minuts de durada dedicat al gènere musical jazzístic per on passen músics arrelats a Catalunya.
Des d'aquest espai es proposa fer un cop d'ull al panorama del jazz i les seves variants al nostre país.
I ho fa d'una manera diferent, perquè el programa ofereix la possibilitat de veure els artistes en un dels seus àmbits naturals: l'estudi de gravació on s'enregistren les sessions, com una instantània sonora, i on es couen les millors receptes musicals del jazz a Catalunya.
"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.
La Xina és un territori molt divers, molt estens i, fins ara, molt hermètic. Si observem el país des de l'aire, veurem com unes tradicions ancestrals, una agricultura que ha d'alimentar milions de persones, unes solucions d'enginyeria molt singulars i uns recursos naturals riquíssims, han anat formant la societat d'un país immens. Sobre la base de la tradició, la Xina d'avui continua avançant, obrint-se al món i desenvolupant-se amb rapidesa.
La Xina és un territori molt divers, molt estens i, fins ara, molt hermètic. Si l'observem des de l'aire, descobrirem un país en transició, amb tot de xarxes de subministrament energètic i de sistemes de transport d'última generació que es despleguen per cobrir les necessitats de milions de persones que han passat a viure en ciutats i megaciutats. Milions de xinesos continuen les tradicions i els rituals antics mentre descobreixen noves formes de lleure i entreteniment.
"Aràbia" (Aràbia)
Jordi Llompart (Catalunya, 2009; 52 mints)
Una coproducció de Televisió de Catalunya amb Orbita Max.
Pasquale Scaturro, geofisic i aventurer nord-americà, i Michel L'Huillier, fotògraf de viatges xilè resident a Barcelona, es proposen creuar tota la península aràbiga i travessar el desert mes inhòspit del món, el Rub Al-Khali. Alhora, ens mostren la bellesa i els misteris d'una regió que és bressol de grans civilitzacions.
L'expedició de 4 mesos que constitueix l'eix argumental del documental pretén explicar les arrels comunes d'una civilització que neix dels costums nòmades ancestrals i que, durant els ultims cent anys, ha evolucionat ràpidament per crear fronteres i Estats en els quals la tradició i la modernitat ofereixen un fort contrast a l'ombra de l'herència beduïna i de l'Islam.
Fitxa tècnica:
Guió i Direcció: Jordi Llompart
Muntatge: Regino Hernández
Productor executiu: Jordi Llompart
Director de fotografia: Alejandro Moreu
Música llibreria: Konga Music
Cap de Producció: Laura Vidiella
Producció rodatge: Montse Bartuí, Paula Monràs
Distribució: Isabel Pons
Localitzacions:
Damasc (Síria), Petra (Jordània), Jeddah i La Meca (Arabia Saudí), Sanaa i Shibam (Iemen), Ubar (Oman), Desert de Rub Al-Khali , Abu Dhabi (UEA).
L'antropòleg Niobe Thompson segueix la pista dels Homo sapiens que van migrar de l'Àfrica cap a Europa superant el gran obstacle del desert del Sàhara. Un canvi climàtic favorable podria ser la clau perquè els nostres ancestres trobessin un pas entre la gran extensió de sorra. Un cop van arribar al que és ara Europa, els humans moderns es van trobar amb els neandertals i, posteriorment, amb una gran glaciació.
La Xina és un territori molt divers, molt estens i, fins ara, molt hermètic. Si observem el país des de l'aire, veurem com unes tradicions ancestrals, una agricultura que ha d'alimentar milions de persones, unes solucions d'enginyeria molt singulars i uns recursos naturals riquíssims, han anat formant la societat d'un país immens. Sobre la base de la tradició, la Xina d'avui continua avançant, obrint-se al món i desenvolupant-se amb rapidesa.
La Xina és un territori molt divers, molt estens i, fins ara, molt hermètic. Si l'observem des de l'aire, descobrirem un país en transició, amb tot de xarxes de subministrament energètic i de sistemes de transport d'última generació que es despleguen per cobrir les necessitats de milions de persones que han passat a viure en ciutats i megaciutats. Milions de xinesos continuen les tradicions i els rituals antics mentre descobreixen noves formes de lleure i entreteniment.
"Aràbia" (Aràbia)
Jordi Llompart (Catalunya, 2009; 52 mints)
Una coproducció de Televisió de Catalunya amb Orbita Max.
Pasquale Scaturro, geofisic i aventurer nord-americà, i Michel L'Huillier, fotògraf de viatges xilè resident a Barcelona, es proposen creuar tota la península aràbiga i travessar el desert mes inhòspit del món, el Rub Al-Khali. Alhora, ens mostren la bellesa i els misteris d'una regió que és bressol de grans civilitzacions.
L'expedició de 4 mesos que constitueix l'eix argumental del documental pretén explicar les arrels comunes d'una civilització que neix dels costums nòmades ancestrals i que, durant els ultims cent anys, ha evolucionat ràpidament per crear fronteres i Estats en els quals la tradició i la modernitat ofereixen un fort contrast a l'ombra de l'herència beduïna i de l'Islam.
Fitxa tècnica:
Guió i Direcció: Jordi Llompart
Muntatge: Regino Hernández
Productor executiu: Jordi Llompart
Director de fotografia: Alejandro Moreu
Música llibreria: Konga Music
Cap de Producció: Laura Vidiella
Producció rodatge: Montse Bartuí, Paula Monràs
Distribució: Isabel Pons
Localitzacions:
Damasc (Síria), Petra (Jordània), Jeddah i La Meca (Arabia Saudí), Sanaa i Shibam (Iemen), Ubar (Oman), Desert de Rub Al-Khali , Abu Dhabi (UEA).
En altres episodis hem vist com, de vegades, el privilegi de viure en una meravella natural obliga a fer sacrificis extraordinaris. Però sovint els humans no en tenim prou amb les dificultats de l'entorn i ens posem obstacles i busquem perills que no són necessaris per viure. Algunes d'aquestes dificultats afegides deriven de les nostres creences o del gust per superar reptes, i moltes vegades tenen a veure amb l'impuls d'enfilar-nos cap a un estadi superior.
Té com a objectiu principal oferir "el que al llarg de la setmana veu l¿espectador, però no sap que veu".
L'espectador veu coses que no sap que veu. L¿objectiu de "l¿illa del tresor" és dotar d¿intenció poètica, mitjançant la paraula, la música, la imatge o el silenci, totes aquelles coses que es creguin oportunes i que hagin vist la llum- ja que sigui de l¿actualitat o de la mirada dels presentadors- al llarg de la setmana.
Té com a objectiu principal oferir "el que al llarg de la setmana veu l¿espectador, però no sap que veu".
L'espectador veu coses que no sap que veu. L¿objectiu de "l¿illa del tresor" és dotar d¿intenció poètica, mitjançant la paraula, la música, la imatge o el silenci, totes aquelles coses que es creguin oportunes i que hagin vist la llum- ja que sigui de l¿actualitat o de la mirada dels presentadors- al llarg de la setmana.
05:31 Thalassa - El Serrallo, barri mariner
05:45 Videoclips catalans - Halldor Mar - Un dia feliç
La Connie i en Patch coneixen en Rondinaire, una guineu que sempre es queixa de tot. Un dia, sense fer cas dels altres, es menja un bolet que el deixa molt cansat i assedegat. Per sort, la Connie i en Patch li donaran un cop de mà.
La Connie surt a berenar al camp amb en Patch i en Rondinaire. Allà coneixeran en Wally, un ocell una mica beneit i despistat que ben aviat es convertirà en un més de la colla. Per culpa seva es perdran tots per un pantà.
Avui la Connie, en Rondinaire i en Wally decideixen jugar a fet i amagar. La que para és la Connie, però abans de començar a buscar es troba amb un problema: que ha de comptar fins a deu. I és que ella encara no en sap, de comptar.
L'hivern ja ha arribat i tot és ple de neu. Un dia la Connie surt a passejar i es troba un osset que està perdut. La nostra amigueta l'ajudarà a trobar el cau on viuen els seus pares.
És hivern, però com que avui fa molt sol, la Connie decideix sortir a passejar. De cop i volta es posa a nevar i a fer molt fred. Sort en tindrà d'un xai que coneixerà, que l'ajudarà a protegir-se del fred.
L'Avorrida ha traslladat les Bessones a la història de l'illa del tresor, on hauran de demostrar el seu enginy i valentia enfrontant-se als malvats pirates que també busquen el tresor. Tot i que la Bruixa ajuda els pirates, les nenes i el seu amic John Silver demostraran que són més llestos...
Aquesta nova aventura traslladarà les tres bessones al màgic i misteriós Orient, on ajudaran un captaire dels carrers de Bagdad a guanyar-se el cor de la princesa Soraya. Mentrestant, el jove, per fer-se mereixedor de l'amor de la princesa, haurà de competir amb tres pretendents més per trobar el més original regal del món per a la princesa Soraya.
Per atzar, en Grizzy descobreix que el nou robot de neteja del guarda forestal fa uns massatges magnífics. Resulta, però, que els lèmmings també el volen per fer-lo servir com a auto de xoc. Ningú no vol fer dissabte a la cabana, però tothom vol el robot de neteja!
Els lèmmings han atrapat una aranya molt petita que fan servir per fer salt de pont amb la seva teranyina enganxosa i elàstica. Però en Grizzy no té cap intenció de deixar que l'aranya l'atrapi en la seva teranyina i decideix liquidar l'insecte. No obstant això, la tasca es complica molt més quan descobreix que les aranyes li fan por.
Buscant el comandament a distància de la televisió, en Grizzy descobreix un aparell que controla diverses parts de la cabana. Clic! Un botó per encendre i apagar la llum! Clic! Un altre per veure tots els racons de la cabana! Per fi, en Grizzy podrà desfer-se dels lèmmings des del sofà! Però compte de perdre el control...
En Grizzy i els lèmmings es barallen per les tapes dels pots de crema de xocolata, que inclouen fitxes per participar en un sorteig de premis. De fet, al costat de supermercat hi ha dues màquines que accepten les fitxes i donen premis diversos. Entre les recompenses hi ha una clau per accedir al gran premi...: un pot gegant de Yummy protegit per una cúpula de vidre.
Per assegurar-se que els lèmmings no li prenguin la xocolata mentre dorm, en Grizzy converteix la nevera en una caixa forta. Els lèmmings intenten d'assaltar-la en va, fins que enxampen en Grizzy obrint-la somnàmbul. Malauradament, en Grizzy es desperta en el moment crucial i els lèmmings faran tot el possible per tornar-lo a adormir.
En Grizzy es prepara per sopar al sofà, mirant el seu programa preferit. Però el seu moment de plaer acabarà molt aviat quan començaran a aparèixer interferències al televisor sense cap raó aparent. Ràpidament, en Grizzy descobreix que les "interferències" en realitat són degudes als lèmmings, que fan servir l'antena del televisor de trampolí dels seus jocs aquàtics.
Els lèmmings han inventat un joc que consisteix a tirar les crispetes enlaire i agafar-les amb la boca. En Grizzy s'adona que l'olor de les crispetes atreu la seva estimada ossa i decideix convidar-la a menjar-ne, tots dos sols. Però primer haurà de recuperar ràpidament les crispetes dels lèmmings.
Els lèmmings fan una festa electrònica. Quan en Grizzy s'emporta el seu radiocasset i el llença al riu, causa una apagada general. Si l'os vol gaudir d'una sessió tranquil·la de televisió a la nit, haurà de trobar una altra font d'energia abans que els lèmmings!
En Grizzy vol aprendre a ballar el mambo per agradar a l'ossa de qui està enamorat, perquè a ella li encanta. L'os troba un equip d'aprenentatge i una catifa de ball amb petjades que s'il·luminen al ritme de la música. L'únic problema és que els Lèmmings també volen el radiocasset per continuar la festa amb un ritme totalment diferent.
La Shiny enyora el niu mentre la família Pteranòdon continua la volta al món. Com que està neguitosa i no pot adormir-se al vagó llit, el pare se l'emporta a fer una volta pel Dinotren. La mare del revisor li ensenyarà l'activitat dels animals nocturns des del furgó de cua.
Mentre juguen a la xarranca, la Paula i els seus amics perden una bosseta i en el seu lloc hi troben un pedaç d'ull de pirata, cosa que els fa pensar que el pirata Barba-roja hi té alguna cosa a veure. Per tant, decideixen viatjar fins a l'Illa del tresor, on hauran de comptar plomes de lloro, robins i diamants per poder recuperar la bosseta desapareguda.
La Paula i els seus amics estan aprenent les formes geomètriques i decideixen viatjar fins a la granja per descobrir les diferents formes que hi ha. Allà trobaran el granger, que els demanarà que trobin vuit tomàquets que ha perdut en algun lloc quadrat. Després hauran de buscar una vaca amb vuit taques rodones perquè el granger la pugui munyir.
En Tim necessita set erugues per a un concurs de l'escola en què guanyaran les que es converteixin en les papallones més grosses i boniques. Com que només en té quatre, ell i els seus amics decideixen anar-ne a buscar tres més a la selva. Allà troben el Tòtem, que els promet explicar-los com trobar les erugues que busquen, si li aconsegueixen set plàtans.
La Paula rep un paquet amb piruletes. Un cop comptades i repartides, una per a cadascú, ella i els seus amics veuen que en sobren i decideixen anar al País dels Dolços a tornar-les al remitent, el Bastó de Caramel. Quan el troben, el Bastó de Caramel els presenta els seu fills, en Terròs i la Dolça, a qui estaven destinades les piruletes que va enviar a la Paula per error.
La Paula i els seus amics comproven que tenen ous de sobres per fer un pastís. Fins que la Guixet hi cau a sobre i els aixafa tots. Llavors decideixen anar a la granja a buscar els sis ous que els calen. El granger els demana que l'ajudin a recuperar els cavalls que se li han escapat. A canvi, els promet que aconseguiran els ous que necessiten.
Temptat per la recompensa que donen a qui demostri amb fotografies l'existència d'ovnis i extraterrestres, en Nobita troba per casualitat un invent d'en Doraemon que porta uns extraterrestres del planeta Capris amb uns gustos gastronòmics molt peculiars.
El terrorífic espectacle nocturn d'en Gegant / En Nobita també pensa, de tant en tant
Aprofitant que no hi és la seva mare, en Gegant vol presentar un espectacle amb cançons i menjar al solar del barri. Quan els seus companys se n'assabenten, fugen cames ajudeu-me. A en Nobita i en Doraemon els toca la ingrata tasca de vendre les entrades. En Doraemon deixa a en Nobita uns discos que contenen les habilitats de moltes persones i en Nobita els fa servir per fer les coses sense esforç. Però en Doraemon, en comptes d'enfadar-se, calla i confia que en Nobita s'adonarà pel seu compte de l'error que ha comès.
A l'Òliba li passa alguna cosa estranya: quan es menja qualsevol eruga, la troba tan dolenta, que no se la pot empassar. Després d'examinar-la l'Insecte Bastó, arriba a la conclusió que l'Òliba s'ha contaminat amb un producte que ell ha fet servir per protegir una planta contra les erugues. L'Insecte Bastó es compromet a trobar un antídot per curar-la, però quan el troba, el resultat no és gaire satisfactori. Per venjar-se, l'Òliba destrossa la planta, però llavors...
La Ratapinyada diu que té molts més amics que la Granota, i la Granota diu que és just al revés. Per comprovar-ho, recolliran firmes, i qui en tingui més, guanya. Però un cop han recollit les firmes del Be, l'Insecte bastó, el Gall i el Pollastret, s'adonen que han empatat. L'Òliba és l'única que falta per firmar, i la Granota i la Ratapinyada provaran de guanyar-se la seva amistat per tots els mitjans.
L'Insecte Bastó està entusiasmat amb el seu nou invent, una màquina que fa botar la gent a distància segons si ets gras o prim, o si ets de color verd o rosa. Mentre fa proves amb la màquina, un ou de color rosa cau a l'estany i la Granota el rescata. Tothom està convençut que l'ou és de l'Òliba, i es dediquen a empaitar-la perquè el vigili i el covi amb l'ajuda del Be... fins que arriba el moment de botar.
Una nit, mentre l'Òliba dorm, s'empassa sense voler una cosa caiguda de l'espai. L'endemà, els animals del bosc descobreixen que, quan li donen un cop, l'Òliba escup un ou de plàstic amb sorpresa. Naturalment, tots en volen tenir un, i comencen a donar cops a la pobra Òliba, que només s'interessa pels ous quan descobreix que, de tant en tant, en surten amb una eruga a dins. No pararà d'escopir ous fins que apareix un visitant inesperat.
Un mosquit molt empipador es dedica a picar l'Òliba i els seus amics, fins que la Ratapinyada els convenç de fer front comú i eliminar-lo. El problema és que és un insecte molt àgil i molt astut, i cada vegada que proven d'atrapar-lo, se'ls escapa. Els animals necessiten una estratègia més efectiva, i com que la pobra Òliba és la presa favorita del mosquit, la fan servir d'esquer.
Una bruixa malvada ha convertit una princesa en granota, i l'única manera de desfer l'encanteri és que l'Òliba li faci un petó amb el bec. Malgrat la intervenció del Be i l'Insecte Bastó, l'Òliba no en vol saber res, fins que li ofereixen totes les erugues que vulgui com a recompensa. Però quan està a punt de fer-li el petó, la Granota s'hi interposa i segresta la princesa. Ara l'hauran de rescatar.
Després de molts esforços i d'arriscar la vida, els nostres amics aconsegueixen treure el Gran Còndor de l'aigua. Ara ja poden anar a Itzumo per veure el famós escut-mirall. Però abans de marxar, l'Esteban intenta salvar l'Ambrosius, en Mendoza i els seus homes, que han caigut presoners del temible dàimio Shimazu.
.
Els nostres amics no poden salvar en Mendoza ni tots els altres, però aconsegueixen que es puguin escapar pel bosc. El Gran Còndor posa rumb a Imatzo, el santuari on un cop l'any treuen l'escut-mirall en processó. Després d'alguna dificultat per entrar-hi, aconsegueixen veure l'escut, però la Zia pressent que s'acosta un terratrèmol, fet que ho pot canviar tot.
12:01 Prodigiosa: Les aventures de Ladybug i Gat Noir - Audimatrix
Audimatrix
La Nadia Chamack entrevista Ladybug i el Gat Noir a la tele per aconseguir audiència, però l'obsessió per guanyar espectadors la farà caure a les mans
de l'Esfinx, que la convertirà en la supermalvada Audimatrix, que intentarà aconseguir els prodigis dels nostres superherois.
12:22 Prodigiosa: Les aventures de Ladybug i Gat Noir - La petonejadora
La petonejadora
Avui és l'aniversari de la senyoreta Bustier, la professora que més s'estima tota la classe. Tots els alumnes li han preparat algun regal, tret de la Chloé, que se n'ha descuidat. L'Esfinx aprofitarà la confusió de sentiments de la senyoreta Bustier per engendrar una de les supermalvades amb més poder que s'han vist mai a París.
En Chris i en Martin faran servir el nou miniaturitzador de l'Aviva per resoldre un misteri que fa temps que els volta pel cap. Com és que els cucs surten a fora quan plou?! La resposta la trobaran sota terra, en el món dels cucs, un lloc ple de sorpreses... i de dilemes! Ben aviat en Chris haurà de decidir si vol resoldre el misteri, o si vol salvar el seu germà!
En plena missió per la regió àrtica, en Chris i en Martin han vist com el malvat Zach capturava una cria de morsa i una d'ós polar per al seu nou espectacle. Per salvar-les, els nostres amics hauran d'aprendre els secrets de les morses... i moltes coses més! L'Aviva ja els té preparats, els Vestits de Poder Animal, però per activar-los primer han de tocar els animals! Que no els passi res!
Una rivalitat inevitable: Les Harukaze contra les Tamaki!
La Popi, que ja fa primer, té com a rival l'Erika Tamaki, que s'assembla molt a la seva cosina, la Reika. Avui es presentaran totes dues a un concurs de piano. Qui guanyarà? I si a la Popi li agafa un atac de pànic? Com es pot treure la por?
Reportatge en profunditat: Un dia de la vida d'una estrella!
La Momoko es mor de curiositat per conèixer a fons la feina que fa l'Onpu. Avui l'acompanyarà a fer entrevistes, a l'estudi de gravació i a una sessió fotogràfica. Quina feinada, oi? Doncs això no és res! Però que no para mai, l'Onpu?!
En Bada i en Bing acaben de rebre un carregament de plàtans mascle africans que els recorden la mare i que representen un trosset de paradís que se'ls fon a la boca. El rei Julien i la Marlene estan decidits a cruspir-se'ls tots, i no saben pas què els espera! Més tard, el Capità se sotmetrà a la PELL, la Prova Especial per Líders al Límit, per demostrar que encara és vàlid per ser el capità!
El Recluta ha convençut en Mort que si tires una moneda a la font, se't concedeixen els desitjos. I en Mort no és l'únic que s'ho creu! Avui tothom demana desitjos! No t'ho perdis! Més tard, el rei Julien descobrirà que pel Dia dels Innocents pots gastar bromes i ningú s'enfada. L'única pega és que estem a l'agost. I el Dia dels Innocents és al desembre!
En Conan ha descobert la veritat i està disposat a ajudar la seva segrestadora a trobar la persona que busca: el tercer còmplice de l'atracament del banc. Mentrestant, en Kogoro, la Ran i en Toru entren a l'ordinador de l'home que ha aparegut mort a l'agència i hi troben l'adreça d'una dona. El doctor Agasa i l'Ai Haibara, amb l'ajuda d'en Subaru Okiya, continuen intentant localitzar en Conan amb les ulleres rastrejadores.
En Conan ha descobert quina de les tres dones és el tercer còmplice de l'atracament al banc, però no l'hi diu a la Serina Urakawa fins que ella li promet que renunciarà a venjar-se i s'entregarà a la policia. Mentrestant, tres vehicles busquen en Conan: la Masumi Sera amb la seva moto; el cotxe d'en Subaru Okiya, amb la Haibara i el doctor Agasa; i un altre cotxe on hi viatgen en Kogoro, la Ran i en Toru Amuro.
En Tim du una bossa plena de llaminadures que vol compartir amb la Paula, en Billy i la resta de la colla. Quan buiden la bossa per comptar si hi ha prou llaminadures per a tots, troben una invitació per anar al País dels Dolços on el Bastó de Caramel els té preparada una sorpresa. Però, per guanyar-se-la, hauran de resoldre un enigma: què és més saludable, els bombons, les magdalenes o les pomes?
La Paula rega el seu cactus i n'ha comprat un altre per a en Tim. El d'ella té dos braços i el del noi només en té un, però resulta que s'ha extraviat. Llavors, decideixen anar-ne a buscar un d'igual al desert. Allà coneixen l'oncle Esfinx, que els promet ajudar-los a trobar un cactus d'un sol braç si troben la solució a una endevinalla.
Com que s'acosta l'aniversari de la seva mare, la Paula vol trencar la guardiola per comprar-li un ram de flors. Però necessita nou monedes i a la guardiola només n'hi ha vuit. Per aconseguir la novena moneda, la Paula i els seus amics viatjaran al fons del Món Submarí, on hauran de buscar nou petxines per ajudar el senyor Pop a decorar el seu jardí.
Els nostres amics noten uns terratrèmols a la zona del garatge on viuen. Acaben veient que els provoquen una espècie de dinotrux que no havien vist mai -els perforasaures- excavant túnels per buscar diamants. El mal és que aquests túnels desestabilitzen el garatge i les altres construccions. Llavors el Ty fa un pacte amb els perforasaures: els ajudarà a buscar diamants però ells no faran més túnels a sota de casa seva.
El Ton-Ton va tot el dia supercarregat i està tan esverat que va fins on és el D-structor i el salta. Llavors el malvat T-trux encarrega a les ferralleines que li busquin un supercarregador per ell. Les ferralleines els hi pispen els seus als nostres amics, però en el viatge de tornada tenen un accident i les bestioletes acaben a la panxa d'uns ferràptors.
"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant.
A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà.
En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts.
Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística.
Els autors
Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà.
Versió radiofònica
Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns.
Equip
Direcció i realització: Manuel Barrios
Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui"
Producció: Laia Gimó
Locucions TV: Dolors Martínez
Música original: "Pantxulo"
Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot
Direcció versió ràdio: Dolors Martínez
Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura
(Abril 2001)
"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant.
A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà.
En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts.
Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística.
Els autors
Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà.
Versió radiofònica
Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns.
Equip
Direcció i realització: Manuel Barrios
Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui"
Producció: Laia Gimó
Locucions TV: Dolors Martínez
Música original: "Pantxulo"
Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot
Direcció versió ràdio: Dolors Martínez
Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura
(Abril 2001)
La Newt detesta la condició física del Zee i vol intentar posar-lo en bona forma un altre cop, tant si li agrada com si no. Aconseguirà que el més gandul dels Oddbods es posi en forma? O guanyarà la meravellosa capacitat del Zee d'evitar qualsevol cosa que impliqui moure's?
El Fuse talla un arbre del seu jardí i es converteix per accident en el pare d'un petit pollet. Serà capaç aquest ocellet d'arribar-li al cor i fer-li treure l'instint paternal al més dur dels Oddbods?
Després d'una sèrie de segrests alienígenes a la localitat, la Bubbles està decidida a arribar al centre de la qüestió per poder recopilar proves del que està passant. No obstant això, el Zee, a qui li ve de gust un gelat a mitjanit, s'interposa per accident en els plans de la Bubbles. Podrà demostrar que existeixen els aliens i així descobrir per què han desaparegut totes les vaques d'Oddsville?
A mitja nit, el Fuse es lleva amb el sorollet d'un nou inquilí que no el deixa pas dormir. Decideix desfer-se del problema, però el ratolí és molt més tossut del que ell imaginava. Aconseguirà acabar amb el ratolinet que el manté despert? O potser la seva desesperació acabarà causant un problema encara més gran?
En Pogo troba una màquina de clonatge i la fa servir per a coses que no toquen. Quan es clona a ell mateix per accident, se n'adona ràpidament de l'error que ha comès, ja que el seu clon és encara més trapella que ell. Serà capaç de tancar la Capsa de Pandora i desfer-se del desastre que ha causat? O el seu clon intentarà desfer-se d'ell abans?
El Slick vol un company nou que li pari més atenció de la que li paren els seus amics. Quan al robot que s'ha comprat li cau un llamp, es converteix en el seu pitjor enemic. El seu robot el boicoteja i el fa quedar malament davant dels seus amics. Podrà demostrar el Slick que el robot és el culpable de tot? O la màquina aconseguirà guanyar la batalla?
Al Zee el tornen boig les magdalenes, i quan descobreix que la Bubbles té una fàbrica de magdalenes a casa gràcies a un dels seus invents, li resulta impossible controlar-se: necessita menjar-se-les! Però la Bubbles se n'adona ràpidament que el Zee no té autocontrol i que no pot estar a prop de la seva màquina, així que haurà de pensar una estratègia per superar els obstacles de la Bubbles i aconseguir cruspir-se la millor magdalena d'Oddsvile. Què podria anar malament?
La Newt pateix intentant muntar una casa de l'arbre per peces i el Fuse fa una aparició per ajudar-la. Tot i així, ell té una idea molt diferent de com ha de ser una casa de l'arbre, i ben aviat descarta la idea de la Newt de la casa per peces i comença a construir una caseta al seu gust. A la Newt no li agrada gens el gir que ha donat la seva caseta, i així és com comencen les disputes. Quin estil guanyarà?
18:44 Prodigiosa: Les aventures de Ladybug i Gat Noir - El Sr. Colom
El Sr. Colom
En aquest episodi, el senyor Ramier, un home que s'estima molt els coloms, caurà sota la influència malèfica de l'Esfinx i es convertirà en el Senyor Colom, un malvat que intentarà dominar París. Com sempre, els nostres herois acudiran a salvar els seus conciutadans. L'únic problema, en aquest cas, és que el Gat Noir és al·lèrgic a les plomes.
19:06 Prodigiosa: Les aventures de Ladybug i Gat Noir - El Dibuixant
El Dibuixant
El Nathaniel és un noi tímid que està enamorat de la Marinette, però la Choé el posa en evidència. L'Esfinx aprofita la ràbia i la frustració del noi per convertir-lo amb un akuma en Dibuixant, un súper malvat que fa realitat tot el que dibuixa. El Nathaniel aprofitarà els seus nous poders per venjar-se de la Chloé.
Postrat al sofà per mal d'esquena, en Grizzy es nega a aixecar-se. Així, doncs, s'enginya divereses maneres de fer-ho tot a distància, fins i tot prendre als lèmmings el robot transformador de joguina i el seu comandament a distància, que farà servir com a majordom.
En Grizzy troba una pinyata d'aniversari al menjador del guarda forestal. La idea de donar cops a l'estàtua de paper maixé que surt a les instruccions d'ús li agrada molt a l'os. Els lèmmings, però, prefereixen fer-la servir de gronxador i faran l'impossible per evitar que en Grizzy la trenqui.
Els lèmmings han robat l'últim pot de crema de xocolata d'en Grizzy i ara s'han amagat per menjar-se'l. En Grizzy entrena un os rentador, que té un sentit de l'olfacte tan desenvolupat com el d'un gos tofoner, perquè el guiï fins a la crema de xocolata.
Quan en Grizzy ronca, genera vibracions que els lèmmings no dubten a fer servir per rebotar sobre la seva panxa. Però quan l'os canvia de postura i deixa de roncar, els lèmmings troben una altra font de vibracions, que ja no és gaire compatible amb la migdiada d'en Grizzy.
Tenim riures assegurats amb l'Òscar Dalmau, i més sabent que no s'ha posat mai un davantal. Farem uns ous farcits sorprenents. I aprendrem a pelar ous durs en 2 segons.
Clutch Powers, l'intrèpid explorador de l'univers Lego, ha d'afrontar la seva missió més perillosa, i s'uneix a un equip d'especialistes: el Brick, el Bernie i la Peg. L'aventura els portarà primer fins al planeta-presó, i després fins al món medieval d'Ashlar. Un cop allà, amb la col·laboració d'una colla de personatges, hauran d'ajudar el príncep Varen, el legítim hereu del tron, a reunir el coratge que li manca per recuperar el regne, que ha caigut a les mans del malvat bruixot Mallock. Per enfrontar-se al terrible exèrcit d'esquelets de Mallock i dur a terme la missió amb èxit, hauran de demostrar un cop més les seves habilitats construint tota mena de figures i aparells amb les peces del Lego.
El Pogo es converteix en vagabund a causa d'una sèrie d'actes imprudents i el Fuse decideix acollir-lo molt amablement. Però el Pogo no trigarà en voler fer una de les seves i el seu amfitrió començarà a posar-se dels nervis. Ben aviat el Fuse i el Pogo estaran com gat i gos, així que l'amo de la casa decidirà establir algunes normes, la qual cosa el Pogo, tot i que vol tenir una bona relació amb el Fuse, mai no ha sigut gaire bo en complir.
Cada mitjanit, en connexió amb el 3/24, Pere Bosch i Arcadi Alibés fan un repàs a tota l'actualitat esportiva del dia. Edicions especials les jornades de Lliga, Copa, Champions i Eurolliga.
06:22 Programes Externs Esports - Refugis i guardes cap.3
Avui viurem plenament una comarca sorprenent: el Priorat.
Començarem a la cartoixa d'Escaladei, bressol d'aquesta terra. Just al costat, a la Conreria, ens arribarem a la botiga del Fernando i, en 4x4, anirem fins a Cabacés per aprendre com s'elabora l'oli. D'allà seguirem la xarxa de camins: travessarem el Pont de Cavaloca, pujarem al Grau de la Figuera i coneixerem el Rafel, un fotògraf enamorat del paisatge. Passarem per la Vilella Baixa, coneguda com la Nova York del Priorat; la Vilella Alta, Torroja, on aprendrem a conrear la vinya amb tracció animal. I acabarem la jornada al Mas d'en Gregori, on farem nit.
L'endemà ens despertarem amb energia fent les Vies Altes. Continuarem la ruta del vi per Porrera, Poboleda, on ajudarem a fer la verema en un celler ecològic; I, finalment, Cornudella de Montsant, on cuinarem la típica truita amb suc.
En total, uns 45 quilòmetres, dividits en dues jornades, fets a peu i en 4x4; per uns camins plens de paisatges.
Ben Fogle viatja a Egipte per passar uns dies amb la vídua nord-americana Maryanne Stroud Gabbani a la granja que ha construït al límit amb el desert del Sàhara. Allà descobreix per què aquesta dona va canviar la seva acomodada vida a la ciutat del Caire per una vida més simple, però més dura, al camp, envoltada d'animals, i com s'ho fa com a dona blanca i sola per sobreviure en un país volàtil.
Ruta en bicicleta que transcorre en paral·lel a la via verda. Entrem al taller d'un del últims cistellers que queden a Catalunya, veiem com es fa la mel de les abelles gironines, fem una pipa artesanal amb l'Stradivarius de les pipes i fem una ruta accessible amb un expert en accessibilitat.
"Aràbia" (Aràbia)
Jordi Llompart (Catalunya, 2009; 52 mints)
Una coproducció de Televisió de Catalunya amb Orbita Max.
Pasquale Scaturro, geofisic i aventurer nord-americà, i Michel L'Huillier, fotògraf de viatges xilè resident a Barcelona, es proposen creuar tota la península aràbiga i travessar el desert mes inhòspit del món, el Rub Al-Khali. Alhora, ens mostren la bellesa i els misteris d'una regió que és bressol de grans civilitzacions.
L'expedició de 4 mesos que constitueix l'eix argumental del documental pretén explicar les arrels comunes d'una civilització que neix dels costums nòmades ancestrals i que, durant els ultims cent anys, ha evolucionat ràpidament per crear fronteres i Estats en els quals la tradició i la modernitat ofereixen un fort contrast a l'ombra de l'herència beduïna i de l'Islam.
Fitxa tècnica:
Guió i Direcció: Jordi Llompart
Muntatge: Regino Hernández
Productor executiu: Jordi Llompart
Director de fotografia: Alejandro Moreu
Música llibreria: Konga Music
Cap de Producció: Laura Vidiella
Producció rodatge: Montse Bartuí, Paula Monràs
Distribució: Isabel Pons
Localitzacions:
Damasc (Síria), Petra (Jordània), Jeddah i La Meca (Arabia Saudí), Sanaa i Shibam (Iemen), Ubar (Oman), Desert de Rub Al-Khali , Abu Dhabi (UEA).
13:42 Karakia - María Patricia (Chuquisaca) / Hyemin (Seül)
"Karakia" presenta un nou capítol. La Carolina i el Josep (Montevideo) i l'Andrea (Budapest) en són els protagonistes. La Carolina i en Josep s'han integrat tant a Catalunya que, més enllà de tornar a Montevideo, voldrien exportar-hi algunes tradicions catalanes. Ja en tenen una en ment, el Ball de Diables, en què participen des que es van instal·lar a Caldes de Montbui. Els botiguers d'aquesta població del Vallès, on hi ha molts veïns d'origen uruguaià, han sabut incorporar els productes d'aquell país de l'Amèrica del Sud. Talls de carn, per exemple, com el matambre, que la parella prepara "a la leche" pel dinar que vam gravar; o greix de vedella, que forma part de les típiques tortas fritas que els montevideanos acostumen a menjar en dies plujosos. Per cert, us agradaria saber quin és l'origen probable del nom d'aquesta ciutat i departament uruguaià? La pista és troba en les cartes nàutiques del segle XVI...
A zene a minden nekem, "La música ho és tot per a mi", és una de les frases que millor poden definir l'Andrea, apassionada de l'òpera i dels clàssics, que l'acompanyen des que era nena i estudiava violí a Budapest, una de les ciutats amb més història i contrastos d'Europa. L'imperi austrohongarès, el període otomà, les dècades en què va pertànyer al bloc de l'est... són presents en la cuina casolana i delicada dels seus plats. A taula, es pot dir que l'Andrea també és una amant dels clàssics. El sült libamáj, el fetge gras d'oca, amb segles de tradició a Hongria, destaca com a entrant; mentre que el rétes, precursor de moltes pastes de full del continent, regna a les postres. Hereva de les tradicions transsilvanes i bohèmies dels seus avis, l'Andrea prepara amb cura el pebrot farcit, el töltött paprika dels estius hongaresos.
Xavier Llongueras és un guia d'alta muntanya que intenta transmetre el que sap i pensa que a la Cerdanya la gent no té consciència de viure en un territori privilegiat per als esports de muntanya.
Xavier Llongueras és un guia d'alta muntanya, però a qui no sempre li es fàcil guanyar-se la vida. Ara està content, ja que durant una setmana té unes noves clientes canadenques.
Dependre únicament de la naturalesa no és gens fàcil, encara que l'indret on es visqui sigui un paradís terrenal. En algunes meravelles naturals del món, la vida dels humans i la dels animals està íntimament lligada, i la relació és de dependència mútua. Això passa en llocs tan diferents com la costa tropical d'Austràlia, l'extrem nord de Sibèria, una illa del Pacífic, el cor de la selva del Congo o les plantacions de te del peu de l'Himàlaia.
Última etapa i una de les més dures. Començarà amb la restauració d'un carro amb un dels últims carreters que queden, seguirà amb l'elaboració d'un fanalet, la romeria de Sant Jaume i una caminada nocturna. I a més, hi haurà temps per collir
fruita i menjar cargols a la llauna.
A Sichuan, al bell mig de la Xina, sembla com si el temps s'hagués aturat. Un tren de vapor, l'últim del país, és l'únic mitjà de transport que comunica vuit llogarets. No hi ha carreteres. Tot s'ha de transportar amb aquest tren: passatgers, bestiar, queviures, mobles i bicicletes. En aquest documental acompanyarem maquinistes, camperols, hotelers i alumnes de primària i descobrirem com és que aquest ferrocarril de via estreta té un paper tan important en les seves vides.
L'Abi i l'Ola pertanyen al poble ioruba, un dels més importants que hi ha entre la gran diversitat de cultures que hi ha a Nigèria. Ara viuen a Martorell, una ciutat industrial que recorda el creixement urbà que aquell país va tenir, la dècada dels 60, amb el descobriment del petroli. Tots dos amics han coincidit a la Universitat de Barcelona amb la idea d'ampliar el seu currículum acadèmic. No perden però, en cap moment, la connexió amb les arrels del seu poble, situat a l'estat d'Ondo, al sud-oest de Nigèria. El pollastre, la carn de vedella i de porc, el bacallà o el verat, els igbi, que són uns cargols gegants; l'oli de palma, les llavors de meló, l'arròs, els espinacs, la farina de nyam... s'ajunten a les cassoles per construir plats de gustos intensos.
Fa molts anys que en Søren viu a Catalunya i s'ha empeltat ja de la cultura del país. Pel que sembla, no li va costar gaire; els danesos tenen fama de ser més oberts que la resta d'escandinaus. Malgrat la bona adaptació, té molt present el seu propi bagatge, que inclou el vendelbomål, un dialecte que només es parla a Vendsyssel, la seva regió al nord-oest de la península de Jutlàndia i que, malauradament, s'està perdent. L'Æblefesk, un entrant de cansalada, ceba i poma, i el Flæskesteg, porc rostit amb salsa i amanida de cogombre, conformen el menú del dinar que ha volgut oferir a uns amics i que és típic de Nadal a Løkken, el seu poble. No s'hi val a oblidar els Æbleskiver, uns bunyols que sembla que ja eren coneguts pels vikings.
Quan la Karin va decidir viure a Catalunya amb en Jordi, era conscient que no tan sols canviava de latitud. El record de les valls i muntanyes d'Estíria (Steiermark) s'omplien ara del caràcter mariner de Vilanova i la Geltrú, de la cultura i els productes que anava descobrint. Anys després, més d'un plat austríac desprèn ja aromes mediterrànies. D'altres, especialment postres, segueixen els receptaris més genuïns de la seva terra, com les galetes de mantega (Butterkekse), els bunyols de carnaval (Faschingskrapfen) o el pastís de pipes de carbassa recobert de xocolata (Erzherzog Johann Torte). La carbassa és un dels productes més estimats a Estíria. Se'n fan molts plats i amb les llavors, un oli fort i aromàtic.
19:33 Flaix - Flaix Hoquei Patins: Presentació OK Lliga 2019/20
Cada mitjanit, en connexió amb el 3/24, Pere Bosch i Arcadi Alibés fan un repàs a tota l'actualitat esportiva del dia. Edicions especials les jornades de Lliga, Copa, Champions i Eurolliga.
Cada mitjanit, en connexió amb el 3/24, Pere Bosch i Arcadi Alibés fan un repàs a tota l'actualitat esportiva del dia. Edicions especials les jornades de Lliga, Copa, Champions i Eurolliga.