APATXE (Apache)
Idioma versió original: anglès
Producció: Hetch-Lancaster per a United Artists, 1954 (Estats Units)
Direcció: Robert Aldrich
Durada: 83 minuts
Guió: James R. Webb, basat en la novel·la "Bronco Apache", de Paul I. Wellman
Fotografia: Ernest Laszlo (Technicolor)
Música: David Raskin
Intèrprets: Burt Lancaster (Massai), Jean Peters (Nalinle), John McIntire (Al Sieber), Charles Bronson (Hondo), John Dehner (Weddle), Paul Guilfoyle (Santos)
Gerónimo travessa el camp de batalla per rendir-se i sembla que la guerra amb els apatxes ha acabat. Però Massai no accepta la rendició, convençut que la força és l'única manera de defensar els seus drets. Ben aviat, els soldats detenen Massai i només l'índia Nalinle procura ajudar-lo. Envien Massai a la presó, però no triga a escapar-se'n. En el camí de tornada cap a la terra dels apatxes coneix un granger "cherokee" que viu en pau amb els homes blancs i que li dóna un sac de llavors de blat de moro. Després de mesos de dificultats, Massai aconsegueix arribar a casa. Quan va a veure Nalinle, el pare d'ella el delata a l'exèrcit. Massai pot escapar-se juntament amb Nalinle i es refugien a la muntanya, on comencen a cultivar la terra, amb la incertesa de si l'home blanc els deixarà viure en pau.
L'any 1954 Robert Aldrich, que començava la seva carrera, va realitzar dos excel·lents westerns: "Apatxe" i
"Vera Cruz", amb la complicitat de Burt Lancaster, que no tan sols en va ser el protagonista, sinó que també va participar en la producció. "Apatxe" va ser un dels primers westerns que prenien una posició clara i honesta en denunciar les atroces injustícies que els blancs van cometre contra els indis. És la història d'un home rebel (un apatxe) que lluita per conservar la llibertat. El film volia ser fidel a la novel·la de Wellman, però la United Artists va imposar el seu criteri, i va obligar que la història tingués un final feliç. Vint anys després, Aldrich va realitzar una altra versió sobre el mateix tema, "Ulzana's Raid", en què Lancaster interpreta el paper de John McIntire.
UN PONT CAP A TERABITHIA (Bridge to Terabithia)
Jess Aarons és un nen que se sent estrany entre els companys de l'escola i, fins i tot, en la seva família. Leslie, una nena nova a l'escola, es convertirà aviat en la millor amiga de Jess. Leslie explica històries de fantasia i màgia i Jess les dibuixa i, d'aquesta manera, creen el regne secret de Terabithia, un lloc màgic al qual només s'hi pot accedir saltant un rierol amb l'ajuda d'una corda penjada.
Idioma versió original: anglès
Producció: Walt Disney Pictures i Walden Media, 2007 (Estats Units)
Direcció: Gabor Csupo
Durada: 95 minuts
Guió: Jeff Stockwell i David Paterson, basat en la novel·la de Katherine Paterson
Fotografia: Michael Chapman
Música: Aaron Zigman
Intèrprets: Josh Hutcherson, Anna Sophia Robb, Zooey Deschanel, Robert Patrick, Bailee Madison, Katrina Cerio
UN PONT CAP A TERABITHIA (Bridge to Terabithia)
Jess Aarons és un nen que se sent estrany entre els companys de l'escola i, fins i tot, en la seva família. Leslie, una nena nova a l'escola, es convertirà aviat en la millor amiga de Jess. Leslie explica històries de fantasia i màgia i Jess les dibuixa i, d'aquesta manera, creen el regne secret de Terabithia, un lloc màgic al qual només s'hi pot accedir saltant un rierol amb l'ajuda d'una corda penjada.
Idioma versió original: anglès
Producció: Walt Disney Pictures i Walden Media, 2007 (Estats Units)
Direcció: Gabor Csupo
Durada: 95 minuts
Guió: Jeff Stockwell i David Paterson, basat en la novel·la de Katherine Paterson
Fotografia: Michael Chapman
Música: Aaron Zigman
Intèrprets: Josh Hutcherson, Anna Sophia Robb, Zooey Deschanel, Robert Patrick, Bailee Madison, Katrina Cerio
HULA GIRLS (Hula garu)
Basada en fets reals. L'any 1965, la Joban Coal Mining Company, una de les grans empreses mineres del Japó, va reduir molt la seva plantilla ja que el petroli es va convertir en el recurs energètic capdavanter en lloc del carbó. A Iwaki, un poble miner afectat per la retallada, la Joban va construir un parc temàtic hawaià per reactivar l'economia de l'empresa i del país.
Idioma versió original: japonès
Producció: Black Diamonds, 2006 (Japó)
Direcció i guió: Lee Sang-Il
Durada: 108 minuts
Fotografia: Hideo Yamamoto
Música: Jake Shimabukuro
Intèrprets: Etsushi Toyokawa, Yasuko Matsuyuki, Yu Aoi, Shizuyo Yamakazi, Shoko Ikezu, Eri Tokunaga
HULA GIRLS (Hula garu)
Basada en fets reals. L'any 1965, la Joban Coal Mining Company, una de les grans empreses mineres del Japó, va reduir molt la seva plantilla ja que el petroli es va convertir en el recurs energètic capdavanter en lloc del carbó. A Iwaki, un poble miner afectat per la retallada, la Joban va construir un parc temàtic hawaià per reactivar l'economia de l'empresa i del país.
Idioma versió original: japonès
Producció: Black Diamonds, 2006 (Japó)
Direcció i guió: Lee Sang-Il
Durada: 108 minuts
Fotografia: Hideo Yamamoto
Música: Jake Shimabukuro
Intèrprets: Etsushi Toyokawa, Yasuko Matsuyuki, Yu Aoi, Shizuyo Yamakazi, Shoko Ikezu, Eri Tokunaga
LLACH: LA REVOLTA PERMANENT
Producció: Mediaproducción
Direcció: Lluís Danés
Guió: Lluís Arcarazo i Lila Pla
Director de fotografia: Emili Guirao
Música: Lluís Llach
El 3 de març de 1976 a Vitòria, en el transcurs d'una assemblea de treballadors, l'actuació policial va causar cinc morts i més de cent ferits de bala. Aquella mateixa nit, empès de la ràbia, Llach va composar la que seria una de les cançons més emblemàtiques d'aquells anys: "campanades a morts". Ara, trenta anys més tard, LLuís Llach torna a Vitòria per interpretar-la en un concert multitudinari en record de les víctimes del 3 de març. Un viatge en l'espai i en el temps conduit per la música i les paraules del propi LLach, on es creuen records autobiogràfics amb les imatges i els testimonis dels protagonistes d'aquells fets. Aquesta és la història d'una cançó, el retrat de la persona que la va escriure i la crònica dels fets que la van provocar. Un clam i una exigència de revolta permanent contra l'oblit.
LLACH: LA REVOLTA PERMANENT
Producció: Mediaproducción
Direcció: Lluís Danés
Guió: Lluís Arcarazo i Lila Pla
Director de fotografia: Emili Guirao
Música: Lluís Llach
El 3 de març de 1976 a Vitòria, en el transcurs d'una assemblea de treballadors, l'actuació policial va causar cinc morts i més de cent ferits de bala. Aquella mateixa nit, empès de la ràbia, Llach va composar la que seria una de les cançons més emblemàtiques d'aquells anys: "campanades a morts". Ara, trenta anys més tard, LLuís Llach torna a Vitòria per interpretar-la en un concert multitudinari en record de les víctimes del 3 de març. Un viatge en l'espai i en el temps conduit per la música i les paraules del propi LLach, on es creuen records autobiogràfics amb les imatges i els testimonis dels protagonistes d'aquells fets. Aquesta és la història d'una cançó, el retrat de la persona que la va escriure i la crònica dels fets que la van provocar. Un clam i una exigència de revolta permanent contra l'oblit.
APATXE (Apache)
Idioma versió original: anglès
Producció: Hetch-Lancaster per a United Artists, 1954 (Estats Units)
Direcció: Robert Aldrich
Durada: 83 minuts
Guió: James R. Webb, basat en la novel·la "Bronco Apache", de Paul I. Wellman
Fotografia: Ernest Laszlo (Technicolor)
Música: David Raskin
Intèrprets: Burt Lancaster (Massai), Jean Peters (Nalinle), John McIntire (Al Sieber), Charles Bronson (Hondo), John Dehner (Weddle), Paul Guilfoyle (Santos)
Gerónimo travessa el camp de batalla per rendir-se i sembla que la guerra amb els apatxes ha acabat. Però Massai no accepta la rendició, convençut que la força és l'única manera de defensar els seus drets. Ben aviat, els soldats detenen Massai i només l'índia Nalinle procura ajudar-lo. Envien Massai a la presó, però no triga a escapar-se'n. En el camí de tornada cap a la terra dels apatxes coneix un granger "cherokee" que viu en pau amb els homes blancs i que li dóna un sac de llavors de blat de moro. Després de mesos de dificultats, Massai aconsegueix arribar a casa. Quan va a veure Nalinle, el pare d'ella el delata a l'exèrcit. Massai pot escapar-se juntament amb Nalinle i es refugien a la muntanya, on comencen a cultivar la terra, amb la incertesa de si l'home blanc els deixarà viure en pau.
L'any 1954 Robert Aldrich, que començava la seva carrera, va realitzar dos excel·lents westerns: "Apatxe" i
"Vera Cruz", amb la complicitat de Burt Lancaster, que no tan sols en va ser el protagonista, sinó que també va participar en la producció. "Apatxe" va ser un dels primers westerns que prenien una posició clara i honesta en denunciar les atroces injustícies que els blancs van cometre contra els indis. És la història d'un home rebel (un apatxe) que lluita per conservar la llibertat. El film volia ser fidel a la novel·la de Wellman, però la United Artists va imposar el seu criteri, i va obligar que la història tingués un final feliç. Vint anys després, Aldrich va realitzar una altra versió sobre el mateix tema, "Ulzana's Raid", en què Lancaster interpreta el paper de John McIntire.
APATXE (Apache)
Idioma versió original: anglès
Producció: Hetch-Lancaster per a United Artists, 1954 (Estats Units)
Direcció: Robert Aldrich
Durada: 83 minuts
Guió: James R. Webb, basat en la novel·la "Bronco Apache", de Paul I. Wellman
Fotografia: Ernest Laszlo (Technicolor)
Música: David Raskin
Intèrprets: Burt Lancaster (Massai), Jean Peters (Nalinle), John McIntire (Al Sieber), Charles Bronson (Hondo), John Dehner (Weddle), Paul Guilfoyle (Santos)
Gerónimo travessa el camp de batalla per rendir-se i sembla que la guerra amb els apatxes ha acabat. Però Massai no accepta la rendició, convençut que la força és l'única manera de defensar els seus drets. Ben aviat, els soldats detenen Massai i només l'índia Nalinle procura ajudar-lo. Envien Massai a la presó, però no triga a escapar-se'n. En el camí de tornada cap a la terra dels apatxes coneix un granger "cherokee" que viu en pau amb els homes blancs i que li dóna un sac de llavors de blat de moro. Després de mesos de dificultats, Massai aconsegueix arribar a casa. Quan va a veure Nalinle, el pare d'ella el delata a l'exèrcit. Massai pot escapar-se juntament amb Nalinle i es refugien a la muntanya, on comencen a cultivar la terra, amb la incertesa de si l'home blanc els deixarà viure en pau.
L'any 1954 Robert Aldrich, que començava la seva carrera, va realitzar dos excel·lents westerns: "Apatxe" i
"Vera Cruz", amb la complicitat de Burt Lancaster, que no tan sols en va ser el protagonista, sinó que també va participar en la producció. "Apatxe" va ser un dels primers westerns que prenien una posició clara i honesta en denunciar les atroces injustícies que els blancs van cometre contra els indis. És la història d'un home rebel (un apatxe) que lluita per conservar la llibertat. El film volia ser fidel a la novel·la de Wellman, però la United Artists va imposar el seu criteri, i va obligar que la història tingués un final feliç. Vint anys després, Aldrich va realitzar una altra versió sobre el mateix tema, "Ulzana's Raid", en què Lancaster interpreta el paper de John McIntire.
JE VOUS SALUE, MARIE (v.o.s.)
Idioma versió original: francès
Produció: Sara Films, Pégase Films, JLG Films, Gaumont, TSR i Channel Four Films, 1985 (França, Suïssa i Gran Bretanya)
Direcció i guió: Jean-Luc Godard
Durada: 104 minuts
Fotografia: Jacques Firmann i Jean-Bernard Menoud
Intèrprets: Myriem Roussel (Marie), Thierry Rode (Joseph), Philippe Lacoste (l'àngel Gabriel), Manon Andersen (la nena), Malachi Jara Kohan (Jésus), Juliette Binoche (Juliette)
Marie ajuda el seu pare a la benzinera, però el que més li agrada és jugar al bàsquet. Marie surt amb Joseph, un taxista que no entén res quan la noia li diu que està embarassada tot i que no ha tingut mai relacions sexuals, ni amb ell ni amb ningú.
LLACH: LA REVOLTA PERMANENT
Producció: Mediaproducción
Direcció: Lluís Danés
Guió: Lluís Arcarazo i Lila Pla
Director de fotografia: Emili Guirao
Música: Lluís Llach
El 3 de març de 1976 a Vitòria, en el transcurs d'una assemblea de treballadors, l'actuació policial va causar cinc morts i més de cent ferits de bala. Aquella mateixa nit, empès de la ràbia, Llach va composar la que seria una de les cançons més emblemàtiques d'aquells anys: "campanades a morts". Ara, trenta anys més tard, LLuís Llach torna a Vitòria per interpretar-la en un concert multitudinari en record de les víctimes del 3 de març. Un viatge en l'espai i en el temps conduit per la música i les paraules del propi LLach, on es creuen records autobiogràfics amb les imatges i els testimonis dels protagonistes d'aquells fets. Aquesta és la història d'una cançó, el retrat de la persona que la va escriure i la crònica dels fets que la van provocar. Un clam i una exigència de revolta permanent contra l'oblit.
TV3 | 33 | canalsuper3 | 3xl | 3hd | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|
Progrmació BD ....
|