Programació del dia 28-12-2007

Leonardo da Vinci

L'Avorrida envia les Bessones al Renaixement italià perquè coneguin el gran humanista Leonardo da Vinci. Les nenes l'ajudaran a convèncer els governants de l'època que les guerres són inútils i que és millor treballar per la pau.

Juguem amb l'aigua

Juguem amb l'aigua

La holografia/el llac del llenyataire

La holografia - El llac del llenyataire

El liquid per fer caminar les plantes

El líquid per fer caminar les plantes - La gallina reproductora

La holografia/el llac del llenyataire

La holografia - El llac del llenyataire

M'agraden els peixets de galeta! / El secret d'un pare i d'un fill

En Kazuya Yoshida, company de classe de la Do-Re-Mi, s'ha presentat a la Botiga Màgica perquè les noies l'ajudin a fer un nou tipus de taiyaki, peixets de galeta. En realitat, vol venjar-se del seu pare, que s'ha burlat d'ell. Els nous taiyaki d'en Kazuya són tot un èxit, però segons el seu pare no tenen ànima. Què fa falta perquè pare i fill facin les paus?

Patates verdes fregides

En Joaquim Net, l'ecocavaller, ha proposat al Rei Hugo de convertir el Drac en una màquina incineradora d'escombraries, per solucionar el problema de les pudors. El Rei ho veu tan clar, que fins i tot té pensat de llogar-lo als regnes veïns per fer-se ric i comprar-se el cotxe dels seus somnis.

La nena dels llumins

La pobra nena dels llumins, descalça i amb el cor trist, vagareja tota sola pels carrers de la ciutat. Avui és l'últim dia de l'any i la gent va tan atrafegada que no ha pogut vendre ni una sola capsa de llumins. Afamada i amb el fred al cos, comença a encendre un llumí rere l'altre per mirar d'escalfar-se una mica. Però el seu destí és inevitable... Aviat entrarà en un altre món, on no existeixen ni la gana, ni el fred, ni la por, i on per fi podrà estar als braços de l'àvia... I és que després de la tristesa, sempre arriba la felicitat.

Tooth, la fada de les dents

Dent és una jove fada de les dents que està tipa de treballar amb les seves avorrides companyes i de suportar el mal humor del seu cap, un conill de pasqua. Dent rep el missatge d'ajuda d'una nena anomenada Tolly perquè la seva família es troba en una situació econòmica molt precària i, a més, el seu germà Tom la menysprea perquè ella li ha dit que creu en els éssers màgics. La fada decideix ajudar Tolly i, sense consultar-ho a ningú, li fa arribar un munt de diners, però ben aviat s'adonarà que ha comès un error de difícil solució.

El gos sergent

Reno, a qui anomenen el Gos, s'ajunta amb Jake Wilder, un policia dels durs, per desarticular una organització terrorista que ha assassinat un company seu, també policia.

Berlín

El Cartanyà porta fatal la vida matrimonial. L'Alejandra s'ha fet la mestressa de Casa Cartanyà i a ell l¿ha convertit en un ninot. La Maria també se sent desplaçada a les tasques de la llar i està gelosa de veure el seu fill cuidat per una altra dona. La Tilda i el Bardagí preparen una vetllada íntima a casa seva. Per diverses circumstàncies, la majoria dels personatges acabaran instal.lats a la casa, i fins i tot uns okupes.

+ info

Som a l'any 1669. Un nadó és rescatat per una dona jove, l'Agnès Dormes, que el bateja com a Julie de Maupin, filla adoptiva de Gastó de Maupin. Al cap de més de 10 anys, el pare de la Julie és assassinat i la jove se'n va a París amb la intenció de retrobar la seva mare. L'Agnès Dormes és acusada i perseguida pel ministre de la policia reial, Charles de Florensac, i fuig a Avinyó. La Julie, llavors, refugiada pel seu parent Henri d'Armagnac, i amb l'ajuda del jove poeta Gaspar, elabora un pla audaç per alliberar la seva mare. La jove ingressa en un convent, on estarà vigilada en tot moment per la mare superiora, es retroba amb en Baldone, cèlebre professor de cant i bon amic del seu pare, i descobreix que en Gastó de Maupin i l'Agnès Dormes no són vertaderament els seus progenitors. Quan l'Agnès mor, la Julie decideix tornar a París. En el seu camí, però, es retroba amb la mare superiora, que la captura i li assegura un bon funeral.

+ info

La Julie aconsegueix escapar-se i visita al seu parent, el duc d'Armanynac, per demar-li perdó. Madame de Maintenon, però, no vol acceptar la rendició de la jove. En aquest episodi, la Julie entra a l'òpera de París i es converteix en una de les cantants més importants de l'època de Lluís XIV. A més, el rei li ofereix el perdó a canvi que ella es converteixi en la seva espia. La Julie, però, es converteix en mestressa del baró de Hengen. Més tard serà empresonada i, finalment, descobrirà la veritable identitat dels seus pares: en Charles de Florensac i madame de Maintenon!

Bon Nadal Mr. Bean

Mr. Bean està molt il.lusionat amb el Nadal. Fa amistat amb una banda de música de l'Exèrcit de Salvació i torna a casa amb un arbre de Nadal que ha aconseguit trobar. El dia de Nadal el seu mitjó està ple de sorpreses, i la més gran de totes la guarda per a la seva xicota. Desgraciadament, aquest regal no és allò que ella s'espera i el deixa plantat. Malgrat això, les festes de Nadal de Mr. Bean acaben explosivament.

El secret dels germans Grimm

Els escriptors de contes Wilhelm i Jacob Grimm viuen una aventura fantàstica a l'Alemanya ocupada pels francesos. Els dos germans viuen d'estafar pagesos derrotant monstres inventats i exorcitzant suposats dimonis a canvi de diners. Les autoritats franceses descobreixen els seus tripijocs i els obliguen a treure l'entrellat d'un cas real: la misteriosa desaparició de les noies del poble de Marbaden.

Gattaca

En un futur no gaire llunyà, la societat ha arribat a una recerca obsessiva de la perfecció i fins i tot els éssers humans són dissenyats genèticament. Però el jove Vincent encara va néixer fruit de l'amor i no del laboratori i per això és considerat imperfecte. Vincent no té cap possibilitat de tirar endavant i aleshores assumeix una identitat falsa. Farà servir mostres de pell, cabell, sang i orina d'una altra persona, Jerome, per poder passar els controls genètics, tot i saber el perill que corre si el descobreixen.

Cursa Mortal

Una important cadena de televisió vol assegurar-se l'audiència i organitza la transmissió de la Transcon, una cursa de velocitat entre jets supersònics que té un premi de 25 milions de dòlars. Els germans Irvine, Kevin i Grant, s'hi apunten malgrat el perill que suposa.

Creep

A Londres, enmig d'una nit gèlida, Kate va a agafar el metro per tornar cap a casa. Es queda adormida a l'andana i, quan es desperta, s'adona que tot al seu voltant ha desaparegut. Arriba un metro i Kate hi puja pensant-se que havia patit un malson. Però el convoi s'atura enmig d'un túnel i el vagó es queda sense llum, i aleshores comença un seguit d'esdeveniments terrorífics que duran Kate al límit de la seva resistència física i mental.

+ info

Philippe prohibeix que Isabelle deixi St. Hilaire si ella abans no jura callar el seu engany. Elizabeth i Jennifer es disgusten. Daniel s'ha d'encarar a la identitat del criminal.

+ info

Sybella porta a Beatrice notícies del fill de Sam,... el primer nét de Laurent. Klaus perd la paciència amb la lenta recuperació de Gabriella.

Xipre, una illa infinita

A més de mostrar els racons més espectaculars de l'illa, també es podrà veure la realitat diària d'aquesta petita república. Des que Turquia va envair Xipre, el 1974, l'illa continua dividida pel que anomenen la Línia Verda. La zona, que travessa el casc antic de la capital està permanentment vigilada.

Les grans transformacions

Quines són les bases comunes de la increïble diversitat de vida a la Terra? Com han evolucionat les complexes formes de vida? El viatge de l'aigua cap a terra, el retorn del mamífers marins cap al mar i l'aparició de l'ésser humà, suggereixen que les criatures del passat i les del present són membres d'un mateix arbre de la vida.

La Galleria Umberto I

La Galeria Umberto I de Nàpols, Emanuele Rocco (1892) Presentat per Benedetta Tagliabue La Galeria Umberto I és un dels últims i més grans passatges coberts construïts a Europa. El cant del cigne d'una gran invenció arquitectònica del segle XIX.

+ info

Nou disc de Marina Rossell i "Els Pastorets" del Cor Vivaldi Al primer reportatge de NYDIA la cantant Marina Rossell presenta el seu nou disc, "Clàssics catalans¿", en què versiona sardanes clàssiques com "Llevantina", "El cavaller enamorat" o "Per tu ploro", i altres cançons del modernisme i el noucentisme com "Pel teu amor", "L'emigrant" o "El Virolai". Després, el Cor Vivaldi, un dels grups corals infantils més prestigiosos d'Europa, ens ofereix un fragment musical d'"Els Pastorets" de Josep Maria Folch i Torres, amb guió de Jordi Galceran i música d'Albert Guinovart. Busquem els origens de la nadala catalana més internacional, "El cant dels ocells", i fem un repàs a nombroses versions que se n'han fet. A més, notícies i recomanacions discogràfiques.

Els pintors catalans a Sardenya

Els pintors catalans a Sardenya Evocació de la importa`ncia que va tenir "l'escola pictòrica catalana" (Catalunya i València) a Sardenya, sobretot durant els segles XV i XVI. Recorregut per l'illa parant atenció a les obres catalanes que encara s0hi conserven i, especialment, a la decisiva influència que van tenir en les escoles sardes locals. Com a context de fons, l'emprenta cultural catalana a Srdenya.

+ info

Recull de videoclips de pop rock de grups i d'artistes de casa nostra i d'arreu del món.

Els últims cavalls salvatges de Nord-Amèrica

L'Oest nord-americà sempre havia estat un territori de cavalls salvatges. De fet, fins al s. XIX hi havia enormes manades de cavalls que convivien amb els bisons. Actualment, només en queden uns quants centenars. En aquest documental es mostren aquests magnífics animals en estat salvatge.

L'excavacio submarina del Perola V

UN ARXIPÈLAG LLIURE D'IMPOSTOS Aland és un arxipèlag format per sis mil cinc-centes illes i illots, situat al cor del Mar Bàltic, entre Suècia i Finlàndia, que es beneficia d'una situació ben especial: a la Unió Europea es va abolir, des del 1999, les vendes lliures d'impostos, o "duty free", però Aland ha mantingut un estatut especial. Qualsevol vaixell que fa escala a Aland pot obrir els magatzems "duty free" a la clientela. L'EXCAVACIÓ SUBMARINA DEL PEROLA V Un equip del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya treballa en les excavacions arqueològiques que es fan entorn de les restes submergides del "Perola V" , una embarcació auxiliar francesa de dotze metres d'eslora enfonsada durant el setge de Roses en la Guerra de la Independència. PESCA AMB MOSCA AL DELTA Al Delta de l'Ebre, últimament pren força una pesca de tradició minoritària a Catalunya i fins ara només practicada als rius: la pesca amb mosca, que exigeix una gran mobilitat i es practica amb l'embarcació parada.

L'herència dels avantpassats

François Giner al nord d¿Austràlia amb aborígens australians. L¿herència dels avantpassats Malgrat els devastadors efectes de la colonització, els aborígens australians lluiten per recuperar els seus drets civils i per no perdre una herència de 60.000 anys de cultura essencialment nòmada. Tot i que no disposen de l¿escriptura, les més de 200 tribus i llengües diferents que encara conviuen en el continent transmeten la seva informació, mapes, lleis, tradicions i mitologia a través de l¿art. George, el més vell d¿una comunitat amenaçada per l¿occidentalització, Oopy Campbell, un professor decidit que els blancs coneguin la mitologia indígena, i també Johnny i Frankie, pintors i músics aborígens, ens expliquen la problemàtica i la riquesa cultural del que els antropòlegs consideren el grup ètnic viu més antic del món.

La píndola, 40 anys més lliures

Sisè capítol de la sèrie "Retalls d'història" Al 1961 apareix un mitjà revolucionari que permet a les dones tenir el domini del propi cos. Ha nascut la píndola anticonceptiva, la culminació d'una llarga búsqueda que va oferir a la dona un eficaç control sobre la propia fertilitat. Mentre ja es comercialitza a molts països i cada dia la consumeixen més dones d'arreu del món, a Espanya encara queda molt camí per fer. Fins el 1978 és l'únic país europeu que manté en el seu Codi Penal la ilegalitat de la contracepció. Malgrat la severa legislació, la píndola s'introdueix en el mercat espanyol amb altres indicacions mèdiques. Malgrat els obstacles d'un sistema social tancat i hipòcrita, no impedeixen que a Espanya moltes dones consumeixin la píndola per controlar la fertilitat i canviar la seva manera de viure la sexualitat. La píndola anticonceptiva ha estat des de la seva aparició objecte de moltes controvèrsies. Per això, hem comptat amb varis testimonis, entre ells l'escriptora Rosa Regàs, que ens expliquen com van viure aquella revolució.

El Noucentisme

En entrar al segle XX s'imposa la mesura per frenar el que es considerava excessos del Modernisme: comença l'era del Noucentisme. Políticament, el catalanisme assoleix quotes de capacitat de gestió amb la Mancomunitat. Socialment, l'obrerisme, sota fórmules anarquistes, va avançant cap a unes tensions prou evidenciades en la vaga de la Canadenca o en el posterior moviment pistoler. La Dictadura de Primo de Rivera de 1923 posa fre als diferents moviments.

Conduint - Gironès

Girona Trobar feina és bàsic per les persones que han vingut a viure fa poc a Catalunya i, per trobar ne, moltes vegades s'ha de tenir el permís de conduir. Els immigrants que han obtingut el carnet al seu país i el poden convalidar no han de passar per les autoescoles, però no tots tenen aquesta sort. Per una persona que ve de fora, encara que sigui d'agun país de parla hispana, el desconeixement del català i el castellà fa molt difícil treure's la teòrica. Aquest és el cas del Federico, uruguaià d'origen, que després d'obtenir el carnet, a l'empresa on treballa li han ofert un lloc de repartidor i li han apujat el sou. El Federico es va treure el carnet a l'autoescola Tècnica de Girona. En aquesta autoescola, els alumnes reben classes personalitzades i en un llenguatge més senzill, per facilitar-los l'obtenció d'aquest permís tan difícil d'aconseguir per molts d'ells.

Fugir d'un conflicte- Barcelonès

Barcelona Un catàleg editat per l'ACNUR mostra els conflictes que, per diferents motius, han deixat de ser presents en els mitjans de comunicació i han passat a ser conflictes oblidats. Les víctimes d'aquests conflictes són el que la convenció de Ginebra de 1951 anomena refugiats, aquells que demanen protecció a un estat perquè al seu país són perseguits. Carlos Boggio, representant de l'ACNUR a Espanya, parla d'alguns d'aquests conflictes, com és el cas del poble saharaui. Durant el 2005, Espanya ha tingut unes 4.500 sol·licituds d'asil polític. La majoria provenen de Colòmbia, Algèria i Nigèria. Boggio assenyala que alguns miren d'entrar per la frontera de Ceuta i Melilla. Molts demanen asil, pensant que per aquesta via podran regularitzar la seva situació a Espanya. L'ACNUR no es qüestiona l'existència de fronteres, però sí que alerta de la situació d'aquells que intenten passar-les. Tot i que Europa és un continent d'asil per a molts, Boggio remarca que el 75% de la població refugiada viu als països veïns dels escenaris en conflicte, i que són els països més pobres del planeta.

Jack London

JACK LONDON L'escriptor Jack London, nascut a San Francisco l'any 1876, va escriure obres com La crida del bosc, un retrat de la seva pròpia vida, i Llop de mar, en què narra aventures i viatges que ell mateix va protagonitzar i que més tard s'han portat a la gran pantalla.

Bujaraloz

Cesc Gelabert

L'autèntic Casanova

L'autèntic Casanova Un film biogràfic de la sèrie Amor Amagat. Giacomo Casanova ha estat aclamat com una bèstia luxuriosa, que va jugar arreu d'Europa dormint amb tantes dones com va poder. Tot i que la seva reputació és merescuda, no se'ns explica tota la història. Casanova va ser també un mentider amb molt de talent, que va relacionar-se amb figures de tot l'espectre social -des de prostitutes i proxenetes a reis, reines i papes. Casanova ens porta al segle XVIII per explorar l'home darrere el mite -un home que va viure una vida plena d'aventura, comèdia i drama que ens porta a diverses qüestions sobre la natura de les relacions humanes i la sexualitat que encara són rellevants per nosaltres avui en dia.

+ info

ELS EREMITES DE LES ILLES PERDUDES Davant de Namíbia, en dues petites illes, unes persones han escollit viure com Robinson. LES ILLES CIES L'arxipèlag que hi ha a la bocana de la ria baixa de Vigo, les illes Cies, són un petit paradís en fràgil equilibri amb la convivència humana que formen part des de l'any 2002 del Parc Nacional Marítim-Terrestre de les Illes Atlàntiques. Les Cies, entre altres coses, són un espai molt important per a la nidificació d'algunes espècies d'ocells marins. També un paisatge encara preservat i una platja com la de Roda, que ha estat considerada per la premsa internacional una de les platges més boniques del món. La riquesa d'aquestes aigües fa que siguin molt cobejades pels pescadors. Malgrat la declaració de Parc Nacional, es continua permetent la pesca artesanal a l'entorn de les illes Cies. Cada confraria, d'acord amb la Conselleria de Pesca de la Xunta de Galícia, estableix cada any un pla d'explotació per zones i èpoques de l'any. Una vegada més, l'objectiu és trobar l'equilibri entre l'home i la natura que l'envolta.

Teshumara, les guitarres de la rebel·lió tuareg

TESHUMARA, LES GUITARRES DE LA REBEL·LIÓ TUAREG (Teshumara, Guitars of Tuareg Rebellion) Jérémie Reichenbach (França, 2007 - 51 minuts) El naixement del grup Tinariwen a l'alba dels anys 80 va anar lligada a la situació d'exili i de desarrelament del poble tuareg. Els músics de Tinariwen reunits al voltant d'Ibrahim "Abraybone" són tots originaris de l'Adrar dels Ifoghas del nord del Mali, refugiats a Tamanrasset, a Algèria durant els anys 70. Entre rock, blues i música tradicional, les seves guitarres elèctriques i el seu cant de revolta, d'exili i d'amor van acompanyar totes les etapes del moviment de rebel·lió tuareg fins al més dur dels combats. Aquest documental, per la música i pels testimonis dels fundadors del grup, explica la memòria de la Teshumara, una nova cultura sorgida dels esdeveniments polítics i dels profunds canvis de la societat tuareg. Un documenal musical de producció francesa a càrrec d'Hibou Production, Mezzo, Images Plus i Les tisserands de la mémoire. Fitxa tècnica: Guió i direcció: Jérémie Reichenbach Fotografia: Jérémie Reichenbach et Jean-Michel le Saux So : Aurélien Kerzanet-Rica Muntatge: Isabelle Feder Lloc oficial del documental. http://www.teshumara.com/index1.htm Lloc oficial del grup Tinariwen: http://tinariwen.artistes.universalmusic.fr/ Amb: Ibrahim Ag Alhabib dit Abraybone, Mohamed Ag Itlal dit Japonais, Al-Lassane Touhami dit Abine Ibine, Abdallah Ag Alhousseini, Keddo Ag Ousad, Hako Assoghi, Mina Walet Oumar, Boguenas walet Mohamed, Aya walet Elguésiri, Ajo, Lala y Barbo, Leila Lansari, Aoussa, Ousman Ag Mahmoud, Cheick Ag Aoussa, Tchimou i els balladors d'Iferouane. Amb la participació de: Ibrahim Ag Sharif dit Kobiwan, Biga Ag Rhissa, Foyfoy, Moussa confiture, Habata, Amano, Said Ag Aïa, la veu de Kalakua i la flauta de Rhissa Ixa. Altres realitzacions del director, Jérémie Reichenbach: "Un monde plus propre" (30 min). Les Films du Monstre / Iskra 2000. El gener de 1998 els netejadors del metro de la societat Comatec comencen una vaga... "Salut Vazaha" (40 min). Hibou Production 2000. Dos joves "amb problemes" van en missió humanitària a Madagascar per a ajudar a la població a construir una carretera. De mica en mica, neixen tensions entre els treballadors francesos i els locals... "Abou et la réhabilitation" (18min). Soundiata nouvelle-Les Tisserands de la Mémoire. Documental de ficció La rehabilitació d'un alberg per a treballadors immigrants a través de les aventures de dos residents.

OP 1207-X

La vida de cada individu no és més que una base de dades minuciosament registrada pels diversos mecanismes de control social. Des del naixement fins a la mort, els registres, documents i referències es multipliquen, i codifiquen la vida de manera que no arriba a ocupar gaire espai virtual. A través de 10 micro històries, OP.1207-X ofereix la visió d'un món totalment vigilat i de les implicacions d'aquest control en la vida dels ciutadans. L'autora Luciana Julio va néixer al Brasil en l'any de 1974. Graduada en Periodisme per la Universitat Catòlica Pontifícia de Mines Gerais i en Dret per la Universitat Federal de Mines Gerais, va treballar en televisió, ràdio i en diversos diaris brasilers com a periodista, fins que es va traslladar a Chicago, on va viure tres anys (2000-2003) dedicada als estudis de Comunicació Social a la Universitat d'Illinois, a Chicago (UIC). Quan va tornar al Brasil va assumir el càrrec de coordinadora del curs de Comunicació Social de la Universitat Castelo Branco, a Rio de Janeiro. També és professora en el curs de Periodisme de la Universitat Gamma Filho, a la mateixa ciutat. El 2006 va rebre una beca del Programa AlBan (programa de beques d'alt nivell de la Unió Europea per a Amèrica Llatina) per cursar el màster de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (2006-2007).

Jack London

JACK LONDON L'escriptor Jack London, nascut a San Francisco l'any 1876, va escriure obres com La crida del bosc, un retrat de la seva pròpia vida, i Llop de mar, en què narra aventures i viatges que ell mateix va protagonitzar i que més tard s'han portat a la gran pantalla.

La Galleria Umberto I

La Galeria Umberto I de Nàpols, Emanuele Rocco (1892) Presentat per Benedetta Tagliabue La Galeria Umberto I és un dels últims i més grans passatges coberts construïts a Europa. El cant del cigne d'una gran invenció arquitectònica del segle XIX.

+ info

ELS EREMITES DE LES ILLES PERDUDES Davant de Namíbia, en dues petites illes, unes persones han escollit viure com Robinson. LES ILLES CIES L'arxipèlag que hi ha a la bocana de la ria baixa de Vigo, les illes Cies, són un petit paradís en fràgil equilibri amb la convivència humana que formen part des de l'any 2002 del Parc Nacional Marítim-Terrestre de les Illes Atlàntiques. Les Cies, entre altres coses, són un espai molt important per a la nidificació d'algunes espècies d'ocells marins. També un paisatge encara preservat i una platja com la de Roda, que ha estat considerada per la premsa internacional una de les platges més boniques del món. La riquesa d'aquestes aigües fa que siguin molt cobejades pels pescadors. Malgrat la declaració de Parc Nacional, es continua permetent la pesca artesanal a l'entorn de les illes Cies. Cada confraria, d'acord amb la Conselleria de Pesca de la Xunta de Galícia, estableix cada any un pla d'explotació per zones i èpoques de l'any. Una vegada més, l'objectiu és trobar l'equilibri entre l'home i la natura que l'envolta.

Teshumara, les guitarres de la rebel·lió tuareg

TESHUMARA, LES GUITARRES DE LA REBEL·LIÓ TUAREG (Teshumara, Guitars of Tuareg Rebellion) Jérémie Reichenbach (França, 2007 - 51 minuts) El naixement del grup Tinariwen a l'alba dels anys 80 va anar lligada a la situació d'exili i de desarrelament del poble tuareg. Els músics de Tinariwen reunits al voltant d'Ibrahim "Abraybone" són tots originaris de l'Adrar dels Ifoghas del nord del Mali, refugiats a Tamanrasset, a Algèria durant els anys 70. Entre rock, blues i música tradicional, les seves guitarres elèctriques i el seu cant de revolta, d'exili i d'amor van acompanyar totes les etapes del moviment de rebel·lió tuareg fins al més dur dels combats. Aquest documental, per la música i pels testimonis dels fundadors del grup, explica la memòria de la Teshumara, una nova cultura sorgida dels esdeveniments polítics i dels profunds canvis de la societat tuareg. Un documenal musical de producció francesa a càrrec d'Hibou Production, Mezzo, Images Plus i Les tisserands de la mémoire. Fitxa tècnica: Guió i direcció: Jérémie Reichenbach Fotografia: Jérémie Reichenbach et Jean-Michel le Saux So : Aurélien Kerzanet-Rica Muntatge: Isabelle Feder Lloc oficial del documental. http://www.teshumara.com/index1.htm Lloc oficial del grup Tinariwen: http://tinariwen.artistes.universalmusic.fr/ Amb: Ibrahim Ag Alhabib dit Abraybone, Mohamed Ag Itlal dit Japonais, Al-Lassane Touhami dit Abine Ibine, Abdallah Ag Alhousseini, Keddo Ag Ousad, Hako Assoghi, Mina Walet Oumar, Boguenas walet Mohamed, Aya walet Elguésiri, Ajo, Lala y Barbo, Leila Lansari, Aoussa, Ousman Ag Mahmoud, Cheick Ag Aoussa, Tchimou i els balladors d'Iferouane. Amb la participació de: Ibrahim Ag Sharif dit Kobiwan, Biga Ag Rhissa, Foyfoy, Moussa confiture, Habata, Amano, Said Ag Aïa, la veu de Kalakua i la flauta de Rhissa Ixa. Altres realitzacions del director, Jérémie Reichenbach: "Un monde plus propre" (30 min). Les Films du Monstre / Iskra 2000. El gener de 1998 els netejadors del metro de la societat Comatec comencen una vaga... "Salut Vazaha" (40 min). Hibou Production 2000. Dos joves "amb problemes" van en missió humanitària a Madagascar per a ajudar a la població a construir una carretera. De mica en mica, neixen tensions entre els treballadors francesos i els locals... "Abou et la réhabilitation" (18min). Soundiata nouvelle-Les Tisserands de la Mémoire. Documental de ficció La rehabilitació d'un alberg per a treballadors immigrants a través de les aventures de dos residents.

OP 1207-X

La vida de cada individu no és més que una base de dades minuciosament registrada pels diversos mecanismes de control social. Des del naixement fins a la mort, els registres, documents i referències es multipliquen, i codifiquen la vida de manera que no arriba a ocupar gaire espai virtual. A través de 10 micro històries, OP.1207-X ofereix la visió d'un món totalment vigilat i de les implicacions d'aquest control en la vida dels ciutadans. L'autora Luciana Julio va néixer al Brasil en l'any de 1974. Graduada en Periodisme per la Universitat Catòlica Pontifícia de Mines Gerais i en Dret per la Universitat Federal de Mines Gerais, va treballar en televisió, ràdio i en diversos diaris brasilers com a periodista, fins que es va traslladar a Chicago, on va viure tres anys (2000-2003) dedicada als estudis de Comunicació Social a la Universitat d'Illinois, a Chicago (UIC). Quan va tornar al Brasil va assumir el càrrec de coordinadora del curs de Comunicació Social de la Universitat Castelo Branco, a Rio de Janeiro. També és professora en el curs de Periodisme de la Universitat Gamma Filho, a la mateixa ciutat. El 2006 va rebre una beca del Programa AlBan (programa de beques d'alt nivell de la Unió Europea per a Amèrica Llatina) per cursar el màster de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (2006-2007).

+ info

Recull de videoclips de pop rock de grups i d'artistes de casa nostra i d'arreu del món.

Els últims cavalls salvatges de Nord-Amèrica

L'Oest nord-americà sempre havia estat un territori de cavalls salvatges. De fet, fins al s. XIX hi havia enormes manades de cavalls que convivien amb els bisons. Actualment, només en queden uns quants centenars. En aquest documental es mostren aquests magnífics animals en estat salvatge.

La reina de la casa

Quan fregim aliments i ens queden restes d'oli no els hem de llençar mai per l'aigüera. Hauríem de tenir un emvàs dedicat especialment a guardar-hi aquest oli i portar-lo a qualsevol de les deixalleries que hi ha a les nostres ciutats.

Una joguina per a en Patch

Aquest Nadal han de venir els familiars d'un ocellet que ha conegut la Connie. Però com que ha nevat tant, tot el paisatge es veu igual, i potser no trobaran el camí. La solució és demanar als animals del bosc que busquin fruites de colors per fer un mosaic en forma de diana. L'ajudaran?

Buscant el color d'en Patch

Mentre recollien menjar pel bosc, una formiga molt despistada ha perdut les seves amigues. La Connie, que li agraden tant les formigues, l'ajudarà a tornar a casa. Però com s'ho pot fer per trobar el niu de les formigues? Pel bosc hi ha d'haver algun animal que ho sàpiga... Però, quin?

Abracadabra, Pau!

Avui en Pau, la Poppy i en Carbasseta han anat al circ a jugar a fet i amagar amb en Sebastià, la gavina. Hi ha un munt de llocs per amagar-se, però quan descobreixen els estris del mag, el joc canvia com de la nit al dia. Hi ha una pila de trucs, i ara sí que és fàcil amagar-se! El que han de fer és vigilar que no aparegui el mag! Si no, els tocarà córrer!

L'última poma

Ja ha arribat la tardor i han començat a caure totes les pomes del pomer. Ha estat un dia molt divertit. Els nostres amiguets s'ho han passat molt bé veient caure les pomes! Però, i en Carbasseta, on s'ha ficat?! Pot ser que hagi desaparegut?! Pot ser que s'hagi ficant dins del cistell de les pomes que s'han emportat dins de casa? Com s'ho farà per sortir-ne?!

Leonardo da Vinci

L'Avorrida envia les Bessones al Renaixement italià perquè coneguin el gran humanista Leonardo da Vinci. Les nenes l'ajudaran a convèncer els governants de l'època que les guerres són inútils i que és millor treballar per la pau.

Juguem amb l'aigua

Juguem amb l'aigua

La holografia/el llac del llenyataire

La holografia - El llac del llenyataire

El liquid per fer caminar les plantes

El líquid per fer caminar les plantes - La gallina reproductora

La holografia/el llac del llenyataire

La holografia - El llac del llenyataire

M'agraden els peixets de galeta! / El secret d'un pare i d'un fill

En Kazuya Yoshida, company de classe de la Do-Re-Mi, s'ha presentat a la Botiga Màgica perquè les noies l'ajudin a fer un nou tipus de taiyaki, peixets de galeta. En realitat, vol venjar-se del seu pare, que s'ha burlat d'ell. Els nous taiyaki d'en Kazuya són tot un èxit, però segons el seu pare no tenen ànima. Què fa falta perquè pare i fill facin les paus?

Patates verdes fregides

En Joaquim Net, l'ecocavaller, ha proposat al Rei Hugo de convertir el Drac en una màquina incineradora d'escombraries, per solucionar el problema de les pudors. El Rei ho veu tan clar, que fins i tot té pensat de llogar-lo als regnes veïns per fer-se ric i comprar-se el cotxe dels seus somnis.

La nena dels llumins

La pobra nena dels llumins, descalça i amb el cor trist, vagareja tota sola pels carrers de la ciutat. Avui és l'últim dia de l'any i la gent va tan atrafegada que no ha pogut vendre ni una sola capsa de llumins. Afamada i amb el fred al cos, comença a encendre un llumí rere l'altre per mirar d'escalfar-se una mica. Però el seu destí és inevitable... Aviat entrarà en un altre món, on no existeixen ni la gana, ni el fred, ni la por, i on per fi podrà estar als braços de l'àvia... I és que després de la tristesa, sempre arriba la felicitat.

Tooth, la fada de les dents

Dent és una jove fada de les dents que està tipa de treballar amb les seves avorrides companyes i de suportar el mal humor del seu cap, un conill de pasqua. Dent rep el missatge d'ajuda d'una nena anomenada Tolly perquè la seva família es troba en una situació econòmica molt precària i, a més, el seu germà Tom la menysprea perquè ella li ha dit que creu en els éssers màgics. La fada decideix ajudar Tolly i, sense consultar-ho a ningú, li fa arribar un munt de diners, però ben aviat s'adonarà que ha comès un error de difícil solució.

El ral.li Marsu

A la selva de Palòmbia s'han acabat la pau i la tranquil·litat. Ha arribat una cursa de cotxes que l'únic que fa és molestar i destrossar la natura. Per si fos poc, un dels conductors ha segrestat els fills del Marsupilami. I quan al nostre amic se li acaba la paciència, ja saps què passa...

Primers encontres a la fase directa

Dawson participa en un festival de cine a Boston; Andie i Joey el van a visitar al campus mentre Jack explora la zona d'ambient de la ciutat. Dirigit per: Greg Prange Guió: Leslie Ray

Joshua

La policia assetja Cade, que s'ha d'amagar al bosc.

La milla 262

Cade investiga la desaparició del pilot d'automobilisme Jason Coleman, que ha desaparegut del seu vehicle... quan encapçalava una cursa!

Louie, dibuixa'm un tractor

Avui en Louie i la Yoko estan decidits a plantar unes quantes llavors. Només hi ha una pega. La terra està molt dura i no la poden llaurar. Com s'ho poden fer? En Louie, com sempre, ha tingut una bona pensada: dibuixarà un tractor amb una arada! Que n'és, de divertit, portar un tractor! I així és molt fàcil llaurar! Vols veure com ho fan?!

+ info

Hi animals més ràpids, altres de més lents, i finalment hi ha en Tork, que sempre va a tota velocitat. Per evitar que ningú no arribi tard enlloc, el nostre amic farà servir un encanteri que trasbalsarà el ritme del bosc.

La gran cursa

T'imagines una cursa entre una tortuga, amb les potes curtetes, i una àgil i ràpida llebre? El resultat de la competició sembla clar, oi? Però, a vegades, et pots emportar una gran sorpresa. Això li va passar a la llebre, que segura de la seva superioritat...

Divendres de por

La Creepie ha arribat a casa i s'ha adonat que la té tota per ella sola! No hi ha ningú! Però, on es deuen haver ficat. En Budge té unes quantes teories... totes terrorífiques!

En Keroro se'n va de casa! A formar!

Arrel d'una discussió amb la Natsumi, en Keroro ha decidit abandonar la casa dels Hinata per anar-se'n a viure tot sol. D'entrada, tot són flors i violes. Estan molt més bé cadascú a casa seva. Però, vols dir que no es trobaran a faltar, aquest parell? Si no poden viure l'un sense l'altre! Quant trigaran a adonar-se'n? Només és qüestió de temps...

Samantha celebra el Halloween

La Samantha visitarà una vident per preguntar-li pels seus amors i els de la Chantal.

La reina del heavy metal

Spike coneix la camionera de l'espai VT, una dona forta i independent. Sembla que han de ser bons amics, fins que VT descobreix que Spike és caçador de recompenses. Però es tornen a trobar, ja que la camionera persegueix un individu que ha agredit una amiga seva. Quan la cosa es posa lletja, Spike i VT han de deixar les diferències de banda.

Els mitjans de comunicació

Ali G presenta una xerrada sobre els mitjans de comunicació i entrevista l'exastronauta Dr. Buzz Aldrin. Borat fa una classe d'improvisació i una audició, i Bruno entrevista el bo i millor dels dissenyadors de roba i complements de Los Angeles. Director: James Bobin Producció: Dan Mazer

Cap. 55

La Mònica referma la seva postura. Vol abandonar. Està enfonsada. El Lari ha de trobar la manera de fer-la reaccionar i truca a la Carme. Per no fer més mal a la seva mare, es resigna i cedeix, però mentre passa el cap de setmana a casa del seu pare, la Mònica cau a la piscina. La Isona explica a la Teresa que pateix quan és a prop del Martí i la Sara, però es proposa superar-ho. El Rafa percep el problema entre ells i aconsella al Martí que es decideixi: la Isona o la Sara. El David també l'empeny a prendre una decisió. El Martí creu que ha d'aclarir les coses, però que el primer que s'ha d'aclarir és ell mateix. El Benet es presenta al pis de la Roser. Vol animar-la, però ella continua deprimida. La visita a la psicòloga que li ha recomanat la Teresa ha sigut un desastre.

Cap. 56

Els companys del Ramiro el convencen perquè parli en nom d'ells davant de la patronal, però la Marcela li demana que no es fiqui en merders. El Josep Monràs culpa el Lari del que li ha passat a la Mònica. La Carme, farta dels seus numerets, el fa callar. Comença a intuir que la Mònica no va caure a la piscina. El Lari aconsella al Rafa que abraci ben fort la Mònica. Que li faci entendre que la necessita de veritat. La Isona i el Martí no volen dir res als seus pares sobre la seva relació, però per molt que ho dissimulin, la Teresa i el David no s'empassen que tinguin superat l'enamorament i només siguin amics. Els dos nois planegen passar la tarda sols a casa, aprofitant que la Teresa serà a Barcelona, però no saben com treure's de sobre el Biel.

Indoxina

Un dels principals propietaris de plantacions de cautxú a Indoxina els anys trenta és Eliane, una francesa orgullosa de mitjana edat. Eliane viu amb el seu pare i Camille, una adolescent indoxinesa, filla adoptiva seva. En una subhasta Eliane coneix Jean-Baptiste, un jove oficial a qui rebutja després de tenir-hi una breu relació. Camille s'enamora de Jean-Baptiste i aleshores Eliane utilitza la seva influència perquè traslladin l'oficial a una illa llunyana. Més tard la noia es casa però emprèn un viatge a la recerca de Jean-Baptiste. Quan el troba, han de fugir tots dos per haver matat un altre oficial francès.

Els mitjans de comunicació

Ali G presenta una xerrada sobre els mitjans de comunicació i entrevista l'exastronauta Dr. Buzz Aldrin. Borat fa una classe d'improvisació i una audició, i Bruno entrevista el bo i millor dels dissenyadors de roba i complements de Los Angeles. Director: James Bobin Producció: Dan Mazer

Indoxina

Un dels principals propietaris de plantacions de cautxú a Indoxina els anys trenta és Eliane, una francesa orgullosa de mitjana edat. Eliane viu amb el seu pare i Camille, una adolescent indoxinesa, filla adoptiva seva. En una subhasta Eliane coneix Jean-Baptiste, un jove oficial a qui rebutja després de tenir-hi una breu relació. Camille s'enamora de Jean-Baptiste i aleshores Eliane utilitza la seva influència perquè traslladin l'oficial a una illa llunyana. Més tard la noia es casa però emprèn un viatge a la recerca de Jean-Baptiste. Quan el troba, han de fugir tots dos per haver matat un altre oficial francès.