Programació del dia 17-12-2010

Mosaic 17/12/10

Els britànics pateixen per la falta d'avets; avets lluminosos... sense bombetes; Creta, tresor de biodiversitat; llibre: "Bèsties i bestioles"

Cap. 202

A la Lídia li falta temps per xerrar a en Claudi el que li ha dit l'Estel. Ara ha de decidir qui es creu. La Mireia calla el que sap i celebra el seu embaràs com si res. O així ho sembla per fora... L'Ernest i en Joan no són els únics que saben el que hi ha entre en Lluís i la Marina. L'Ona també. I això vol dir que en Nil està a punt de saber-ho.

+ info

Coneixerem el guanyador dels 100 euros en dècims de loteria del número 12.433, que sortejarem davant notari. Atenció: caldrà estar mirant el programa per adjudicar-se el premi! Un divendres més repassarem les novetats de "La Riera" amb els nostres tertulians habituals: Pep Anton Muñoz, l'Àvia Remei, David Balaguer, Ana Boadas i Pere Mas. Una prèvia del derbi Espanyol-Barça amb Lluís Canut, Quique Guasch, David Balaguer i Manel Lucas ens servirà per preparar el que ens espera futbolísticament el cap de setmana. I rebrem en Santi Millán per parlar de l'estrena de la pel·licula "Bruc", i de moltes altres coses.

Tota la ràbia

En Nick està fora de si perquè la Lulu està a punt d'agafar la feina de Califòrnia i perd el control al tribunal. Per això, li ordenen que vagi a teràpia. La Shannon es troba amb el seu pare per primera vegada, en Burton ha d'anar a una audiència per saber si el pare pot cuidar-se de la seva filla. En Nick avisa en James perquè es mantingui allunyat d'en Taliek, el qual ha perdut el judici i no pot recuperar el seu fill.

La fira (Tercera temporada)

En Nick va a l'oficina i s'hi troba en James Mooney mort. Per la seva banda, en Burton intenta arreglar les coses amb la Shannon, que l'ha denunciat per maltractament. En Nick es troba en Joey de qui abusen al carnestoltes. La Lulu intenta estabilitzar la relació amb en Nick abans de començar la nova feina. En Nick s'enfada amb el seu pare per esbrinar si en Ralph Trillo, un home amb qui s'esbatussa per prendre-li un lloc d'aparcament pel cotxe, està bé.

Zodiac

ZODIAC (Zodiac) Idioma versió original: anglès Producció: Warner Bros. Pictures, Paramount Pictures i Phoenix Pictures, 2007 (Estats Units) Direcció: David Fincher Durada: 156 minuts Fotografia: Harris Savides (color) Música: David Shire Intèrprets: Jake Gyllenhaal, Robert Downey Jr., Mark Ruffalo, Anthony Edwards, Chloë Sevigny, Donal Logue La pel·lícula recrea el cas real del famós Assassí del Zodíac, un assassí en sèrie que entre els anys 1966 i 1972 va matar un nombre indeterminat de persones a San Francisco. L'assassí enviava cartes amb pistes als mitjans de comunicació. La història se centra en les llargues investigacions dels dos detectius que van intentar agafar-lo i també de dos periodistes que volien esbrinar-ne la identitat.

Fallen

L'inspector de policia John Hobbes assisteix a l'execució de l'assassí en sèrie Edgard Reese amb el sentiment de posar punt final a un malson. Però Reese mor fent el fatxenda i cantant una tonada que, dies després, molta gent repeteix pel carrer quan veu passar Hobbes. A més es repeteixen els assassinats en sèrie fets amb els mateixos mètodes que practicava Reese. Hobbes descobreix que l'esperit maleït d'Azazel, un àngel caigut, anima els instints dels assassins que es va trobant.

+ info

Coneixerem el guanyador dels 100 euros en dècims de loteria del número 12.433, que sortejarem davant notari. Atenció: caldrà estar mirant el programa per adjudicar-se el premi! Un divendres més repassarem les novetats de "La Riera" amb els nostres tertulians habituals: Pep Anton Muñoz, l'Àvia Remei, David Balaguer, Ana Boadas i Pere Mas. Una prèvia del derbi Espanyol-Barça amb Lluís Canut, Quique Guasch, David Balaguer i Manel Lucas ens servirà per preparar el que ens espera futbolísticament el cap de setmana. I rebrem en Santi Millán per parlar de l'estrena de la pel·licula "Bruc", i de moltes altres coses.

Mosaic 10/12/10

Una família, una tona; Sibèria: flames que ens alerten; objectiu: 6.000 tigres; llibre: "Ruta del Ter".

La Caixa d'Estalvis de Viena d'Otto Wagner

Otto Wagner va concebre, en el canvi de segle, un dels primers edificis de despatxos del segle XX, allunyant-se radicalment de l'arquitectura bancària tradicional.

Teixidores de pau

"Teixidores de Pau" fa un recorregut per la mobilització nacional de dones, organitzada per la Ruta Pacífica de las Mujeres per denunciar la situació de crisi humanitària que es viu al departament del Chocó, a Colòmbia. Enmig d'aquest viatge, quatre dones ens expliquen les seves històries, històries de guerra que parlen de persecucions, amenaces, desplaçaments i agressions dels diferents grups armats. Malgrat el dolor que reflecteixen els seus testimonis, aquestes dones també parlen d'esperança, ja que ara són líders de projectes de construcció de pau i de resistència. Trajectòria de les autores Joana Galindo és periodista i té els màsters de Documental Creatiu i Cultura de Pau, de la Universitat Autònoma de Barcelona, és autora d'altres documentals com ¿Gent de l'òstia¿ i ¿El juego de la coca¿ i realitzadora de nombrosos programes culturals a Colòmbia. Diana Kuéllar és periodista i té el màster de documental de la UPF, és autora dels documentals ¿Mamá Chocó¿ i ¿Amor de Lejos¿, i professora de l'escola de Comunicació Social de la Universitat del Valle, a Colòmbia.

Kènia: jardí de l'Edèn

Això és el regne animal. El 10% del país de Kenya són reserves de caça i parcs naturals: Samburu, Buffalo-Springs, Shaba, Aberdare, Amboselli, West Tsavo. Sota el sol africà, els animals viuen en harmonia des de temps immemorials. Protegits en els seus hàbitats naturals, els animals salvatges ja no veuen les persones com una amenaça, i accepten la seva presència.

I l'home va inventar els animals

Una lloba salvatge rosegant un os que li ha donat un humà... Probablement aquest va ser el primer pas per a la domesticació d'alguns llops, els ancestres dels gossos actuals. Fa 18.000 anys els humans, que vivien una existència nòmada, van començar a tenir amb ells alguns llops. A partir d'un procés de selecció, els humans es van anar quedant els llops que tenien els comportaments que més els plaïen: els més dòcils, els més fidels, els que contribuïen a la caça...

Gabriel García Márquez: l'escriptura embruixada

El vessant narratiu d'aquest documental s'ha construït d'una forma aparentment desordenada en el temps, tal com l'autor ha fet en les seves novel·les i, en particular, a "Cien años de soledad". El retrat de l'escriptor pren la forma d'una conversa amb un vell amic que no hem vist fa molt de temps. Això ha estat possible gràcies a la magnífica entrevista que García Márquez va concedir a casa seva, a Cartagena de Indias, als autors del documental, que, segons ells, vol ser un pont entre la realitat d'un continent ple d'històries i màgia, i la vida d'un home que s'ha convertit en la veu més fidel d'aquesta realitat.

Cap. 202

A la Lídia li falta temps per xerrar a en Claudi el que li ha dit l'Estel. Ara ha de decidir qui es creu. La Mireia calla el que sap i celebra el seu embaràs com si res. O així ho sembla per fora... L'Ernest i en Joan no són els únics que saben el que hi ha entre en Lluís i la Marina. L'Ona també. I això vol dir que en Nil està a punt de saber-ho.

KIVALINA, UN POBLE QUE DESAPAREIX/LA PATRONA DEL MAR

Capítol 491 Emissió: 17/12/10 durada: 42'22" - KIVALINA, UN POBLE QUE DESAPAREIX Al poble de Kivalina, a Alaska, una petita comunitat de pescadors i caçadors és amenaçada per l'erosió de les seves costes. - LA PATRONA DEL MAR La recuperació de la festa de la Mare de Déu del Carme per l'"Associació de dones Anna Sáez".

Muezzin

(Muezzin) Sebastian Brameshuber (Àustria, 2009; 53 minuts) "Muezzin" és una producció austríaca de l'any 2009 dirigida per Sebastian Brameshuber, que fa el seguiment d'alguns dels participant d'un concurs singular, el que té lloc cada any a Turquia per a triar el millor muetzí del país. Des dels temps del profeta Mahoma els creients musulmans han atès la crida a la pregària dels muetzins cinc cops al dia. Un fenómen més recent és el concurs de muetzins que se celebra cada any a Turquia. En aquesta insòlita competició queda palesa la potent expressivitat d'aquests artistes singulars. "Muezzin" segueix l'espectacular progrés de la competició i investiga sobre el fenómen de l'individualisme en el context de la cultura islàmica. "És impossible sentir el mateix al minaret que durant la competició". Malgrat això, en Halit Aslan, muetzí de la històrica mesquita de Fatih a Istanbul, decideix acceptar el repte i participar en la competició nacional de la crida a la pregària que l'ha d'enfrontar als seus col·legues d'arreu del país. Es classifica amb facilitat per a la final d'Istanbul i està amoïnat pel seu prestigi com a muetzí d'una famosa mesquita en cas d'un mal resultat. El seu mestre és Habil Öndes, imam i mestre de la crida a la pregària que es va formar musicalment al Conservatori d'Istanbul, no per a convertir-se en músic sinó per a fer servir a la mesquita els coneixements musicals. "Estaràs entre els tres primers, si Déu vol". Amb aquestes paraules mira d'encoratjar el seu deixeble Halit, que comparteix amb el mestre l'estimació pels aspectes musicals de la crida a la pregària. La seva opinió té molt de pes ja que diversos dels seus estudiants han guanyat la competició nacional els darrers anys. I encara més: És membre del jurat de la competició de la crida a la pregària. Sembla que anar avançant cap a la fase final de la competició sigui només una formalitat per a en Halit. De tota manera, cal tenir present l'Isa Aydin, un devot imam provinent d'una mesquita suburbana, que sap com convèncer les oïdes del jurat amb la seva magnífica veu. Les seves pretensions artístiques queden en segon terme davant del seu pragmatisme: "Com més gent aconsegueixo atraure a la mesquita amb la meva veu, més satisfet em sento". Amb aquesta fórmula a la maleta, l'Isa Aydin viatja a Edirne, a l'oest de Turquia, per a representar la ciutat d'Istanbul en les finals nacionals enfront d'altres nou muetzins de l'Anatòlia. La pressió és gran ja que els guanyadors dels dos darrers anys també eren d'Istanbul. "Si no acabes entre els tres primers, com pots tornar a Istanbul?" s'interroga, centrant el tema, en Mustafa Yaman, el guanyador de la darrera edició. Fitxa tècnica: Direcció i Guió: Sebastian Brameshuber Fotografia: Govinda Van Maele Entrevistes: Gökce Ince So: Marko Zinz Muntatge: Sebastian Brameshuber, Gökce Ince Producció: Sebastian Brameshuber, Gabriele Kranzelbinder, David Bohun Aquest documental ha estat present, entre d'altres, en els següents festivals: FID Marsella (França, 2010); Festival Internacional de Cinema de Santiago de Xile (Xile, 2010); TRT Documentary Days d'Istanbul (Turquia, 2010); Festival Internacional de Cinema Aljazeera a Doha (Qatar, 2010); Festival Internacional de Cinema de Buenos Aires (Argentina, 2010); Festival Internacional de Cinema d'Istanbul (Turquia, 2010); Festival Internacional de Cinema Tiburon (Estats Units, 2010); Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary (República Txeca, 2009). En paraules del director, Sebastian Brameshuber: "En moltes pel·lícules sentim la crida a la pregària com a recurs per a ubicar-nos en un indret vinculat a l'Islam i a l'Orient en general. No veiem mai, però, d'on prové aquest cant. No veiem mai el muetzí. D'aquesta manera, la crida a la pregària queda reduïda a un efecte de so i es fa servir com a so místic que pot revelar el seu poder exactament a partir de la no visualització del mu

Gabriel García Márquez: l'escriptura embruixada

El vessant narratiu d'aquest documental s'ha construït d'una forma aparentment desordenada en el temps, tal com l'autor ha fet en les seves novel·les i, en particular, a "Cien años de soledad". El retrat de l'escriptor pren la forma d'una conversa amb un vell amic que no hem vist fa molt de temps. Això ha estat possible gràcies a la magnífica entrevista que García Márquez va concedir a casa seva, a Cartagena de Indias, als autors del documental, que, segons ells, vol ser un pont entre la realitat d'un continent ple d'històries i màgia, i la vida d'un home que s'ha convertit en la veu més fidel d'aquesta realitat.

KIVALINA, UN POBLE QUE DESAPAREIX/LA PATRONA DEL MAR

Capítol 491 Emissió: 17/12/10 durada: 42'22" - KIVALINA, UN POBLE QUE DESAPAREIX Al poble de Kivalina, a Alaska, una petita comunitat de pescadors i caçadors és amenaçada per l'erosió de les seves costes. - LA PATRONA DEL MAR La recuperació de la festa de la Mare de Déu del Carme per l'"Associació de dones Anna Sáez".

Muezzin

(Muezzin) Sebastian Brameshuber (Àustria, 2009; 53 minuts) "Muezzin" és una producció austríaca de l'any 2009 dirigida per Sebastian Brameshuber, que fa el seguiment d'alguns dels participant d'un concurs singular, el que té lloc cada any a Turquia per a triar el millor muetzí del país. Des dels temps del profeta Mahoma els creients musulmans han atès la crida a la pregària dels muetzins cinc cops al dia. Un fenómen més recent és el concurs de muetzins que se celebra cada any a Turquia. En aquesta insòlita competició queda palesa la potent expressivitat d'aquests artistes singulars. "Muezzin" segueix l'espectacular progrés de la competició i investiga sobre el fenómen de l'individualisme en el context de la cultura islàmica. "És impossible sentir el mateix al minaret que durant la competició". Malgrat això, en Halit Aslan, muetzí de la històrica mesquita de Fatih a Istanbul, decideix acceptar el repte i participar en la competició nacional de la crida a la pregària que l'ha d'enfrontar als seus col·legues d'arreu del país. Es classifica amb facilitat per a la final d'Istanbul i està amoïnat pel seu prestigi com a muetzí d'una famosa mesquita en cas d'un mal resultat. El seu mestre és Habil Öndes, imam i mestre de la crida a la pregària que es va formar musicalment al Conservatori d'Istanbul, no per a convertir-se en músic sinó per a fer servir a la mesquita els coneixements musicals. "Estaràs entre els tres primers, si Déu vol". Amb aquestes paraules mira d'encoratjar el seu deixeble Halit, que comparteix amb el mestre l'estimació pels aspectes musicals de la crida a la pregària. La seva opinió té molt de pes ja que diversos dels seus estudiants han guanyat la competició nacional els darrers anys. I encara més: És membre del jurat de la competició de la crida a la pregària. Sembla que anar avançant cap a la fase final de la competició sigui només una formalitat per a en Halit. De tota manera, cal tenir present l'Isa Aydin, un devot imam provinent d'una mesquita suburbana, que sap com convèncer les oïdes del jurat amb la seva magnífica veu. Les seves pretensions artístiques queden en segon terme davant del seu pragmatisme: "Com més gent aconsegueixo atraure a la mesquita amb la meva veu, més satisfet em sento". Amb aquesta fórmula a la maleta, l'Isa Aydin viatja a Edirne, a l'oest de Turquia, per a representar la ciutat d'Istanbul en les finals nacionals enfront d'altres nou muetzins de l'Anatòlia. La pressió és gran ja que els guanyadors dels dos darrers anys també eren d'Istanbul. "Si no acabes entre els tres primers, com pots tornar a Istanbul?" s'interroga, centrant el tema, en Mustafa Yaman, el guanyador de la darrera edició. Fitxa tècnica: Direcció i Guió: Sebastian Brameshuber Fotografia: Govinda Van Maele Entrevistes: Gökce Ince So: Marko Zinz Muntatge: Sebastian Brameshuber, Gökce Ince Producció: Sebastian Brameshuber, Gabriele Kranzelbinder, David Bohun Aquest documental ha estat present, entre d'altres, en els següents festivals: FID Marsella (França, 2010); Festival Internacional de Cinema de Santiago de Xile (Xile, 2010); TRT Documentary Days d'Istanbul (Turquia, 2010); Festival Internacional de Cinema Aljazeera a Doha (Qatar, 2010); Festival Internacional de Cinema de Buenos Aires (Argentina, 2010); Festival Internacional de Cinema d'Istanbul (Turquia, 2010); Festival Internacional de Cinema Tiburon (Estats Units, 2010); Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary (República Txeca, 2009). En paraules del director, Sebastian Brameshuber: "En moltes pel·lícules sentim la crida a la pregària com a recurs per a ubicar-nos en un indret vinculat a l'Islam i a l'Orient en general. No veiem mai, però, d'on prové aquest cant. No veiem mai el muetzí. D'aquesta manera, la crida a la pregària queda reduïda a un efecte de so i es fa servir com a so místic que pot revelar el seu poder exactament a partir de la no visualització del mu

L'art de la creu

Aquest documental analitza la manera com s'ha retratat la passió de Crist des dels temps més antics fins a l'actualitat. Des de les imatges elaborades pels primers cristians a les catacumbes romanes, passant per les extraordinàries interpretacions dels artistes del Renaixement, fins a l'estil més atrevit d'artistes moderns com Munch o Dalí.

La Caixa d'Estalvis de Viena d'Otto Wagner

Otto Wagner va concebre, en el canvi de segle, un dels primers edificis de despatxos del segle XX, allunyant-se radicalment de l'arquitectura bancària tradicional.

Els bolquers encantats / Els barrufantasmes

En Gargamel s'ha construït un globus amb una mena de vànova i s'ha acabat rebentant. Però, què passa si fan servir un tros de la vànova per fer de bolquer? El resultat pot ser sorprenent! En Peewit és al castell dels seus amics: en Selwyn i la Tallulah. L'oncle Fenwick, un fantasma que és un bonàs, li ha demanat que l'ajudi a perseguir uns parents seus. Saps qui l'hi ajudarà?! Els barrufets, és clar!

La caseta del gos

En Bitzer està convençut que, ara que s'ha quedat sense caseta per culpa d'un accident, el granger n'hi comprarà una altra d'últim model. Però s'equivoca... I quan veu la caseta tan atrotinada que li ha construït el seu amo, decideix fer la maleta i anar-se'n de casa. Et sembla que hi pot fer alguna cosa, en Shaun, perquè s'hi repensi?!

L'expidició al món subterrani

En Nobita, en Doraemon, en Gegant i en Suneo han de salvar com sigui la Shizuka, que ha estat oferta com a sacrifici als déus. Han de trobar el jaguar de jade abans que s'acabi el temps. Per fer-ho han de pujar al temple del sol, el punt més alt de la ciutat sagrada. Si no hi són abans de l'hora acordada, no veuran mai més la seva amiga. No t'ho perdis!

Les maquetes per fer treballs d'investigació

En Nobita, envejós d'en Suneo, que té una maqueta gegant d'un dinosaure, ha demanat a en Doraemon que li deixi una maqueta del segle XXII. Això sí, ha de ser espectacular! Però qui la muntarà? En Nobita?! Que no li passi res! Més tard, en Doraemon i en Nobita tindran una curiositat: què passaria si no s'haguessin inventat mai els miralls? Ho vols saber?!

+ info

Després de trencar-li un mirall a la Petúnia i de saber que això li suposarà set anys de desgràcia, en Loopdidoo ha decidit amagar-se perquè potser és veritat que les supersticions existeixen. I és que no funciona ni el trèvol de quatre fulles que li ha donat la Petúnia! Com s'ho pot fer per trencar aquesta mena d'encanteri?! Avui no paren de passar-li desgràcies!

+ info

Avui, a en Loopdidoo se li ha acabat la becaina de sobte. La Petúnia l'ha despertat perquè li endreci l'habitació, que li havia deixat feta un desastre. Ell ha decidit amagar-se per lliurar-se'n, però ha aparegut en Bagú amb un pastís per compartir i ara en Loopdidoo, que també li vol clavar queixalada, es farà passar per la seva cosina Loopdideta. Vols dir que se'n sortirà?!

El cotxe nou

La Pepa, en Jordi i els pares havien sortit a fer un volt amb el cotxe i se'ls ha espatllat. Ara l'hauran de portar al taller de l'avi d'en Daniel, perquè els l'arregli. A més, estaran molt de sort, perquè els en deixaran un de nou i ple de botons! Un serveix per fer abaixar el sostre, un altre per pujar i baixar les finestres... i un altre per ruixar d'aigua el pare!

El gran Bolquet

Tot construint la casa de la cosina del senyor Rasclet, el Bolquet està decidit a demostrar al Golut que a l'hora d'excavar no hi ha ningú que el guanyi. I és clar, com que la casa és davant del mar, han organitzat un concurs de castells de sorra. Segur que serà molt divertit, però han de pensar que també s'ha de fer la feina... Què en farem, d'aquest parell?!

Història d'un poni

Avui unes botes de muntar portaran la Franny a un concurs de salts al Club Hípic Dolços Prats. Allà hi coneixerà la Pixie i la seva geneta, la Sarah, que ja estan a punt per començar la competició. El problema és que totes dues estan molt nervioses i potser s'estimarien més deixar-ho per un altre dia. Sort que tenen la Franny a la vora, que té solucions per tot...

El dia de la mare

És el dia de la mare i les espies decideixen regalar-li l'estada en un balneari exclusiu. Tanmateix, quan hi arriben, intueixen que les seves mares actuen d'una forma molt estranya. De fet, aviat s'adonen que el que pretenen és matar-les. Resulta que les seves mares són controlades per un dels seus enemics.

La filla malcriada del president

Les espies han de fer de cangur a la Casa Blanca. Han de cuidar la filla del president, una nena d'11 anys que es diu Madison. Al principi, la Madison sembla un angelet, però, quan el seu pare marxa, es torna una nena malcriada, i les espies desitgen que desaparegui, fins al punt que realment passa. Podran les espies rescatar la Madison dels seus segrestadors i tornar a la Casa Blanca, abans que el president torni?

La Do-re-mi i la bruixa que va deixar la màgia!

La Do-Re-Mi ha conegut una bruixa ben estrafolària. Ha voltat per tot el món i cada dos per tres canvia de lloc perquè diu que no vol agafar afecte a les persones. Fa temps també va decidir no fer servir la màgia mai més. La pròxima destinació és Venècia. S'hi apuntarà, la Do-Re-Mi?

La Popi serà la primera en convertir-se en bruixa?

La Popi està a punt de fer l'examen de primer nivell. Si l'aprovés, seria la primera de la colla que es convertiria en bruixa. Però, en realitat, per què vol ser bruixa? Aviat s'adonarà que sempre ha fet les coses per seguir la Do-Re-Mi, no pas perquè les volgués fer. Per aprovar, haurà de fer una bona acció.

Un combat terrible: Sesshomaru contra Tessaiga

Inuyasha fa fugir el seu germà amb Tessaiga, que s'ha transformat misteriosament en una arma molt més poderosa.

+ info

L'Equip Quantum per fi ha capturat el malvat professor CapTarat i l'ha deixat amb l'Olga a la Terra. Ara, per rematar la feina, han d'anar darrere de la Màmster i els seus nous sequaços, el Panxeta i el Comandant Pelut, que necessiten la feina. T'imagines què en pot sortir, d'aquest trio?! Res de bo, això és evident! Sort que l'Equip Quantum n'és ben conscient...

El dia de la mare

És el dia de la mare i les espies decideixen regalar-li l'estada en un balneari exclusiu. Tanmateix, quan hi arriben, intueixen que les seves mares actuen d'una forma molt estranya. De fet, aviat s'adonen que el que pretenen és matar-les. Resulta que les seves mares són controlades per un dels seus enemics.

La filla malcriada del president

Les espies han de fer de cangur a la Casa Blanca. Han de cuidar la filla del president, una nena d'11 anys que es diu Madison. Al principi, la Madison sembla un angelet, però, quan el seu pare marxa, es torna una nena malcriada, i les espies desitgen que desaparegui, fins al punt que realment passa. Podran les espies rescatar la Madison dels seus segrestadors i tornar a la Casa Blanca, abans que el president torni?

Un combat terrible: Sesshomaru contra Tessaiga

Inuyasha fa fugir el seu germà amb Tessaiga, que s'ha transformat misteriosament en una arma molt més poderosa.

L'expidició al món subterrani

En Nobita, en Doraemon, en Gegant i en Suneo han de salvar com sigui la Shizuka, que ha estat oferta com a sacrifici als déus. Han de trobar el jaguar de jade abans que s'acabi el temps. Per fer-ho han de pujar al temple del sol, el punt més alt de la ciutat sagrada. Si no hi són abans de l'hora acordada, no veuran mai més la seva amiga. No t'ho perdis!

Les maquetes per fer treballs d'investigació

En Nobita, envejós d'en Suneo, que té una maqueta gegant d'un dinosaure, ha demanat a en Doraemon que li deixi una maqueta del segle XXII. Això sí, ha de ser espectacular! Però qui la muntarà? En Nobita?! Que no li passi res! Més tard, en Doraemon i en Nobita tindran una curiositat: què passaria si no s'haguessin inventat mai els miralls? Ho vols saber?!

Els bolquers encantats / Els barrufantasmes

En Gargamel s'ha construït un globus amb una mena de vànova i s'ha acabat rebentant. Però, què passa si fan servir un tros de la vànova per fer de bolquer? El resultat pot ser sorprenent! En Peewit és al castell dels seus amics: en Selwyn i la Tallulah. L'oncle Fenwick, un fantasma que és un bonàs, li ha demanat que l'ajudi a perseguir uns parents seus. Saps qui l'hi ajudarà?! Els barrufets, és clar!

Barrufa fusta

Avui en Gargamel es torna a trobar amb l'Esmeralda, l'endevinaire gitana, que ja saps que se la sap molt llarga. Tant, que aquesta vegada enredarà el propi bruixot per prendre-li una moneda d'or. Això farà que els nostres amics, els barrufets, acabin creient-se que l'Arbre de la Bona Sort realment existeix! Què et sembla, a tu, que és veritat?!

+ info

La mare de l'Emma li ha preparat una gran festa d'aniversari...Però no s'ha recordat del te. Per això l'Emma i els seus amics faran una excursió al desert.

Sideral per un dia

Imitant la Princesa Sideral, la Lua es passa un dia sencer fent de superheroïna i ajudant els altres... però què passa, quan és ella que necessita ajuda?

On són, els angelets?

A la Lua li cau la primera dent, però no vol que vinguin els angelets! Encara que li portin un regal, a ella li fan por.

+ info

En Gasp s'ha quedat fascinat amb el treball de ciències de la Ginger: una patata que genera electricitat! Més tard, després d'inspirar-se en la pel·lícula d'en Frankenstein, tindrà una idea genial: convertir en Quissot en un gos molt intel·ligent. La Gatamau, una mica nerviosa, s'ha ofert per ajudar-l'hi, però potser també li tocarà el rebre! No t'ho perdis!

Combat de bruixots / Tinc el teu nas

Avui arriba un noi nou a l'escola, en Kyle, i en Fanboy i en Chum Chum estan decidits fer-li passar una bona estona, tant si li agrada com si no. El dia de la foto de classe, els dos amics es posen d'acord per intercanviar-se els nassos. En Fanboy es posa gelós de l'èxit que té en Chum Chum i li demana que li torni el seu antic nas però en Chum Chum no ho vol.

Cap. 47 L'exhibició de mascotes. Qui menja què?

Avui a l'escola hi ha exhibició de mascotes i tots els nens poden portar els animals que tinguin a casa. La Neli, tot i que en Cèsar no ho aconsella, ha decidit portar-hi la Nyam-nyam, l'eruga que viu al jardí. Ben aviat s'adonarà que li hauria d'haver fet cas, a en Cèsar... Vols saber què ha passat?! Ah! I no t'ho perdis, que avui t'ensenyaran a jugar a "Qui menja què?"!

Cap. 48 Endavant! La contrasenya

La Neli avui no té ganes de jugar amb ningú. Està tota sola al jardí i no fa cas dels seus amics. En Cèsar, una mica amoïnat, ha decidit anar a jugar amb la Mina i en Leo, però faria qualsevol cosa per saber quina una en porta de cap la Neli... Què deu fer?! Ah! I no t'ho perdis, que avui t'ensenyaran la contrasenya per entrar al castell d'en Cèsar!

El cistell de mores

La Connie s'ha trobat una formiga que transporta un pot de mel i està molt cansada. Com s'ho poden fer per ajudar-la? Potser si amb en Patch trobessin la senyora aranya, els faria una hamaca perquè la formiga pogués descansar...? Però, on es deu haver amagat, la senyora aranya?

El petit peix

La Connie, tot passejant pel bosc, s'ha trobat un ocellet que ha perdut el niu. La nostra amiga sempre està disposada a ajudar tots els animalons, però abans haurà de saber quin tipus de nius fan, els ocellets... Qui l'hi podria explicar? Algun dels seus amics del bosc, potser...?

Cap. 23 Operació: Marrecs superdotats

Ahir un incendi va arrasar l'Escola de Nens Superdotats de Gifford i la directora va quedar desintegrada. Els responsables anaven darrere de cinc nens que ara en Jack i en Demo hauran de vigilar fins que els trobin un lloc segur. El més important és evitar donar-los cap aliment que contingui sucre... que és el primer que ha fet en Demo!

El passat ocult

La Nojiko comença a explicar la història del seu passat amb la seva germana, la Nami, i amb la seva mare adoptiva, Bellemere, que va morir per salvar les seves vides.

Cap. 13 Declaració

En Light va a Aoyama per descobrir la identitat del segon Kira abans que hi arribi en L. Però Misa Mane, el nou Kira, troba en Light abans que en Light el trobi a ell.

Arlong, el pirata tritó

En Ruffy i en Sanji emprenen el recorregut fins a un lloc misteriós on l'Arlong, el pirata tritó, i tota la seva banda tenen atemorit un poble. La pregunta és: per què la Nami ha anat fins aquell lloc?

Una bruixa del poble de Coco

Tothom al poble de Coco odia la Nami. Se senten traïts perquè ella, a qui consideren una bruixa, és de la banda del pirata Arlong.

És mort, l'Usopp?

A l'Usopp l'atrapen els de la banda de l'Arlong i en Zoro s'escapa amb l'ajuda de la Nami. Tots sospiten que la Nami ha traït l'Arlong, però ella haurà de demostrar tot el contrari per continuar amb el seu pla.

La veritat sobre la Nami

La Nami torna a trobar-se amb en Ruffy i els seus amics, però aquesta vegada els tracta malament i els fa fora de l'illa. Serà la Nojiko qui explicarà la veritable raó que la Nami estigui aliada amb l'Arlong, el pirata tritó.

El passat ocult

La Nojiko comença a explicar la història del seu passat amb la seva germana, la Nami, i amb la seva mare adoptiva, Bellemere, que va morir per salvar les seves vides.

Cap. 13 Declaració

En Light va a Aoyama per descobrir la identitat del segon Kira abans que hi arribi en L. Però Misa Mane, el nou Kira, troba en Light abans que en Light el trobi a ell.

El passat ocult

La Nojiko comença a explicar la història del seu passat amb la seva germana, la Nami, i amb la seva mare adoptiva, Bellemere, que va morir per salvar les seves vides.

Núria Arnau - Sombrerera

La Núria Arnau representa la quarta generació de barreters de la sombrereria Mill, del carrer de Fontanella de Barcelona. Al seu taller, la Núria manufactura els barrets artesanalment, perquè és una marca distintiva de la personalitat de cadascú.

Espai Subirachs

El fill d'un obrer es converteix en l'artista més representatiu de la renovació escultòrica de la Catalunya de postguerra. Escultor, pensador, dibuixant i pintor. Ha realitzat més de 3.000 obres. Innovador i provocador, s'instal·la, durant 20 anys, al costat de la seva gran obra: la Sagrada Família, enmig de les veus indignades de molts. Amb prop de 80 anys, dedicat plenament a la pintura, continua vivint com pensa.

Bruel (1a part)

Amb gust, rigor i coneixement, el duet Bruel ha aprofundit en la tradició catalana i occitana i ha consolidat una sonoritat i una manera de fer que els ha caracteritzat arreu. Bruel ofereix un ball dinàmic on es combinen moments d'eufòria amb moments més íntims, i crea un ambient de complicitat, tot plegat per arribar a una comunicació constant entre balladors i músics.

L'enigma Giacomo

Quan un vell arqueòleg mor sense acabar la investigació d'una vida sobre el tresor de Giacomo Casanova, el seu fill Jaume, amb qui no es parlava, es disposa a trobar la veritat amb la misteriosa companya del seu pare, la Dominique.

Uapskushish, el petit núvol blanc

La Rosa i la Maite se'n van al Quebec seduïdes per la seva impressionant natura. Totes dues comparteixen la passió de muntar a cavall. Veuran balenes i aniran en canoa amb els indis autòctons. Visitaran la cosmopolita Mont-real i la històrica ciutat de Quebec. I, a més a més: el Quebec dins el Canadà, esports d'aventura, i les primeres nacions.

Joan Rabassa - Forner

A Can Moré d'Argentona fan el pa seguint els mètodes tradicionals. Cinc generacions de la mateixa família han elaborat el pa amb l'exigència i qualitat de la feina feta sense automatismes. És per això que en Joan Rabassa, forner de Can Moré, s'autodenomina forner antiquat.

+ info

Última etapa i una de les més dures. Començarà amb la restauració d¿un carro amb un dels últims carreters que queden, seguirà amb l¿elaboració d¿un fanalet, la romeria de Sant Jaume i una caminada nocturna. I a més, hi haurà temps per collir fruita i menjar cargols a la llauna.

A la soledat

A la Soledat, José María Nunes proposa assolir l'edat del sol, connectar amb el punt més remot de la intel·ligència. La soledat és l'estat natural per enllaçar amb ella. Les estàtues del carrer, els personatges del teatre i la resta dels protagonistes manifesten la seva meravallosa experiència de soledat, l'edat del sol. Nunes, el cineasta intrèpid, ha realitzat aquesta pel·lícula amb una extremada experimentació del llenguatge cinematogràfic en tots els sentits i, especialment, en el guió, la direcció i el muntatge.

Torrons d'Agramunt

Dur com el marbre, lleuger com la ploma. Farcit de mel i ametlla i recobert de pa d'àngel, el torró d'Agramunt ja es va servir en el convit de la filla de Jaume I. Aquesta delícia catalana té, però, molts parents arreu del món, veurem com torrons i luxe esdevenen sinònims per al nostre paladar.

Vides paral·leles

En el film documental "Vides paral·leles, una crònica dels anys cinquanta", Henry Colomer estableix un lligam entre la vida quotidiana d'una família d'obrers a la Catalunya del Nord i les figures prestigioses que constitueixen el seu imaginari heroic. La França de la "reconstrucció" es caracteritza per una empenta col·lectiva, un gust per l'aventura en totes les seves formes i una confiança sense límits en les proeses de la ciència i de la tècnica.

Núria Arnau - Sombrerera

La Núria Arnau representa la quarta generació de barreters de la sombrereria Mill, del carrer de Fontanella de Barcelona. Al seu taller, la Núria manufactura els barrets artesanalment, perquè és una marca distintiva de la personalitat de cadascú.

Espai Subirachs

El fill d'un obrer es converteix en l'artista més representatiu de la renovació escultòrica de la Catalunya de postguerra. Escultor, pensador, dibuixant i pintor. Ha realitzat més de 3.000 obres. Innovador i provocador, s'instal·la, durant 20 anys, al costat de la seva gran obra: la Sagrada Família, enmig de les veus indignades de molts. Amb prop de 80 anys, dedicat plenament a la pintura, continua vivint com pensa.

Bruel (1a part)

Amb gust, rigor i coneixement, el duet Bruel ha aprofundit en la tradició catalana i occitana i ha consolidat una sonoritat i una manera de fer que els ha caracteritzat arreu. Bruel ofereix un ball dinàmic on es combinen moments d'eufòria amb moments més íntims, i crea un ambient de complicitat, tot plegat per arribar a una comunicació constant entre balladors i músics.

L'enigma Giacomo

Quan un vell arqueòleg mor sense acabar la investigació d'una vida sobre el tresor de Giacomo Casanova, el seu fill Jaume, amb qui no es parlava, es disposa a trobar la veritat amb la misteriosa companya del seu pare, la Dominique.

+ info

Última etapa i una de les més dures. Començarà amb la restauració d¿un carro amb un dels últims carreters que queden, seguirà amb l¿elaboració d¿un fanalet, la romeria de Sant Jaume i una caminada nocturna. I a més, hi haurà temps per collir fruita i menjar cargols a la llauna.

A la soledat

A la Soledat, José María Nunes proposa assolir l'edat del sol, connectar amb el punt més remot de la intel·ligència. La soledat és l'estat natural per enllaçar amb ella. Les estàtues del carrer, els personatges del teatre i la resta dels protagonistes manifesten la seva meravallosa experiència de soledat, l'edat del sol. Nunes, el cineasta intrèpid, ha realitzat aquesta pel·lícula amb una extremada experimentació del llenguatge cinematogràfic en tots els sentits i, especialment, en el guió, la direcció i el muntatge.

Espai Subirachs

El fill d'un obrer es converteix en l'artista més representatiu de la renovació escultòrica de la Catalunya de postguerra. Escultor, pensador, dibuixant i pintor. Ha realitzat més de 3.000 obres. Innovador i provocador, s'instal·la, durant 20 anys, al costat de la seva gran obra: la Sagrada Família, enmig de les veus indignades de molts. Amb prop de 80 anys, dedicat plenament a la pintura, continua vivint com pensa.

Joan Rabassa - Forner

A Can Moré d'Argentona fan el pa seguint els mètodes tradicionals. Cinc generacions de la mateixa família han elaborat el pa amb l'exigència i qualitat de la feina feta sense automatismes. És per això que en Joan Rabassa, forner de Can Moré, s'autodenomina forner antiquat.

Torrons d'Agramunt

Dur com el marbre, lleuger com la ploma. Farcit de mel i ametlla i recobert de pa d'àngel, el torró d'Agramunt ja es va servir en el convit de la filla de Jaume I. Aquesta delícia catalana té, però, molts parents arreu del món, veurem com torrons i luxe esdevenen sinònims per al nostre paladar.

Núria Arnau - Sombrerera

La Núria Arnau representa la quarta generació de barreters de la sombrereria Mill, del carrer de Fontanella de Barcelona. Al seu taller, la Núria manufactura els barrets artesanalment, perquè és una marca distintiva de la personalitat de cadascú.

Zodiac

ZODIAC (Zodiac) Idioma versió original: anglès Producció: Warner Bros. Pictures, Paramount Pictures i Phoenix Pictures, 2007 (Estats Units) Direcció: David Fincher Durada: 156 minuts Fotografia: Harris Savides (color) Música: David Shire Intèrprets: Jake Gyllenhaal, Robert Downey Jr., Mark Ruffalo, Anthony Edwards, Chloë Sevigny, Donal Logue La pel·lícula recrea el cas real del famós Assassí del Zodíac, un assassí en sèrie que entre els anys 1966 i 1972 va matar un nombre indeterminat de persones a San Francisco. L'assassí enviava cartes amb pistes als mitjans de comunicació. La història se centra en les llargues investigacions dels dos detectius que van intentar agafar-lo i també de dos periodistes que volien esbrinar-ne la identitat.

+ info

Última etapa i una de les més dures. Començarà amb la restauració d¿un carro amb un dels últims carreters que queden, seguirà amb l¿elaboració d¿un fanalet, la romeria de Sant Jaume i una caminada nocturna. I a més, hi haurà temps per collir fruita i menjar cargols a la llauna.

Joan Rabassa - Forner

A Can Moré d'Argentona fan el pa seguint els mètodes tradicionals. Cinc generacions de la mateixa família han elaborat el pa amb l'exigència i qualitat de la feina feta sense automatismes. És per això que en Joan Rabassa, forner de Can Moré, s'autodenomina forner antiquat.

A la soledat

A la Soledat, José María Nunes proposa assolir l'edat del sol, connectar amb el punt més remot de la intel·ligència. La soledat és l'estat natural per enllaçar amb ella. Les estàtues del carrer, els personatges del teatre i la resta dels protagonistes manifesten la seva meravallosa experiència de soledat, l'edat del sol. Nunes, el cineasta intrèpid, ha realitzat aquesta pel·lícula amb una extremada experimentació del llenguatge cinematogràfic en tots els sentits i, especialment, en el guió, la direcció i el muntatge.

Torrons d'Agramunt

Dur com el marbre, lleuger com la ploma. Farcit de mel i ametlla i recobert de pa d'àngel, el torró d'Agramunt ja es va servir en el convit de la filla de Jaume I. Aquesta delícia catalana té, però, molts parents arreu del món, veurem com torrons i luxe esdevenen sinònims per al nostre paladar.

Vides paral·leles

En el film documental "Vides paral·leles, una crònica dels anys cinquanta", Henry Colomer estableix un lligam entre la vida quotidiana d'una família d'obrers a la Catalunya del Nord i les figures prestigioses que constitueixen el seu imaginari heroic. La França de la "reconstrucció" es caracteritza per una empenta col·lectiva, un gust per l'aventura en totes les seves formes i una confiança sense límits en les proeses de la ciència i de la tècnica.

Núria Arnau - Sombrerera

La Núria Arnau representa la quarta generació de barreters de la sombrereria Mill, del carrer de Fontanella de Barcelona. Al seu taller, la Núria manufactura els barrets artesanalment, perquè és una marca distintiva de la personalitat de cadascú.

Espai Subirachs

El fill d'un obrer es converteix en l'artista més representatiu de la renovació escultòrica de la Catalunya de postguerra. Escultor, pensador, dibuixant i pintor. Ha realitzat més de 3.000 obres. Innovador i provocador, s'instal·la, durant 20 anys, al costat de la seva gran obra: la Sagrada Família, enmig de les veus indignades de molts. Amb prop de 80 anys, dedicat plenament a la pintura, continua vivint com pensa.

Uapskushish, el petit núvol blanc

La Rosa i la Maite se'n van al Quebec seduïdes per la seva impressionant natura. Totes dues comparteixen la passió de muntar a cavall. Veuran balenes i aniran en canoa amb els indis autòctons. Visitaran la cosmopolita Mont-real i la històrica ciutat de Quebec. I, a més a més: el Quebec dins el Canadà, esports d'aventura, i les primeres nacions.

Joan Rabassa - Forner

A Can Moré d'Argentona fan el pa seguint els mètodes tradicionals. Cinc generacions de la mateixa família han elaborat el pa amb l'exigència i qualitat de la feina feta sense automatismes. És per això que en Joan Rabassa, forner de Can Moré, s'autodenomina forner antiquat.

+ info

Última etapa i una de les més dures. Començarà amb la restauració d¿un carro amb un dels últims carreters que queden, seguirà amb l¿elaboració d¿un fanalet, la romeria de Sant Jaume i una caminada nocturna. I a més, hi haurà temps per collir fruita i menjar cargols a la llauna.