ALLÒ QUE EL VENT S'ENDUGUÉ (Gone with the wind)
Producció: David O. Selznick per a MGM, 1939
Direcció: Victor Fleming / Durada: 211 minuts
Guió: Sidney Howard, segons la novel.la de Margaret Mitchell
Fotografia: Ernest Haller, Lee Garmes i Ray Rennahan (color)
Música: Max Steiner
Intèrprets: Clark Gable (Rhett Butler), Vivien Leigh (Scarlet O'Hara), Leslie Howard (Ashley Wilkes), Olivia De Havilland (Melania Hamilton), Thomas Mitchell (Gerald O'Hara), Hatti McDaniel (Mammy)
Scarlet O'Hara, una hereva capritxosa d'una rica família sudista, està enamorada del seu veí, Ashley Wilkes, però ell prefereix a la seva cosina, Melania Hamilton. Per despit, Scarlet es casa amb un jove de família benestant que mor poc després, durant la guerra de successió. Mentre el sud s'esfondra, Scarlet flirteja amb el cínic Rhett Butler, que la salva de l'incendi d'Atlanta. Scarlet torna a Tara, la que havia estat l'opulent finca familiar, i n'agafa la responsabilitat. Quan la guerra s'acaba, Scarlet, que ha tornat a quedar viuda, es casa amb Rhett, però el seu caràcter rebel, l'amor que encara sent per Ashley i la pèrdua dels seus fills, posa el matrimoni en una situació límit.
A la primavera de 1937, en plena Guerra Civil espanyola, el País Basc, Santander i Astúries havien quedat isolades de la resta de la República. L'exèrcit de Franco atacava amb duresa i s'intuïa que la resistència seria impossible. Les autoritats republicanes, davant la violència dels bombardejos i les difícils condicions de vida de la població assetjada, decideixen organitzar un sistema d'evacuació per allunyar els nens del perill. Desenes de milers de nens, orfes de guerra, fills de combatents al front i molts altres nens en situacions similars van ser acollits en centres d'assistència depenents de la República. Però, a mesura que la guerra avança, mantenir aquests centres es va fent cada vegada més difícil i les autoritats decideixen enviar els nens a països estrangers. Governs i institucions de Bèlgica, Anglaterra, Dinamarca, Suïssa, Mèxic i l'URSS s'ofereixen per acollir aquests nens. Durant dos anys sortiran d'Espanya 34.000 nens, d'entre cinc i quinze anys d'edat. La majoria tornaran abans que s'acabi la guerra; d'altres trigaran més: els evacuats a la Unió Soviètica no podran fer-ho fins al 1956.
A la primavera de 1937, en plena Guerra Civil espanyola, el País Basc, Santander i Astúries havien quedat isolades de la resta de la República. L'exèrcit de Franco atacava amb duresa i s'intuïa que la resistència seria impossible. Les autoritats republicanes, davant la violència dels bombardejos i les difícils condicions de vida de la població assetjada, decideixen organitzar un sistema d'evacuació per allunyar els nens del perill. Desenes de milers de nens, orfes de guerra, fills de combatents al front i molts altres nens en situacions similars van ser acollits en centres d'assistència depenents de la República. Però, a mesura que la guerra avança, mantenir aquests centres es va fent cada vegada més difícil i les autoritats decideixen enviar els nens a països estrangers. Governs i institucions de Bèlgica, Anglaterra, Dinamarca, Suïssa, Mèxic i l'URSS s'ofereixen per acollir aquests nens. Durant dos anys sortiran d'Espanya 34.000 nens, d'entre cinc i quinze anys d'edat. La majoria tornaran abans que s'acabi la guerra; d'altres trigaran més: els evacuats a la Unió Soviètica no podran fer-ho fins al 1956.
ET SALUDO, MARIA (Je vous salue, Marie) -VOS-
Idioma versió original: francès
Produció: Sara Films, Pégase Films, JLG Films, Gaumont, TSR i Channel Four Films, 1985 (França, Suïssa i Gran Bretanya)
Direcció i guió: Jean-Luc Godard
Durada: 104 minuts
Fotografia: Jacques Firmann i Jean-Bernard Menoud
Intèrprets: Myriem Roussel (Marie), Thierry Rode (Joseph), Philippe Lacoste (l'àngel Gabriel), Manon Andersen (la nena), Malachi Jara Kohan (Jésus), Juliette Binoche (Juliette)
Marie ajuda el seu pare a la benzinera, però el que més li agrada és jugar al bàsquet. Marie surt amb Joseph, un taxista que no entén res quan la noia li diu que està embarassada tot i que no ha tingut mai relacions sexuals, ni amb ell ni amb ningú.
UN PONT MASSA LLUNYÀ (A bridge too far)
Idioma versió original: anglès
Producció: Joseph E. i Richard P. Levine per a United Artists, 1977 (Estats Units)
Direcció: Richard Attenborough
Durada: 167 minuts
Guió: William Goldman
Fotografia: Geoffrey Unsworth, Harry Waxman i Robin Browne (Technicolor)
Música: John Addison
Intèrprets: Dirk Bogarde (tinent general Browning), James Caan (sergent Eddie Dohun), Michael Caine (tinent coronel Joe Vandeleur), Sean Connery (general Urquhart), Elliott Gould (coronel Bobby Stout), Edward Fox (tinent general Horrocks)
Les tropes aliades tenen un pla per acabar la Segona Guerra Mundial a finals de 1944. Es tracta de fer un
llançament massiu de paracaigudistes americans i britànics a l'est d'Holanda i tallar els sis principals ponts que comuniquen el cor d'Alemanya. Una força especial britànica s'hi combinaria per destruir les zones industrials crucials. El pla és arriscat, però sembla factible sobre el paper. A l'hora de posar-lo en pràctica, els inconvenients s'acumulen: tensions personals, adversitats meteorològiques i també la mala sort.
ADÉU A LES ARMES (A farewell to arms)
Idioma versió original: anglès
Producció: Frank Borzage per a Paramount, 1932 (Estats Units)
Direcció: Frank Borzage
Durada: 78 minuts
Guió: Benjamin Glazer, Oliver H. P. Garrett
Fotografia: Charles Lang (blanc i negre)
Música: W. Franke Harling
Intèrprets: Gary Cooper, Helen Hayes, Adolphe Menjou, Mary Philips, Jack La Rue, Blanche Frederici
La Primera Guerra Mundial converteix en grans amics Rinaldi, comandant de Sanitat de l'exèrcit italià, i Frederick Henry, tinent del cos nord-americà d'Ambulàncies Militars. Una esquadrilla austríaca bombardeja la població on hi ha tots dos amics. El tinent Henry es resguarda al mateix lloc on es troba Catherine, una de les infermeres angleses que acaben d'arribar al campament. Més tard, Henry és ferit greument i l'envien a un hospital de Milà, on, gràcies a les influències de Rinaldi, és destinada Catherine. Henry haurà de tornar al front, mentre que Catherine buscarà a Suïssa un lloc per esperar el naixement del seu fill.
L'HOME DEL BRAÇ D'OR (The man with the golden arm)
Idioma versió original: anglès
Producció: Otto Preminger, 1956 (Estats Units)
Direcció: Otto Preminger
Durada: 118 minuts
Guió: Walter Newman i Lewis Meltzer, basat en la novel·la de Nelson Algren
Fotografia: Sam Leavitt (blanc i negre)
Música: Elmer Bernstein
Intèrprets: Frank Sinatra (Frankie Machine), Eleanor Parker (Zosch), Kim Novak (Molly), Arnold Stang (Sparrow), Darren McGavin (Louie), Robert Strauss (Schwiefka)
Frankie Machine torna a casa, als suburbis de Chicago, després d'haver estat una temporada a la presó. No vol recaure en l'addicció a l'heroïna i desitja convertir-se en un gran bateria. La seva dona, Zosch, amb qui es va casar després de l'accident en què va quedar paralitzada, cada cop és més neuròtica. El seu antic cap, Schwiefka, necessita el "braç d'or" de Frankie per a la seva casa de joc i Louie, venedor de droga, també li va darrere. Malgrat el suport moral de la seva amant, Molly, i del seu amic Sparrow, Frankie torna al joc i a la droga. Després d'una esgotadora partida de pòquer, Frankie assalta Louie per aconseguir heroïna. Més tard, Louie descobreix que Zosch ha estat fingint la paràlisi, i ella el vol matar per evitar que la delati.
A la primavera de 1937, en plena Guerra Civil espanyola, el País Basc, Santander i Astúries havien quedat isolades de la resta de la República. L'exèrcit de Franco atacava amb duresa i s'intuïa que la resistència seria impossible. Les autoritats republicanes, davant la violència dels bombardejos i les difícils condicions de vida de la població assetjada, decideixen organitzar un sistema d'evacuació per allunyar els nens del perill. Desenes de milers de nens, orfes de guerra, fills de combatents al front i molts altres nens en situacions similars van ser acollits en centres d'assistència depenents de la República. Però, a mesura que la guerra avança, mantenir aquests centres es va fent cada vegada més difícil i les autoritats decideixen enviar els nens a països estrangers. Governs i institucions de Bèlgica, Anglaterra, Dinamarca, Suïssa, Mèxic i l'URSS s'ofereixen per acollir aquests nens. Durant dos anys sortiran d'Espanya 34.000 nens, d'entre cinc i quinze anys d'edat. La majoria tornaran abans que s'acabi la guerra; d'altres trigaran més: els evacuats a la Unió Soviètica no podran fer-ho fins al 1956.
BARBABLAVA (Bluebeard)
Idioma versió original: anglès
Producció: Republic, 1944 (Estats Units)
Direcció: Edgar G. Ulmer / Durada: 68 minuts
Guió: Pierre Gendron
Fotografia: Jockey Feindel (blanc i negre)
Intèrprets: John Carradine, Jean Parker, Ludwig Stossel, Nils Asther, Iris Adrian
A París, a finals del segle passat, apareixen flotant pel Sena els cadàvers d'unes dones. Els crims han estat obra d'un pintor que, quan acaba el retrat d'una dona, es veu impulsat a estrangular-la. Per aquest motiu deixa de pintar i va a treballar en un teatre de titelles on representa una adaptació de "Faust". En aquell marc apareix un empresari sense escrúpols, un diabòlic marxant de quadres i una modista decoradora que s'enamora de l'assassí. Hi intervindrà també un inspector de policia i la seva amiga.
Tal com va fer a "Desviació", Edgar G. Ulmer ha realitzat hàbilment un film de sèrie B per a Republic, rodat en espais reduïts i que conté una considerable càrrega misògina i un clima peculiar, gràcies als seus ambients expressionistes i als seus simbolismes.